dijous, 11 de setembre de 2014

veïnatge

 La crisi, de la maneta dels fracassos de parella, tal vegada augmentin i accelerin la mobilitat de les persones; de sobte veus algun nou rostre formant part del veïnat i amb prou feines arribes a fer coneixença i, de vegades, evitant-te la mirada, ni tan sols reps cap gest de salutació amb la qual cosa tan sols queda, almenys, el consol de veure, perdurables finestres, portes i nombres i, per un moment, penses en els habitants -siguin vells o nous- i els desitges que tinguin sort... que tinguem sort dins del sacsejat moment històric on estem immersos, perquè una cosa és participar activament o passivament a favor o en contra debatent  temes, i l'altre el dia a dia de la vida privada de cadascú compartint, dins les quatre parets de la llar, goigs, afliccions, i misèries de la condició humana de la qual ningú s'escapa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada