L’intens color vermell amb
obscens llaços daurats damunt d'estovalles de tela de
lli d'un blanc més blanc que el blanc (pere calders).....
Obsessives llumetes multicolors
intermitentment llampants en un racó de la llar, pels carrers, pels aparadors,
per l’escala de la comunitat....
A la gran o petita pantalla, a
diaris o revistes, en urbans cartells publicitaris...per tot arreu anuncis incitadors
de consumir perfums femelles i aigua de colònia mascles o
sinuosa llenceria femenina o sinuosa roba interior masculina.....
Catalans xampanys (mal que els
pesi als espanyols) o exquisits vins que figures de la faràndula recomanen
vestits de gala i elegant gest en actitud brindant a la salut de tothom....
Oliosos torrons
de Xixona o d'eròtica xocolata negra que ens
recomanen d'adquirir al so de nadales i que seran colofó de
luxe dels bons àpats familiars ....
Joguines sexistes de tota mena i
fins i tot algunes articulades a base de piles perquè les criatures vagin
aprenent a ser espectadores i para de comptar.....
AH!!!!, quin goig de societat i
quina potència de consum delaten els anuncis que pretenen (i de vegades
no s’equivoquen), fer-nos veure que tots som iguals de babaus.
Està demostrat que no ens
hem begut l’enteniment per la senzilla raó de que, pel què es veu, mai l’hem
tingut,
No em diguis ara que hem perdut l´entenimnet ( supos que es una frase generalitzadora ).
ResponEliminaVenga no siguis dolenta que només et duran carbó. ;)