divendres, 18 de maig de 2018

avui divendres, "la gatera" va de trios

El trio de la benzina. Els tres tenors. Tres eren tres les filles del rei. Les tres bessones. Els tres llancers bengalís. Els tres mosqueters..., i així una munió de triumvirats literaris reals o de ficció.
Ara bé, dins del regne animal, tret d'Els tres porquets, en aquests moments de cap bestioleta, cap no em passa pel cap, per la qual cosa bé podríeu ser vosaltres, si poguéssiu contar qualque vivència passada junts o per separat, “Els tres cans”,  protagonistes d'algun relat imaginari o real.

dijous, 17 de maig de 2018

un circ dins la història (1)

La tarda de circ ja estava assegurada. Adolescents amb aires d'estar avançats a l'etapa de la joventut, eren els primers fent cua, engrescats com criatures per entrar i xalar amb el gran espectacle anunciat; tanmateix, de la mà dels seus majors, criatures aspectants anaven cap aquella enorme tenda de càmping anomenada carpa que estava solemnement adornada amb acolorides banderes i banderetes i rodejada de vistosos camions i rulots publicitats amb motius circenses, fent de vehicle de transport, cabina venedora d'entrades o domicili sobre rodes dels artistes alhora que obrers del circ.

(1) tercera imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc.

dimecres, 16 de maig de 2018

rara avis

Equipats amb estris d'última tecnologia per captar i retenir imatges, topar amb la situació d'una reflectint la bonhomia d'una rara avis creadora que encara conserva el costum de fer-ho artesanalment, gràcies segurament per estar dotada del domini del dibuix de perspectiva, si ho pensem una mica detingudament, no deixa de ser un cop baix cap a la ximpleria de creure que, prement el disparador d'una càmera fotogràfica obtenint una bona perspectiva ja ens inclou dins del gremi dels artistes.

dimarts, 15 de maig de 2018

temps de mauricis jubilats damunt d'una terra

D'entrada que no s'ofengui ningú doncs de fet avui escric al bloc la sensació d'una actitud que sovint penso és la que adopto o tinc:
Els Mauricis de la indefensió apresa jubilats, de tots els temps de la història, cultura, religió o ètnia, tenen el mateix vessant. Potser pensant que uns vailets Maurici ja trobaran els companys i sortiran al carrer - i ja veurem com els hi va - ells, els Mauricis jubilats, desencantats, abatuts, ignorants o conformistes, sortiran al carrer, trobaran els companys i tranquil•lament miraran com uns altres feinegen ja sigui per esbarjo, ja sigui per treball en actiu.


DAMUNT D'UNA TERRA (enllaç)
Vailet, et diuen que a les guerres 
tan sols hi ha tristeses, 
no s'hi guanya mai. 
Damunt d'aquesta terra encesa 
tot allò que és feble 
vol ignorar els mals. 

I en Maurici va escoltant 
però segueix a terra sense fer-ne cas, 
perquè uns altres li han dit tant 
que la seva vida és patir sota el fang... 

Recorda les raons que un dia 
varen canviar el signe 
d'aquell temps passat. 
Ell ha marcat la teva vida 
amb una ferida 
que tu has de curar. 

I en Maurici va escoltant 
i pensa que ja sap el perquè dels mals. 
Però se'n torna, està dubtant, 
i altres veus ressonen també al seu voltant. 

Vailet, no siguis anarquista 
i vés a la conquista 
de l'honor més alt, 
que al teu costat tindràs la força 
que ens porta l'ordre 
i ens permet la pau. 

I en Maurici sap molt bé 
que, si només dubta, poca cosa té. 
En Maurici sap què fer, 
trobarà als companys i sortirà al carrer.
  




dilluns, 14 de maig de 2018

senyores i senyors del bloc 155, som noies i nois dels "buenos muchachos" d'en mario

Segurament demà mateix, si els "amos" de l'Estat espanyol no s'hi repensen i compleixen la paraula, amb el molt probable nomenament avui de Quim Torra com a 131 president de la Generalitat de Catalunya, l'article 155 de la desemmascarada Constitució Franco-borbònica, deixarà d'estar en actiu.
Si això és així, a poc a poc, s'anirà veient que la normalitat institucional de governar socialment el Principat serà un fet a recuperar alhora que, malauradament per curt que sigui sempre se'ns farà llarg, s'anirà veient com els drets civils i humans de qui estan a les presons madrilenyes lluny de casa o a l'exili, s'aniran restituint gràcies al titànic esforç i capacitat professional de l'advocacia, assessors, col•laboradors, familiars, amistats o polítics demòcrates d'arreu del món que els envolten i, no cal dir-ho, sempre amb el suport actiu i visible de més de dos milions i mig de persones "en peu de pau" per l'alliberament dels presos polítics, que no obliden i de moment tampoc perdonen, manifestant-se pacíficament quan, com, i on calgui, ja sigui a Catalunya, a l'Estat espanyol o a qualsevol ciutat europea o del món.
Arran de la sinistra aplicació del 155 i per restituir tot allò que el PP, amb el vistiplau del PSOE i el més plau que vist de C,s, sàdicament ha anat escapçant a les institucions catalanes, és de preveure que els inicis per dialogar seran també un esforç de fèrrica i democràtica voluntat titànica per part dels representants de la Generalitat, per la qual cosa no sé per què el "buenos muchachos", uns versos trobats a l'atzar de Mario Benedetti, m'han fet pensar en com podria ser, si més no per trencar el foc, l'inici d'alguna de les futures trobades pel diàleg tot esgrimint maneres líriques i punyents abusant d'aquell vessant tan nostrat del seny i la rauxa.
Buenos muchachos (Mario Benedetti)
Ahora que galileo y giordano bruno
han sido redimidos por el humor del papa
también es de esperar que resuciten
y nos cuenten qué tal es eso
de pasar tanto tiempo en la nada
mientras el cosmos mata y se divierte

ahora que el papa nos ha convencido
de que galileo y giordano bruno
eran buenos muchachos / convendría
sacudir con fuerza la inquisición
para ver cuántos santos incluye
todavía a estas fechas

entre las conclusiones a sacar
de este estupor reciente
que invade los insomnios
estimo que lo mejor es ser ateo
pero no de engañapichanga
sino más bien ateo protocolario
ateo confesional
con vistas a que un papa
del dos mil setenta
autorizado eso sí por nostradamus
se anime a decretar en un acto de fe
o en una fe de erratas
que también nosotros
somos buenos muchachos.
-

(Mario Benedetti, Uruguay, 1920-2009).


divendres, 11 de maig de 2018

més o menys com caçar mosques

Ja em diràs que cony t'atrau l'atenció perquè estiguis a l'aguait acreditant la condició de felí caçador..., tant pot ser del tipus rèptil o del plumífer, però veient-te el posat relaxat amb què mires, tot fa pensar les poques possibilitats que creus tenir d'enxampar la bestioleta en qüestió. 

dijous, 10 de maig de 2018

un circ dins la història (1)

Una desmanegada cadira de tisora, feia de cavallet suport de la recentment escrita pissarra anunciant la primera funció del primer dia d'estança del circ al barri, tot confiant que la seva visió al costat de la gran i vistosa carpa instal•lada, donés pas al boca a boca entre el veïnat si més no, per assegurar aquella mínima assistència necessària de públic que pogués fer-los continuar subsistint, més o menys dignament, formant part de l'apassionada i feixuga modalitat circense triada dins del també alhora apassionat i feixuc món de l'espectacle.
(1) segona imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc