diumenge, 30 de setembre del 2018

a marta rovira vergés

Des de la curta distància que hi ha de Menorca amb la capital del principat, comparteixo les crítiques que fas piulant des de la teva considerable distància, Suïssa, al tot arreu proper espai digital del Twitter.
Certament Marta, tal com podem llegir a VilaWeb, lleig molt lleig caure en la beneiteria d'autoritzar la manifestació ultra del sindicat policial JUSAPOL en una dada tan propera a l'1-O i, lletja molt lletja l'actuació violenta i prepotent d'alguns dels mossos dels escamots d'antidisturbis que semblen disposar (qui sap si pel sol fet de ser unionistes) de carta blanca per estomacar a tort i a dret manifestants independentistes, o defensors de la república o salvaguardes dels Drets Humans.
De les imatges fotogràfiques del que va ocórrer l'últim dissabte de novembre, m'he permès la llibertat d'utilitzar la que he penjat al bloc perquè, clarament, reflecteix l'enginy contundent i pacífic alhora, de plantar cara responent a la violència de qualsevol dels cossos policials que la practiqui, mitjançant cobrir-los de coloraines llençant-los pintura i polsims de colors com a resposta de les càrregues que fan o estan disposats a fer, I és que a vegades, la bellesa artística, per què no, de la no-violència, ja forma part de la saludable genètica dels qui per néixer, viure o treballar a Catalunya acudiren a les urnes l'1 d'octubre de l'any passat reivindicant i defensant el dret de decidir en referèndum allò que volien ser com a poble.
PD emotiu vídeo de VIMEO 

https://vimeo.com/292505221





divendres, 28 de setembre del 2018

els sentinelles i la tòtila de la casa

Tu, eixerit cadet, vigilà bé la porta de la teva dreta que la veterana de la casa, a sota teu a la foto, ja controla la que tens a l'esquerra, i jo, enfeinada a no fotre brot, contemplant la posada en escena, encara vaig tenir temps de cercar la càmera per fer-vos la foto que avui, a l'espai de "la gatera" he penjat al bloc.

dijous, 27 de setembre del 2018

un circ dins la història (1)

De ben segur que l'actuació de qui a la foto saluda, devia ser força bona tot veient la sèrie de generoses inclinacions amb què corresponia no només l'aplaudiment del públic, sinó que també les que, per camaraderia, li dedicaven la resta de la companyia.
(1) tretzena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l'espai del bloc recollit en la categoria "memòria del barri de porta".

dimecres, 26 de setembre del 2018

ser bo per al drapaire (no ser bo per a res)

En un temps, algú aniria arreplegant pals i peces de fusta per allò de qui sap si algun dia servirien per a res.
En un temps, algú utilitzaria el cavallet donant corda a l'habilitat artística per plaer o per allò de qui sap si un dotat geni s'amagava rere el cervell que movia els dits que feien anar els pinzells.
En un temps, algú s'asseguraria que dins del rebost sempre hagués l'imprescindible per allò de satisfer l'apetit de l'esmorzar, del dinar, del sopar o del caprici de picar entre hores per matar el cuc de la gana.
En un temps present, algú, fart d'emmagatzemar o de veure el que altri havia guardat decideix de fer un munt, tot esperant se l'endugui qui ja té l'avís d'anar a recollir-lo, sigui drapaire, escombriaire, o sentimental restaurador i brocanter.

dimarts, 25 de setembre del 2018

blancúries de tardor, d'hivern, de primavera, d'estiu...

Ara, esmorteïdes les blancors de la imatge captada en primavera, de ben segur que l'hivern aconseguirà eclipsar-les però en arribar una nova temporada vernal, a cops de pinzellades de granereta banyada amb calç, hi ha qui tornarà a tenir el mirament d'emblanquinar l'entorn del finestrell i el dalt del banc cisellat en la roca que acull una de les antigues coves que gent de la mar emprava com a magatzem de treball, convertida ara, en un envejat recer qui sap si d'esbarjo o de moderns i sofisticats atuells nàutics. 

dilluns, 24 de setembre del 2018

manuel valls, del panot "flor de barcelona" al panot "gaudí"

Estil la normativa Bolkestein, neoliberal azot d'Àtila aprovat per la UE l'any 2006 que dóna patent de cors tot afavorint la llibertat d'establiment i la lliure circulació de serveis entre els Estats membres, l'ESTABLISHMENT (conjunt de les forces que controlen i dominen el poder), diu que, amb Manuel Valls, ja té candidat per l'alcaldia de la capital de Catalunya. (https://www.ara.cat/politica/establishment-candidat-capital-Manuel-Valls_0_2093790727.html)
Així doncs, en primer lloc que a França no es posin nerviosos demanant-li dimissions per les absències a l'Assemblea Nacional francesa a ocupar el càrrec com a diputat i electe municipal d'Évry. Ell, en Manuel Valls, estil empresa Uber, Cabify o "lobbys" turístics "hipsteritzadors" de barris de grans ciutats, alhora que els potenciarà fent-los incondicional costat, pot campar per allà on li roti sense haver de donar explicacions de si ara té els peus a Barcelona o si ara els té al lloc de França on també està en nòmina de l'administració.
Així doncs, en segon lloc, probablement a partir de la posada en escena que farà Manuel Valls demà mateix, ja podem preparar-nos per veure com cony dissimularà amb discurs populista, que a ell, trepitjar panots “flor de barcelona”, de fet només l’interessa per recaptar milers de vots de la classe obrera (unionista) que els farà pensar que és classe mitjana, recaptar centenars de vots de la classe mitjana (unionista) que els farà il•lusionar-los-els alta i recaptar desenes de  paperetes de la classe alta, aquella per la qual va ser creat el panot “gaudí”, que tanmateix de fet, són els panots que l’interessen trepitjar tot confiant en els vots dels unionistes de l’alta burgesia barcelonina.
Així doncs, tot confiant en el seny de la gent republicana (unionista o no) i el de la independentista de Barcelona, és de preveure i desitjar, que l’espectacle de campanya de Manuel Valls acabi essent el típic foc d’encenalls, aquella cosa de poca durada, que al començament porta molta força o esplendor i finalment s’extingeix aviat.
Afegitó d’última hora del recent currículum de le MANUEL VALLS

divendres, 21 de setembre del 2018

feixuc clima per a éssers vius (1)

Ben bé et juro que si no fos perquè aixecar-me de qualsevol lloc -i ja no dic del terra- no sabria senyalar quina part del cos és la que funciona sense notar reuma o artrosis establert, ara mateix, m'ajauria al teu costat i deixaria, emulant el teu "tot se me'n fot", que el temps i sobretot "el tot", passessin.
(1) Es Castell (Menorca), dades meteorològiques del dia de la foto, 14-9-2018: 18 '30pm - Humitat 74% - 26° temperatura de sensació 33°. Previsió fins a les 23pm a les 2am: Humitat 76% - 25° - temperatura de sensació 32°.

dijous, 20 de setembre del 2018

un circ dins la història (1) 12

La funció de l'acròbata diuen que és la combinació de l'equilibri, la flexibilitat, la força i la coordinació per escenificar números artístics en solitari, per parelles o, els de conjunt, com el de la imatge, que acostumen a ser el plat fort, ja que, d'alguna manera, l'esforç col•lectiu sempre implica que les persones que hi participen estiguin totes a la mateixa alçada artística compartint habilitat, treball i avinentesa sense fanfarronejar   protagonismes.
 (1) dotzena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l'espai del bloc recollit en la categoria "memòria del barri de porta".

dimecres, 19 de setembre del 2018

aznarià ronyós filferro d'arç

Sovint en un indret mig deixat de la mà de Déu, topes amb un tram de vell i rovellat filferro d’arç que encara defensa algun espai que tal vegada temps enrere podia fins i tot ser pletòric.
Ahir la presència i paraules de J.M. Aznar davant la comissió del Congrés que investiga la corrupció, segurament plauria a la gent que d’alguna manera l’enyora i voldria que la seva existència no fos tant a l’ombra bellugant, des de la FAES, els fils de la gairebé extrema dreta presencial dins del PP, C’s, Vox i d’altres plataformes o moviments ciutadans que més o menys ja són coneguts.
Ahir però, la presencia i paraules de J.M. Aznar, també enutjaren i torbaren a molta més gent del que ell vol i pensa, que d’alguna manera el van veure com un trist tram de vell i rovellat filferro d’arç defensant maneres de fer política dels temps pletòrics de la dictadura franquista i els enterbolits heretats en la transició.
Temps de prodigiosa oligarquia que, a poc a poc, gràcies al fet que l’Estat espanyol és membre d’una UE en teoria defensora de la Democràcia i els Drets Humans i, tanmateix, perquè no, a la mena de caixa de Pandora del procés d’independència de Catalunya que treu les vergonyes antidemocràtiques dels hereus dels anomenats temps pletòrics, fa que la ciutadania d’arreu l’Estat confiï que, tard o d’hora, els fets històrics dels quals som participes situaran cadascú al lloc que li pertoca dins els annals de finals del segle XX i del transcurs del XXI.
De moment, les despulles del GENERALISIMOPORLAGDEDIOS, vés qui sap quan i a on aniran a parar, desmuntant l’embull del Valle de los Caidos, temple feixista falangista construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola, de la mateixa manera que, de moment, ja és un fet que les justícies d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa, coincideixen en contradir la part de la justícia espanyola obsessionada a veure delictes de rebel•lió i sedició dels exiliats polítics que acullen als seus països, companys dels presos polítics que l’Estat espanyol, vergonyosament, ja fa més de nou mesos que els està retenint en presó preventiva en centres penitenciaris, sumant-se també la malaltissa obsessió castradora de la llibertat d’expressió tot veient delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la Corona d’un també exiliat músic de rap.

dimarts, 18 de setembre del 2018

turistes i visitants

Diuen que enguany si ha disminuït el nombre de turistes a s'illa, en part és perquè Menorca, ja no és destí atractiu pels alemanys, sense especificar el tipus d'atracció que els descendents dels teutons cerquen més enllà de deduir que altres llocs d'esbarjo estiuenc com Grècia o el nord d'Àfrica, són la causa per la qual cosa penses que, si aquests s'enduen la palma, és segurament perquè tornen a estar ben controlats i per tant explotats per les grans cadenes hoteleres amb una oferta d'allotjament del tot inclòs que assegura una estança dins el recinte hoteler de tot tipus d'activitat per l'esbarjo o "shop-consum".
Ara bé, pels que pensen i lluiten perquè Menorca no caigui en aquests tipus de destins, la pèrdua de turistes no és una mala notícia, ans el contrari, perquè fruit d’una aferrada i tossuda defensa, a poc a poc,  poder comprovar l'augment de visitants que any rere any, s'interessen per la biodiversitat i oferta cultural potentment activa i pressent a Sa Roqueta, és la millor noticia estadística del que és negociar sense especular. 

dilluns, 17 de setembre del 2018

l’endèmica doble moral i les 5 corbetes de la discòrdia

Quin enrenou ha dut la decisió de caràcter pacifista del flamant recentment estrenat nou govern d'Espanya, de no vendre bombes a L'Aràbia Saudi, decisió ràpidament rectificada encolomant-nos el surrealista argument de: "El Gobierno sabe que lo que está vendiendo son láser de alta precisión y, por tanto, no se van a equivocar matando a yemeníes" i tot perquè aquest mateix client s'havia qüestionat formalitzar el contracte de compra de 5 corbetes a l'empresa Navantia, milionari negoci bèl•lic que assegura llocs de feina de persones tècniques especialitzades i classe obrera de Cadis, siguin amants o no de la guerra, siguin amants o no de la pau.
No ajudarem gens a millorar el món que deixarem a les generacions futures si, bescanviant la dignitat per temor a la pobresa submisa, convivim amb la submisa doble moral i pobra riquesa que ofereixen polítics ara en actiu tipus Kichi,"No creo que nadie que se oponga a contratos como el de Navantia y Arabia Saudí gane las elecciones en Cádiz", aquells que un dia conegut històricament com el 15M, sense càrrecs administratius formaren part de la ciutadania que poblaren les places públiques d'arreu de l'Estat sota un ideari pacifista, feminista i defensor dels drets humans tot obrint consciències deixant frases com NO NOS REPRENENTAN. "No somos antisistema, el sistema es antinosotros" "No es una crisis, es el sistema" i que ara, ocupant llocs de responsabilitat dins les institucions, calquen actituds que reprovaven, per la qual cosa segurament, barrejats entre la multitud del 15M, sabrien de bona tinta i consciència la veritat que un dia els afectaria  d'eslògans com "¿Dónde está la izquierda? Al fondo a la derecha" o vantant-se de la capacitat d'entabanar la gent, fent-se un tip de riure en pensar que un cop aconseguits els vots de qui cridaven "Hasta los huevos de que no haya alternativas",  aquest, els ous o els ovaris, sempre, malgrat els canvis que permetin l’existència de “trepes” com ell, no hi haurà manera que els tinguin buits.
Nota: currículum de la Méndez Núñez (F-104), fragata de la fotografia 

divendres, 14 de setembre del 2018

cada dia “a peu de gat” (sense fer soroll; cautelosament)

No hi ha racó del pati on no fiquis el nas. 
No hi ha rústic i precari mobiliari del minúscul verger, que no coneguis les possibilitats d'entreteniment que t'ofereix, però noi!,allò que més t'agrada és tafanejar l'interior del safareig que, si està buit, no t'hi penses a fotre't dins i si conté aigua, temorós de no caure-hi, també passes l'estona escodrinyant a distància qualsevol maror de l'aigua.

dijous, 13 de setembre del 2018

un circ dins la història (1) 11

No sé fins quan aquell circ dels 70 devia estar en actiu. No sé si un rigorós (o no) control administratiu, donava per bo i legal gaires anys més, el treball artístic d'aquells d'adolescents i criatures que sortien a la pista fent verdaderes acrobàcies que eren la base per la subsistència econòmica del circ, per la qual cosa, ho deixaré tot en la incògnita amable i comprensiva de tantes i tantes històries tristes, divertides o aberrants viscudes en la ninesa o pubertat, que omplen totes les èpoques de la història dels humans.
(1) onzena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc recollit en la categoria “memòria del barri de porta”.

dimecres, 12 de setembre del 2018

la resta dels dies fins a tornar al pròxim 11 de setembre

Recordant Joan Brossa:
Saltamartí
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret:
El poble

El poble català independentista, dia sí dia també, amb coratge resistent, pacífic, dialogant amb paraules o amb fets, quan aquestes són negades, està construint un dels millors capítols de la seva història rere l'anhel d'esdevenir que Catalunya sigui una república independent.

dimarts, 11 de setembre del 2018

per la Diada, ¿espurnes de seny al bloc del 155?

Des d'una particular perspectiva, entenc que C's, PSC i PP hagin declinat participar en la Diada d'enguany escudant-se en la interpretació que fan del cartell institucional que reprodueix la imatge de les quatre barres cobertes amb cinta adhesiva,   que consideren no els representa.
De fet i cercant els tres peus al gat, qui sap si no és una sàvia decisió per tal de no quedar en evidència davant de les càmeres de TV estatals i internacionals que faran seguici de l'esdeveniment i que, a l'hora de captar possibles confrontacions, ells,  els del bloc 155-APORELLOS, són els que s'endurien la palma, com acostumen a fer uns quants provocadors de mena, actuant violentament a cop d'escopinades, insults, empentes i mastegots, ja vagin uniformats d'antiavalots, o de paisà amb tatuatges ultradretans, o sense cap identificació identitària més enllà de la defensa de "la unidad de la patria” franco-borbónica.
Sí, definitivament sí, per no quedar retratats, espurnes de seny hauran afectat als del bloc 155, que com anell al dit els han anat les paraules pronunciades dins l'anunci de com seria l'inici de l'acte institucional de la Diada, "reclamant la llibertat dels presos polítics i exiliats en una marxa", pronunciades per Elsa Artadi:
“Aquest any volem dedicar la Diada a la idea de la llibertat, perquè últimament moltes expressions de la llibertat han estat manllevades, com ara la llibertat d’expressió’, ha explicat la portaveu del govern, Elsa Artadi. El cartell de l’11 de setembre també vol recordar aquesta idea. Per això, han presentat una imatge de les quatre barres cobertes amb cinta adhesiva, ‘un element que simbolitza les boques tapades de la censura’, han dit.”

dilluns, 10 de setembre del 2018

benaurat franquisme

De tant en tant, proves del benaurat franquisme, omplen un espai dins del món de la informació. Ahir en el diari Menorca vam poder llegir:
“consiguieron obtener el permiso de obras después de que el Ministerio de Información y Turismo franquista aprobara en diciembre de 1971 –publicado en enero del 71– un decreto sobre «requisitos mínimos de infraestructura en los alojamientos turísticos» que en la práctica exoneraba al promotor del cumplimiento de los parámetros de la normativa urbanística.”
Atenent el fragment de la notícia (enllaç per llegir-la tota), en la imatge d’aquest apunt al bloc, un dels monstres de formigó, que t’escup als ulls quan agafes l’últim revolt de la carretera que condueix a la platja de Son Bou, la de més llargària de s’illa de Menorca.
Son dos monumental hotels, el Pinguinos i el Milanos edificats al llevant de la platja a escassos metres dels vestigis d’una Basílica Paleocristiana, la qual cosa s’afegeix a la mena del simbòlic morbo del menyspreu a preservar l’entorn natural, tan prolífic arreu de l’Estat, durant l’època que un tal Manuel Fraga Iribarne, addicte a “los principios del movimiento nacional” era el Ministre d’Informació i Turisme (1962-1969), home sense cap dubte feiner per naturalesa que gairebé cada setmana era convidat a inaugurar hotels-rusc que també s’encarregava de promocionar acudint a la inauguració d’estants de les fires de turisme d’arreu del món, omplint els petits espais temàtics d’atractius cartells amb el lema Spain is different!, i malgrat que ningú sabés ben bé a què es referia concretament la frase, els addictes al franquisme la interpretarien com un enaltiment del “movimiento” i els contraris al bellugament, com la confirmació del malestar politicosocial latent per la manca de llibertats i justícia, que si fa o no fa, encara actualment cuegen.

divendres, 7 de setembre del 2018

remembrança

Un dia vas tenir l'amabilitat de deixar-te fotografiar.
El registre de dades de la toma de la càmera digital, sense especificar el lloc, diu: data de captura 27-9-2014, per la qual cosa, tu com jo sense veure'ns, cadascú al seu lloc de residència ja hem embellit gairebé quatre anys.
Moix o moixa, espero que sense capficar-nos gaire anem tirant per aquest món tan complex per decebedor o apassionant, tu fidel al teu instint d'observança i depredant de petits animalons, i jo també fidel al meu d'observar i badar a l'hora que protestar o callar i, qui sap si més del que mentalment és saludable, acatar.

dijous, 6 de setembre del 2018

un circ dins la història (1) 10

Amb estudiada solemnitat començava o acabava cada número artístic.
En tractar-se de l’inici, un silenci a les grades ajudava a la concentració de l’artista i quan es tractava de l’acabament, els aplaudiments i els !muy bién, bravo!, motivaven somriures i gestos d’agraïment de l’artista principal i dels acompanyants a la pista. 

