dimarts, 25 de desembre de 2012

una de tantes iaies.


Fa temps que segueix igual, es queixa de solitud. Amb cinc descendents directes té un munt de nets i besnéts..., però ella diu que se sent sola. Per tota la casa hi ha fotografies dels seus i en un moble relativament modern que hi ha al seu menjador - que segurament va substituir un antic bufet on el televisor no deuria d'encaixar bé -, té una exposició nombrosa de fotografies de totes mides darrere de marcs de diferent estil format i color..., però ella diu que se sent sola. De tant en tant alguna filla o fill passen per la casa i segur que la trucada telefònica també és habitual, ah! i els diumenges i festes de guardar també la passen a cercar per endur-se-la a dinar..., però ella diu que se sent sola.
No vol anar a viure a casa de cap filla o fill, sap que farà nosa, i com és natural ningú no vindrà a viure amb ella doncs ja tenen les seves vides organitzades dins d'habitacles propis de menys de 20 anys de construcció o reforma i per tant de moderna distribució i, ja se sap, tal vegada pensen que són molt millor que la vella casa de l’àvia, una digna planta baixa amb pati i golfes estudi on de petits, en la postguerra, segur que tots els germans van gaudí duna infància modesta i per això de luxe. Quan arribi el dia, si de cas una “assistenteta” a hores farà la feina que l’àvia ja no pugui fer, l’oferta de mercat és prou amplia per trobar, una darrera d'altre, “noietes a prova”.
Com que l’àvia se sent sola, quan pot fer petar la xerrada té un deliri i a la primera ocasió t’explica l’ultima proesa d'algun dels seus fills, nets o besnéts, potser això per una estona li fa percebre menys la solitud però, paradoxalment, la persona que l’escolta ha de fer tot un exercici de coordinació mental per atendre les seves perorades tot pensant alhora en la barra que té la família que escasseja les visites i, aguantant no se li escapi cap comentari de censura per no ferir l’orgull d'àvia que, com que no és gens ni mica ximpleta, prou que ho sap que, la seva descendència directa és una malcriada perquè tal vegada ningú la va ensinistrar en una singular moral sinó més aviat el model de la duplicitat ja s'estilava també en aquella època i...., tal vegada ella mateixa hagi estat la culpable.

1 comentari:

  1. Em qued amb sa darrera retxa.Tenc un exemple d´una veina que li pasa exactament açò i ve a visitar a n´es meus pares cada dia de sis a set.

    ResponElimina