dissabte, 15 de desembre de 2012

14-12-12 Màlaga, enèsima dona suïcidada després de rebre un ordre de desnonament.


Pawła Kuczyńskiego


L’octubre de l’any 29 del passat segle l’anomenat dijous negre a Wall Street. Veure a: :http://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_depressi%C3%B3,, desenes d'especuladors borsaris homes de negocis o banquers es llençaren per les finestres. Posteriorment els seus successors deurien d'aprendre bé la lliçó per no caure en el mateix “error” i per això, ara s’ho munten per què sigui la ciutadania estafada la que pateixi les conseqüències tot empenyent-la a que opti per l’acció suïcida.

Des de una dramàtica però realista perspectiva, els que ens hem auto exclòs de practiques neoliberals, els que ens hem cregut que al néixer formàvem part d'una societat -amb puntuals greus mancances-, però estructurada des de la raó amb la qual fins i tot, tota una Declaració Universal dels Drets Humans que el desembre de l'any 1948 unes vanitoses? Nacions Unides, van redactar i aprovar, semblava el fort pal de paller que podia sostenir una Unió Europea prospera. Ara però, estem veient amb quina cínica i brutal força repressiva aquesta ufanosa ONU,  permet que un sistema capitalista salvatge ens maltracti desposseint-nos fins i tot de la vida.
Si, el suïcidi pot ser una sortida digna pels que pensin que no encaixen o ja no tenen lloc en aquesta mena de societat desestructurada, tant se val analitzar ja si és un acte de valentia, de covardia o de demència, el motiu cal cercar-lo en tot cas en el drama individual de cada persona respectant-li, aquí també, el seu dret a decidir. Punt i apart mereix el grau de responsabilitat que els membres propers o distants que formem la societat pugem sentir-nos còmplices culpables o no del drama succeït.
La història en va plena d'episodis d'èxode produïts quan viure en un territori comença a esdevenir-se impossible, potser doncs, prest no estaria de més organitzar una mena d'èxode massiu i demanar asil polític a Islàndia, que és el més proper model ètic de conducta d'estat democràtic que va optar per escoltar la veu del poble demanant-li justícia fins aconseguir que, el seu poder judicial, dictes sentències inculpant i empresonant directament als responsables de les males pràctiques polítiques i bancàries. 







3 comentaris:

  1. La situació que vivim els treballadors, aturats i classe mitjana baixa en general ens deixa cada cop menys alternatives. No penso pas llençar-me per un balcó, perquè continuo tenint ganes de viure. Però potser no de viure aquí. L'opció de marxar em sembla cada cop més la millor.
    Fa uns dies he provat d'escriure sobre aquests suïcidis al blog, t'ho enganxo per si ho vols veure:
    http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/12/esto-es-el-fin-dice-kukulkan.html

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluis i Cap. Altres vegades ja hem rallat -parlat d´aquesta greu situació que qüotidianamnet viu en silènci i/o soletat una gran majoria de anonimes persones.

      Pens que qui no tengui lligams o responsabilitats afectives i tengui oportunitat fisica i economica per a començar a altre terra , només en queda desitjar-li sort i ventura.
      Al qui ens hem creat lligams esper que ens quedi coratge de no foter-nos de dalt a baix i ens quedi un poquet de seny per a continuar bregant. Quin remei ens toca .
      Ens queda tota forma de denuncia .
      Salut i força.

      Elimina
    2. lluís i nanis:
      Quan dic “èxode massiu”, em refereixo a les escriptures de l’antic testament (que no he llegit ni penso fer-ho) on es parla de la sortida dels esclaus d’Egipte i la fugida del poble d’Israel en la recerca de la terra promesa, així doncs, un cop esclaus, com que no tindrem possibilitats de sortir al carrer a expressar el descontent, com a forma de protesta haurem de reinventar-nos però com que gairebé tot ja està inventat, retornar a les sagrades escriptures tal vegada no sigui mala idea, menys als palestins, sembla que a tothom ja els hi va bé la prosperitat d’Israel....

      Elimina