dijous, 23 de gener de 2014

roser d’hivern



A un recer de l’alta paret de marès d’un antic palau o convent, hi ha el pati exterior que podem veure a través d’una reixa que separa l’edifici de la vorera de l’angost carrer del nucli antic de Ciutadella.
Som a l’hivern i el dia és curt però això no vol dir que, l’estona de sol o llum intensa que pugui caure a l damunt del roser, de ben segur que li serà un bàlsam d’oxigen i, de ben segur també que, si algú passejant s’atura a observar-lo, la visió del banc convidant a través de la reixa a asseure’s, li faci pensar que en aquest cas s'estaria millor darrera que a defora. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada