dimecres, 10 de setembre de 2014

montserrat abelló (tarragona 1918 – barcelona 2014)

L’ordit del temps (Montserrat Abelló) 
Jo 
Era com una ombra. 
Polia esperances contra 
l’ordit del temps, 
les dents serrades.

Les mans, que semblaven 
tan útils, ara són 
sarments per al foc.

I no pot culpar ningú!

En última instància, 
cadascú 
és el seu propi botxí.

Sols té importància allò 
que no has fet encara. 
El que ja has fet és 
fugitiu, 
independent de tu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada