Ja sigui per la mala qualitat del teixit que sovint acostumen a tenir productes de botigues dels "xinos".
Ja sigui pel frau d'una Espanya constitucional qüestionada pels orígens dictatorials i corruptes de l'endèmic feixisme gestionat 40 anys per Franco i més tard i fins ara, pels hereus i còmplices.
Ja sigui per la fragant constatació dins l'Estat espanyol d'una mancança separació de poders.
Ja sigui per la vergonyosa realitat de sofrir haver de tenir pacífiques persones representants d'entitats cíviques i polítiques elegides democràticament per la ciutadania, en situació de "preses polítiques" –
Ja sigui, sortosament, perquè gràcies a les que estan patint exili, organitzades, fan la tasca de denunciar dins la UE i el món, tota la incivilitat que practiquen algunes institucions d'aquest "Estado Español" sota la influència dels poders fàctics.
Ja sigui per la força del somriure pacífic o la tossuderia de voler escollir l'opció referendada d'esdevenir-nos una independent República Catalana, o continuar essent la "Cataluña Autonómica" que a la curta i a la llarga sempre, ha beneficiat i beneficia més els interessos centrals exteriors que els interiors.
Ja sigui, finalment però, per les inclemències del temps, aquesta visible bandera espanyola que oneja als quatre vents, poques persones negaran que no dóna fe del patètic paper democràtic que dins la UE i davant del món està fent el Regne d'Espanya.
A Menorca, un potent cap de fibló devastador com els aiguats que patiren a l'est de Mallorca, fenòmens que, malauradament, sovintejaran al territori com una conseqüència més del canvi climàtic, posen al descobert la mala praxi d'enginyers, urbanistes i tècnics de projectes a l'hora de construir sobre zones urbanes o rurals, emprant els mals costums d'afavorir l'especulació del sòl edificant damunt superfícies inundables davant desenfrenats fenòmens meteorològics o, emprant torres o estructures de comunicacions elèctriques de fireta o, deixant al descobert l'etern pecat de l'avarícia de l'Estat a l'hora de destinar, contaminades d'un profund dèficit fiscal, despeses pressupostàries per infraestructures.
Dels fets de la fallida de subministrament d'electricitat a mitja població menorquina, des del primer dia, Es Diari, va ple d'informació i de comentaris de persones de tota mena indignades per l'absència d'un previst cable d'alta tensió submarí que connectés Ciutadella amb Mallorca, que apaivagaria la durada d'hores i dies la gran tallada elèctrica dels ciutadellencs, ferreriencs, mercadalencs i alaiorencs, opinions que, tirant pel dret, acusen uns i altres sense aprofundir que, des del territori on hi ha el quilòmetre zero de l'Estat espanyol, les institucions que l'habiten ja se'n guarden prou d'administrar com millor els beneficia, tot el que també recapten a ses Illes Balears.
Aquí l'enllaç de la informació amb l'allau de retrets de pa sucat amb oli i, seguidament, copio i enganx subscrivint, la rèplica d'un dels comentaris que l'encerta de ple.
Consell? Veig que uns quants “trolls” aprofiten per atacar al Consell. La xarxa d’alta tensió i l’enllaç submarí no depén ni del consell ni del Govern, depén del Gobierno de España. Com l’aeroport i el port de Maó. Madrid decideix i aquí no podem fer res. A més, està gestionat per una empresa privada, Red Eléctrica. Per cert, Endesa ara també és una empresa privada propietat del govern italià mitjançant Enher.
D'on ahir l'afició del Barça sortí d'allò més feliç i satisfeta, escrit en angles (perquè arribi a tot el món) al Camp Nou podia llegir-se la pancarta que deia "Only dictatorships jail peaceful political leaders" i tenen raó per això la Crida Nacional per la República presentada a l'acte del Congost a Manresa el 27-10-2018, orquestrada per gent a l'exili i a la presó, en el moment pressent és tot un encert que posa al descobert la nova alenada de dignitat en el llarg viatge pel procés d'independència i republicà de Catalunya, doncs possibilita veure les múltiples i assenyades obertures basades en un humanisme demòcrata i pacífic forjat amb el pes de la raó, amb què poden traspassar-se les intransigències d'arbitraris murs ja siguin de l'Estat espanyol, ja siguin de la controvertida UE temorosa de veure que, vulgui o no vulgui, haurà de donar respostes tot veient que les mancances de democràcia d'algunes de les seves institucions si fan política d'ulls tancats o miren cap a un altre cantó, a poc a poc, aniran quedant al descobert per l'acció de la ciutadania catalana posada en peu reclamant i exigint el dret de decidir allò que vol ser com a poble.
L’íntegra grisor del teu pelatge, en cap moment fa pensar que siguis de tarannà gris com el que a vegades succeeix amb algunes persones públicament famoses com les polítiques, artistes, poetes…, sovint de trajectòria grisa, clar que tot depèn de l’escala de valors que condiciona a qui fa la valoració, només faltaria!
Tu, moixa, sàvia des de la naixença i ara experimentada en anys, pots estar ben tranquil•la perquè, valori qui et valori, mai pensarà que el teu color de pèl té res a veure en si ets o no ets brillant o mediocre, de fet i de per si, de bon tros la condició felina t’avalua la particular resplendor, però bé, em deixaré de romanços per no caure en la mateixa trampa del prejudici i descobrir el que tu, segurament, en fer-te la foto, pensaries de jo: –mira!, una dona enfeinegassada amb la càmera que l’ajuda a allunyar-se de la possible grisor que l’acompanya l’existència.
Un bon dia, aquell tros de solar del barri, ara feliç zona enjardinada del carrer Escultor Ordóñez – Garrofers, davant els murs del cementiri de Sant Andreu, recuperà el costum de servir de lliure i "salvatge" zona d'aparcament de tota mena i tampanys de vehicles, i aquell circ que per uns dies alterà festivament la vida del barri, es traslladaria qui sap on, a engrescar noves criatures ja siguin de barriada, ja siguin de poble doncs, segurament, la modesta però professional companyia: E.Ballesteros de Chirivella (Valencia), no ambicionaria cotes més altes de "caché" professional.
(1) setzena imatge del recull de 16 que finalitza la sèrie de circ ocupant l'espai del bloc recollit en la categoria "memòria del barri de porta".
A finals dels 90, al costat d'un contenidor, llençats dins d'una capsa de cartó, entre altres curiositats estaven la mena de devocionaris patriòtics de la imatge que algun excombatent del bàndol nacional, fins a les acaballes de la vida tindria desats (amb honors o no) en algun racó de la casa fins que, arribat el dia de fer net, alguna persona amb seny, va col•locar el patri lot de lectures al lloc que, democràticament, li corresponia, és a dir, a les escombraries. Encuriosida, junt amb un "Devocionario Militar" vaig endur-me les relíquies per satisfer el morbo de donar-les un cop d'ull i, perquè no, salvar de la "crema "la mena de "llibres d'hores" que circulaven per les files dels nacionals de Franco, cosí germà dels feixistes de Mussolini i dels nazis de Hitler.
Ara, amb els rebrots franquistes que estan sorgint destapats per la corruptela institucional o, pel procés d'independència de Catalunya o, en últim cas, per haver de passar comptes clars davant els tribunals de la UE, les he tornat a mirar i, evidentment, el discurs RIVERACASADOVOX, és calcat al que alliçonen aquests opuscles trobats al costat dels contenidors de fems, per la qual cosa tenim que, si res de nou d'innovador o democràtic observem, ja podem assegurar que tot plegat és cosa del pedigrí que aquests cadells aznarians, han heretat dels valors d'avantpassats familiars, és a dir l'ideari cívic espiritual nacional catòlic d'una de les genealogies de les dues Espanyes del poeta, nissagues que tanmateix, malauradament dins de la "democràtica" UE, coincidiran anant del bracet, només faltaria, amb els cosins germans italians o germànics.
Recull de textos: Devocionario Militar: Consejos 1. El resumen de los deberes de un militar es: DIOS, PATRIA I JEFE DEL ESTADO.
Mi libro: ADVOCACIÓN. Ten presente, soldado, que todas las hojas de este libro pudieran quedar en una sola hoja, simbolismo del guerrero del soldado y del mando: nuestro libro es la espada que se forja con el fuego de una fragua y con el deseo de un patriota....Con la espada forjada en Toledo fué el Gran Capitán a Italia, el de Alba a Flandes, Hernán Cortés a Méjico; con la espada de la diestra, Franco está haciendo la España Grande y Legendaria. !Feliz quién pudo llevarla al cinto en la paz, en la diestra en la guerra, y, llegado el momento del eterno descanso, llevar también la cruz de la espada en el pecho. !Arriba España! !Viva el Generalísimo!
Al magatzem de tota mena de productes de segona mà, Mestral, entitat impulsada per Càritas Diocesana de Menorca, a part de trobar-hi gairebé tot el que hagis de menester, o no, poden sortir-te al pas curioses combinacions com la de la imatge de plats de Duralex fent costat a un Sagrat Cor de guix amb la qual cosa, podia ser que la persona encarregada de distribuir el gènere, intencionadament o no, va fer honor a la vella dita popular de "caritat, ompli'm el plat", malauradament encara tan d'actualitat gràcies als tanmateix vells temps de capitalisme salvatge, sistema que no només roba els drets dels treballadors, sinó que a poc a poc, creant guetos de pobresa, d'alguna manera fa que les ONG, unes de bona fe, es dediquin a fer caritat i altres, de mala fe amb obscures finalitats, s’hi dediquin a fer-la servint d'escut protector de la ira popular contra els faedors i institucions que fan i aplaudeixen el salvatgisme capitalista.
Per solitari per eixerit i per descaradament carmesí, pel tranquil camí rural de paret seca, no et repenses ni un segon a fotografiar el fruit de la figuera de moro.
Després, rebuscant per Internet per omplir l'apunt d'avui, la mandra i la incapacitat de millorar res, fan que opti per tirar pel dret i, així:
Primera definició al DCVB: 2. Figa de moro (Gir., Barc., Tarr., Mall., Men.), o figa de punxa (Tarr.), o figa d'India (Camp de Tarr., Priorat, Eiv., Alg.), o figa de pala (Ribera d'Ebre, Cast., Val., Al.), o figa palera (val.), o figa de pic (Eiv.), o figa de Maó (Rosselló): fruit de la planta cactàcia Cactus opuntia, de forma oblonga, de color vermellós quan és madura, i amb la pell armada de moltes punxes; cast. higo chumbo. El temps tot ho madura poch a poch, com les figues de pala, Martí G., Tip. mod. ii, 319. Per contraposició a les figues de moro, en menorquí es diu figues de cristià a totes les varietats de figues de l'arbre Ficus carica, descrites en l'accepció.
Segona definició, la trobada al bloc d’Amics arbres – Arbres amics, amb l'interessant i excel•lent informació d'aquest peculiar cactus on un dels autors de l'equip del bloc, Joan Vicenç, ens alliçona de curiositats com aquesta "He sentit contar que a l'ermita de Betlem d'Artà, cada any per Nadal el bisbe de Mallorca hi era convidat a dinar. Com a fruita els ermitans oferien un gran plat de figues de moro que feien mengera. Com era que dins aquells dies d'hivern podien comptar amb aquella fruita d'estiu? Segons me contaren els mateixos ermitans, tallaven les pales plenes de figues, verdes però no massa, i les penjaven a un soterrani totalment fosc i molt sec, que mantenia una temperatura fresca durant tot l'any, d'aquesta manera, les pales de figues de moro maduraven molt a poc a poc sense els estímuls que les feia madurar normalment: la calor i la llum."
A l'espai de la gatera del bloc, no hi podies faltar tu, rata o ratot, ni que fos amb la -perquè no- artística imatge del teu cos esclafat de fa dies damunt del sòl d'un camí rural.
Tu, rata o ratot, com els gats i altres bestioles de l'entorn, triscaves pel terreny gaudint i cercant-te la vida com tothom, a vegades dominant la situació, a vegades temorenc o recelós.
Tu rattus rosegador, en un moment de descuit, t'has convertit en una víctima més del producte automobilístic, mercaderia tan útil per anar per la vida malgrat que, alhora, a vegades resulti cruel o assoladora.
Una de les colles de trapelles de la barriada, segurament assistirien a més d'una de les funcions del circ, sigui pagant l'entrada o utilitzant les repartides per la companyia a les botigues de l'entorn o, colant-se d'un en un, l'últim dia d'actuació de la companyia circense aprofitant els ulls grossos i còmplices del porter encarregat d'esmitjar l'entrada del seient de la grada.
Sigui com sigui ells, els pillets sense malícia, des del galliner o fotent-se o admirant, donaven vida i raó de ser a la petita i modesta representació d'un dels majors espectacles del món: EL CIRC.
(1) quinzena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l'espai del bloc recollit en la categoria "memòria del barri de porta".
Com a continuació de l'apunt d'ahir, de ben segur que el grup de noies i nois que diumenge passat, llevant-se ben d'hora del llit quan encara era negra nit anaren al punt de trobada equipats com cal amb un rem i, coincidint amb l'albada, aixecats damunt d'una taula exercitar, competint o no, el surf de rem, quedarien ben i ben meravellats observant la luxosa combinació cromàtica celeste i marítima sense pensar que la seva presència humana, també va ajudar al fet que la imatge captada, segons com, resultés d'allò més bucòlica al port de Maó.
A part que, "si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som un país imparable" que deia en Pep Guardiola, tanmateix si ens llevem ben d'hora però ben d'hora ben d'hora, a Menorca hi ha un indret dels molts que hi ha per arreu del llevant de la mediterrània on, de tant en tant, la fascinant combinació dels elements terra, aigua i aire a la sortida de l'astre rei, no deixarà indiferent a ningú, ans al contrari, de ben segur però de ben segur que, durant l'estona de contemplar la panoràmica, s'extasiarà d'allò més.
Puntual amb les tempestes de tardor, formigues voladores no aturen de feinejar per dins i a fora dels laberíntics caus que segurament, després d'un aiguat o després d'una demolició causada pel seguici d'una o varies despistades petjades humanes, en mig d'un caos territorial, amalgamades, moltes d'elles desapareixeran.
Tanmateix però en un superior i seriós grau de responsabilitat cívica, quan els fenòmens violents de la naturalesa acompanyen la imperdonable niciesa humana en favor de l'especulació del territori, permeten edificar habitatges damunt o al costat de torrents, protegides en teoria per fortes rescloses de contenció de naturals i puntuals cabals d’aigua que quan van a mal dades resulten ser febles murs, massa sovint, aquesta luctuosa permissivitat acaba esmicolant o destrossant vides humanes junt amb les estructures d'habitatge que creien segures de per vida, construïdes, comprades o llogades, amb el senzill propòsit o convicció de conviure dins d'una societat, no sé ja si dir-ne del benestar o del tot si val.
Sant Llorenç, Son Carrió i s'Illot: "El recorregut de la torrentada", l'article d'opinió de Pere Antoni Pons al diari ARA, descriu sense embuts allò que ja se sabia però que mai es pensava podia convertir-se en potencial tragèdia
Compactes núvols avançant pel llevant impedint visibilitzar la força de la sortida del sol, poden ser el presagi d'una catàstrofe per inundacions si les clarianes no guanyen terreny minimitzant la força dels possibles aiguats deixant-los en puntuals ruixats, més o manco anecdòtics de baixos inundats.
A les 7 a.m connectes amb el: bon dia Catalunya! De la Terribes i la luctuosa notícia de les cinc persones mortes i altres desaparegudes per l'aiguat caigut al termini de Sant Llorenç des Cardassar, poble de la germana gran de les balears, et trasbalsa més del que creies que ho estaves a causa de l'estira-i-arronsa del llarg, esperançador i penós alhora, procés d'independència.
A hores d'ara, equips de recerca i neteja durant tot el dia faran la social feina humanitària d'assistència i ajut a les persones afectades i no cal dir que, a hores d'ara, la ciutadania de l'arxipèlag, moralment, els farà costat i la del Principat i la del País Valencià i com no, també serà benvinguda la de la resta de l'Estat.
No hi ha com ser buguenvíl•lea enfiladissa i poder sortir per dalt del mur del pati a tafanejar el carrer o, a exhibir-se, que també podria ser.
No hi ha com ser planta trepadora capaç d’enlairar-se pels canals interneterians de la xarxa a la recerca de paraules i opinions tan contundents com les de la Marta Rojals, per apaivagar temors ancestrals i per tant d’infantesa reviscolats gràcies a la superba feixista exhibició de VOX, a l’antiga plaça de bous de Vistalegre de Madrid, sense que, de moment, no se sàpiga de cap gest institucional, jurídic o no, que prengui mesures contra les delictives frases d’odi i persecució, objectivant l’extermini de certes col•lectivitats ciutadanes, pronunciades des de l’escenari cap a les persones convocades, arengues follament corejades, tot s’ha de dir, per un públic assistent atrapat en una catarsi Nazi segons els tatuatges o símbols, ufanosament exhibits observats entre més d’un membre dels espectadors.
No només al vespre confiem que les llums de la raó, de la llibertat, de la democràcia..., romanguin enceses i ben enceses duran el transcurs dels dos esdeveniments d'aquesta setmana, el 9 d'octubre al País Valencià, i el 12 d'octubre a l'Estat espanyol, i tot perquè gràcies a l'augment de potència que els focus de patriotisme ultradretans espanyols estan rebent de l'ideòleg "establishment" afins al PP, C's, i VOX, no presagien que els conflictes sorgits arran de l'independentisme o del drama de la immigració, dia a dia se solucionin de la forma pacífica i democràtica que seria d'esperar.
Per altra banda, la segona dita de l'encapçalament, m'ha vingut al cap arran de la reflexió que ahir feia en una tertúlia de la sexta, Joan Coscubiela tot assegurant que la crescuda de la ultradreta a l'Estat espanyol era, en part, gràcies als moviments independentistes..., renoi!, quina opinió més encertada per reconèixer la trajectòria de l'ombra del personatge segons d'on li ve la llum, que en aquest cas podríem dir que, com que malauradament la frase resulta tan similar a la curta de gambals d'aquell mediocre jutge de la sentència de la minifaldilla, igual de penosa resulta la del Sr. Coscubiela perquè la llum d'ambdues teories ben bé semblen venir de la mateixa ideologia franquista a la qual fa referència l'autora de l'article de l'enllaç.
De bon matí enxampada fent les teves necessitats, eres l'albina del barri.
Pel passeig del mirador de Cales Fonts, juganera perseguies coloms, sargantanes o alguna panera endarrerida a entaforar-se pel clavegueram.
Després de tres o quatre dies, aferrada a un tronc de morera o lloc visible del passeig, podien veure's, amb l'avís de DESAPAREGUDA, la teva foto i un telèfon per trucar per si alguna persona en sabia res.
No sé com acabaria la història. No sé si tornares o no a la llar on esperaven una trucada d'esperança i no sé sí, de ser així, a partir de l'ensurt ja no deixaren la porta entreoberta o bé, en cas de no ser així, si durant força temps encara ho estaria esperant veure't aparèixer per omplir-te de carantoines i besades.
Després d'actuar, l'encara nena, amb aplaudiments i somriures responia els que rebia de la grada, i no hi ha cap dubte que se la veia contenta i satisfeta de la vida que portava i del que estava fent.
No sé si el dia de la foto vaig pensar el mateix que ara em passa pel cap, ja que no sé si ja havia vist una de les millors pel•lícules de Federico Fellini, La Strada on la trista història de Gelsomina (Giulietta Masina), emocionava d'allò més doncs les vicissituds tragicòmiques del personatge arribaven a commoure a la persona més ponderada de la sessió de cinema, per la qual cosa, seria bo de desitjar que la semblança vital entre una i altre artista de circ, en la realitat només s'equiparés en la plenitud de les alegries apaivagant al màxim les adversitats per les quals, qui més qui menys, tothom ha de passar.
(1) catorzena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l'espai del bloc recollit en la categoria "memòria del barri de porta".
Apareix a primeres hores del dia al costat del contenidor tot pengim-penjam desgavellat gairebé del tot malgrat que l'aparença de nou deguda a la netedat i blancor del seu cos, del cable i de l'endoll, li delaten la jove existència en aquest món per la qual cosa tot fa pensar que l'ús abusiu a què ha estat sotmès durant els tants i tants dies i nits d'elevades temperatures d'enguany, la maleïda obsolescència planificada o, en els millors dels casos, una accidental trompada, han aconseguit, amb l'esgotament prematur o maldestre del ventilador, fer créixer amb escreix, el diabòlic objectiu empresarial de l'enriquiment particular i el manteniment de la plantilla d'empleats contents o no contents, amb el salari i el contracte laboral.
Enganxada a TV3 i el maleït reuma, artrosi o artritis, van impedir que assistís a la crida del CDR de Menorca per commemorar el 1r aniversari dels fets històrics ocorreguts l'1 d'octubre del 2017 a tots els pobles i ciutats de Catalunya on no tinc cap dubte que arran del referèndum d'autodeterminació celebrat brutalment entorpit per les forces policials de l'Estat espanyol, no només pel resultat sinó que èticament i moralment, va esdevenir-se en forma de República la Independència de Catalunya.
De la concentració d'ahir a Maó, penjo la notícia amb la convicció de què a cada un dels pobles de l’illa, des de Ciutadella a Maó, casos com el meu de lleu o no tant lleus xacres físiques atrapades això si, davant de la pantalla d’un televisor, o qui sap si també per temor al tramuntanal temporal anunciat, van escatimar el nombre de persones que dignament i valentament manifestaven, davant la seu del Govern Civil de la plaça Miranda, la solidaritat amb el procés d’independència fen especial menció d’exigir la llibertat de les persones presses polítiques, el retorn de les exiliades, i l’anul•lació de totes les causes judicials per les quals injustament són acusades.
