divendres, 20 de novembre de 2015

in memoriam

El roser plantat envoltat de marialluïsa estava, el dia de la foto, ple de poncells i d’un parell de roses, una de ben oberta i l’altre assecant-se com marcint-se s’estava, a l’interior de la casa, la vida de qui  plantà el Roser Híbrid de Te.
La mort sempre és dolorosa però la persona absent sabia i, d’altres també sabem, que ni de bon tros el seu dolor mentre veia com la vida en la seixantena se li escapava, i ara, el nostre dolor, superarà mai el patiment de les criatures i adults implicats directament en el drama humanitari del nostre temps.
Nosaltres, la generació de la UE nascuda després de la segona guerra mundial, conscientment o inconscientment sabem el privilegi que hem tingut quan creixíem, amb més o menys mancances o dificultats, en un entorn de pau, encara que, reflexivament, tal com cantava Raimon, de més grans sabéssim que, de vegades la pau, no és més que això, una buida paraula per a no dir res.

1 comentari:

  1. Sense coneixer a la persona , només desitjar que la terra li sia lleu.

    ResponElimina