 (1) desena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc recollit en la categoria “memòria del barri de porta”.

dimecres, 5 de setembre del 2018

draps identitaris

Criden l’atenció; l’un amb un solemne llarg pal d’antena exposat als quatre vents malgrat que, quan una calma xitxa s’apodera del poble d’es Castell, el drap queda en posició mústia, l’altre aconsegueix, amb un modest llistó de fusta sortint per un forat de les golfes, que el drap sempre llueixi visible amb “INDEPENDÈNCIA” de qualsevol força eòlica.
NOTA: Els pals del drap: l’un s’encarrega de tenir-lo més llarg i, l’altre senzillament de tenir-lo més ben col•locat. 

dimarts, 4 de setembre del 2018

sense perdre l'esma

D’esma fotografies el vell i bell veler de bandera dels Països Baixos que suaument s’endinsa pel llarg i natural port de Maó cap al moll de destí.
D’esma et passa pel cap la coincidència de colors que al principi va confondre’t amb la bandera italiana i pensares en la vergonyosa actitud neofeixista del primer ministre italià Matteo Salvini de vetar l’acollida de refugiats dins del territori d’una Itàlia membre de la UE, la qual cosa no deixava de posar al descobert similituds tàcites d’altres membres d’aquesta Europa unida cada vegada més en mans dels grups de pressió anomenats lobbys, que dels grups defensors dels drets humans.
D’esma agrairies un cop més aquella decisió presa pel Consell de Mallorca que un dia va ser notícia, de declarar Matteo Salvini ‘persona non grata’ a Mallorca, tot sabent que aquest gest, si més no, només va ser el bon senyal de decència humanística que, això sí, recollida dins la corresponent acta serviria per acontentar consciències i poca cosa més.

dilluns, 3 de setembre del 2018

resum de l'estiu que encara és viu

Dia rere dia les altes temperatures i humitat han transformat l'agradable clima estival del mediterrani en un de malagradós subtropical humit, feixuc de passar i, pel que diu la gent experta en l'estudi del clima del planeta i els vessants dels canvis, ja podem assumir que de mica en mica, d'aquí a unes quantes desenes de segles, la península Ibèrica composta amb vés a saber amb quin organigrama de repúbliques independents, serà la prolongació del Sàhara.
Insuportable l'onada de calor que hem patit fins al punt d'aconseguir (més del que és normal) no suportar l'actitud malaltissa d'una ultra dreta provocadora aixoplugada pels partits de C,s, i del PP, que la utilitzen per inventar conflictes de convivència on fins i tot un PSC, descol•locat, és capaç de seguir-los la corda atiant el foc ultradretà del feixisme cosí germà del nazisme emergent a Alemanya . És la causa-efecte del trio del 155.
Prest transitarem per una tardor pronosticada de calenta per les qüestions pendents de solucionar dins la suposada postfranquista Espanya constitucional, on les reivindicacions catalanes de: llibertat pels presos polítics, retorn dels exiliats, sense aturar les negociacions pel referèndum d'autodeterminació pactat, alhora que destapar dins les institucions de la UE la mancança de divisió de poders de l'Estat espanyol, tot plegat, requeriments d'un independentisme de caràcter pacífic i demòcrata que ja mai no s'aturarà d'exigir.
Mentre tot vagi passant, fulles de morera o plàtan caigudes, lluint un solidari color groc, cada dia ens acompanyaran per l'anada i vinguda pels carrers.