dijous, 27 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (6 de 15)

Finalment, en aquella estructura mig enllestida que anava essent l’Escola Sóller, criatures i mestres, fent ús de la zona destinada a l’esbarjo encerclada amb tela metàl•lica tipus galliner, ja podien imaginar que sortien a un pati de debò, malgrat fora sense cap tipus de mobiliari infantil que no fossin quatre deixalles arraconades, dels paletes que ultimaven les obres.
Però com que no sempre és bo fixar-se només en el contingut buit de la botella, fent honor a la dita castellana: “el agua, el pan y la sal a nadie se niega” sortosament des del primer dia de trescar la canalla pel pati, ja gaudien de la instal•lació d’una font de pica escatimada però almenys, rajant de l’aixeta la benefactora aigua que a més a més d’apaivagar-les la set, donat el cas de patir una patacada, podrien tot d’una, entre rialles i plors, remullar i netejar higiènicament la pelada del genoll, del colze, del front o la del palmell de la mà.




dimecres, 26 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (5 de 15)

Dels locals ocupats fins l'encara a mig bastir construcció de la flamant Escola Sóller, un cop autoritzat l'ús de les aules, el trasllat del mobiliari va ser tot un esdeveniment on criatures, mestres, familiars, veïns i tot déu col•laboraren entre somriures i alegries malgrat que, tàcitament per salut mental, la gent més implicada representant de l'Assemblea en les negociacions que semblaven no tenir fi, ocultarien la mena d'indignació pel menyspreu, gairebé constant, disfressat de bondat que percebien cada vegada que havien de parlamentar qualsevol qüestió amb l'organisme de torn, doncs, a vegades, per l'atenció i resposta que rebien, sovint feia la impressió què els interlocutors institucionals en lloc d'assumir i esmenar a consciència i de bon grat les evidents mancances educatives a la que tenien sotmesa la zona de 9 barris dotant-la de la infraestructura docent tant de temps escatimada, anaven concedint almoines, això sí, sobredimensionant el valor o la importància, amb la burocràtica retòrica de sempre. 



dimarts, 25 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (4 de 15)

Els dies, setmanes i mesos passarien entre anades i vingudes ara, cap a dependències de l'Ajuntament, ara cap a les del MEC, per clarificar conceptes i sobre tot perquè no s'aturessin els tràmits per la construcció de la nova escola, així com per aconseguir el nomenament de la resta de mestres que, impartint ja classes, estaven a la corda fluixa de ser o no ser "oficialment" reconeguts.
I així, de nou, tal dia farà els anys que dels locals comercials, va passar-se a les aules de l'escola construïda en un cantó de la desèrtica plaça i d'igual estructura clònica a la dels centres públics educatius que s'edificaven arreu del territori, per tant, exemptes de singularitats pròpies de la zona, però que almenys, el de la Sóller, evidenciava que l'embranzida reivindicativa per aconseguir l'escolarització digna, era ja un fet consolidat i que, difícilment, cap autoritat gosaria fer l’intent d’avortar aquell moviment de les Escoles en Lluita, ni en el barri de Porta ni en els adjacents.




dilluns, 24 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (3 de 15)

La gestió feta per l'Ajuntament central amb la propietat dels locals reivindicats pels veïns, va possibilitar-ne la utilització de forma "legal" per continuar impartint les classes. D'aquesta manera quedaren en el record aquells dies posteriors a l'ocupació on les criatures, sempre xiroies, des del primer dia ja havien normalitzat el fet quotidià d'estar escolaritzades i s’aglomeraven  fent cua per entrar a les aules obviant il•legalitats, precarietats d'estructures o mancances de material escolar, com tal de gaudir amb plenitud la vivència d'estar rebent una ensenyança de qualitat, pública i gratuïta, malgrat que encara, un burocràtic, deficient i negligent MEC continués, ronsejant dia sí dia també, que poguessin  fer-ho en el centre escolar de nova construcció ja compromès en ferm per al barri.
Fins i tot, perquè no hi faltés cap detall,  quan algun avi esperant assegut al replà la sortida de classe de la neta o net, podies imaginar què es tractava del bonàs conserge encarregat de vetllar l'entrada i sortida escolar.




dissabte, 22 de juliol de 2017

honorança als crítics dels silencis del 92

Aquesta pintura que un dia del 1992 vaig adquirir a un pintor de les rambles, i l'article que avui he llegit al diari ARA, "Els altres 1992" m'han empès a un extra de dissabte al bloc. 
Senzillament, com homenatge al pintor de les rambles que amb la seva inspiració la va encertar plasmant damunt la cartolina el que va significar per a molta gent, aquell esdeveniment mundial i, si m'esgoteu, donades les circumstàncies del present, visionari del futur.
 I tanmateix, per descomptat, en honorança a en David Fernàndez, aquest xicot que m'embadoca i a tantes generacions corprèn no només pel que escriu sinó per la coherència amb què sempre se'l veu actuar.

divendres, 21 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (2 de 15)

No hi faltà la mainada a l'"insurrecte" acte d'okupar uns locals comercials en desús des de sempre, a fi i efecte d'utilitzar-los com aules escolars per acollir l’alarmant necessitat que també tenia el barri en aquest sentit.
Dins la gresca de l'acció, innocents les criatures acompanyades pel determinisme i radicalitat dels majors, semblaven del tot inconscients del fet que, aplegades, senzillament ja exercien la primera lliçó dins d'aquella Escola Sóller que s'estava embastant, doncs no cal dir que durant el temps que va durar l'expropiació social i els dies posteriors de la posada a punt de les aules, duien a terme la mena d'humanisme didàctic que serveix per alliçonar de com actuar amb dignitat davant qualsevol tipus de marginació social o d'abús de poder, és a dir, de com dins de l'Estat de Dret s'ha de tenir no només l'opció, sinó el deure d'actuar, si cal, en rebel•lia, quan reiteradament algun dels drets humans (com aquell era el cas) són negats a la ciutadania.




dijous, 20 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (1 de 15)

INTRODUCCIÓ: El 1978, amb el títol ESCUELAS EN LUCHA signat pel col•lectiu "caps de setmana" va distribuir-se un llibre informatiu d' EDICIONES PADEIA, i dins la “nota editorial”   entre altres coses  fan saber que:  “Desde nuestro punto de vista, una editorial militante debe intentar cubrir el espacio teórico de profundización en la práctica que la dinámica lucha de clases va exigiendo en cada momento...” , per la qual cosa, a partir de l'apunt 8, seran textos d'aquesta interessant publicació, els que acompanyaran les imatges on gent de les escoles Ferrer i Guàrdia, Sóller i Pegaso, compartiren mobilitzacions . Per altre banda els 7 primers apunts, corresponen als inicis de l’acció en la pràctica dels fets de la  lluita duta a terme al barri de Porta.
En un carrer lateral al desert que era la Plaça Sóller, uns locals comercials buits i tancats des de sempre, s'ocupen per decisió veïnal per utilitzar-los com l'embrió d'allò que havia de ser la reivindicada futura escola pública i gratuïta del barri, la ocupació es fa com a resposta al sempre prepotent immobilisme acompanyat d’entrebancs administratius que anaven ajornant els dies per a dur-ho a terme.
Farts de tot plegat, tal dia farà els anys que, trencant els cadenats que subjectaven les persianes metàl•liques de cada entrada, i fugint de tota clandestinitat il•luminant la foscor del moment, mestres, futur alumnat, mares, pares i veïns, ocuparen l'interior d’aquelles dependències,  acordades entre l'assemblea i les administracions, per a ser  destinades a  servir  d’aules on la mainada del barri pogués estar degudament escolaritzada, i així, si no oficialment sí moralment, queda inaugurada l'escola estatal del barri.