dimecres, 28 de febrer del 2018

l'esperança del demà

Damunt de l'obsoleta i tapiada façana de l'en un temps esplendorós Hostal Miramar a la zona d'es Fonduco del port de Maó, una pintada forja un desig de futur tot esperant, segurament, els temps millors que revitalitzin la zona, tal qual deia Tirèsies, el hippy personatge fictici creat per Joan Alcover en el relat La ceba: "Distingida concurrència, turistes forasters i nacionals, que el cel, si té aquest poder, aguditzi el vostre enginy i a mi em conservi la vista per tal que tots puguem fer bullir l'olla mentre arriben els temps millors que han de venir, com ens diuen les sangoneres, la mare que els va parir."

dimarts, 27 de febrer del 2018

metàfora del dia

Algun pescador tip de fred mala maror o avisos de temporals, per tant, forçat a quedar-se dies i dies en terra perdent jornals, casualment ha creat la visual metàfora del desig de substituir la targeta VISA per estris de treball a càrrec, això sí, del corresponent departament institucional (paperera de paraules?) de les ajudes que sovint arriben tard i minses.

dilluns, 26 de febrer del 2018

separar-se de l'aliança de l'IBEX 35 amb els borbons i els del 155

Barcelona, Mobile World Congress: Ahir bona lliçó de comportaments democràtics. Gràcies Ada Colau, Roger Torrent i a qui de manera clara s'abstingué d'anar al caspós institucional protocol•lari "besamanos".
 Gràcies també a les mostres pacífiques (que no silents) de rebuig a la presència del Borbó i la cort que li mou els fils actuant, l’un de titella i els altres fent de titellaires neoliberals, doncs gràcies a l'empoderació de la major part de la ciutadania catalana, el cercle d'actuació dels orgullosos manaires vinguts de Madrid, a poc a poc se'ls està limitant a que no traspassin (en persona almenys ara per ara) el territori capitalí.
Aquest poema d'Erich Fried, en part és el causant d'aquest apunt al bloc
EN LA CAPITAL
“¿Quién manda aquí?
pregunté
Me dijeron:
“El pueblo naturalmente”

Dije yo:
“Naturalmente el pueblo
pero, quién
Manda realmente?”

divendres, 23 de febrer del 2018

primera ronda del dia

Als matins, dins d'un horari prest, surts i camuflant-te en la vegetació i rocam de la riba del port, avui t'he enxampat, en primer lloc, fent les teves necessitats fisiològiques i després esperant, qui sap a qui esperaries, veure aparèixer en moviment per damunt les voluminoses masses de pedra que formen el racó d'aquesta petita escullera. 

dijous, 22 de febrer del 2018

jugar a l'aixopluc dels molins de vent

Era època de vacances d'estiu per la qual cosa la feina de restaurar els molins sovint seria compartida amb la canalla que entremig de troncs de pi rectes com pals de telèfon s'ho passarien d'allò més bé jugant amb (que no lluitant contra) els molins de vent com aquell avantpassat seu, personatge de ficció, anomenat Don Quixot.

dimecres, 21 de febrer del 2018

mariano, que què esperem que faci l'Estat?

Ara, des de fa un temps, part de la ciutadania de Catalunya i bona part també de la resta de l'estat, ja sabem el que pot esperar que faci vostè, el monarca, i la resta dels poders fàctics i gent del carrer partidaris de l'aplicació del 155.
Mariano, a la meva manera (poca solta si així algú vol qualificar-la sense que m'hagi de molestar gens), fent memòria d'aquella sentència d'un jutge enregistrada dins dels annals de la història jurídica com la de "la minifaldilla" ja sabem que podem esperar que faci l'Estat que vostè tan patriòticament representa. 
Mariano, la sentència de la minifaldilla, segons Núria Varela deia "La sentencia se hizo famosa por el escándalo que suponía culpar a la víctima pero sobre todo, porque llevaba a un tribunal de 1989 la ideología franquista de la que pensábamos ya nos habíamos librado. Aquella que convertía a las mujeres víctimas de delitos sexuales en culpables; aquella ideología que había llevado a las leyes delitos específicos para las mujeres, es decir, que en los hombres no estaba penados, como el adulterio, por ejemplo. La misma ideología que prohibía los anticonceptivos y el aborto." I ara, l'any divuit del segle XXI encara és exactament això el que malauradament en un estat mancat de democràcia podem, Mariano Rajoy, esperar una munió de gent per pensar com pensem en clau independentista, és a dir, ser els culpables que mereixem rebre les garrotades de l'1-O, defensant exercir el dret de referèndum que diuen enrevessadament sí que recull la Constitució del 78, i de ser també els culpables de l'empresonament dels dos Jordis representants de culturals i pacífiques entitats cíviques ciutadanes, acusats de sedició, rebel•lió que ja fa més de dos mesos estan, arbitràriament, complint condemna al centre penitenciari de Soto del Real o als dos presos també polítics del centre d'Estremera Joaquim Forn i l'Oriol Junqueres.
Mariano, un desgavell tot plegat del que només ens queda l'esperança de poder-nos lliurar gràcies a la decisió presa  d'exiliar-se del President de la Generalitat junt amb dues conselleres i dos consellers a Bèlgica per denunciar les pràctiques feixistes de l'Estat espanyol acció que ara també sàviament ha decidit de fer l'Anna Gabriel de la CUP, anant a Suïssa per esbombar també des d'un altre front la problemàtica i intentar de passada fer neteja d'aquestes actituds nazi-feixistes dins de la UE, denunciades a principis de la dècada pel diplomàtic Stéphane Hessel en el seu llibre al•legat Indigneu-vos!
Nota: a tres hores d’haver penjat l’apunt d’avui, veig a Es Diari  l’opinió d’Emili Pons, “AlExtranjero”i que entre altres coses diu“De tal manera que allò que està aconseguint el govern -com en el passat- és una opinió internacional que cada vegada es més contrària a què a l’Europa del segle XXI hi pugui haver presos polítics. Ni encavallament de poders. Ni repressió de les voluntats democràtiques. No és estrany que ja s’hagi posat en marxa una iniciativa jurídica per dur l’Estat espanyol davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

dimarts, 20 de febrer del 2018

gràcies marta bonica per la teva aportació lletrista a la marxa reial, la granadera o la d'honor o a l'himne d'espanya, el que tu vulguis marta bonica

Com que per segons quins mitjans de comunicació la versió de l'himne espanyol que has fet no només es comentada sinó que també elogiada, una que és tafanera de mena i perquè no també sobrada de morbo, no ha trigat gaire a cercar-la per la xarxa a veure que i, pel que sembla, tu tampoc encara no has trobat la manera de rebaixar l'orgull patriòtic fins al punt d'estar del tot convençuda que no s'ha de demanar perdó per res. Gràcies Marta bonica, la descendència de bona part de les Amèriques hispanes (entre altres col•lectius) potser els faràs pensar si no estan o estem equivocats.
La teva esplendorosa actuació al Teatro de la Zarzuela de Madrid, no amaga però la realitat d'aquest decadent regne espanyol, de fet és com la imatge triada per l'apunt al bloc on, ni el sol radiant ni l'oreneta de guix esmaltats intentant espargir gloriosos rajos l'un i aires de llibertat l'altra mai seran capaços d'esvair la fredor de la humitat acumulada en la pedra de mares suportada, estoicament, per un parell de coloms habitants de carn i d'os famèlics en temporada baixa, d'una de les realitats que, gràcies Marta bonica, al fet que tu vius a Miami, lloc que algunes persones considereu paradisíac, us perdeu, estalvieu i vés a saber que més, de veure entre altres mancances com la democràtica, vergonyosament arrelades dins la gloriosa Espanya que t'emociona.

dilluns, 19 de febrer del 2018

a ses illes, l'enèsim cap de fibló de vergonya aliena per la qüestió lingüística

Amb la qüestió de la llengua a ses illes poca broma, i tot s'ha de dir que d'un 80 a un 90% és degut a la reacció cívica i per damunt de tot sàvia de la ciutadania de no fer un pas enrere en defensa de la llengua pròpia.
Una primera part d'agressió al model lingüístic establert a les aules es va viure si fa no fa un parell d'anys quan el PP capitanejat per un tal Bauzá, va voler implantar dins del sistema educatiu el TIL que intentava eliminar la immersió lingüística duta a terme a ses illes balears i que, no cal dir va ser rebutjat des del primer dia per una gran part de docents, mares, pares i alumnat aconseguint d'enviar el TIL als capítols de la història que sovint provoquen vergonya aliena.
Ara sembla que, en detriment de ser atesa la ciutadania en la llengua pròpia, li ha tocat rebre al sistema de l'atenció pública de salut i tot gràcies al moviment de rebuig "mos movem" capitanejat per la Sra. Úrsula Mascaró sorgit per anar en contra del Decret del Govern Balear que obliga a acreditar el nivell B1 de català als sanitaris si volen optar a la carrera professional, a trasllats i a promocions en un termini de dos anys, i segurament de passada per anar en contra de qualsevol altra espurna del caire del dret a decidir, arribat el cas que aquest es demanés de poder-lo exercir mitjançant un referèndum d'aquells que les dretes, ultradretes o unionistes consideren tabú, segurament perquè l'únic discurs que tenen a favor sigui del tipus autoritari i arbitrari de la ment colonitzadora de tanta tradició hispana. Un altre cop capítols de la història que provoquen vergonya aliena.
Ahir amb una de les pancartes indicant que "els idiomes no salven vides", gent de "mos movem" i seguidores van manifestar-se pel centre de Palma, res a dir però per sort, ahir també al diari Menorca, dins l'espai d'opinió, unes encertades "Pedraules" de Joan Pons: Mos 365, ens delitaven la ment amb un contundent i veraç text que t'alleuja del sentiment d'animadversió (de vegades malaltís i ja veuríem com se'ns cura d'anar a parar en mans d'un dels que ahir es manifestaven) que t'ocasionen les actituds de menyspreu i odi cap a la llengua materna dins de la mateixa casa territorial, tot llegint entre altres coses: "El problema és que, estimada Úrsula, la causa que has encetat no és una causa justa. Perquè els idiomes sí que salven vides. Perquè els idiomes sí que curen. I, en sentit contrari, perquè els idiomes, ni l’estigmatitzat català, no maten. Els idiomes, curen. Els idiomes, salven vides. No ho dic jo. Ho diuen els metges. Ho diu la ciència. Està escrit fins i tot en el Jurament hipocràtic modern: «Recordaré sempre que hi ha una part d’art i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament.”

divendres, 16 de febrer del 2018

mòbing reivindicatiu de presència administrativa

Amb una plantilla d'okupes com vosaltres, definitivament donaré d'alta l'empresa en l'apartat de cooperatives i ja us espavilareu amb la liquidació de les quotes a la seguretat social.
Per altra banda, a més a més, en la propera liquidació de beneficis us descomptaré el cost d'un nou seient que substitueixi el tamboret on ara m'heu relegat...., només faltaria!

dijous, 15 de febrer del 2018

a l'ombra de la bonança econòmica

Als afores del poble d'Alcazar de San Juan, una munió de molins de vent, algun protegint tertúlies, esperaven resignadament i pacientment ser reformats qui sap si engrescats en ajudes econòmiques per allò d'anar fent país amb l'eslògan «Spain is different!», i també, sabent ara la viu-viu que s'acostuma a fer en aquestes partides econòmiques revitalitzadores de l'economia local, qui sap quantes butxaques dels cacics del poble van engreixar-se amb el sobrecost o escatimant el salari final dels obrers que, de fet, són els que van deixar-se la pell fent la feina de restaurar.

dimecres, 14 de febrer del 2018

quatre dies

4 dies d'hivern, hivern, de pluja aiguaneu o calabruix
4 dies més de dolors musculars i d'envellir articulacions.
4 dies més de contemplar una bicicleta aferrada al fanal del mirador.
4 dies més envejant no tenir tu la clau del cadenat i el seient i sobretot la força física, que no mental per, pedalejant, recorre trams de s'illa tal qual feies quan la vas descobrir.

dimarts, 13 de febrer del 2018

t'acostumes...

T'acostumes a escoltar el dígit 155 de la Carta Magna que cada dia que passa confirma que va ser feta a mida.
T'acostumes a escoltar dia a dia l'augment de persones circumstàncies i llocs que el pateixen, si més no, en llibertat.
T'acostumes a la vergonya de sentir a dir que homes de pau estan empresonats sota l'acusació de rebel•lia o sedició per fer-nos passar bou per bèstia grossa amagant-nos que són presos polítics d'aquest neofeixisme emergent a Espanya, Europa i més enllà del Continent, per la qual cosa, poca broma que d'aliats van sobrats.
T'acostumes a mantenir en el record la sensació que "tot està per fer i tot és possible" que ens alliçonava Miquel Martí i Pol, alhora que repasses altres poetes que d'alguna manera o d'altra t'enforteixen el costum, ara sí, de rebel•lia i si cal també de sedició contra la tirania del poder, a espargir-lo dins l'àmbit proper o llunyà on creus pots arribar.
Un exemple de, Cien poemas apátridas d’Erich Fried


DERECHO DE REGULACION
 No la excepción 
 sino el estado de excepción 
confirma 
la regla

¿Qué regla?
Para impedir la respuesta 
a esta pregunta
se proclama
el estado de excepción
2
El estado de emergencia 
se encuentra
a tiro
 de la ley marcial

es decir 
no más lejos
que la longitud del cuerpo
de una democracia

asesinada


dilluns, 12 de febrer del 2018

als bloguers de VilaWeb

Si es vol evitar que aparegui en l’encapçalament de l’apunt al bloc anunciat en la tira del CANAL BLOCS del diari, la barrija-barreja:
&#O39;
de després de l'apòstrof, si aquest l'esborreu i el substituïu per qualsevol dels signes d'accentuació pitjant després la barra espaiadora perquè aparegui solt és, si més no, un remei per llegir el text amb claredat.

divendres, 9 de febrer del 2018

a catalina soler, la propietària d'illes (sense intenció d'ofendre't)

Catalina, no voldria ofendre't i per tant, com a dona, m'empassaré la vergonya aliena d'escoltar la frase d'una altra dona, tu, dirigida al senyor Picornell, d'Esquerra Republicana de Catalunya, quan li dius al Senat "les Illes són meves, no seves, meves! De Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, no de Catalunya. (vídeo)
Catalina, no voldria ofendre't si per algun moment crec que se te'n va anar el cervell pensant que, com que al davant tenies un català de la corda d'aquells que la teva mestressa, Soraya, al Congrés, diu que no ha de costar gaire de sacrificar, no vas adonar-te'n que, de fet, en Picornell al Senat, no actuava en representació pròpia si no de Més per Menorca debaten la moció del 75% de descompte pels habitants del que assegures és el teu arxipèlag, per la qual cosa, sense faltar-te al respecte també penso que quina barra que tens quan qüestiones políticament el dret d'aquest descompte als que segurament també consideraràs som els teus inquilins..., lleig, molt lleig.
Catalina, no voldria ofendre't ni tan sols pensant que un atac de supèrbia va trair-te el seny perquè en realitat tot recordant la famosa frase de "la calle es mia" pronunciada per qui va ser el fundador del teu partit, l'incombustible Fraga Iribarne que essent ministre d’Informació i Turisme en governs del franquisme aprovava signar penes de mort executades a garrot vil, en ser ell el pare de la teva ideologia política, penso que és de lògica que alguns del gens heretats siguin els causants de fer les afirmacions de propietat privada que fas i per tant, de bona fe, creus estan a anys llum de patir qualsevol tipus de pecat de supèrbia.
Catalina Soler, ara ja, si t'ofenc, m'importarà un rave, cuida't mol, evoluciona més, i sobretot deixa que ses illes pertanyin a tota la gent nascuda o nouvinguda que les habitem.

dijous, 8 de febrer del 2018

interrogació d'efecte bumerang

Pregunta  per aquells manxecs dels 70 asseguts al baix mur d'uns jardins qui sap si ombrívols i d'escassos espaiats bancs, que cada dia s'ajuntaven per passar estones de convivència.
-Quants passats que mai van ser futur, viurien ocupant la vostra ment?

dimecres, 7 de febrer del 2018

l'atzucac independentista que d'una manera o altra se'n sortirà

La gent sobiranista o independentista que negocien a Bèlgica, Brussel•les, Catalunya, Madrid i vés a saber per a on més, se m'acut que sovint estan en el context de l'expressió "trobar-se entre Escil•la i Caribdis" que és d'origen homèric, i designa una situació en què cal escollir el menor de dos mals. (Wikipedia), i seguint el fil de la qüestió, arran d'un recent repàs als "cien poemas apátridas" de l'Erich Fried, copio el que penso s'adiu amb el que vull dir. Ha!, i per evitar malentesos, també aclariré que arran del 155, la decisió de les eleccions del 21D, va ser de totes totes, antidemocràtica i per tant, de difícil acceptació pels qui de fet amb escons al parlament les varen guanyar.
LIBERTAT CLASICA DE DECISION
En el mar mediterráneo
cuna de nuestra cultura
hubo elecciones libres
entre Escila y Caribdis

Al parecer ambas
se habian aliado secretamente
pero la mayoria se decidió
por una
o por otra

De manera extraña
ninguno de ellos
quedó con vida
a excepción de Ulises
que no reconoció las elecciones.


(Tr.J.Frrancisco Elvira-Hernández)


dimarts, 6 de febrer del 2018

ser un cercle viciós o ser lliures, coherents i respectuosos amb la cultura

El cercle viciós: "No troba feina perquè no sap anglès i no en pot aprendre perquè no té diners, és un peix que es mossega la cua."
Que la llengua pròpia pugui exercir-la sense gaires traves, a aquella persona, en alguna consulta mèdica no li era possible i no podia fer-ho, perquè algunes de les que treballen a la sanitat pública això del decret del català dins del gremi de la salut, literalment i, estalonats per la plataforma Mos Movem, Partit Popular i Ciutadans, se'l passen pel folre.
Lliures, coherents i respectuosos: "Estar com el peix a l'aigua", nedant o saltant com els mereixedors de l'estàtua de la imatge.

dilluns, 5 de febrer del 2018

el desig de l'espai d'una era (1) de seny a Brussel•les

A Catalunya, farta de destriar palla, tal vegada com mai en la història l'independentisme ha omplert de gra sòlid i productiu, bona part del seu territori i com que això és un fet inadmissible i per tant intolerable dins del feixista borbònic estat espanyol, ara estem que pel sol fet democràtic de poder exercir la ciutadania el dret de celebrar un referèndum pactat, aquest en principi va ser ignorat, més tard trepitjat i ara estem en la fase d'arbitraris empresonaments i exilis forçats si més no per denunciar l'estat autoritari amb trets repressius dictatorials que, en realitat, des de segles sempre s'han comportat els poders fàctics a Espanya.
Confiem que dins la setmana que avui s'inicia, des de Brussel•les i la gent que torni després d'arribar a acords, puguin fer entendre a aquest testarrut Estat espanyol, que a Catalunya si alguns s'atreveixen a dir blat, és perquè aquest està al sac i ben lligat.
(1)"ERA" segons el DCVB entre més d'una desena de significats és un espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra.

divendres, 2 de febrer del 2018

VALTONYC i el “de rebot” de joan f. lópez casasnovas

A un jovençà mallorquí,/ expert en món informàtic,/ que ven fruita i canta així/ com un romàntic llunàtic,/ en Josep Miquel Valtonyc,/ ahir li van escatir/ en un Suprem histriònic/ si un parell o tres d’anys/ l’han de deixar mig afònic./ Així el malmet i escup/ la justícia espanyola/ perquè ha penjat a youtube/ rimes de raper que vola/ per les xarxes fent escola/ d’humoristes i tuitares/ contra polítics-gramola/ i farfants de tots els caires...
Així comença el raper homenatge de Joan F. López Casasnovas, filòleg poeta expolitic menorquí i per damunt de tot (sense conèixer-lo personalment)  un home de bé col•laborador d'opinió a es Diari de Menorca, i aquí l'enllaç de l'últim escrit convenient a pitjar per allò del comptador dels m'agrada i altres opcions per difondre'l.
Ah!, per si de cas per uns d'aquells misteris casuals  constitucionalistes o previsors de rebel•lions, sedicions, i altres bajanades de dictatorials i alhora casposos poders fàctics, l'entrada a l'enllaç a l'article d'opinió desapareixes, aquí el teniu copiat i enganxat.
De rebot
Valtonyc
Joan F. López Casasnovas | 01/02/2018 
Despús-ahir, 30 de gener, el cas de Josep Miquel Arenas Beltran (el raper Valtonyc) va passar pel Tribunal Suprem per confirmar-li o no com a ferma una sentència que el condemna a presó per mor d’unes cançons injurioses... La decisió final se sabrà d’ací a uns quants dies.]
A un jovençà mallorquí,/ expert en món informàtic,/ que ven fruita i canta així/ com un romàntic llunàtic,/ en Josep Miquel Valtonyc,/ ahir li van escatir/ en un Suprem histriònic/ si un parell o tres d’anys/ l’han de deixar mig afònic./ Així el malmet i escup/ la justícia espanyola/ perquè ha penjat a youtube/ rimes de raper que vola/ per les xarxes fent escola/ d’humoristes i tuitares/ contra polítics-gramola/ i farfants de tots els caires.../ Diuen que ofèn i que marca/ prepotents i llords manaires/ a l’aixopluc d’un monarca/ que ningú no va votar,/ però que molt satisfà/ al vell estol oligarca./ En aquesta Espanya carca/ tot sembla estar decidit/ in saecula saecoluroum/ amb gran manca de decòrum./ Un rei col•locat a dit/ en Franco va designar,/ ben lligat ho va deixar,/ fermat per vida d’hereus./ Tant si hi creus com si no ho creus,/ no hi ha res de nou./ Mentre, xup-xup, l’olla cou./ Que no volíeu més brou/ d’eixa democràcia rara?/ Se’ns compixen a la cara/ i diuen només que plou.../ Tothom mutis i a callar/ perquè gràcies al Borbó/ vam tenir una Transició/ com cap almon no n’hi ha.

Idò ja vessa la tassa!/ Guardia civil de verd porrassa/ i nacional policia/ de dins un vaixell sortia/ (piolín o fill de lloca)/ per embolicar la troca/ de son ofici violent/ contra un poble cap-de-roca/ que es declara independent/ i a qui agredien amb porra/ aquests soldats de la gorra,/ per als quals, si no endevinen,/ les fiscalies ho afinen/ com a Sodoma i Gomorra.

Amb l’escola catalana,/ magisteri que adoctrina,/ amb en Puigdemont que engana/ i TV3 que enverina/ i la ràdio que alliçona...,/ sols es jutja i empresona/ els d’un bàndol./ Gran escàndol/ de la gent/ que gosa qüestionar el sistema/ podrit dins al fonament./ Et cau violència extrema/ si esmentes Carrero Blanco/ però la ‘Francisco Franco’/ rep subvencions./ S’enalteixen els Borbons,/ declaren cosa insalubre/ les urnes de l’1 d’octubre;/ tenen els gínjols/ de permetre arreu els símbols/ feixistes/ uns capsigranys,/ ells dits no-nacionalistes,/ vergonyants/ constitucionalistes/ i patriotes,/ que, sense fer-hi ganyotes,/ envien al Tribunals/ Europeus dels Drets Humans/ una jutge/ plena d’homòfoba sutja.

Aquí i a Roma/ sembla una broma,/ però no ho és./ Bé, no hi fa res/ veient/ que la gent/ mira cap a una altra banda./ De por, n’hi ha més:/ tota la panda/ roba doblers./ Ves /despacito i no paris: / Tots els precaris,/ perduda feina,/ no esmolen l’eina/ per dignitat./ Somni escapçat,/mentida pura. / És la tortura/ d’una deriva/ autoritària/ que, perdulària,/ ens priva/ de llibertat.

Son odi eructa/ el més corrupte/ dels vells partits,/ de delinquir màquina abrupta,/ i es llepa els dits/ el criminal/ que manipula l’universal / sufragi./ Vagi allà on vagi,/ M.Rajoy/, de sunya, en té ple el bocoi/ i na Soraya/ o na Cospedal,/ la molt manaia,/ bísties de cosses,/ diuen que tots som iguals/ per la llei i els tribunals./ I un be negre amb potes rosses!

Idò, Valtonyc,/ valent raper,/ que no ets daltònic:/ veus clar el PP/ i els seus sequaços/ de l’infame statu quo,/ que ens escanyen amb sos braços/ d’opressió./ Que la persecució/ a què et sotmeten, indigna,/ sigui el signe/ de la decència/ contra tanta violència. / Tu, rimant mots,/ planta’ls el plet/ front al fals Estat de dret./ Per la llibertat de tots!



dijous, 1 de febrer del 2018

aplecs de l'ahir de l'avui i del demà

Si donem una ullada a qualsevol pàgina de la xarxa que faciliti informació sobre la dècada política i econòmica dels 70 a Espanya, podem veure que a les tertúlies del carrer d'arreu el territori, per poc que tinguessin informació, a cap dels tertulians no els faltarien qüestions de què parlar.
Tal vegada però, per poc que fossin savis o no, un cop  trencades les estones de contemplació pel plaer de deixar anar la ment, allò que verdaderament els interessaria de xerrar fos de les petites coses quotidianes fent honor a la popular dita de 'Qui dia passa any empeny' excel•lentment explicada per Víctor Pàmies dins d'un espai de VilaWeb.