diumenge, 11 de gener de 2015

“el pensador”, també

L’avi ara s’asseu en un banc de disseny situat en la plaça central del poble. No fa gaire, potser per interessos lucratius més que no pas urbanístics, s’Esplanada d’es Castell, va ser remodelada.
Abans enormes gairebé centenaris pins donaven ombra en diversos espais tan amplis com per encabir pistes pel joc de la petanca tan practicat per gent gran, també hi havia una modesta font d’aigua, potable -mentre aquesta ho va ser abans de la contaminació del subsòl- i un petit estany circular amb un sortidor vertical del preat líquid, i també un quiosc central de fusta amb tauletes, cadires i ombrel•les movibles a l'aire lliure per fer-la petar prenent un cafè, un refresc o vermut picant un crespell, patates fregides u olives i, creuant una mena d’estret sòl asfaltat -divisor de la gran esplanada per la circulació restringida de vehicles-, t’apropaves al quiosc dels diaris, revistes i tebeos per adquirir-ne un i distreure’t o assabentar-te del succeït al poble i al món.
Ara, tenim una plaça de superfície totalment dura amb escanyolits arbres militarment ben alienats en fila –fent honor al origen militar del lloc- i distribuïts estratègicament en diverses zones, una mena d’alt i llargarut element de granit de superfície plana i angles agressivament rectes amb vuit brolladors d’aigua que regalima pels quatre costats per trencar el silenci de l’auster espai i una estàtua arribada de fa poc donació de “La Asociación Menorca Britannia” que representa un pregoner de la seva època imperial però que, sortosament, ocupa el lloc on algú intentava col•locar un canó, possiblement, de la darrera gesta conqueridora soferta pels menorquins. Al conjunt d’elements centrals si afegeix una mena de petit quadrat poti-poti de vegetació autòctona.
Ah, i també per mitigar mancances, dins del perímetre de la plaça, dos o tres bars tenen autorització per muntar gairebé clòniques estructures d’alumini, folrat de fusta o imitació, i laterals de flexible plàstic transparent per atendre la clientela. També, evidenciant la sensibilitat dels que executen remodelacions urbanístiques, no manca la zona infantil vallada i restringida al cans pilotes i bicicletes, equipada amb elements de jocs estàtics de disseny per pujar i baixar, gronxar-se o fer piruetes, per l’esbarjo dels més menuts  que empreses homologades s'encarreguen d'instal•lar un cop la paperassa oficial  -i possiblement altres martingales- els concedeix la llicència. Ah!, i pot que ser que les dues cistelles de basquet situades a l'exterior siguin la torna de regal.
I, tornant a l’avi reflectit en la foto d’aquest apunt (representant simbòlic de la població anciana del poble) sembla assimilar-ho tot assegut sentimentalment a prop d’una paret no desmantellada de la plaça i, pel cap baix, deu de pensar que per molts anys  pugui continuar fent les dues accions, la d’assimilar i la de passejar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada