dimarts, 27 de gener de 2015

de molins i misèries

Un segon vell molí restaurat ja llueix, com l’altre, a l’entrada del poble d’es Castell. Ara, ben fermades les aspes perquè no girin, són molins estèrils només d’atractiu turístic que presumeixen d’un passat, potser, tan precari com el present d’avui, però que èpoques d’interessada "bonança- econòmica Fraga- destrossa –paisatges", a vegades ens ho feien oblidar, i és curiós que el tarannà i estil d’aquell sinistre ministre que arribà a signar les darreres penes de mort a l’estat espanyol, sembla que o no ha acabat d’existir o, si més no, de mica en mica ha anat emergint. Carregats d’orgull de temps moderns “fassion” ara, seguin aquella trajectòria dels anys 60, hi ha qui no escatima doblers públics per fer grans infraestructures reformant carreteres més enllà del necessari i, alhora, es fomenten voluntariats (com aquells dels "afines al régimen") per embellir espais com abans, també, amb la intenció d’amagar sota la catifa -que sempre trepitgen amb prepotència-, els desposseïts i els exclosos socials que amb el temps utilitzaran com la sempiterna mà d’obra barata que tant els beneficia, una pràctica empresarial que, amb lluites i sang no fa gaire en la recent història del moviment obrer a l’estat espanyol, pensàvem que aviem pogut, sinó del tot, en part, eliminat. Els molins fan patxoca, les realitats socials, no gaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada