dissabte, 5 de gener de 2013

colom


el somni:
Un colom gris i blanc amb les ales esteses es manté sospès al meu costat i dic sospès, doncs està amb l’habitual posició en moviment de les aus de pressa quan, des de l’alçada, descobreixen la víctima que han de menester per sobreviure, i en picat, baixen al terra per atrapar-la. El colom però no mira al terra, està insistint no sé què, mirant-me amb els dos puntets negres que té per ulls tot fent esforços intentant obrir el seu afilat bec. Amb les dues mans l'agafo suaument com si premés el globus enlairat que una criatura sostingués d’un fil i observo que, dins del bec, té una mena de massa de color rosa tova i enganxosa que resulta ser la d’una petita porció del xiclet que algú, gran o petit, ha escopit al terra. L’allibero del seu malestar i, el colom, un cop alliberat fuig de mi espantat.
Ja desperta:
M'ha sabut greu, no sé com, però esperava que al menys en el somni, em demostres agraïment..., entenc però que un cop aconseguit que algú l'alliberés del frau alimentari en el que havia caigut, el colom també en somnis se espanti, no pot ser menys; els humans que poblem aquest egoista “primer mon”, amb el nostre desmesurat consum i deixadesa, de mica en mica a marxa forçada però, ens estem carregant el planeta poblat per milions d'espècies molt abans del que ell mateix per si sol, i de forma natural, ho vagi fent i això segurament les aus, entre altres animals, ho deuen de saber i ens tenen por.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada