dimarts, 25 de febrer de 2014

escapisme terapèutic

Sort que de vegades l’abstracció en la senzillesa del lloc et fa caure dins el parany de la cultura de l’escapisme, aquella del mai passa res tan arrelada a la nostra societat, i així pots creure’t les buides- per triomfalisme exagerat i ofensives-, paraules del cap de l’estat espanyol en el debat de l’estat de la nació i també et creus que els acòlits que el representen a ses illes vulguin ara fer-nos empassar que ells, els especialistes en convertir en formigó i asfalt tot allò que envolti grans espais verds on poden lluir-se per jugar al golf, residint en luxosos xalets o complexos turístics, sobtadament els molestin les prospeccions petrolíferes que amenacen el litoral sense parar compta que aquesta, com altres violacions del medi ambient, ja són qüestions que vénen de lluny que els grups ecologistes i ciutadania afí sempre en estat d’alerta, mani qui mani i en menor grau, peti qui peti, ja rebutgen i denuncien, malauradament, cada dos per tres.
Mal de fer escoltar discursos ahir i mal de fer manifestar-se dissabte passat al costat dels populars que en aquest cas si van afegir-se, per això molta gent va optar per no fer-ho, ni al seu ni al dels altres que conformen el bipartidisme, i se’n van anar a fer exercicis d’escapisme confiant que la divina providència farà que un cop passades les eleccions vinents europees, tots tornin al seu lúgubre lloc de treball per seguir fotent a la ciutadania amb la seva tasca a favor dels lobbies corporatius de dins i fora la UE, i un cop tots situats en les seves poltrones, el carrer tornarà a ser el lloc on qualsevol persona decent podrà defensar la dignitat sense que cap paràsit oportunista se’l clavi al costat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada