divendres, 16 de febrer de 2018

mòbing reivindicatiu de presència administrativa

Amb una plantilla d'okupes com vosaltres, definitivament donaré d'alta l'empresa en l'apartat de cooperatives i ja us espavilareu amb la liquidació de les quotes a la seguretat social.
Per altra banda, a més a més, en la propera liquidació de beneficis us descomptaré el cost d'un nou seient que substitueixi el tamboret on ara m'heu relegat...., només faltaria!

dijous, 15 de febrer de 2018

a l'ombra de la bonança econòmica

Als afores del poble d'Alcazar de San Juan, una munió de molins de vent, algun protegint tertúlies, esperaven resignadament i pacientment ser reformats qui sap si engrescats en ajudes econòmiques per allò d'anar fent país amb l'eslògan «Spain is different!», i també, sabent ara la viu-viu que s'acostuma a fer en aquestes partides econòmiques revitalitzadores de l'economia local, qui sap quantes butxaques dels cacics del poble van engreixar-se amb el sobrecost o escatimant el salari final dels obrers que, de fet, són els que van deixar-se la pell fent la feina de restaurar.

dimecres, 14 de febrer de 2018

quatre dies

4 dies d'hivern, hivern, de pluja aiguaneu o calabruix
4 dies més de dolors musculars i d'envellir articulacions.
4 dies més de contemplar una bicicleta aferrada al fanal del mirador.
4 dies més envejant no tenir tu la clau del cadenat i el seient i sobretot la força física, que no mental per, pedalejant, recorre trams de s'illa tal qual feies quan la vas descobrir.

dimarts, 13 de febrer de 2018

t'acostumes...

T'acostumes a escoltar el dígit 155 de la Carta Magna que cada dia que passa confirma que va ser feta a mida.
T'acostumes a escoltar dia a dia l'augment de persones circumstàncies i llocs que el pateixen, si més no, en llibertat.
T'acostumes a la vergonya de sentir a dir que homes de pau estan empresonats sota l'acusació de rebel•lia o sedició per fer-nos passar bou per bèstia grossa amagant-nos que són presos polítics d'aquest neofeixisme emergent a Espanya, Europa i més enllà del Continent, per la qual cosa, poca broma que d'aliats van sobrats.
T'acostumes a mantenir en el record la sensació que "tot està per fer i tot és possible" que ens alliçonava Miquel Martí i Pol, alhora que repasses altres poetes que d'alguna manera o d'altra t'enforteixen el costum, ara sí, de rebel•lia i si cal també de sedició contra la tirania del poder, a espargir-lo dins l'àmbit proper o llunyà on creus pots arribar.
Un exemple de, Cien poemas apátridas d’Erich Fried


DERECHO DE REGULACION
 No la excepción 
 sino el estado de excepción 
confirma 
la regla

¿Qué regla?
Para impedir la respuesta 
a esta pregunta
se proclama
el estado de excepción
2
El estado de emergencia 
se encuentra
a tiro
 de la ley marcial

es decir 
no más lejos
que la longitud del cuerpo
de una democracia

asesinada


dilluns, 12 de febrer de 2018

als bloguers de VilaWeb

Si es vol evitar que aparegui en l’encapçalament de l’apunt al bloc anunciat en la tira del CANAL BLOCS del diari, la barrija-barreja:
&#O39;
de després de l'apòstrof, si aquest l'esborreu i el substituïu per qualsevol dels signes d'accentuació pitjant després la barra espaiadora perquè aparegui solt és, si més no, un remei per llegir el text amb claredat.

divendres, 9 de febrer de 2018

a catalina soler, la propietària d'illes (sense intenció d'ofendre't)

Catalina, no voldria ofendre't i per tant, com a dona, m'empassaré la vergonya aliena d'escoltar la frase d'una altra dona, tu, dirigida al senyor Picornell, d'Esquerra Republicana de Catalunya, quan li dius al Senat "les Illes són meves, no seves, meves! De Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, no de Catalunya. (vídeo)
Catalina, no voldria ofendre't si per algun moment crec que se te'n va anar el cervell pensant que, com que al davant tenies un català de la corda d'aquells que la teva mestressa, Soraya, al Congrés, diu que no ha de costar gaire de sacrificar, no vas adonar-te'n que, de fet, en Picornell al Senat, no actuava en representació pròpia si no de Més per Menorca debaten la moció del 75% de descompte pels habitants del que assegures és el teu arxipèlag, per la qual cosa, sense faltar-te al respecte també penso que quina barra que tens quan qüestiones políticament el dret d'aquest descompte als que segurament també consideraràs som els teus inquilins..., lleig, molt lleig.
Catalina, no voldria ofendre't ni tan sols pensant que un atac de supèrbia va trair-te el seny perquè en realitat tot recordant la famosa frase de "la calle es mia" pronunciada per qui va ser el fundador del teu partit, l'incombustible Fraga Iribarne que essent ministre d’Informació i Turisme en governs del franquisme aprovava signar penes de mort executades a garrot vil, en ser ell el pare de la teva ideologia política, penso que és de lògica que alguns del gens heretats siguin els causants de fer les afirmacions de propietat privada que fas i per tant, de bona fe, creus estan a anys llum de patir qualsevol tipus de pecat de supèrbia.
Catalina Soler, ara ja, si t'ofenc, m'importarà un rave, cuida't mol, evoluciona més, i sobretot deixa que ses illes pertanyin a tota la gent nascuda o nouvinguda que les habitem.

dijous, 8 de febrer de 2018

interrogació d'efecte bumerang

Pregunta  per aquells manxecs dels 70 asseguts al baix mur d'uns jardins qui sap si ombrívols i d'escassos espaiats bancs, que cada dia s'ajuntaven per passar estones de convivència.
-Quants passats que mai van ser futur, viurien ocupant la vostra ment?