dilluns, 22 de maig de 2017

psoe, no els caldran gaires sedalines ni estris de cosir.

Tal vegada ara, el PSOE ja no haurà de menester tant de fil i màquines de cosir per sargir els estrips que en dècades venen arrossegant.
Tal vegada ara, reinventant-se dins del neoliberalisme dominant i regulador dels mercats financers, aplicaran tot d'una i tots plegats la formula MACRONIANA que ja s'està desenvolupant en el país veí adaptable a tot tipus de canvi de rumb, on de ben segur podran nedar amb tranquil•litat en aigües aparentment i relativament calmades tots els dirigents i bona part dels militants i simpatitzants patxistes i susanistes conversos al pedrisme .
La característica de cada un dels tres candidats no ha deixat indiferent a ningú dels socialistes i qui més qui menys ha dit la seva i, com en democràcia tothom pot opinar, des de la distància ideològica també diré la meva:
Candidat de pedra = Patxi López, un bonàs i intel•ligent basc malgrat algun episodi no gaire democràtic del passat que de passada s'ha tret un pes de sobre confirmant que fora del seu país ningú compta amb ell per liderar res.
Candidata folklòrica = Susana Diaz utilitzada com una marioneta en clau populista amb el digne accent andalús per repetir pensaments d'ancians barons del partit situats en empreses de l'Ibex i dels casposos que tenen veu en alguna que altra autonomia de la Meseta.
Pedro Sànchez = El gatopardista gentilhomme espanyol triomfador visionari dels canvis de rumb necessaris per aconseguir que tot canviï pel fet lampedusià tan sabut i evident de què no canviï res. 

divendres, 19 de maig de 2017

quan el pèl de gat no és plugim menut

D'estar sempre arreu i enlloc, no t'immutes ni pel pas de vehicles ni de gent, i com que saps que, "del maig a la meitat, l'hivern acabat", finalment t'has deixat caure sota un florejat rajoler decorat de fons.
Amb aquesta calorada, no saps com entenem que no estiguis per res més que no fer res doncs tu la patiràs el doble per allò de no poder triar de dins l'armari o calaixera, el pelatge idoni per sortir al carrer.

dijous, 18 de maig de 2017

no hi ha futur sense interrogants

¿Qui no voldria que del reflexiu i tal vegada enamoradís pressent dels enxampats en la imatge, sorgís aquell desitjat futur ple de seguretat emocional?, si més no, això és el que de bon matí una mena de Carpe diem sentimental ens ho fa creure i cobejar.

dimecres, 17 de maig de 2017

el però del “passat el brexit...”

Si va apostar pel NO al Brexit, potser deprimida aquesta façana d'estil colonial anglès representi la sensació de deixadesa de caure en l'abandó però, si va apostar pel SÍ, de facto ja representa l'espera de la lluentor que l'ha de redimir però -sempre n'hi ha un de però- si fem una repassada a les reflexions que Tony Judt va deixar-nos al seu assaig "El món no se'n surt" tot d'una veurem que allò que cataloga com a "malestars del present" producte del passat, amb els anys, arrelats i ben arrelats, ja s'ha convertit en els desassossecs del futur producte de façanes i qualitat de vida humana escrostonades de l'abans, duran i del post-brexit.

dimarts, 16 de maig de 2017

quan el temps i l'ombra volen

La foscor de l'ombra, va durar tan sols uns segons, tot d'una desaparegué i, paradoxalment, sense aclarir-nos si va fugir cap amunt o cap avall.

dilluns, 15 de maig de 2017

temps d'espera

Formant part del passat, en els temps es perd l'habilitat senzilla i discreta de construir graó a graó senderis de comunicació entre terra i mar. Algun d'ells, escarpats als penya-segats s'incorporen al paisatge suavitzant-lo i han estat transitats durant generacions facilitant l'accés (privat o públic) de poder gaudir del bany o d'embarcador.
Però temps al temps, ja que, de l'actual febre compradora de grups globals immobiliaris d'inversió que ja han ficat l'ull a l'arxipèlag balear, potser falta menys perquè, especulant o no, a l'idíl•lic racó no li arribi l'hora de veure'n suplantat, el treball picapedrer artesanal fet, amb novadores escales o ascensors galàctics, és a dir que, a partir d'ara, qui sap si només queda esperar la durada del temps d'espera de tot plegat per continuar usant i gaudint l'ancestral sistema de comunicació.

divendres, 12 de maig de 2017

la vigilància

Aguaitar, mirar, observar..., és el que té l’instint i, a més a més de vigilar, vigilar al que vigila.