divendres, 19 de gener de 2018

la vaca cega (joan margall)

Bruna, aquest poema après a l'escola, aquella que no hi havia cap llibre d'estudi en català, només d'esquitllada en el de "LECTURA", una poesia o dos perdudes en alguna pàgina segurament per allò de dignificar-nos com a poble, aquest poema, repeteixo, animalera com sóc, em devia impactar de per vida perquè tot d'una, i a continuació t'explico per què, l'he cercat la xarxa, l'he copiat i l'he enganxat:
La vaca cega - Joan Maragall
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil•lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Bruna, arran de l'extirpació d'aquell tumor benigne, una diabetis va començar a fer-te la guitza fins que un dia, en veure que emmagries i emmagries, Tolo, el veterinari la va detectar i com que devia estar força avançada, ara, la lluïssor d'aquests ulls de pupil•la negra damunt l'escleròtica color mel, és ja un irreversible enorme tel gris que et priva de la visió..., no passis pena però, són uns quants anys que hem anat envellint dins el mateix espai i costums tipus ermitanes la qual cosa farà que, de mica en mica, tu deixis de fer topades i jo deixi d'afligir-me en escolar-les.

dijous, 18 de gener de 2018

155 constitucional escola (parlament de catalunya)

Avui al Parlament de Catalunya s'inicia forçat per imperatiu legal per a uns i, per altres, per collons i ovaris una nova legislatura, i com que algunes de les persones que el componen ja han expressat que és com tornar a l'escola, fa pensar que per altres més o menys serà com començar-la, així doncs, els primers dies, setmanes o mesos, una majoria de l'alumnat haurà de treballar força no només per demostrar a la ciutadania de proximitat, a la d'allà i a la de més enllà, que això de la democràcia, com que a Catalunya és una pràctica que ve de lluny i fins i tot de segles, atenent el resultat dels vots de la població, aquest afegitó tan lleig i antidemocràtic feixista borbònic del 155 al nom de la institució parlamentària, eliminar-lo en teoria i pràctica, si mes no ha de ser la primera tasca docent que caldrà fer.

dimarts, 16 de gener de 2018

quixots i sanxo panxes dels 70

Contradient el proverbi de Machado:
¡Ojos que a la luz se abrieron
un día para, después,
ciegos tornar a la tierra,
hartos de mirar sin ver!
Els ulls d'aquests avis farts d'en un temps veure sofrir o promoure injustícies, es clourien discretament silents a fi i efecte de no reblar el clau de l'altre proverbi:
Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.

Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
una de las dos Españas
ha de helarte el corazón.

dilluns, 15 de gener de 2018

un vessant campi qui pugui de l’article 155 de dins i de fora Catalunya

Déu n'hi do la jugada d'aquest" 155 i sus muchachos" damunt els canvis de programació de TV3 fora de Catalunya d'aquelles emissions que els fan ferum de l'ideal independentista existent al Principat, ideologia democràticament legal gairebé arreu del món menys a la "corte y reino de españa"
A ses illes, el primer reportatge del “Sense Ficció” de l’1-O, el van escatimar bescanviant-lo per un altre emissió, sort que, 24 ó 48 hores més tard aparegué al Vimeo, i allí, sí que el vam poder veure.
Tanmateix, el passat dissabte la reemissió que TV3 va fer del programa, a ses illes va poder veure’s pel canal 33, això sí, escatimant-nos una vegada més l’espai del debat Veus de l’1-O visible 24 hores més tard a TV3 a la carta amb la qual cosa, esperant noves interrupcions o prohibicions temporals de programació (amb el temps tot acaba veient-se), en dies propers que el bon temps permetin finestres obertes, en algun bar, mentre esmorzem seguirem gaudint d’una visió bucòlica d’un pou o cisterna obsolets d’aigua del qual esperem, almenys, algun efluvi de saviesa que permeti no amargar-nos l'existència amb els capricis d’aquest maleït constitucional article 155, en aquest cas enfeinat en la ridícula tasca de posar portes al camp de la informació censurant o bescanviant (per tocar ovaris o collons) programació de TV3 fora de Catalunya.

divendres, 12 de gener de 2018

ai!, la gent d'arreu del món

No sou els tres reis convertits en gats per un encanteri d'aquest gelós rival que teniu, el Para Noel, ni tampoc sou els tres cadells dels tres tristos tigres del travallengua, senzillament sou tres sant climentins moixos damunt d'una paret seca menorquina veient passar els dies i la nit a vegades avorrits, a vegades divertits i gairebé sempre astorats tot veient com ens compliquem, políticament la vida, la gent de dins i fora de l'illa, la de dins i fora dels països catalans i, fins i tot, la de dins i fora del continent europeu.

dijous, 11 de gener de 2018

a l'advocat cínic que se li entén tot

Sr. Roca Junyent: Arran d’unes declaracions seves, vull dir-li que tal vegada perquè a casa nostra una Maria Aurèlia Campmany, va ensenyar-nos com assassinar l'àngel de la guarda, o una Maria Mercè Marçal ens va dir allò del fet que "una dona sense un home és com un peix sense bicicleta", ja existeixen més dónes de les que vostè es pensa que quan han fet les maletes saben prou bé que, a més d'un tirà, l'home del qui decideixen separar-se, en forces ocasions també és un imbècil integral, per la qual cosa, els exabruptes verbals d'última hora que ha d'escoltar, li rellisquen per totes bandes i, decidida com està, serenament i pacíficament cercarà l'assessorament democràtic necessari a fi i efecte que els béns en comú, siguin proporcionalment i equitativament distribuïts.
Sr. Roca Junyent, vostè pot vanagloriar-se si vol de la defensa que va fer de la infanta Cristina, ja que ella i el fiscal que la imputava, empeltats del seu cinisme, una va ser capaç d'assegurar i jurar que signava documents sense saber-ne el que deien i l'altre de creure's que com que ho feia per amor, estava exempta de culpa. Bona feina, si senyora i senyors.
I per acabar Sr. Roca Junyent, si vostè és dels que afirma que la constitució va ser consensuada i acordada sense pressions dels que en una altra habitació vestien uniforme militar, enhorabona pel cinisme de tots plegats de pensar i defensar que aquesta afirmació ens la poden fer creure durant 40 anys més.

dimecres, 10 de gener de 2018

el passat futur del present?

A vegades les declaracions d'odi desmesurat i gens ni mica qüestionades judicialment d'un tricornià de professió, ens remeten a temps passats on, si bé la paraula no era pecat, sí que estava perseguida, penada i fins i tot, amb la ideologia franco-feixista fora d'un control de pertinença a estaments defensors de la Declaració Universal dels Drets Humans, ajusticiada amb llargues penes de presó o, fins a l'últim alè de vida del dictador, utilitzant el garrot vil per esborronar ideologies polítiques que qüestionessin la dictadura.
El record a èpoques passades ens fa pensar que potser caldrà recuperar, si la UE no posa remei, l'estoïcisme i silenci dintre i fora de casa d'aquells temps, si més no com antídot contra el dolor per anar tirant per la vida.