divendres, 21 de desembre del 2018

vespes, abelles i altres himenòpters

De fet desperteu més d’un sentiment profund i concret:
DE PÀNIC, per qui en carn pròpia ha rebut una picada vostra i s’adona que és al•lèrgica al bocí de verí que li heu fotut.
D’ADMIRACIÓ, per ser-nos conscients que l’estricta organització comunitària on totes a l’una hi esteu d’acord, us fa rutllar fins a l’últim dia de vida: una reina; la resta muts i a la gàbia i s’ha acabat el bròquil.
D’AGRAÏMENT, per la vostra aportació al consum humà de la mel ja sigui per endolcir-nos la vida, ja sigui per guarir-nos la salut d’una pila de trastorns al ser cicatritzant, antiinflamatòria amb propietats antibacterians…. veieu l’enllaç.
D’ALERTA, perquè si disminueix la vostra presència al Planeta, ja podem preparar-nos per desaparèixer en quatre anys, tal com auguraven apicultors belgues en manifestacions pel detriment mediambiental, i no l’Einstein que tal vegada sense dir-ho també ho podria ben pensar.

dijous, 20 de desembre del 2018

la manxa dels 70, (4 de 23)

En qualsevol indret a l’horabaixa sempre topaves mares o àvies fent anar “la sinhueso” donant sentit a la bona convivència veïnal sigui xerrant de problemàtiques o alegries personals, properes o alienes que són allò que al cap i la fi serveixen de molt per anar fent per la vida ajornant possibles fases depressives per la solitud o la incomprensió dels sempre socials constants i complexos canvis generacionals.

dimecres, 19 de desembre del 2018

a pedro sánchez, el dotzè president

Quina mena de gracietes t’has de veure obligat a dir per ara, acontentar a uns i ara, acontentar uns altres...?, i noi, quina poca gràcia tens quan trempadament fas un comentari sobre la discrepància (que no divisió) de l’independentisme, tot dient que no es posen d’acord a l’hora de fer una vaga de fam. (Veure l’editorial de José Antich a el nacional,cat)
Brodada, t’ha sortit brodada la frase, llàstima que siguis incapaç d’aplicar-te l’exemple amb tu mateix i els socialistes -o no-, que t'envolten, espècimens que durant segles sempre han vist una palla en els ulls dels altres sense veure la biga en els seus (veure els defectes petits d'altri i no adonar-se dels grans defectes propis) i mira que les bigues de tanta activitat al magatzem de la darrera Constitució, a causa de la manca de democràcia estan cobertes de teranyines ben empolsimades visibles ja al cor de la Unió Europea i resta del món i, tot gràcies al procés independentista d’aquests, segons tu, quatre arreplegats que ni es posen d’acord a fer l’únic acte de protesta que té un pres polític per reivindicar els seus drets.
Rectifica, que encara ets a temps de demostrar la vàlua democràtica d’un cap de govern d’un dels membres de la UE que encara no ha fet net del feixisme del passat. Rectifica i acorda un referèndum. Rectifica i demana perdó per la vergonya de tenir presos polítics. Rectifica i no siguis còmplice de la disbauxa xenòfoba nazi-feixista emergent, malauradament, a tants i tants llocs del planeta.

no tenir àvia (lloar-se algú ell mateix en gran manera)

La tardor de caràcter tropical que estem a punt d’acomiadar, ofereix espectaculars sortides i postes de sol que no queden en l’anonimat gràcies a l’avançada tecnologia en matèria fotogràfica i així, qui disposi d’un dels múltiples estris de la comunicació o navegació per la xarxa amb aplicació pel retrat, en un tres i no res, capta la sèrie d'imatges que després de triar-ne una, almenys a IB3 televisió se sumarà a l'ocupació de gairebé la meitat de l’espai dedicat a El Temps que ofereix imatges dels espectadors i així, l'audiència sap com s’ha vist el cel en diferents llocs de Ses Illes i així també t’adones que no ets l’única persona privilegiada en pitjar el disparador de la càmera tot pensant que fas l’espectacular toma que resulta que altres, per millors coneixements de l’art fotogràfic o per tenir al davant una perspectiva de més contrast, superen de bon tros la qualitat artística de la teva foto que, tu mateixa  acostumada a valorar-te-la a l'alça ja en tens prou per no caure en la temptació d'enviar-la a la televisió pública de les balears.

dilluns, 17 de desembre del 2018

un cop més, solidària la ciutadania de dins i de fora de catalunya

Un cop més, motlles dels estereotips que pateix el poble català, enguany, l’èxit de la Marató de TV3, els ha tornat a trencar gràcies a la brillantor d’organització, participació voluntària i recapta de diners destinats, en aquest cas a la investigació del càncer, que ha superat xifres d’altres anys.
Un cop més el pecat de vanitat de pensar que som millors -que ens agradi o no la majoria de gent duem a dins- innocentment o maliciosament fa fer-me alguna que altre pregunta com: ¿quants dels donatius l'han fet gent que duu i col•loca llacets grocs?, ¿quants, pels que de totes totes, surten al carrer demanant un referèndum pactat que aclareixi quin model de país volem, monarquia o, república independent o no?...o, també quants dels que no col•laboren s’entesten a la urgent aplicació del 155 intervenint mossos, TV3 i la consegüent il•legalització de tot allò el faci olor d’independentisme...?
Preguntes innocents i punyents alhora que de fet tenen una clara i diàfana resposta si fem cas de la dita popular que diu “massa sovint, qui pregunta ja respon”.

divendres, 14 de desembre del 2018

un trio d'estar per casa

No sou el trio dels germans Marx, encara que de vegades, el sofà de casa sembli el famós camarot d'Una Nit en l'Òpera.
Tampoc sou el de les Tres Germanes de Txékhov encara que de vegades, a causa de la ceguesa, la del replà de l'escala estigui farta o avorrida, o la del mig, quan està en zel imaginari, cerqui amant o, per la joventut de qui està al cim, el condicioni com a somiatruites i juganer bona part del dia i la nit, ja que vosaltres, com que no teniu cap lligam familiar, esteu exempts de ser les famoses protagonistes de l'escriptor rus, la Masha, l'Olga i la Irina.
I, per acabar en un temps més real i actual, sortosament tampoc sou el Trio de Les Açores format per aquells brètols dels llinatges Bush, Blair i l'Aznar, obsessionats amb l'imaginari arsenal d'armes de destrucció massiva d'Iraq, doncs vosaltres, de bon tros els hi doneu mil voltes en decència, ètica i humanitats.
De fet, senzillament sou un trio d'animals de companyia prenent l'estona d’aquell sol que al desembre ja és benvingut i cercat per apaivagar el mal d'óssos que segurament, la humitat omnipresent a l'illa en absència tramuntanal, a vosaltres també us fotrà i re fotrà adolorint-vos més d’una  zona de l'esquelet.

dijous, 13 de desembre del 2018

la manxa dels 70, (3 de 23)

"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...," canviant el verb voler pel de poder, ben puc assegurar que la imatge pertany a territori manxec captada segurament, una tarda primaveral estiuenca quan les madones de la casa, després de feinejar des de primeres hores del matí cuinant àpats o endreçant la llar, treien i segurament encara es continua fent, les cadiretes al carrer per petar la xerrada que de ben segur sovint és, com les de tota la vida ho són, converses més filosòfiques del que gent de ciutat pot imaginar, pensar o fer saber.

dimecres, 12 de desembre del 2018

destí llum d'estrelles

A partir de no res, no només el passat talaiòtic de l'illa entre altres atractius com són els d'estar declarada Reserva de la Biosfera, comptar amb un Camí de Cavalls 360° que rodeja el perímetre costaner, el tradicional Jaleo Santjoaner a Ciutadella i els que segueixen santoralment pel patró de cada poble, rutes pels ciclistes, rutes pels caminants..., i un llarg etcètera de motivacions per pesar-s'ho bé durant l'esbarjo vacacional, ahir, l'informatiu balear va esbombar la galàctica notícia de què: "Menorca cerca una identitat pròpia per observar les estrelles i convertir-se en destinació Starlight. Els auditors aconsellen crear miradors nocturns, allotjaments especialitzats i activitats d'observació per atraure el turisme astronòmic."
A partir de no res doncs, ja podrem celebrar que astrònoms, astròlegs i, intrusos de rigor alliçonant deixebles, uns tindran un lloc de feina assegurat gràcies a la qualitat del cel nocturn de Sa Roqueta i d'altres ocuparan places hoteleres amb el tot inclòs (o no) i, ben armats amb telescopis de tota mena, qui sap si d'alguna manera seran l'enveja d'ànimes perdudes que a través dels segles deuen voltar pels seus poblats talaiòtics recordant quan en vida s'embadalien contemplant (identificant-les, o no)  les llumenetes damunt l'estel•lar negrós sostre nocturn.

dimarts, 11 de desembre del 2018

el 155 i curiositats referents a l'ombra amenaçadora d'aplicar-lo novament

Profundament curiós resulta que un Estat de la UE, EspaÑa sigui permissiu amb l'any i dos mesos de presó provisional dels Jordis, presidents d'entitats cíviques i, poc temps després de personalitats polítiques com Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, duent quatre d'elles una vaga de fam contra les injustícies del poder polític i judicial del ja presumpte democràtic Estat espanyol, acusant els presos polítics, sense oblidar els que s'han exiliat (polítics o artistes)d'un imaginari delicte de rebel•lia i sedició per una fiscalia i jutge, amb el temps totalment desprestigiats davant jutges i fiscals d'altres països membres de la UE.
De fet, si profundament curiós resulta que un estat de la UE, EspaÑa, sigui permissiu amb el desgavell antidemocràtic en què estan ficats govern i poder judicial, és pel fet que, el que els espanta, són simples declaracions públiques opinant sobre la possibilitat independentista d'optar per la "via eslovena", o la "via irlandesa" això sí, sempre a l'estil "via pacífica catalana" o, esverant-se també per l'actuació contínua pacient i alhora punyent dels CDR, tallant carreteres o obrint peatges, sense que, per l'actuació correcta i democràtica d'exercir la llibertat d'expressió i protesta, hi hagi cap detenció o vessament de sang, cosa que mai, ni l'unionisme d'Estat ni els seus predicadors o deixebles, existint un 155 a la carta Magna, deixaran com un as de la màniga, de treure-se'l per destruir, que no avortar, el ja nascut Procés català de secessió, amb la qual cosa, intervenint els Mossos, ells els avaladors del 155, a cops de porra o trets de goma escuma cap a la ciutadania dels CDR i membres d'alguns mitjans de comunicació incòmodes, en un tres i no res, continuaran normalitzant aquests no 40, sinó 80 anys de feixisme que estem patint.

dilluns, 10 de desembre del 2018

mirall sencer

No és un vaixell de la flota d'Ulisses emmirallant-se a la mar de Safilí, ni tampoc el lloc és Banyoles, l'estany crestalli que emmiralla objectes (1), de fet la imatge reflecteix un llaütet damunt les aigües vitrificades per la calma climàtica del principi d'un assolellat matí de tardor al port de Maó.
Gaudirem del moment sense reflexionar res que no sigui agafar alenades de mansuetud resistent tot esperant que, amb el pas de les hores del dia, la freqüència de notícies basades en fets que vulneren el tractat del document que avui se'n commemora el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, no converteixi la perseverança en la lluita contra tantes persones que alhora tant els ignoren i menyspreen, en desassossecs mals de controlar.
Extracte d'opinió d'avui al diari Ara de Jordi Cuixart president d'Òmnium Cultural: Quatre homes bons ja porten deu dies en vaga de fam. Diumenge vinent farà un any i dos mesos que estem en presó preventiva. Però recollim el que sembrem: cap por ni tristor, generem esperança i determinació. Contra l'ou de la serp del feixisme sabem que hi ha milers de lluitadors arreu del món disposats a no renunciar a un futur digne i compartit. Això ens fa tan insubornables com enormement feliços. Sempre endavant!
 (1)DCVB: EMMIRALLAR v. tr. 
|| 1. Donar per reflexió la imatge d'un objecte un mirall o cosa semblant. Banyoles am l'estany crestallí que l'emmiralla, Verdaguer Exc. 80. Mar de safili que enmirallà la flota d'Ulisses, Riber Sol ixent 112. 

dimecres, 5 de desembre del 2018

entre / les lletres de l'abecedari encara resta molt per descobrir (Joan brossa)

Segons el Google traductor de l'alemany la frase hipothek macht frei, en la nostra llengua significa: el hip-hop és gratuït.
Segons la Viquipèdia: El Grafiti és la principal expressió del Hip hop en les arts plàstiques. Consisteix a pintar amb pintura en aerosol sobre superfícies urbanes com poden ser murs de qualsevol material, així com trens, portes, mobiliari urbà i altres. El més comú és que els artistes dediquin les seves obres a pintar el seu nom o sobrenom. L'estètica dels grafitis ha influït en la historieta (com en les tires de The Boondocks) i en el disseny de roba, portades de discos, i altres objectes.
Vistes les coses tal com són, entre artistes del passat, pressent i del futur, a poc a poc que ens fixem una mica les persones, passerells, sempre descobrirem quelcom.

dimarts, 4 de desembre del 2018

dones i homes que caminen

Atrets pel significat i simbolisme de "L'Homme qui marche I", d' Alberto Giacometti, rèpliques de la penetrant profètica escultura més d'un artista l'ha incorporat a la seva obra honorant el creador suís prematurament desaparegut.
Persones expertes en art diuen que "Metafòricament, l'escultura de bronze mostra un home solitari caminant amb els seus braços penjant als costats. Aquesta obra d'art és descrita com "una imatge humil d'un home ordinari, o com un potent símbol d'humanitat". Es diu que Giacometti va visionar l'"equilibri natural de la caminada" com un símbol de la "pròpia força vital de l'home".
Ara com ara i donat que l'esclat mundial de la ultradreta a casa nostra espanta i sacseja consciències, s'agraeixen opinions com la d'ahir d'en Vicent Partal que ajuden a comprendre l'estimulant força de voluntat de dones i homes organitzats o individualment que, com "L'Homme qui marche I", fan de la seva lluita una clarivident pedagogia del que significa la Declaració Universal dels Drets Humans posada al dia en concloure la segona guerra mundial, no només vigent-ciant-la sinó que també, duent-la a la pràctica contra la tira d'improperis dels qui es declaren humanistes o d'esquerres, com a exemple descriu un dels paràgrafs del citat article d'opinió:
"A Andalusia l'ensurt és majúscul. No tan sols l'extrema dreta descarada, Vox, entra d'una manera espectacular al parlament andalús, sinó que l'esquerra oficial (PSOE i Endavant Andalusia) perd el govern. Fer seguidisme polític dels temes de l'extrema dreta, siga el nacionalisme espanyol, siga l'antiimmigració, no fa sinó alimentar els ultres. Fa dècades que això es constata a Europa, però ells no n'aprenen. Vox és el resultat de moltes coses, però també és el resultat de les estúpides fotos manifestant-se de Miquel Iceta, dels discursos abrandats de Joan Coscubiela abraçant-se al PP per atacar l'independentisme, del propagandisme d'alguns ex-periodistes divins de la vella esquerra que ja no se sap si són periodistes, però que clarament ja no són d'esquerra, dels fiscals i jutges que es diuen d'extrema esquerra però que celebren, com si fossen de Vox, la presó i el 155."

dilluns, 3 de desembre del 2018

verdors

Damunt la façana de la deshabitada casa, la verdor de la capritxosa vegetació, en un tres i no res, competirà amb la desmesurada tradició nadalenca de guarnir carrers, aparadors, interiors i exteriors de comerços, oficines, cases particulars...,  amb verdors naturals o artificials envoltades de garlandes de llumets intermitents i, un cop acabin les festes, tot allò que no mereixi conservar-se,  ompliran els municipals containers de la brossa, i qui sap si més d’una de les tradicionals rampoines rebutjades no   envejaran la permanent i perenne mata espontània de l’habitacle en venda que, feliç com una okupa, gosa posar vida allí on algú, per interès o manca d’interès, ha deixat de posar-hi vida.   

divendres, 30 de novembre del 2018

ensaïmadagatades

Per la forma roscada que adoptes quan dorms, amb els ancestres menorquins que t'acompanyen, de ben segur que en lloc de ser un somiatruites, per allò del mimetisme culinari, seràs tot un feliç somia ensaïmades.

dijous, 29 de novembre del 2018

borrellades

Déu n'hi do l'última borrellada d'en Borrell que constata que de les cent mil milions de neurones que diuen que habiten l'encèfal d'una persona adulta, ara, a partir de la darrera verborrea de l'espanyolíssim i aprensiu ministre d'exterior, carregada d'escrúpols i odis, factors però que ell i els independentistes d'arreu, de bon tros sabem per què o per a qui.
Jo que per edat sóc un parell d'anys més gran ja li he pres la mida i tinc clar que al pobre noi, segurament només seran quatre -com els 4 indis morts del seu particular genocidi-les neurones que el fan funcionar dins del món de la política, la qual cosa no vol dir que, en la vida privada i en la intimitat seria de desitjar que, almenys per no sentir-se sol, durant la convivència doni curs a la resta de neurones a fi i efecte de comportar-se de manera saludable per no fer avergonyir la família o, motivar que més amistats, continuïn allunyant-se encara més d'ell i, potser gràcies a l’esbroncada d’alguna d’aquestes aquestes persones properes, és el que l’ha fet fer una còmoda twittada   demanant disculpes.

dimecres, 28 de novembre del 2018

joc de trons i iniciativa pròpia

De nou, en un principi devia presidir la taula de despatx d'un professional de carrera o d'un empresari o gerent -amb màsters per impressionar- d'algun ram dels molts oficis vells o nous que sempre hi ha en el món laboral.
Amb el temps, per desgast, jubilació, per la crisi o, per caprici, s'arraconaria el seient-trona amb rodes en algun lloc o magatzem fins que, tal vegada temps i tems després, exposat en mig de la vorera del carrer, el camió municipal de recollida de trastos vells no arribaria a temps de carregar-se'l perquè, alguna persona veuria amb bons ulls que encara podria ser de força utilitat acoblant-lo, fermat amb corda al brancam del matoll i ben travat amb rocs les roderes potes, en un indret del moll de cara a llevant i, així poder gaudir de luxoses sortides de sol mentre, qui ho sap?, un parell o tres -en actiu- de canyes de pescar, li assegurarien un dels àpats del jorn.
¿Que quan va durar l'estança de la singular poltrona...?, no més de quatre dies què, això de veure que algú, reciclant-la públicament donant-li altres oportunitats seria més feliç, no cap en cap cap dels qui pensen que dins l'estètica urbana del consistori, sovint tan malmesa culpables propietats privada o municipal, no hi ha lloc per l'enginy d'una iniciativa pròpia.

dimarts, 27 de novembre del 2018

solament

Només, abatuda pel desgast físic de l’avançada edat, camines passejant per rutinaris o improvisats itineraris.
Només, amb la increïble fortalesa del cervell, durant l’habitud del tom diari, t’acompanyen pensaments cavil•losos ara de neguit, ara de serenor o, senzillament, de badocar.
Només, pensant que altres ni que sigui per mantenir el ritme de viure saludablement també surten a estirar les cames o a escampar la boira, només, per enaltir-los, goses captar la imatge de fortalesa i serenor que un dia o altre serà motiu d’un apunt del bloc.

dilluns, 26 de novembre del 2018

caldera vella i teulat vell, o tavella o forat

Pertanyi a qui pertanyi l'edificació d'interès social a preservar com és el cas del quarter Duc de Crillón de Es Castell, la deixadesa en la conservació del patrimoni, és sovint un acte de menyspreu cap al sentiment identitari de la comunitat nascuda o nouvinguda al lloc de referència doncs, agradi o no agradi la utilitat bel•licosa de la construcció militar, ara que les noves tàctiques organitzatives castrenses possibiliten l'ús social de les naus ocupades per la tropa militar tornant-les a la ciutadania perquè les utilitzin amb sensatesa pacífica i raonada, val la pena considerar de peculiar importància la conservació de la sòlida edificació del segle XVIII.
Ara que l'edifici de la imatge després d'una i mil maniobres especulatives (o no) prest serà de titularitat pública, bo seria demanar a qui fins ara tenia la propietat o a qui disposava d'ella, algun tipus d'explicació amb "santo y seña" per conèixer les persones responsables de la desídia de conservació patrimonial d'uns i altres: SAREB, Ajuntament, Consell Insular, Govern Balear..., ni que només fos com a indemnització moral per la presa de pèl, sentiment que la ciutadania sempre ha tingut en l'afer dels quarters de s'Esplanada de Es castell.
NOTA. Quarter Duc de Crillón DESCRIPCIÓ/TIPOLOGIA segons CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC
DEL MUNICIPI DES CASTELL : Els grans pabellons de Conde Cifuentes i Duque Crillón responen a la mateixa
tipologia d’edificació destinats a la oficialitat. Aquests dos quarters estan disposats en dos plantes afegint una tercera en els extrems, definint així les quatre cantonades de l’espai central de població. El pas central amb estancies a ambdós costats es correspon a l’esquema que a nivell urbanístic estableixen els carrers i vivendes de l’antiga Georgetown. La distribució interna en ambdós quarters és similar: els corredors continus configuren amb un sistema de compartimentació de sales en els diferents pisos, fet que es reflexe en façana en la distribució de les
obertures iguales, rectangulars i amb persiana de llibret.
Les àrees centrals del Duc de Crillon i Conde Cifuentes s’aixequen en dues plantes, que medeixen 17x49’5 peus. Havent un total de 8 sales en cada gran quarter on hi podrien disposar unes 2112 persones. Mackellar dissenyà els seus quarters basant-se en els tractats de Vauban, Belidor i Muller. La funcionalitat dels quarters,
segons si són per l’oficialitat o els soldats, es reflexa en la lectura des d’un punt de vista compositiu: Mackellar, mitjançant un tractament de façana i coberta indica la diferència de rang dels seus ocupants, de clara influència anglesa: Així trobem el
cos central cobert a dues aigües i els cossos laterals coberts a quatre aigües (dits torreons, amb escales d’accés centrals) seguint el tractat de Vauban, i com era habitual en l’exèrcit anglès. A nivell estructural: En la part de la coberta es troba una encavallada de fusta, element interessant a conservar, són exemples singulars dins

l’arquitectura de Menorca.


divendres, 23 de novembre del 2018

digitalització ocellaire

Ja no m'acosto més..., quiet!!!, no et moguis i atura l'instint d'aixecar el vol que el zoom miraculós i relativament potent de la càmera, farà que l'esvelta i elegant figura què t'ha dotat la naturalesa, quedi enregistrada en un primer pla dins del cartutx digital perquè algun dia, com el d'avui, rodi discretament per algun indret de les xarxes també anomenades digitals. 

dijous, 22 de novembre del 2018

la manxa dels 70, "alcaraz" (2 de 23)

L’enclotat poble rodejat per extensos camps de conreu i alguna rotllana de terreny dedicada a trillar i batre cereals, curiosament,  damunt d’un turó conservava el vestigi de l’antiga construcció qui sap si per demostrar, en el temps passat pressent i futur, qui era encara l’amo i propietari dels terrenys.

dimecres, 21 de novembre del 2018

tipus d’higròmetre

Bucòliques superfícies de pedra o marès acolorides capriciosament, fan d’higròmetre visual tal com la rampelluda ossamenta adolorida serveix d’higròmetre corporal mesurador d’humitats ambientals sanes, o mal sanes, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.

dimarts, 20 de novembre del 2018

crepuscles

Dia a dia, el crepuscle vespertí activa intermitents balises costaneres que serveixen de guia o advertiment perquè qui navega ho faci amb total seguretat, tanmateix com, dia a dia, notícies d'última hora relacionades amb l'actuació bipartidista PP PSOE trafiquejant amb membres de la justícia espanyola, es converteixen amb l'anunci de la llarga i gairebé interminable situació crepuscular del sistema dictatorial feixista i Franco-borbònic de l'Estat espanyol fermentat en i durant la transició, és a dir revelacions periodístiques que serveixen d'avís o guia per, cabrejada la ciutadania, poder escriure d'una punyetera vegada amb raó de ser i amb majúscules la paraula DEMOCRÀCIA significativa del fet que en mans del poble, que és on està la sobirania del govern, es pugui sepultar l'Espanya de pandereta i corruptela vergonyosament perllongada en el temps, així com donat el cas de les diverses nacionalitats i seguint l'exemple del procés català, mitjançant referèndums pactats, poder desempallegar-se (o no) del jou imperialista que durant segles tenalla cultures i voluntats. 

dilluns, 19 de novembre del 2018

“tot d’una cau la nit i ens meravella l’electricitat” (joan vinyoli)

...i el fascinant vell fanal apuntalat damunt la senzilla ferrosa barra amarada de pàtina de rovell testimoni de nits i nits passades enlluernant-nos el camí dins la nocturnitat dels jorns.

divendres, 16 de novembre del 2018

sol i bona terra fan la bona ovella

Tu, amb les de la teva espècie ovina, fas honor a la saviesa de la dita de l'encapçalament. No et queixaràs de l'herba que dins les tanques menorquines a bastament remugues sobretot un cop passat el període de sequera estiuenc obrint el pas a què les quatre gotes de pluja i les característiques dosis d'humitat ambiental, el color terrenc del sòl illenc s'esfumi sota la verdor de l'herba que pastures des de l'alba, fins que es pon el sol, parant de tant en tant per descansar i mastegar el que has regurgitat.

dijous, 15 de novembre del 2018

la manxa dels 70, "Alcaraz" (1 de 23)

Per terres del Quixot, no era gens estrany trobar-te pels àrids camins personatges amables, singulars i carregats de filosofia com alguns dels reflectits dins la famosa novel·la cavalleresca cervantina mundialment tan reconeguda com, alhora, tan a mitges o gens llegida i així, un matí o capvespre a prop d'arribar a la població d'Alcaraz, un vilatà i el seu cavall de treball devia aconsellar-nos el millor camí a seguir per arribar al poble.

dimecres, 14 de novembre del 2018

«Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent»: vol dir que cadascú ha de parlar d'allò que entén


Ara, acusats de violència desmesurada i extrema, els antiavalots enviats per l’Estat espanyol per “controlar” fins a impedir que l’1-O, la ciutadania introduís el seu vot dins les urnes del legítim referèndum convocat pel Govern de la Generalitat, diuen que el líquid vermellós que regalimava pels rostres de gen jove no tant jove i jubilada, bé podria ser pintura, o que la gent queia per pròpia iniciativa per les escales, o que duien objectes no identificats a les mans, o que el qualificatiu d’assassins així com el futur d’indicatiu del verb votar, votarem, eren provocacions victimistes o i insults que ells, els cuirassats uniformats, rebien a primera línia de foc, per la qual cosa segurament, la seva defensa la situen més com a ser víctimes que botxins dels qui, a més a més, ignoren o no saben  d’on provenien ni d’on venien les ordres per fer la feina professional  que en teoria i pràctica, captada per desenes de càmeres de mòbils o televisions, van fer i segueixen fent la volta al món.
Finalment però, escarmentada com està la ciutadania independentista o republicana o sensata sap que tot plegat acabarà, com l’encapçalament d’aquest apunt, amb una dita popular que diu: Pagant, al botxí fan roba (Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé) i vet aquí un govern de l’Estat i vet aquí un poder judicial…, que el conte s’ha acabat.

dimarts, 13 de novembre del 2018

a poc a poc o de cop, llevar-se la careta

A poc a poc, arran de les expectatives aixecades afavorint el PSOE de Pedro Sánchez en la moció de censura que va foragitar el PP de Rajoy-Cospedal-Santamaria de dirigir el govern espanyol tot pensant que això, a més de fer justícia erradicant corruptes de béns materials i morals, a poc a poc representaria la nova etapa pacífica i democràtica per l’inici de converses convenis i tractats necessaris, per solucionar la qüestió del procés de la Catalunya que, a més a més de declarar-se republicana vol assolir la independència de manera civilitzada mitjançant la celebració d’un referèndum, a poc a poc, acordat, pactat i respectat sigui quin sigui el resultat.
Ara però, passats sis mesos de govern socialista, s’evidencia que al dia d’avui, a poc a poc i cada vegada més de cop, l’intercanvi de caretes i maneres de governar respectant la separació de poders, anava tàcitament del bracet en el cerimonial d’intercanvi de carteres.
Si a poc a poc o de cop s’ha aconseguit que el 80% de la ciutadania sigui partidària d’un referèndum pactat, pot ser que a poc a poc o de cop, ta com ja hi ha veus que així o demanen, una manifestació pacífica ompli places i carrers del Principat, exigint-ne la data de la consulta sense oblidar el pas previ per la llibertat sense càrrecs dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

dilluns, 12 de novembre del 2018

la xancleta

Perduda per alguna persona i per altra trobada, feia patxoca al finestró d'una cova a baixamar i si qui la va perdre, la va recuperar gràcies a qui trobés i recolzés la dretana xancleta  al diminut ampit, va estalviar-se de desembutxacar uns pocs euros a cal xinos, sabateria o souvenir.

divendres, 9 de novembre del 2018

del recel a l'estim

Sense ser-ne d’insolent, amb insolència, t’apropaves xino-xano al compàs del so de cada una de les quatre peülles que harmònicament domines trepitjant a terra.
Alhora, feies respecte i paüra però..., renoi!, en apropar-te fins a tocar oferint amorosament la llarga dura i vellutada testa acceptant les carícies, totes les temences s'esvaïren deixant pas a la coratgia d'estimar-te, acariciar-te..., estimar-te, acariciar-te....

dijous, 8 de novembre del 2018

iceta versus capità enciam

Segurament un Miquel Iceta ferm consumidor de TV3 en la seva condició de nen adult i granadet alhora, devia ser seguidor dels episodis del “Capità Enciam”, i segurament el lema del famós i pacífic capità “Els petits canvis són poderosos”, li agradaria tant que fins i tot ara, després dels desastres polítics i judicials comesos pel bipartidisme PP-PSOE de l’Estat espanyol que es declara de dret però que delaten les mancances de separació de poders, de llibertats, de drets humans, motiven que dins del subconscient de l’avui socialista parlamentari Miquel Iceta, li esborronin la realitat i li facin creure que encara, petits canvis, gestos o intencions li permetin defensar unionistes idees socialistes basades més en intencions d’apagafocs que per afrontar de cara el problema secessionista del poble català que per una majoria del 80% vol dirimir la qüestió amb un pactat referèndum on la ciutadania pogués expressar i valorar pros i contres per donar una resposta o altra.
Ahir, al Parlament de Catalunya, el sempre alhora nen adolescent i adult Miquel Iceta , va rebre el verbal calbot del President Torra que, dia a dia, refermant la condició de mestre de la paciència i ètica democràtica, quan hi afegeix l’enginy metafòric per il•lustrar conductes (ahir a l’Iceta ‘El seu cinisme regalima per l’escala noble del parlament’) de ben segur que alguns d’ells quedaran reflectits,com a remeis preservadors de la salut mental, dins dels annals històrics de Catalunya.

