dijous, 31 de maig del 2018

un circ dins la història (1)


Al dictat d'un ja madur director d'escena, gairebé més adolescents que joves promeses, feien equilibris en la construcció de dificultoses torres humanes.
Els acròbates vestien de carrer la qual cosa feia pensar que la modesta economia de la companyia, no els permetria la despesa d'adquirir la característica indumentària circense plena d'acolorides peces de roba i lluentors que completarien l'èxit de la funció.
(1)    cinquena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l'espai del bloc recollit en la categoria “memòria del barri de porta”.

dimecres, 30 de maig del 2018

d’interessos i casualitats

Si ahir era l'interès de pensar que el groc dels gira-sols feien costat als grocs reivindicatius per la llibertat dels presos polítics, avui, mostrant el conjunt que envolta les dues flors de sol coronat, deixarem que a l'interès li guanyi la casualitat i ens quedarem amb la certesa d'estar davant d'un racó veciat i ben conservat a l'entrada de Sa Botiga de s'Uestrà, que dignifica el passat llunyà i encara generacionalment proper de la pagesia de ses illes balears.

dimarts, 29 de maig del 2018

adhesions tàcites

Un parell de gira-sols t'alegren el dia doncs que carai!, donats els temps que corren, això que siguin exultantment grocs, no deixa de ser un senyal de solidaritat que els detractors dels llacets, creus o draps eixugadors groguencs, s'han d'empassar sense poder dir ni mu. 

dilluns, 28 de maig del 2018

símbols ideològics que fan mala peça al teler

Ahir el programa de TV3 "30 Minuts", el reportatge "Arriba España" recomanable de veure tinguis la tendència política que tinguis, ja que totes les persones entrevistades van poder dir la seva.
Activistes o ideòlegs de dreta, mostraren el vessant polític que els mou a manifestar-se defensant la unitat d'Espanya, orgullosos de brandar simbologia nazi, feixista o falangista; se'ls veuen en trobades patriotes o en manifestacions recolzant partits unionistes com el PP, PSOE o C's, que no els fan cap buit ans el contrari, sembla que pensin que tal vegada, duent-los a la rereguarda, el seu discurs de no fragmentar l'Estat espanyol pot veure's reforçat si el gra de sorra dels ultradretans acolloneixen el desig i la determinació de la ciutadania que de manera democràtica imparcial, vol poder exercir el dret de decidir seguir amb ells dins l'Estat o esdevenir-se en República Independent.
La credibilitat de la Democràcia de la UE i la dels països membres, amb una ultra extrema dreta a punt de desbocar-se, és la mala peça al teler que pot fer trontollar aquest espai de convivència anomenat Europa creadora i defensora ni més ni menys que de l'humanisme i renaixement, aquell moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XV.

divendres, 25 de maig del 2018

de benestars i de divises

S'ha de reconèixer que estem en una societat tan complexa per desigual que, a vegades, fa feredat pensar en quin cantó, vulguem o no, estem-
Tu, Bruna, malgrat la insulina dependència, no pots dissimular en quin cantó, paradoxalment, creus que vius. Rodejada de comoditats, sembla que cap malson et destorbi la mitja diada.
Jo, sort tinc de pertànyer al gremi "marçalià" de la
Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

per esvair enrabiades, mal sons i ara amb la col•locació dels llacets grocs damunt la roba de primavera i d’estiu, fer palès per allí on trepitgi del tipus de pacífica rebel•lia revolucionaria que està vivint el meu país.

dijous, 24 de maig del 2018

un circ dins la història (1)

Del darrer de la mampara de lona proveïda del corresponent teló d'entrada a l'escenari, prest veuríem aquelles "12 atracciones 12" i les "2 parejas de payasos", que s'anunciaven a l'entrada; així doncs, amb la mirada fixa al teló per captar qualsevol suau sacseig, només calia esperar veure sortir la "troupe" de persones responsables de portar a terme els números de circ anunciats a la pissarra del carrer.
(1) quarta imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc

dimecres, 23 de maig del 2018

un cop més l’encert d’antonio machado

Dins dels proverbis i càntics d’Antonio Machado, aquest:
”O rinnovarsi o perire”…
No me suena bien.
Navigare é necessario…
Mejor: ¡vivir para ver!
sembla especialment adient per, d'una manera digestiva, anà veient la veritable cara dels del bloc 155. La descomposició del PP, l'ofuscació del PSOE i la voracitat ultradretana de C,s que els mitjans de comunicació, en major o menor mesura creïbles (aquí cadascú pot triar la font) fan arribar a la ciutadania.
I tot això passa dins del context d'un Estat espanyol (éreu d'un borbònic feixisme) que com a membre de la UE, ha renovat per no morir, el costum de tenir presos polítics i obligat a polítics democràticament elegits, a exiliar-se.
I tot això, sortosament està passant dins d'un espai comunitari on un Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), interpreta la legislació de la UE per garantir que s'apliqui de la mateixa manera en tots els països, amb la qual cosa cada vegada està més a prop la posada en llibertat de les persones preses polítiques o el retorn de les exiliades sense oblidar la necessitat de continuar navegat per aconseguir que algun dia a Catalunya, el dret de decidir ser o no una República independent, sigui una qüestió entesa i respectada en lloc d'ignorada o demonitzada pels qui ocupin els càrrecs del govern de l'Estat espanyol de torn.

dimarts, 22 de maig del 2018

pablo iglesias, irene montero, per dues vegades lleig

Lleig molt lleig contradir-se en els principis i valors esbombats en mítings on fèieu estimar la vostra oferta política.
Lleig molt lleig que ara, potser aprofitant l'enrenou mediàtic, us escaquegeu d'opinar sobre les aberrants antidemocràtiques actuacions del bloc del 155, amb la qual cosa vulgueu o no, s'acredita aquesta també antidemocràtica equidistància que fa sospitar quelcom complaença en el fet que la unitat d'Espanya ni es negocia ni es vota.
Finalment, Irene i Pablo, de tot cor crec que de vegades, la senzillesa és trobar un enquadrament on l'encant rau en el poder d'emmirallar-se en el pudor o moderació lluny de caure en la trampa plutòcrata que et permet un bon sou. 

dilluns, 21 de maig del 2018

"estar en el banc de la paciència"

La saviesa popular diu que, "estar en el banc de la paciència" és estar en un lloc o situació on  no podem fer altra cosa que tenir aquestes qualitats d'aguant, resistència, expectativa...
Però no cal cercar un banc, una cadira, tamboret o qualsevol sortint adient, també poden ser els de la paciència per, l'independentisme català, resistir l'allau d'insults i amenaces provinents del bloc 155, i com que ara estem dins l'espai de la UE on no només teòricament sinó que, pràcticament, els trenta punts de la Declaració Universal dels Drets Humans s'han de respectar, són temps d'aguantar, aguantar i aguantar tot sabent que la submissió que, "ells", els del 155, voldrien i reclamen, cada vegada s'allunya més de l'imaginari col•lectiu de la ciutadania que a Catalunya va defensar  exercir el preuat dret de decidir en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Nota:
Segons el DCVB, PACIÈNCIA f. || 1. Virtut o qualitat del qui sap suportar els mals, les ofenses, sense plànyer-se'n ni deixar-se dur de la ira; cast. paciencia. No deuem redre mal per mal, que auantz deuem auer paciència et humilitat, Hom. Org. 6 vo.

divendres, 18 de maig del 2018

avui divendres, "la gatera" va de trios

El trio de la benzina. Els tres tenors. Tres eren tres les filles del rei. Les tres bessones. Els tres llancers bengalís. Els tres mosqueters..., i així una munió de triumvirats literaris reals o de ficció.
Ara bé, dins del regne animal, tret d'Els tres porquets, en aquests moments de cap bestioleta, cap no em passa pel cap, per la qual cosa bé podríeu ser vosaltres, si poguéssiu contar qualque vivència passada junts o per separat, “Els tres cans”,  protagonistes d'algun relat imaginari o real.

dijous, 17 de maig del 2018

un circ dins la història (1)

La tarda de circ ja estava assegurada. Adolescents amb aires d'estar avançats a l'etapa de la joventut, eren els primers fent cua, engrescats com criatures per entrar i xalar amb el gran espectacle anunciat; tanmateix, de la mà dels seus majors, criatures aspectants anaven cap aquella enorme tenda de càmping anomenada carpa que estava solemnement adornada amb acolorides banderes i banderetes i rodejada de vistosos camions i rulots publicitats amb motius circenses, fent de vehicle de transport, cabina venedora d'entrades o domicili sobre rodes dels artistes alhora que obrers del circ.

(1) tercera imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc.

dimecres, 16 de maig del 2018

rara avis

Equipats amb estris d'última tecnologia per captar i retenir imatges, topar amb la situació d'una reflectint la bonhomia d'una rara avis creadora que encara conserva el costum de fer-ho artesanalment, gràcies segurament per estar dotada del domini del dibuix de perspectiva, si ho pensem una mica detingudament, no deixa de ser un cop baix cap a la ximpleria de creure que, prement el disparador d'una càmera fotogràfica obtenint una bona perspectiva ja ens inclou dins del gremi dels artistes.

dimarts, 15 de maig del 2018

temps de mauricis jubilats damunt d'una terra

D'entrada que no s'ofengui ningú doncs de fet avui escric al bloc la sensació d'una actitud que sovint penso és la que adopto o tinc:
Els Mauricis de la indefensió apresa jubilats, de tots els temps de la història, cultura, religió o ètnia, tenen el mateix vessant. Potser pensant que uns vailets Maurici ja trobaran els companys i sortiran al carrer - i ja veurem com els hi va - ells, els Mauricis jubilats, desencantats, abatuts, ignorants o conformistes, sortiran al carrer, trobaran els companys i tranquil•lament miraran com uns altres feinegen ja sigui per esbarjo, ja sigui per treball en actiu.


DAMUNT D'UNA TERRA (enllaç)
Vailet, et diuen que a les guerres 
tan sols hi ha tristeses, 
no s'hi guanya mai. 
Damunt d'aquesta terra encesa 
tot allò que és feble 
vol ignorar els mals. 

I en Maurici va escoltant 
però segueix a terra sense fer-ne cas, 
perquè uns altres li han dit tant 
que la seva vida és patir sota el fang... 

Recorda les raons que un dia 
varen canviar el signe 
d'aquell temps passat. 
Ell ha marcat la teva vida 
amb una ferida 
que tu has de curar. 

I en Maurici va escoltant 
i pensa que ja sap el perquè dels mals. 
Però se'n torna, està dubtant, 
i altres veus ressonen també al seu voltant. 

Vailet, no siguis anarquista 
i vés a la conquista 
de l'honor més alt, 
que al teu costat tindràs la força 
que ens porta l'ordre 
i ens permet la pau. 

I en Maurici sap molt bé 
que, si només dubta, poca cosa té. 
En Maurici sap què fer, 
trobarà als companys i sortirà al carrer.
  




dilluns, 14 de maig del 2018

senyores i senyors del bloc 155, som noies i nois dels "buenos muchachos" d'en mario

Segurament demà mateix, si els "amos" de l'Estat espanyol no s'hi repensen i compleixen la paraula, amb el molt probable nomenament avui de Quim Torra com a 131 president de la Generalitat de Catalunya, l'article 155 de la desemmascarada Constitució Franco-borbònica, deixarà d'estar en actiu.
Si això és així, a poc a poc, s'anirà veient que la normalitat institucional de governar socialment el Principat serà un fet a recuperar alhora que, malauradament per curt que sigui sempre se'ns farà llarg, s'anirà veient com els drets civils i humans de qui estan a les presons madrilenyes lluny de casa o a l'exili, s'aniran restituint gràcies al titànic esforç i capacitat professional de l'advocacia, assessors, col•laboradors, familiars, amistats o polítics demòcrates d'arreu del món que els envolten i, no cal dir-ho, sempre amb el suport actiu i visible de més de dos milions i mig de persones "en peu de pau" per l'alliberament dels presos polítics, que no obliden i de moment tampoc perdonen, manifestant-se pacíficament quan, com, i on calgui, ja sigui a Catalunya, a l'Estat espanyol o a qualsevol ciutat europea o del món.
Arran de la sinistra aplicació del 155 i per restituir tot allò que el PP, amb el vistiplau del PSOE i el més plau que vist de C,s, sàdicament ha anat escapçant a les institucions catalanes, és de preveure que els inicis per dialogar seran també un esforç de fèrrica i democràtica voluntat titànica per part dels representants de la Generalitat, per la qual cosa no sé per què el "buenos muchachos", uns versos trobats a l'atzar de Mario Benedetti, m'han fet pensar en com podria ser, si més no per trencar el foc, l'inici d'alguna de les futures trobades pel diàleg tot esgrimint maneres líriques i punyents abusant d'aquell vessant tan nostrat del seny i la rauxa.
Buenos muchachos (Mario Benedetti)
Ahora que galileo y giordano bruno
han sido redimidos por el humor del papa
también es de esperar que resuciten
y nos cuenten qué tal es eso
de pasar tanto tiempo en la nada
mientras el cosmos mata y se divierte

ahora que el papa nos ha convencido
de que galileo y giordano bruno
eran buenos muchachos / convendría
sacudir con fuerza la inquisición
para ver cuántos santos incluye
todavía a estas fechas

entre las conclusiones a sacar
de este estupor reciente
que invade los insomnios
estimo que lo mejor es ser ateo
pero no de engañapichanga
sino más bien ateo protocolario
ateo confesional
con vistas a que un papa
del dos mil setenta
autorizado eso sí por nostradamus
se anime a decretar en un acto de fe
o en una fe de erratas
que también nosotros
somos buenos muchachos.
-

(Mario Benedetti, Uruguay, 1920-2009).


divendres, 11 de maig del 2018

més o menys com caçar mosques

Ja em diràs que cony t'atrau l'atenció perquè estiguis a l'aguait acreditant la condició de felí caçador..., tant pot ser del tipus rèptil o del plumífer, però veient-te el posat relaxat amb què mires, tot fa pensar les poques possibilitats que creus tenir d'enxampar la bestioleta en qüestió. 

dijous, 10 de maig del 2018

un circ dins la història (1)

Una desmanegada cadira de tisora, feia de cavallet suport de la recentment escrita pissarra anunciant la primera funció del primer dia d'estança del circ al barri, tot confiant que la seva visió al costat de la gran i vistosa carpa instal•lada, donés pas al boca a boca entre el veïnat si més no, per assegurar aquella mínima assistència necessària de públic que pogués fer-los continuar subsistint, més o menys dignament, formant part de l'apassionada i feixuga modalitat circense triada dins del també alhora apassionat i feixuc món de l'espectacle.
(1) segona imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc

dimecres, 9 de maig del 2018

"parents i trastos vells, ben pocs o sense ells"

Època de renovar mobiliari, època de canviar de domicili, època de traspàs d'aquesta vida a l'altra..., tant se val, prest el servei de recollida d'estris se'ls endurà cap a un magatzem de reciclatge i així, somiers, tauleta i sofà, un cop nets i polits de pols llànties o engrunes, passaran a la nau de segones oportunitats d'ús.
Menció a part mereix l'arbre de Nadal doncs, segurament, les passades festes han sigut l'última faceta de lluïssor del sintètic simbòlic avet perquè algú pensarà que, arribat el moment serà més barat d'adquirir un nou de trinca al basar xinès del barri que anar conservant aquest que ja ha fet la joliua feina de suportar el pes de garlandes lluminoses, boles trencadisses o paquetets de regals.

“la flor quan neix ja fa planta”

Per molt agressiu que sigui l'entorn que ens envolta, ja sigui de gratuïta estructura de vehemència social, ambiental, fins i tot ideològica, sempre quedarà aquell espai on una llavor aflorant, tossudament podrà treure el cap donant fe que sempre, sempre, "tot està per fer i tot és possible". 

dilluns, 7 de maig del 2018

col•locar el disc de l’odi

La notícia d'ETA de dissoldre's com a organització revolucionària armada, iniciant la continuïtat del procés pacífic anunciat l'octubre del 2011, donant pas a un de diàleg que, agradi o no reconèixer, sempre, des dels inicis s'ha posat damunt la taula de negociacions, ha estat força comentada en tots els mitjans de comunicació deixant al descobert la diversitat d'opinions tan característica dins l'Espanya cañí en la qual estem algunes persones atrapades més que d'altres.
Les opinions i missatges prepotents carregats de revenja i odi dels representants públics dels partits polítics del PP, PSOE i C's, del bloc del 155, coalició que malauradament ja està passant a la història deixant veure amb claredat una de les dues Espanyes que al poeta manxec va gelar-li el cor, també són força comentades dins les xarxes modernes de la comunicació.
És al cas de "Dues piulades i qualque coa" títol de l'últim escrit penjat a l'espai d'opinió del diari Menorca de Joan F.López Casasnovas atret per les reflexions de Lluís Maicas referents al partit que governa l'Estat espanyol i als que li fan costat tractant-se de la inesquinçable unitat d'Espanya, fetes públiques en una de les prolíferes xarxes de la comunicació que ens ajuden no només a entendre tot el que està passant sinó que també, ni que sigui dins una zona de petit abast, poder dir la nostra intercanviant posicionaments.
Així doncs, i totalment d'acord amb les cavil•lacions dels escriptors, també tinc una particular resposta a la pregunta de l'inici de "Saps per què ens tornaran a guanyar i ens tornaran a matar"? Resposta: Per tot el que dius però també potser per què no suportarien la proximitat republicana d'un país desenvolupant-se tipus, garantia i qualitat de vida com Finlàndia, doncs això els deixaria amb el cul a l'aire i la mosca rere l'orella de la ciutadania obrera votant dels partidaris del 155.

divendres, 4 de maig del 2018

antenes congènites de cabdal importància

Amb els parabòlics pavellons auriculars que la natura t'ha dotat, totes i tots de la teva raça de ben segur que tindreu la prioritat de captar –quan algú decideixi fer-ho- els primers senyals d'intel•ligència extraterrestre si no és que, abans i d'una hora lluny, ja els haguéreu ensumat doncs, a excepció d'algun altra espècie de la fauna terrenal, amb la qüestió de l'olfacte tampoc hi ha qui us guanyi.

dijous, 3 de maig del 2018

un circ dins la història (1)

Durant uns dies de finals de la dècada dels 70 l'inici del muntatge d'una petita i modesta carpa damunt d'un solar davant dels murs del cementiri de Sant Andreu al barri de Porta, i la immediata col•locació del cartell propagandístic, protagonitzaren el que uns dies seria l'atracció d'esbarjo de la zona preferida per criatures i majors acompanyants o familiars.
Cercant per la xarxa, he topat amb un bloc força interessant que parla de l'activitat i cultura circense a Catalunya tal qual, de ben segur, serà la de la resta de països del món. 
Si pitgeu l'enllaç perquè us interessa o atrau aquest món fabulós i fantàstic del circ, i aneu a Continueu llegint a Bereshit, de ben segur que durant una estona xalareu.
(1) Recull de 16 imatges que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l'espai del bloc

dimecres, 2 de maig del 2018

"les armes de foc, el diable les para i el diable les dispara"

Cinc cavallets amb set blancs de tir situats en una parcel•la del que era un gran pinar amb bancs i taules de fusta obert per esbarjo a la ciutadania.
Cinc cavallets amb set blancs de tir damunt l'herba supervivent envoltats de vells grafitis de caràcter reivindicatiu o popular essencials per reafirmar la llibertat d'expressió dins la convivència urbana.
Cinc cavallets amb set blancs de tir sospitosos de fomentar el culte a la bel•ligerància. Set dianes que un cop s'han apoderat d'un tros de l'espai comú, a poc a poc aconseguiran desdibuixar els grafitis amb els seus missatges i qui sap si tanmateix, per uns moments, el desig - que no l'esperança pacifista- d'anar refusant caceres damunt el regne animal pel plaer de caçar o exèrcits a la caça de territoris o persones pel plaer de dominar.