-Vostè no té res, vostè el que ha de fer és distreure’s, vostè camini, camini una llarga estona, belluguis, canviï de lloc, no quedi ensopit pansint-se en un racó, no sigui nosa per ningú, perquè una persona que veu un altre asseguda i abatuda en una raconada, l’atemoreix i angoixa els sentiments doncs fa patir veure com potser dintre de no res, ella també s’hi pot trobar..., vostè surti, escampi la boira i no pensi ni imagini que tots aquells que també veu voltar a peu pel carrer, camí o parc, estan igual que vostè... ha de saber que també n’hi ha que ho fa per feina, potser se’l pot distingir més per l’ús nerviós que fa del telèfon mòbil..., no s’aturi..., au!, va, faci’m cas, volti, distregui's no fos cas que sense proposar-s’ho, o per falta d’avís, es convertís també en un fracassat d’energia vital i acabes com una mena de vegetal abans d’hora....
-A qui li toca ara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada