dimarts, 11 de març del 2014

l’espai celest

Si t’endinses per s’albufera des grau a observar la plàcida estada temporal d’aus migratòries, no només xales veient actituds del tot divertides sinó que sorprenentment topes amb singulars racons que et conviden a seure una llarga estona que quan ho penses se’t fa curta perquè, avariciosament, voldries haver pogut emmagatzemar més serenor, o ironia, per anar tirant per la vida i desitjar la mena d’estat independent que el ministre García-Margallo, ens pronostica si amb això aconseguim allunyar-nos dels tarannàs imperialistes de personatges com ell. Vagant per l’espai ja ens en sortiríem i només de pensar-hi ja em delesc, imaginau-vos-ho, si de pedres fem pans, què no faríem de pols d'estels o meteorits?
Ironies a part: http://ciencia.ara.cat/fractal/2013/12/25/som-pols-destrelles/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada