dijous, 14 d’abril de 2016

una clau del temps de quan estaven anellades

Segurament sobresortint ara descaradament d'entre les altres o, desada a part, la clau que obre el pany de la imatge acumularà força històries de la vida i miracles de cada una de les persones que amb el temps han anat obrint i tancant la porta de la cova excavada al penyal del port, i és d'agrair que el desgast de la seva fusta, ferramenta o, temptació de modernitzar -la, no la substituïssin per una de les anomenades, paradoxalment, de "fusteria metàl•lica", per la qual cosa qui passegi pel lloc fixant-se més enllà dels llaguts velers i altres naus dins les aigües portuàries, segons quina edat tingui se'n pot recordar, o en segons quina fer-ne idea, de l'ús de les grans claus que ara només s'acostumen a veure en mercats de vell, brocanters o antiquaris fent la delícia de qui les cerca i adquireix per engrandir-ne la col•lecció de l'estri que obria i tancava, en èpoques passades, la propietat de cases familiars, tallers o negocis a peu dels carrers de pobles, colònies o ciutats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada