dijous, 27 d’abril de 2017

superficialitats

Irrellevant, sí, però asseguts al banc o passejant, fa patir quant a la ineptitud li segueix l'abandó, és a dir que, no és la tafaneria per oir converses o pensaments, allò que ha fet inclinar  la vertical del jove tamarell.
Plantat en un indret on la tramuntana té lliure circulació, els qui van endinsar-li l'arrel a terra, segurament, per ignorància, van deixar-lo sense la protecció deguda de la mena de crosses que ajuden la correcta verticalitat en la creixença de qualsevol jovenívol arbre i, pels graus d'inclinació que ara pateix, a la ignorància, malauradament ja se li pot sumar la deixadesa.

dimecres, 26 d’abril de 2017

proteccions

Aleró protector de la pluja damunt la finestra que dóna a l’exterior dotada d’un porticó persiana a l’abrigall de mirades externes, tot plegat ben harmonitzat amb tres barrots defensors d’assalts a l’interior o, qui lo sa!, si en algun temps per avortar fugides cap en fora.
Exemples similars de conservació, per sort, a Menorca n’hi ha un munt, i el proteccionisme principal que s’agraeix, tal vegada sigui la custòdia de les velles parets de marès sostenint, ufanoses, longeves i entranyables teules de fang roig illenc, d’aquelles fabricades una per una a mà, en aquella bòbila que vés a saber, ara ja, què se n’haurà fet d’ella.

dimarts, 25 d’abril de 2017

utreramolinantes de la naturalesa de l'escorpí

Amb la frase: "Òstima, aquesta Transició, que costa de deixar enrere", conclou el comentari d'Àlex Gutiérrez al diari ARA tot veient, esparverat (com tanta gent que diu la seva per les xarxes), les feixistes mostres de dolor i condol per la mort del falangista José Utrera Molina ministre de Franco considerat un dels monstruosos components de l'anomenat "búnquer" del poder durant el i el post franquisme.
És el malson que s'arrossega quan en episodis passats i recents s'esbrina el nivell ètic dels hereus polítics de la dictadura i, evidentment, sembla com si mai s'ha de poder deixar enrere la Transició d'aparença democràtica, on algunes persones s'han anat aferrant damunt d'ella utilitzant-la com l'escorpí a la granota de la faula, és a dir moriran matant-la, tot saben que altres deixebles dotats de poderosa influència política i econòmica com elles, seguiran parasitant la ja malaltissa democràcia espanyola, matant-la alhora que van morint.

dilluns, 24 d’abril de 2017

un glamur estotjat en cursi

En l'oferta, les agències de viatges asseguren que el glamur i l'aventura van lligats als dies d'esbarjo damunt d'un creuer, però, si la targeta d'embarcament és per anar damunt de l'Aida Aura, pot ser que a l'hora d'embarcar tot veient-li la jovenívola decoració pictòrica del casc de proa, babord i estribord, per uns moments els viatgers quedin desorientats tot pensant si no s'estaran fotent dins d'un flotant parc temàtic dedicat a les antigues publicacions infantils per adolescents tipus Florita, Azuzena o TBO, la qual cosa no vol dir que, segons quina escala de valors, això no sigui glamurós.

divendres, 21 d’abril de 2017

apreciant la qualitat

Auto massejant-he el cos per les formes arrodonides, et quedaves a gust pendent de la carícia de qui s'apropava a saludar-te.
Això passava durant la teva estada al poble quan tot d'un vas adonar-te'n dels avantatges del disseny antic del seient dels bancs públics al Passeig de La Miranda de Cales Fonts, ara, malauradament ja desapareguts del tot.
 Per si no ho saps, t'he de dir que de mica en mica, els bancs modernistes, tal vegada en fer-se malbé, els han anat substituït per altres gens ni mica ergonòmics..., què hi farem!, són coses dels interessos o conveniències a l'hora d'adjudicar concessions per la instal•lació del mobiliari urbà que, manta vegada, amb l'excusa d'oferta d'un disseny modern -disfressant la garreperia de minimalista- escatimador de material i per tant de comoditat, a tort i dret va omplint places, passejos i parcs almenys aquí, al poble d'es Castell, ja que, en altres llocs sembla donin més valor a restaurar que, mai millor dit, a desbancar.

dijous, 20 d’abril de 2017

tot augura un present de PPgavines enfeinades

El parlament de l’Estat espanyol, un dijous de no fa gaire, per unanimitat, aprovà de fer net la corrupció del PP, prolifera d’allò més, per la trajectòria i quantia dels casos de brutícia que acumulen.
Tot augura que hi haurà una PPfeina interior profunda per estona.
De moment, els diputats del partit qüestionat que també han hagut de votar a favor de la investigació no sigui cas que la visió del llautó els esguerri futures coartades, uns estaran (si no fa temps que ho fan) esporgant-se com poden les brutícies fins ara beneficioses  i altres, en una acció que mai els ha sortit malament, continuaran amagant el cap sota l’ala, tot esperant que el lent ritme burocràtic de la política o, dels defensors de l'”això ara no toca” els permeti un respir doncs tot augura que serà llarguíssim de dur a terme la composició d’una comissió investigadora si donem crèdit a la notícia de premsa: “La comissió no es posarà en marxa de manera immediata. El Congrés ja té oberta la que investiga les maniobres del Ministeri de l’Interior per combatre l’independentisme durant el mandat de Jorge Fernández Díaz, l’anomenada ‘Operació Catalunya’, i podria trigar a constituir la nova comissió uns quants mesos”.
Però abans de succeir tot, ens ho passarem d’allò més bé veient la imatge, segurament diferida que no en temps real per allò d’esmenar pixades fora de text, que li ha caigut al damunt de fer a l’incombustible actual president del PP i per a més inri, de govern, per aclarir la Gürtel Correa espoliació de diners públics que cueja des del 2009.

dimecres, 19 d’abril de 2017

invasió sagaç, resignació professional i submissions

Discretament, com la vinagrella invasora del camp, a l'asfaltat de poblacions i ports comencen a proliferar tauletes i cadires destinades al repòs i esbarjo de la ciutadania estable o de pas vacacional, mobiliari que, de mica en mica va estretint l'espai públic de circulació de vianants en atenció a la ja inqüestionable econòmicament parlant, 1a font d'ingressos.
Aquest fet dóna molt per a barrinar però, alhora, s'ha de dir que si dóna de pensar i mal pensar, parlar o criticar, aviat caus en què, aquest servilisme està afavorint l'economia de persones siguin família, conegudes o temporeres fins i tot d'aquelles amb carrera o estudis superiors acabats i ara per ara, sense cap sortida laboral, amb la qual cosa, calla, no protestis i dóna gràcies al fet que l'allau del turisme sigui el que els estigui donant feina estabilitzant la supervivència malgrat haver de sofrir puntuals sobreexplotacions territorials o, fent patir la moral de professionals qualificats incapaços de trobar l'alternativa laboral que per dret els correspon i alhora, tan digna com la de servir plats gots i copes a la taula d'aquell establiment on, si tenen sort, els farà un contracte digne.
I així seguint amb la qüestió de barrinar, potser acabes acceptant allò que se'n diu de la "síndrome d'Estocolm", aquest As guanyador a la màniga que té el neocapitalisme i que tard o d'hora, el malparit per trampós naip,  acostuma a fer-nos claudicar.