dimarts, 27 de juny de 2017

barri de porta (2) vindicacions dels 70 (1 de 5)

"18-12-1976 visita del Sr. Codina". Això és el que està escrit al rectangular estoig que conté els clixés. Aquest home, delegat d'obres públiques, com altres tècnics o càrrecs públics de l'ajuntament de la ciutat, aquell dia també va recórrer el barri guiat per membres de l'associació de veïns i del veïnat que durant la ruta reivindicativa de denúncia s'anà afegint engrandint, a poc a poc, la comitiva d'indignats per la deixadesa de l'administració cap a l'habitabilitat del barri tot i ser tan bons contribuents, per posar un exemple, com els de la zona de la Bonanova.



dilluns, 26 de juny de 2017

a la núria parlon i gil i col•legues afins

La pscPSOE alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet, també ha dit NO! NO a posar les urnes al seu feu però també ha dit no (així en fluixet), a fer costat al govern de l'estat espanyol si aquest apliqués el famós 155.
Ara bé, amb tants NOS al cap i si d'aquí a l'1-O,  no hi ha un daltabaix (1) i finalment, democràticament i tossudament se celebra el referèndum, arribada l'hora del recompte no cal dir que si sortís el SI, és d'esperar que continuarà negant l'evidència per il•legal i ja veuríem amb qui s'aliaria per sortir-se'n de l'embull, però..., si sortís el NO que tant li agrada, aleshores, ¿què cony dirà?
PD imatge de na Belen Riera
(1) Manuel Delgado: ‘Es tornaran bojos, tindran espasmes i començaran a treure escuma per la boca

No arribarem al primer d’octubre… 


divendres, 23 de juny de 2017

estimar els teus temors?

Ja fas bé de passar de llarg del consell del grafit que això de prear la  paüra pròpia, no casa gens amb vosaltres els felins, més aviat és cosa dels humans, és, per qualificar-ho planerament allò que se'n diu ser masoquista de mena.

dijous, 22 de juny de 2017

la buguenvíl•lia

Ben encarrilada la crescuda en horitzontal dels troncs, a les portes de l'estiu comencen a sortir les flors que ben aviat, quan el floral color magenta i púrpura s'apoderi de l'espai, sotaposaran la verdor de fulles i l'aparent sequedat dels prims troncs a un segon pla imperceptible en  la distància, llavors, el domàs sota les teules que formen el canaló per la recollida d’aigua pluvial cap a la cisterna, lluirà pletòric fins l’hivern.

dimecres, 21 de juny de 2017

garbesclares

Enguany o no ha coincidit el sexenni o septenni o la profecia ha fet l'orni.
La imatge és ben explícita en confirmar que la consistència i grandària de les garbes desmenteixen el que ens diu el Diccionari català-valencià-balear.
Segons el DCVB  “Garbesclares és el nom d'un estel que es veu només cada sis o set anys, molt resplendent, que va davant el sol i que es veu de vegades mitja hora després del sol alt; diuen que en veure'l és senyal que hi haurà poques garbes, o sia, que tindrem mala anyada (Llucmajor).”

dimarts, 20 de juny de 2017

l’alfonso guerra, l’home especialista d’eines de fuster

Coincidint que hem nascut dins la mateixa dècada dels 40 del passat segle, puc constatar, per experiència pròpia, que aquest bon home està més a prop de repapiejar que de raonar.
L'home, ara s'ha adonat que aquell ribot guardat (ell guarda, no desa) en un calaix del despatx i que va fer servir per rebaixar el pla Ibarretxe i l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya l'any 2006, l'haurà perdut o el trobarà petit per afrontar l'actual repte de l'independentisme català, per la qual cosa, segurament, desesperat o senilment trasbalsat, ja estarà cercant la monumental garlopa que simbolitzi l'article 155 de la Constitució per aconsellar al govern de torn de la monàrquica Espanya que afronti, raspallant i a cops si és menester, el democràtic i pacífic desafiament de la majoria de la ciutadania de Catalunya que vol, l'1 d'octubre d'enguany, exercir el dret de votar per decidir el seu destí.

dilluns, 19 de juny de 2017

deixadesa agradable

La pràctica d’originar abocadors incontrolats, dóna peu a captar imatges si més no curioses.
Una diversitat de cordes nàutiques (caps) velles entortolligades, fan de coixí a l’obsoleta boia abandonada en mig del passeig del moll, malgrat tot, si agafem el cantó positiu de la deixadesa humana, la varietat de textures del conjunt abandonat pot arribar a ser, fins i tot, com una d’aquelles preades obres artístiques envoltades del misteri de l’anonimat d’autor.
Resumint; sense ser-ne entusiasta de cap dels seus vessants, aquesta frase de J.V.Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell" sempre m’ha agradat.