diumenge, 23 de novembre de 2014

a menorca...,

Voldries que no fos veritat, voldries que fos un mal son, voldries que el seny s’apoderés, d’una punyetera vegada, de l'estupidesa permanent dels partidaris del “tot si val” que ens fan tragar pel broc gros, innecessàries infraestructures públiques. Aquestes, quina casualitat, apareixen des de fa un temps com bolets de temporada i, quina casualitat també, resulta que són la principal font d’ingressos de les grans constructores del país un cop rebentada la bombolla immobiliària i, des de l’administració, se’ls hi adjudiquen obres majors   que són liquidades amb diners públics, els nostres, els que estem obligats a pagar mitjançant els impostos que un cop recaptats, maniobres fosques de govern, intuïm, s’encarreguen de distribuir; al peix gros (corporacions empresarials espanyoles)faraònics projectes i al menut (autònoms locals)detallets de compromís perquè no sigui dit

La notícia, apareix al diari: “Los trabajos avanzan en Rafal Rubí y La Argentina, donde ya se alzan los encofrados para el futuro puente” ..., circules pels trams i la visió t’omple de ràbia, impotència, i també, a més d’una persona se l’hi humitegen els ulls...., l’ofensa el mal i la humiliació ja estan fets, i com nàufrags de la dignitat, de tant en tant,  grups de joves s’animen i fan una protesta i ens obsequien amb l’esperança de pensar que potser no tot està perdut, que hi ha qui lluita i es manté ferm en la convicció de què un món millor, tard o d’hora, algun dia arribarà.  Sabem que algunes persones d’aquesta díscola joventut antisistema mai defalliran..., sabem que, sempre, si també fracassen, podrem tornar a oferir flors als rebels.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada