dissabte, 15 de novembre de 2014

dissabte (7) d’en martí pol

Miquel Martí i Pol  -  SUITE DE PARLAVÀ (algú que espera)
Aquest potser és el port, i la cadència 
també podria ser la de les barques 
que salpen i es dispersen, solitàries, 
fendint l'espai a ritme lent d'onada. 

Algú, de terra estant, dibuixa signes 
i assaja una remota singladura, 
navegant de secà, que no pot dur-lo 
més enllà de la taula i el paisatge 
d'un vell cafè que el record magnifica. 

Jo, que m'ho miro tot des de les roques, 
conjuraré endevins perquè em desxifrin 
els camins que el vent traça damunt l'aigua 
i els miratges de llum que l'home, en somnis, 
dibuixa al marbre blanc. 
Quan conflueixin, 
potser el capvespre aombrarà la platja 
i l'home s'alçarà i, amb passes lentes, 
se n’anirà, mentre les barques tornen 
una a una i la sorra, amorosida 
per l'escuma, n'acull les confidències. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada