i de sobte, la realitat de l'última temporada

Observava l'entrada del creuer al port de la ciutat tot pensant tal com anuncien els impulsors d'aquest tipus d'activitat turística que l'estança de la nau espargiria euros a dojo omplint calaixos de botiguers i restauradors o, atrapant dins l'estri ratera de targetes Visa, el fet d'acumular-los xifrats al compte bancari.
Però, sempre el maleït però, d'alguna manera o altra esvaeix les perspectives en comprovar que “no tots” els que així ho esperaven aconseguirien guanys materials donant-se el cas que  l'ajustat o precari poder adquisitiu entre les tongades de jubilats que acostumen a fer aquest tipus d'esbarjo mariner, faci dir “gairebé tots”, en lloc de "no tots".
Per acabar-ho d'adobar, veus alarmistes i algues d’expertes, diuen que enguany anirà a la baixa la perspectiva que atraquin creues als ports de l'illa. Les alarmistes fins i tot poden fer córrer que la causa és el procés secessionista català que ho regira tot tal com no paren d'alarmar el govern i partits constitucionalistes centrals (el Sr. Montoro és un crac) i entre les veus expertes, algunes saben prou  bé que la "dinamitadora" que no dinamitzadora economia de mercat, és la causa de la pèrdua no només del poder adquisitiu entre la ciutadania que va a peu sinó que també la del seu benestar social. 
Personalment i en ple ocàs vital pensant en allò que honestament puc deixar, sóc del parer de lluitar per una república independent d'aquesta Espanya mesella dels valors antidemocràtics i anti-Drets Humans que en realitat s'està convertint la UE per la qual cosa, sortir-se'n d'ella ni de bon tros crec, de tot cor, seria un fracàs.