divendres, 30 de novembre del 2018

ensaïmadagatades

Per la forma roscada que adoptes quan dorms, amb els ancestres menorquins que t'acompanyen, de ben segur que en lloc de ser un somiatruites, per allò del mimetisme culinari, seràs tot un feliç somia ensaïmades.

dijous, 29 de novembre del 2018

borrellades

Déu n'hi do l'última borrellada d'en Borrell que constata que de les cent mil milions de neurones que diuen que habiten l'encèfal d'una persona adulta, ara, a partir de la darrera verborrea de l'espanyolíssim i aprensiu ministre d'exterior, carregada d'escrúpols i odis, factors però que ell i els independentistes d'arreu, de bon tros sabem per què o per a qui.
Jo que per edat sóc un parell d'anys més gran ja li he pres la mida i tinc clar que al pobre noi, segurament només seran quatre -com els 4 indis morts del seu particular genocidi-les neurones que el fan funcionar dins del món de la política, la qual cosa no vol dir que, en la vida privada i en la intimitat seria de desitjar que, almenys per no sentir-se sol, durant la convivència doni curs a la resta de neurones a fi i efecte de comportar-se de manera saludable per no fer avergonyir la família o, motivar que més amistats, continuïn allunyant-se encara més d'ell i, potser gràcies a l’esbroncada d’alguna d’aquestes aquestes persones properes, és el que l’ha fet fer una còmoda twittada   demanant disculpes.

dimecres, 28 de novembre del 2018

joc de trons i iniciativa pròpia

De nou, en un principi devia presidir la taula de despatx d'un professional de carrera o d'un empresari o gerent -amb màsters per impressionar- d'algun ram dels molts oficis vells o nous que sempre hi ha en el món laboral.
Amb el temps, per desgast, jubilació, per la crisi o, per caprici, s'arraconaria el seient-trona amb rodes en algun lloc o magatzem fins que, tal vegada temps i tems després, exposat en mig de la vorera del carrer, el camió municipal de recollida de trastos vells no arribaria a temps de carregar-se'l perquè, alguna persona veuria amb bons ulls que encara podria ser de força utilitat acoblant-lo, fermat amb corda al brancam del matoll i ben travat amb rocs les roderes potes, en un indret del moll de cara a llevant i, així poder gaudir de luxoses sortides de sol mentre, qui ho sap?, un parell o tres -en actiu- de canyes de pescar, li assegurarien un dels àpats del jorn.
¿Que quan va durar l'estança de la singular poltrona...?, no més de quatre dies què, això de veure que algú, reciclant-la públicament donant-li altres oportunitats seria més feliç, no cap en cap cap dels qui pensen que dins l'estètica urbana del consistori, sovint tan malmesa culpables propietats privada o municipal, no hi ha lloc per l'enginy d'una iniciativa pròpia.

dimarts, 27 de novembre del 2018

solament

Només, abatuda pel desgast físic de l’avançada edat, camines passejant per rutinaris o improvisats itineraris.
Només, amb la increïble fortalesa del cervell, durant l’habitud del tom diari, t’acompanyen pensaments cavil•losos ara de neguit, ara de serenor o, senzillament, de badocar.
Només, pensant que altres ni que sigui per mantenir el ritme de viure saludablement també surten a estirar les cames o a escampar la boira, només, per enaltir-los, goses captar la imatge de fortalesa i serenor que un dia o altre serà motiu d’un apunt del bloc.

dilluns, 26 de novembre del 2018

caldera vella i teulat vell, o tavella o forat

Pertanyi a qui pertanyi l'edificació d'interès social a preservar com és el cas del quarter Duc de Crillón de Es Castell, la deixadesa en la conservació del patrimoni, és sovint un acte de menyspreu cap al sentiment identitari de la comunitat nascuda o nouvinguda al lloc de referència doncs, agradi o no agradi la utilitat bel•licosa de la construcció militar, ara que les noves tàctiques organitzatives castrenses possibiliten l'ús social de les naus ocupades per la tropa militar tornant-les a la ciutadania perquè les utilitzin amb sensatesa pacífica i raonada, val la pena considerar de peculiar importància la conservació de la sòlida edificació del segle XVIII.
Ara que l'edifici de la imatge després d'una i mil maniobres especulatives (o no) prest serà de titularitat pública, bo seria demanar a qui fins ara tenia la propietat o a qui disposava d'ella, algun tipus d'explicació amb "santo y seña" per conèixer les persones responsables de la desídia de conservació patrimonial d'uns i altres: SAREB, Ajuntament, Consell Insular, Govern Balear..., ni que només fos com a indemnització moral per la presa de pèl, sentiment que la ciutadania sempre ha tingut en l'afer dels quarters de s'Esplanada de Es castell.
NOTA. Quarter Duc de Crillón DESCRIPCIÓ/TIPOLOGIA segons CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC
DEL MUNICIPI DES CASTELL : Els grans pabellons de Conde Cifuentes i Duque Crillón responen a la mateixa
tipologia d’edificació destinats a la oficialitat. Aquests dos quarters estan disposats en dos plantes afegint una tercera en els extrems, definint així les quatre cantonades de l’espai central de població. El pas central amb estancies a ambdós costats es correspon a l’esquema que a nivell urbanístic estableixen els carrers i vivendes de l’antiga Georgetown. La distribució interna en ambdós quarters és similar: els corredors continus configuren amb un sistema de compartimentació de sales en els diferents pisos, fet que es reflexe en façana en la distribució de les
obertures iguales, rectangulars i amb persiana de llibret.
Les àrees centrals del Duc de Crillon i Conde Cifuentes s’aixequen en dues plantes, que medeixen 17x49’5 peus. Havent un total de 8 sales en cada gran quarter on hi podrien disposar unes 2112 persones. Mackellar dissenyà els seus quarters basant-se en els tractats de Vauban, Belidor i Muller. La funcionalitat dels quarters,
segons si són per l’oficialitat o els soldats, es reflexa en la lectura des d’un punt de vista compositiu: Mackellar, mitjançant un tractament de façana i coberta indica la diferència de rang dels seus ocupants, de clara influència anglesa: Així trobem el
cos central cobert a dues aigües i els cossos laterals coberts a quatre aigües (dits torreons, amb escales d’accés centrals) seguint el tractat de Vauban, i com era habitual en l’exèrcit anglès. A nivell estructural: En la part de la coberta es troba una encavallada de fusta, element interessant a conservar, són exemples singulars dins

l’arquitectura de Menorca.


divendres, 23 de novembre del 2018

digitalització ocellaire

Ja no m'acosto més..., quiet!!!, no et moguis i atura l'instint d'aixecar el vol que el zoom miraculós i relativament potent de la càmera, farà que l'esvelta i elegant figura què t'ha dotat la naturalesa, quedi enregistrada en un primer pla dins del cartutx digital perquè algun dia, com el d'avui, rodi discretament per algun indret de les xarxes també anomenades digitals. 

dijous, 22 de novembre del 2018

la manxa dels 70, "alcaraz" (2 de 23)

L’enclotat poble rodejat per extensos camps de conreu i alguna rotllana de terreny dedicada a trillar i batre cereals, curiosament,  damunt d’un turó conservava el vestigi de l’antiga construcció qui sap si per demostrar, en el temps passat pressent i futur, qui era encara l’amo i propietari dels terrenys.

dimecres, 21 de novembre del 2018

tipus d’higròmetre

Bucòliques superfícies de pedra o marès acolorides capriciosament, fan d’higròmetre visual tal com la rampelluda ossamenta adolorida serveix d’higròmetre corporal mesurador d’humitats ambientals sanes, o mal sanes, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.

dimarts, 20 de novembre del 2018

crepuscles

Dia a dia, el crepuscle vespertí activa intermitents balises costaneres que serveixen de guia o advertiment perquè qui navega ho faci amb total seguretat, tanmateix com, dia a dia, notícies d'última hora relacionades amb l'actuació bipartidista PP PSOE trafiquejant amb membres de la justícia espanyola, es converteixen amb l'anunci de la llarga i gairebé interminable situació crepuscular del sistema dictatorial feixista i Franco-borbònic de l'Estat espanyol fermentat en i durant la transició, és a dir revelacions periodístiques que serveixen d'avís o guia per, cabrejada la ciutadania, poder escriure d'una punyetera vegada amb raó de ser i amb majúscules la paraula DEMOCRÀCIA significativa del fet que en mans del poble, que és on està la sobirania del govern, es pugui sepultar l'Espanya de pandereta i corruptela vergonyosament perllongada en el temps, així com donat el cas de les diverses nacionalitats i seguint l'exemple del procés català, mitjançant referèndums pactats, poder desempallegar-se (o no) del jou imperialista que durant segles tenalla cultures i voluntats. 

dilluns, 19 de novembre del 2018

“tot d’una cau la nit i ens meravella l’electricitat” (joan vinyoli)

...i el fascinant vell fanal apuntalat damunt la senzilla ferrosa barra amarada de pàtina de rovell testimoni de nits i nits passades enlluernant-nos el camí dins la nocturnitat dels jorns.

divendres, 16 de novembre del 2018

sol i bona terra fan la bona ovella

Tu, amb les de la teva espècie ovina, fas honor a la saviesa de la dita de l'encapçalament. No et queixaràs de l'herba que dins les tanques menorquines a bastament remugues sobretot un cop passat el període de sequera estiuenc obrint el pas a què les quatre gotes de pluja i les característiques dosis d'humitat ambiental, el color terrenc del sòl illenc s'esfumi sota la verdor de l'herba que pastures des de l'alba, fins que es pon el sol, parant de tant en tant per descansar i mastegar el que has regurgitat.

dijous, 15 de novembre del 2018

la manxa dels 70, "Alcaraz" (1 de 23)

Per terres del Quixot, no era gens estrany trobar-te pels àrids camins personatges amables, singulars i carregats de filosofia com alguns dels reflectits dins la famosa novel·la cavalleresca cervantina mundialment tan reconeguda com, alhora, tan a mitges o gens llegida i així, un matí o capvespre a prop d'arribar a la població d'Alcaraz, un vilatà i el seu cavall de treball devia aconsellar-nos el millor camí a seguir per arribar al poble.

dimecres, 14 de novembre del 2018

«Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent»: vol dir que cadascú ha de parlar d'allò que entén


Ara, acusats de violència desmesurada i extrema, els antiavalots enviats per l’Estat espanyol per “controlar” fins a impedir que l’1-O, la ciutadania introduís el seu vot dins les urnes del legítim referèndum convocat pel Govern de la Generalitat, diuen que el líquid vermellós que regalimava pels rostres de gen jove no tant jove i jubilada, bé podria ser pintura, o que la gent queia per pròpia iniciativa per les escales, o que duien objectes no identificats a les mans, o que el qualificatiu d’assassins així com el futur d’indicatiu del verb votar, votarem, eren provocacions victimistes o i insults que ells, els cuirassats uniformats, rebien a primera línia de foc, per la qual cosa segurament, la seva defensa la situen més com a ser víctimes que botxins dels qui, a més a més, ignoren o no saben  d’on provenien ni d’on venien les ordres per fer la feina professional  que en teoria i pràctica, captada per desenes de càmeres de mòbils o televisions, van fer i segueixen fent la volta al món.
Finalment però, escarmentada com està la ciutadania independentista o republicana o sensata sap que tot plegat acabarà, com l’encapçalament d’aquest apunt, amb una dita popular que diu: Pagant, al botxí fan roba (Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé) i vet aquí un govern de l’Estat i vet aquí un poder judicial…, que el conte s’ha acabat.

dimarts, 13 de novembre del 2018

a poc a poc o de cop, llevar-se la careta

A poc a poc, arran de les expectatives aixecades afavorint el PSOE de Pedro Sánchez en la moció de censura que va foragitar el PP de Rajoy-Cospedal-Santamaria de dirigir el govern espanyol tot pensant que això, a més de fer justícia erradicant corruptes de béns materials i morals, a poc a poc representaria la nova etapa pacífica i democràtica per l’inici de converses convenis i tractats necessaris, per solucionar la qüestió del procés de la Catalunya que, a més a més de declarar-se republicana vol assolir la independència de manera civilitzada mitjançant la celebració d’un referèndum, a poc a poc, acordat, pactat i respectat sigui quin sigui el resultat.
Ara però, passats sis mesos de govern socialista, s’evidencia que al dia d’avui, a poc a poc i cada vegada més de cop, l’intercanvi de caretes i maneres de governar respectant la separació de poders, anava tàcitament del bracet en el cerimonial d’intercanvi de carteres.
Si a poc a poc o de cop s’ha aconseguit que el 80% de la ciutadania sigui partidària d’un referèndum pactat, pot ser que a poc a poc o de cop, ta com ja hi ha veus que així o demanen, una manifestació pacífica ompli places i carrers del Principat, exigint-ne la data de la consulta sense oblidar el pas previ per la llibertat sense càrrecs dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

dilluns, 12 de novembre del 2018

la xancleta

Perduda per alguna persona i per altra trobada, feia patxoca al finestró d'una cova a baixamar i si qui la va perdre, la va recuperar gràcies a qui trobés i recolzés la dretana xancleta  al diminut ampit, va estalviar-se de desembutxacar uns pocs euros a cal xinos, sabateria o souvenir.

divendres, 9 de novembre del 2018

del recel a l'estim

Sense ser-ne d’insolent, amb insolència, t’apropaves xino-xano al compàs del so de cada una de les quatre peülles que harmònicament domines trepitjant a terra.
Alhora, feies respecte i paüra però..., renoi!, en apropar-te fins a tocar oferint amorosament la llarga dura i vellutada testa acceptant les carícies, totes les temences s'esvaïren deixant pas a la coratgia d'estimar-te, acariciar-te..., estimar-te, acariciar-te....

dijous, 8 de novembre del 2018

iceta versus capità enciam

Segurament un Miquel Iceta ferm consumidor de TV3 en la seva condició de nen adult i granadet alhora, devia ser seguidor dels episodis del “Capità Enciam”, i segurament el lema del famós i pacífic capità “Els petits canvis són poderosos”, li agradaria tant que fins i tot ara, després dels desastres polítics i judicials comesos pel bipartidisme PP-PSOE de l’Estat espanyol que es declara de dret però que delaten les mancances de separació de poders, de llibertats, de drets humans, motiven que dins del subconscient de l’avui socialista parlamentari Miquel Iceta, li esborronin la realitat i li facin creure que encara, petits canvis, gestos o intencions li permetin defensar unionistes idees socialistes basades més en intencions d’apagafocs que per afrontar de cara el problema secessionista del poble català que per una majoria del 80% vol dirimir la qüestió amb un pactat referèndum on la ciutadania pogués expressar i valorar pros i contres per donar una resposta o altra.
Ahir, al Parlament de Catalunya, el sempre alhora nen adolescent i adult Miquel Iceta , va rebre el verbal calbot del President Torra que, dia a dia, refermant la condició de mestre de la paciència i ètica democràtica, quan hi afegeix l’enginy metafòric per il•lustrar conductes (ahir a l’Iceta ‘El seu cinisme regalima per l’escala noble del parlament’) de ben segur que alguns d’ells quedaran reflectits,com a remeis preservadors de la salut mental, dins dels annals històrics de Catalunya.

Nota: L’aparença de la bleda amb l’enciam m’ha solucionat penjar la imatge d’avui. 

dimecres, 7 de novembre del 2018

el "rien ne va plus" del tribunal suprem

Ahir, la presa de decisió de la sala tercera de suprem espanyol, rectificant una sentència justa que feia pagar l'impost de les hipoteques a la banca en comptes del consumidor, demostra fins a quin punt de cinisme el sistema capitalista neoliberal s'ha instal•lat dins la societat espanyola que pel que sembla, fins ara, només una petita representació de la ciutadania fugint de pertànyer a la de la submissió apresa, protestaven amb contundència les decisions de desnonament.
Les protestes com també les injustícies, persecucions, arbitrarietats..., per qüestions de fe, d'ideologia, d'identitat...., vénen de molt lluny i algunes formen part del devocionari popular que les festeja en dades que les recorden.
La imatge correspon al 21-12-12, període on les PAH de l'Estat espanyol amb coratge s'enfrontaven davant la injustícia i prepotència de les entitats bancàries i ara, aquests grups de pressió, més submisos o silenciats, o cremats -que de tot n'ha d'haver- tenen l'oportunitat de ressorgir i de sumar adeptes a la causa comuna de no deixar-se avassallar ni pel poder judicial ni pel bancari ni pel del partit polític de torn que governa fent-los, descaradament, de gerents.
 Tant de bo que ara, les PAH que van emergir del 15M, tornin a remoure els fonaments del mític cívic i solidari moviment per omplir les places i carrers d'exigència i dignitat ciutadana.

dimarts, 6 de novembre del 2018

sempre, en tots els temps, manteniments i manteniments

Sempre, sorgeixen desfetes.
Sempre, cal refer el que s'ha desfet per mancança de cel professional
Sempre, hi hauran feines d'un acabat en aparença polit però d'una realitat barroera.
Sempre, els manteniments i els seus costos que justifiquen la recapta d'impostos del municipi que la ciutadania paga amb la mentalitat religiosa o laica perquè, almenys, si hi han esfondrades urbanístiques, que ningú prengui mal, doncs ja se sap que això de demanar responsabilitats: "A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos" (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals).

dilluns, 5 de novembre del 2018

els que tenen podrida l'ètica i la moral, volen que pacifistes i demòcrates es podreixin a les presons

Els podrits temen el demòcrata crit del "no passaran" quan constaten que la ciutadania segueix dempeus un cop ells, els podrits, han tornat a passar violentament i per això, com acusació fan constar el crit com un gravant de sedició davant la podridura dels membres triats arbitràriament de la fiscalia i l'advocacia de l'estat encarregats de dur a judici els presos polítics.
Els podrits, també saben que còmplices grups de poder dins la controvertida UE, els faran costat mentre l'escut antiputrescent no se'ls escardi del tot deixant-los al descobert com ara estan ells. El capitalisme salvatge que professen els manté ferms. Ja eren l'endèmica mala peça al teler de la vella Europa. Ara, els fills nets besnéts i lacais dels feixismes i nazismes depredadors de vides i cultures, ho continuen essent.
Els podrits poden ser de dretes i d'esquerres tal com descriu l'Andreu Barnils en l'article d'opinió "Han passat" per això el president de la Generalitat Quim Torra, no es cansa de repetir "això no pot ser" que d'alguna manera referma l'exigència d'unitat política catalana que reclama Lluis Llach convertit portaveu de l'exigència ciutadana per la qual cosa, tant de bo que la pèrdua de temps mirant-se el melic, deixi d'entretenir representants socials i polítics del procés. Les persones preses polítiques i exiliades, les seves famílies, amistats i la ciutadania que els estalona, a cada minut i dia que passa, ens és més necessària la unitat de forces que aglutini en un sol cos, les accions de protesta o de desobediència civil que calguin per acabar amb el mal són dels represaliats a l'Estat espanyol per no pensar igual que ells, els de l'ètica i la moral podrida.
I, si a Catalunya la ciutadania que legítimament es declara independentista exigeix la unitat de força i acció dels representants de les forces polítiques elegides a les urnes, seria bo que almenys al Principat, la resta de comunistes i socialistes no independentista i a tot l'Estat espanyol que no només declaren, sinó que també professen la democràcia, facin fronts comuns ocupant carrers i places exigint que el mal son del franquisme i feixisme desaparegui d'una punyetera vegada d'estar instal•lat regint el poder de la corona monàrquica i de retruc els de l'executiu legislatiu i judicial, i si això, als de LA CAPITAL, els pot semblar demanar la lluna en un cove, ja podem anar veient l'abast de podridura que habita dins el democràtic Regne espanyol.