dimecres, 31 de gener del 2018

l'enèsima combregada republicana

Els petits gestos fan un gran pas, que deia el Capità Enciam i, sense anar més lluny ahir la família dels borbons al complert, aconseguí de fer combregar amb rodes de molí a tota la ciutadania republicana de l’Estat, mitjançant l’arcaic cerimonial d’imposar el collar del Toisó d’Or a una reial criatura de 13 anys.
Fora de les iròniques, donant una ullada a les gairebé inexistents declaracions o comentaris de l’antimonàrquica elit estatal, de totes totes, s’entreveu la indefensió apresa del conjunt republicanisme que habita la pell de brau.
Per acabar-ho d’adobar, l’espectacle viscut ahir al Parlament de Catalunya, presidit precisament per un republicà, d’ajornar allò que, per decència democràtica i respecte als votants de l’1-O i del 21-D, mai s’havia de posposar, fa que, això sí, còmodament asseguda al sofà i agafant un llapis, aprofitis l’espai en blanc del sobre del “ministerio de empleo y seguridad social” que du la bona nova de l’augment del 0,25% de revalorització de la pensió que estàs rebent, per, emprenyada, fer l’esborrany de l’apunt que l’endemà pensis penjar al bloc.

dimarts, 30 de gener del 2018

l'espanya retratada de mariano rajoy

Benvolgut Sr. Mariano Rajoy, tal vegada mai sabrem reconèixer que, gràcies a tu, deixeble d'aquell altre no sé si insigne o indigne polític,  Manuel Fraga Iribarne, que durant la seva etapa dins del ministeri d'informació i turisme, es vantava de què Espanya era diferent, ara tu, finalment, has deixat al descobert aquells pecats que, de fet, la feien i continuen fent-la diferent.

dilluns, 29 de gener del 2018

i de sobte, la realitat de l'última temporada

Observava l'entrada del creuer al port de la ciutat tot pensant tal com anuncien els impulsors d'aquest tipus d'activitat turística que l'estança de la nau espargiria euros a dojo omplint calaixos de botiguers i restauradors o, atrapant dins l'estri ratera de targetes Visa, el fet d'acumular-los xifrats al compte bancari.
Però, sempre el maleït però, d'alguna manera o altra esvaeix les perspectives en comprovar que “no tots” els que així ho esperaven aconseguirien guanys materials donant-se el cas que  l'ajustat o precari poder adquisitiu entre les tongades de jubilats que acostumen a fer aquest tipus d'esbarjo mariner, faci dir “gairebé tots”, en lloc de "no tots".
Per acabar-ho d'adobar, veus alarmistes i algues d’expertes, diuen que enguany anirà a la baixa la perspectiva que atraquin creues als ports de l'illa. Les alarmistes fins i tot poden fer córrer que la causa és el procés secessionista català que ho regira tot tal com no paren d'alarmar el govern i partits constitucionalistes centrals (el Sr. Montoro és un crac) i entre les veus expertes, algunes saben prou  bé que la "dinamitadora" que no dinamitzadora economia de mercat, és la causa de la pèrdua no només del poder adquisitiu entre la ciutadania que va a peu sinó que també la del seu benestar social. 
Personalment i en ple ocàs vital pensant en allò que honestament puc deixar, sóc del parer de lluitar per una república independent d'aquesta Espanya mesella dels valors antidemocràtics i anti-Drets Humans que en realitat s'està convertint la UE per la qual cosa, sortir-se'n d'ella ni de bon tros crec, de tot cor, seria un fracàs.

divendres, 26 de gener del 2018

l'esquilada

Féu patxoca i no sé si us van pelar per suportar millor la calor o per controlar puces i paparres .
Si va ser per la qüestió climàtica, quan us afarteu d’acumular vitamina D, ben a prop teniu l’ombra i si la causa es parasitaria, com que no han xollat un pèl del cap, si algun d’aquests diminuts comensals resisteix fent-vos la guitza, en un tres i no res amb la gratada d’una de les extremitats del darrere l’enviareu a fer punyetes, i poca broma que, amb la dignitat del cap ben pelut, manteniu la de la raça.

dijous, 25 de gener del 2018

etapes vitals

El món és un lloc per néixer, viure, morir...
En cada estació de l'any s'assoleixen de dies d'esbarjo facilitadors del retrobament dinàstic familiar.
Si les deïtats fan costat a la persona, el món és un lloc  per a poc a poc envellir dignament fins a morir acompanyada de mirades i rialles infantils. 

dimecres, 24 de gener del 2018

mens sana in corpore sano?

El costum de deixar llençades al costat de contenidors de fems andròmines que hem avorrit d'utilitzar o, de fanfarronejar que les tenim per demostrar (a qui segurament ja coneix de què patim), que som conscients de la importància de practicar uns bons hàbits per una bona salut física, ens fa pensar que si bé aquesta potser la tenim en forma, l'altre salut, la mental, de fet no, i tal vegada mai la tindrem ni del tot enllestida ni del tot aclarida.

dimarts, 23 de gener del 2018

a marlene wind, professora de ciències polítiques de la universitat de copenhaguen

De vegades, Marlene, pujar al pal major de la nau és una necessitat imperiosa per descobrir realitats.
De vegades, Marlene, pujar al pal major de la nau és una necessitat imperiosa per descobrir realitats.
La conferència-debat d'ahir entre el President de la Generalitat, Carles Puigdemont entre tu i un altre professor del Departament de Ciències Polítiques, per unes hores, Marlene, tot d'una o en dies comptats amb els dits d'una mà (sovint avui el que avui és notícia l'endemà ja és oblit o història), donarà dins de l'Estat espanyol per a moltes cròniques i tertúlies d'un bàndol i l'altre, l'unionista o l'independentista.
Al respecte, Marlene, una que està enderiada en pertànyer a l'opció independentista, s'ho ha passat molt bé llegint avui la crònica de l'Andreu Barnils, quan fa cinc cèntims del teu tarannà ideològic tot dient "'Ja ens havien avisat que Wind era molt unionista', diuen alguns dels catalans coneixedors de les entranyes de l'acte." , celebrant per tant aquest aclariment que ignorava doncs quan el traductor anava fent la feina de traduir el que anaves exposant, en arribar a l'acusació de sospita del suprematisme que veus en la part independentista de la ciutadania de Catalunya, per enèsima vegada se'm va encendre el llum de comprovar que el mal endèmic supremacista i no només de l'imperialisme espanyol, s'estén com una teranyina dins la UE, ignorant voluntàriament (perquè això us delata precisament de ser això a tots plegats), la realitat dictatorial dels poders fàctics que han governat i governen Espanya sota regnats o dictadors no només des de fa segles sinó que també des de la famosa transició rere la llarga i agònica mort de Franco, la qual cosa ni de bon tros va significar la mort del franquisme.
I així estem Marlene, intentant com molt amablement, educadament però també contundentment va intentar-te fer veure el president Puigdemont quan a l'iniciar la resposta al tsunami de preguntes o acusacions que vas fer-li, el primer que et va voler aclarir és que si tal vegada el bon coneixement que tens de la UE, no t'haurà apartat del coneixement que s'ha de tenir de cada un dels pobles que vol exercir el dret a decidir el seu destí dins d'una verdadera UE, bressol de la Democràcia o de la Declaració Universal dels Drets Humans, que sobretot i per damunt de tot, estimem i defensem alguns dels països petits, mitjans i grans que la conformem.

dilluns, 22 de gener del 2018

romanticisme d’esprai

Segons el Diccionari català-valencià-balear, l’estri indispensable dels professionals i aficionats a escriure res:
ROMANTICISME m. 
Qualitat de romàntic; doctrina o escola literària o artística que defuig la formalitat restrictiva del classicisme i l'aplicació rigorosa dels cànons artístics, donant més importància a la fantasia i al sentiment que a les regles; cast. romanticismo. En aquell camp del romanticisme estrafolari representat en la llibrerieta de la seva ànima, Pons Com an. 169. 
Fon.: ruməntisízmə (Barc.); romantisízme (Val.); roməntisízmə (Palma).

divendres, 19 de gener del 2018

la vaca cega (joan margall)

Bruna, aquest poema après a l'escola, aquella que no hi havia cap llibre d'estudi en català, només d'esquitllada en el de "LECTURA", una poesia o dos perdudes en alguna pàgina segurament per allò de dignificar-nos com a poble, aquest poema, repeteixo, animalera com sóc, em devia impactar de per vida perquè tot d'una, i a continuació t'explico per què, l'he cercat la xarxa, l'he copiat i l'he enganxat:
La vaca cega - Joan Maragall
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil•lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Bruna, arran de l'extirpació d'aquell tumor benigne, una diabetis va començar a fer-te la guitza fins que un dia, en veure que emmagries i emmagries, Tolo, el veterinari la va detectar i com que devia estar força avançada, ara, la lluïssor d'aquests ulls de pupil•la negra damunt l'escleròtica color mel, és ja un irreversible enorme tel gris que et priva de la visió..., no passis pena però, són uns quants anys que hem anat envellint dins el mateix espai i costums tipus ermitanes la qual cosa farà que, de mica en mica, tu deixis de fer topades i jo deixi d'afligir-me en escolar-les.

dijous, 18 de gener del 2018

155 constitucional escola (parlament de catalunya)

Avui al Parlament de Catalunya s'inicia forçat per imperatiu legal per a uns i, per altres, per collons i ovaris una nova legislatura, i com que algunes de les persones que el componen ja han expressat que és com tornar a l'escola, fa pensar que per altres més o menys serà com començar-la, així doncs, els primers dies, setmanes o mesos, una majoria de l'alumnat haurà de treballar força no només per demostrar a la ciutadania de proximitat, a la d'allà i a la de més enllà, que això de la democràcia, com que a Catalunya és una pràctica que ve de lluny i fins i tot de segles, atenent el resultat dels vots de la població, aquest afegitó tan lleig i antidemocràtic feixista borbònic del 155 al nom de la institució parlamentària, eliminar-lo en teoria i pràctica, si mes no ha de ser la primera tasca docent que caldrà fer.

dimarts, 16 de gener del 2018

quixots i sanxo panxes dels 70

Contradient el proverbi de Machado:
¡Ojos que a la luz se abrieron
un día para, después,
ciegos tornar a la tierra,
hartos de mirar sin ver!
Els ulls d'aquests avis farts d'en un temps veure sofrir o promoure injustícies, es clourien discretament silents a fi i efecte de no reblar el clau de l'altre proverbi:
Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.

Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
una de las dos Españas
ha de helarte el corazón.

dilluns, 15 de gener del 2018

un vessant campi qui pugui de l’article 155 de dins i de fora Catalunya

Déu n'hi do la jugada d'aquest" 155 i sus muchachos" damunt els canvis de programació de TV3 fora de Catalunya d'aquelles emissions que els fan ferum de l'ideal independentista existent al Principat, ideologia democràticament legal gairebé arreu del món menys a la "corte y reino de españa"
A ses illes, el primer reportatge del “Sense Ficció” de l’1-O, el van escatimar bescanviant-lo per un altre emissió, sort que, 24 ó 48 hores més tard aparegué al Vimeo, i allí, sí que el vam poder veure.
Tanmateix, el passat dissabte la reemissió que TV3 va fer del programa, a ses illes va poder veure’s pel canal 33, això sí, escatimant-nos una vegada més l’espai del debat Veus de l’1-O visible 24 hores més tard a TV3 a la carta amb la qual cosa, esperant noves interrupcions o prohibicions temporals de programació (amb el temps tot acaba veient-se), en dies propers que el bon temps permetin finestres obertes, en algun bar, mentre esmorzem seguirem gaudint d’una visió bucòlica d’un pou o cisterna obsolets d’aigua del qual esperem, almenys, algun efluvi de saviesa que permeti no amargar-nos l'existència amb els capricis d’aquest maleït constitucional article 155, en aquest cas enfeinat en la ridícula tasca de posar portes al camp de la informació censurant o bescanviant (per tocar ovaris o collons) programació de TV3 fora de Catalunya.

divendres, 12 de gener del 2018

ai!, la gent d'arreu del món

No sou els tres reis convertits en gats per un encanteri d'aquest gelós rival que teniu, el Para Noel, ni tampoc sou els tres cadells dels tres tristos tigres del travallengua, senzillament sou tres sant climentins moixos damunt d'una paret seca menorquina veient passar els dies i la nit a vegades avorrits, a vegades divertits i gairebé sempre astorats tot veient com ens compliquem, políticament la vida, la gent de dins i fora de l'illa, la de dins i fora dels països catalans i, fins i tot, la de dins i fora del continent europeu.

dijous, 11 de gener del 2018

a l'advocat cínic que se li entén tot

Sr. Roca Junyent: Arran d’unes declaracions seves, vull dir-li que tal vegada perquè a casa nostra una Maria Aurèlia Campmany, va ensenyar-nos com assassinar l'àngel de la guarda, o una Maria Mercè Marçal ens va dir allò del fet que "una dona sense un home és com un peix sense bicicleta", ja existeixen més dónes de les que vostè es pensa que quan han fet les maletes saben prou bé que, a més d'un tirà, l'home del qui decideixen separar-se, en forces ocasions també és un imbècil integral, per la qual cosa, els exabruptes verbals d'última hora que ha d'escoltar, li rellisquen per totes bandes i, decidida com està, serenament i pacíficament cercarà l'assessorament democràtic necessari a fi i efecte que els béns en comú, siguin proporcionalment i equitativament distribuïts.
Sr. Roca Junyent, vostè pot vanagloriar-se si vol de la defensa que va fer de la infanta Cristina, ja que ella i el fiscal que la imputava, empeltats del seu cinisme, una va ser capaç d'assegurar i jurar que signava documents sense saber-ne el que deien i l'altre de creure's que com que ho feia per amor, estava exempta de culpa. Bona feina, si senyora i senyors.
I per acabar Sr. Roca Junyent, si vostè és dels que afirma que la constitució va ser consensuada i acordada sense pressions dels que en una altra habitació vestien uniforme militar, enhorabona pel cinisme de tots plegats de pensar i defensar que aquesta afirmació ens la poden fer creure durant 40 anys més.

dimecres, 10 de gener del 2018

el passat futur del present?

A vegades les declaracions d'odi desmesurat i gens ni mica qüestionades judicialment d'un tricornià de professió, ens remeten a temps passats on, si bé la paraula no era pecat, sí que estava perseguida, penada i fins i tot, amb la ideologia franco-feixista fora d'un control de pertinença a estaments defensors de la Declaració Universal dels Drets Humans, ajusticiada amb llargues penes de presó o, fins a l'últim alè de vida del dictador, utilitzant el garrot vil per esborronar ideologies polítiques que qüestionessin la dictadura.
El record a èpoques passades ens fa pensar que potser caldrà recuperar, si la UE no posa remei, l'estoïcisme i silenci dintre i fora de casa d'aquells temps, si més no com antídot contra el dolor per anar tirant per la vida.

dimarts, 9 de gener del 2018

relliscall d’hivern

De vegades, per uns moments, el llenegall d'irisades textures que l'oneig de les onades fan acréixer, si l'instint de badar t'acompanya l'existència, pot convertir-se, ni que sigui momentàniament, observant i escoltant el vaivé de l'aigua, en el pati blau de passejar els dubtes de Montserrat Abelló.
CADASCÚ HA DE TENIR
"A Virginia Woolf"
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s'ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l'ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
Montserrat Abelló 

dilluns, 8 de gener del 2018

21D l'enderroc del 155

Ara que el bloc del 155, passades les festes nadalenques haurà tingut temps de pair no només algun copiós àpat sinó que també el fracàs de la prepotència constitucional espanyola que els caracteritza, pot ser que comencin a fer de demòcrates apropant-se a postures clares de diàleg obert i transparent que és, el que de fet reiteradament els ha estat demanant la ciutadania catalana els darrers 11 de setembre, durant el legal referèndum de l'1-O defensat suportant brutals càrregues policials, i finalment mal que els pesi, omplint les urnes de la convocatòria d'eleccions tipus "ordeno y mando", del govern  de l'estat espanyol, celebrada el 21-D.
Ara que també els representants dels països membres de la UE reprendran la feina, serà l'hora d'escoltar les veus dels demòcrates que, avalant el resultat de les urnes a Catalunya, instin al govern del PP d'Espanya a resoldre políticament i no judicialment la qüestió del dret a decidir la independència o no del territori català, tot sabent però, que d'excepcions no hi faltaran doncs sempre estaran les veus que davant qualsevol problema polític que incomoda la seva supremacia, aposten per trobar, per aplicar-la, la  “solució final", aquesta solució de fet alleugerida que sembla utilitzin alguns fiscals i jutges de l'Estat, mantenint empresonats als dos pacifistes presidents de l'ANC i Òmnium, i un vicepresident i conseller de la Generalitat, "descabezados" segons paraules de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santa Maria, representant a Espanya en conxorxa amb més d’un jutge o fiscal,  dels del predomini de les solucions finals.

divendres, 5 de gener del 2018

avui, nit de reis, la dita ens diu "pels reis, un pas d'anyell"

La persona que de jove menava la bicicleta, segurament aquesta nit estarà atrafegada en deixar ben col•locats els regals de reis per a les criatures nétes o besnétes de la família i qui sap, si algun velocípede de dues o tres rodes completarà les ofrenes per allò continuar la tradició d'anar a cops de pedal, per esbarjo o per feina , de tant en tant, avançant per la vida.

dijous, 4 de gener del 2018

port de maó 3-1-2018, 7:30 AM

Obsequi celeste promotor d'ancestrals dites populars, tres força conegudes i una que s'ha colat a la tradició d'observar i predir aspectes rogents.

Sol rogent, o aigo o vent.
Cel rogent pluja o vent.
Cel roig al matí, pluja en camí.
Nas rogent, de vi o de fred.

dimecres, 3 de gener del 2018

la invasió subtil de la maçoneria

No fa gaire arran d'una entrevista feta al periodista Xavi Casinos, autor d'un llibre sobre maçoneria, un diari digital deia: El motivo de la "demonización" de la masonería, explica Casinos, viene de lejos, pues empezó con la Inquisición y se volvió a intensificar siglos después durante la dictadura franquista.
Sin embargo, el autor insiste en que ya antes del franquismo había una corriente de opinión en la sociedad española que aseguraba que, por culpa de los masones, España había perdido sus colonias..., 
De fet, com que aquest corrent d'opinió segueix viva i ben present en els nostres dies tal com podem veure en "actuall" un  controvertit espai  digital dels de “hazteoir,org”, si el tal Juan Robles autor de l'article "Masones: la mano que mece la cuna del secesionismo catalán", és topes amb el racó de l'asfaltat de la imatge, de ben segur que hi veuria representada la mà que mou el bressol, en la mitja petjada amb xiclet inclòs i fulla ocasional, grafitejada  per la maçoneria posada al dia dels de la CUP.

dimarts, 2 de gener del 2018

bon i pròsper any 2018?

Fora del caliu familiar (si es té) o d'amistats, que tret de rares excepcions tota persona té, la gent en la nit de cap d'any ha desitjat tot tipus de bonances just després de les 12 campanades que han donat pas a l'entrada d'un nou any, però..., com que sempre hi ha aquest però de qui és optimista ben informada que ens atura a donar una ullada a la realitat social que ens envolta, fora de focs artificials, ballarugues i brindis de copes de xampany retransmeses també per televisions perquè arribin a tots els racons del món, poca cosa a celebrar si, en el cas de Catalunya i per extensió a la resta de l'estat espanyol, rere la manca d'esperit democràtic del govern i del seu cap per resoldre allò que anomenen "problema o conflicto catalan", empresonant i obligant a l'exili dels representants legítims de la Generalitat o presidents d'entitats cíviques i per damunt de tot pacífiques que defensen el dret de poder decidir de la majoria de la ciutadania de ser o no una república independent, hi sumem la dictadura mundial dels mercats (congelació de pensions, prolongació de l'edat de jubilació, retallada de drets socials i laborals...), i allò que és més vergonyós i incòmode de digerir, l'humiliant tracte humanitari de la UE enfront de la crisi dels refugiats, malgrat que sembli que cada vegada més ens anem acostumant a conviure-hi, faci que tot plegat, aquesta prosperitat incerta del 2018 t'aboqui, empegueïda, a triar una imatge de deixadesa o d'abandó semblant a la que estem fent amb la Declaració Universal dels Drets Humans, que inauguri el bloc d'enguany.
Ara només queda però que un cop passada la propera Epifania, i la desmesura consumista d'aquella dictadura de mercat que acapara fins i tot sentiments religiosos, els desitjos de veritat de començar a veure a favor la  part de la botella mig plena, ens sigui favorable.