Nota: L’aparença de la bleda amb l’enciam m’ha solucionat penjar la imatge d’avui. 

dimecres, 7 de novembre del 2018

el "rien ne va plus" del tribunal suprem

Ahir, la presa de decisió de la sala tercera de suprem espanyol, rectificant una sentència justa que feia pagar l'impost de les hipoteques a la banca en comptes del consumidor, demostra fins a quin punt de cinisme el sistema capitalista neoliberal s'ha instal•lat dins la societat espanyola que pel que sembla, fins ara, només una petita representació de la ciutadania fugint de pertànyer a la de la submissió apresa, protestaven amb contundència les decisions de desnonament.
Les protestes com també les injustícies, persecucions, arbitrarietats..., per qüestions de fe, d'ideologia, d'identitat...., vénen de molt lluny i algunes formen part del devocionari popular que les festeja en dades que les recorden.
La imatge correspon al 21-12-12, període on les PAH de l'Estat espanyol amb coratge s'enfrontaven davant la injustícia i prepotència de les entitats bancàries i ara, aquests grups de pressió, més submisos o silenciats, o cremats -que de tot n'ha d'haver- tenen l'oportunitat de ressorgir i de sumar adeptes a la causa comuna de no deixar-se avassallar ni pel poder judicial ni pel bancari ni pel del partit polític de torn que governa fent-los, descaradament, de gerents.
 Tant de bo que ara, les PAH que van emergir del 15M, tornin a remoure els fonaments del mític cívic i solidari moviment per omplir les places i carrers d'exigència i dignitat ciutadana.

dimarts, 6 de novembre del 2018

sempre, en tots els temps, manteniments i manteniments

Sempre, sorgeixen desfetes.
Sempre, cal refer el que s'ha desfet per mancança de cel professional
Sempre, hi hauran feines d'un acabat en aparença polit però d'una realitat barroera.
Sempre, els manteniments i els seus costos que justifiquen la recapta d'impostos del municipi que la ciutadania paga amb la mentalitat religiosa o laica perquè, almenys, si hi han esfondrades urbanístiques, que ningú prengui mal, doncs ja se sap que això de demanar responsabilitats: "A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos" (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals).

dilluns, 5 de novembre del 2018

els que tenen podrida l'ètica i la moral, volen que pacifistes i demòcrates es podreixin a les presons

Els podrits temen el demòcrata crit del "no passaran" quan constaten que la ciutadania segueix dempeus un cop ells, els podrits, han tornat a passar violentament i per això, com acusació fan constar el crit com un gravant de sedició davant la podridura dels membres triats arbitràriament de la fiscalia i l'advocacia de l'estat encarregats de dur a judici els presos polítics.
Els podrits, també saben que còmplices grups de poder dins la controvertida UE, els faran costat mentre l'escut antiputrescent no se'ls escardi del tot deixant-los al descobert com ara estan ells. El capitalisme salvatge que professen els manté ferms. Ja eren l'endèmica mala peça al teler de la vella Europa. Ara, els fills nets besnéts i lacais dels feixismes i nazismes depredadors de vides i cultures, ho continuen essent.
Els podrits poden ser de dretes i d'esquerres tal com descriu l'Andreu Barnils en l'article d'opinió "Han passat" per això el president de la Generalitat Quim Torra, no es cansa de repetir "això no pot ser" que d'alguna manera referma l'exigència d'unitat política catalana que reclama Lluis Llach convertit portaveu de l'exigència ciutadana per la qual cosa, tant de bo que la pèrdua de temps mirant-se el melic, deixi d'entretenir representants socials i polítics del procés. Les persones preses polítiques i exiliades, les seves famílies, amistats i la ciutadania que els estalona, a cada minut i dia que passa, ens és més necessària la unitat de forces que aglutini en un sol cos, les accions de protesta o de desobediència civil que calguin per acabar amb el mal són dels represaliats a l'Estat espanyol per no pensar igual que ells, els de l'ètica i la moral podrida.
I, si a Catalunya la ciutadania que legítimament es declara independentista exigeix la unitat de força i acció dels representants de les forces polítiques elegides a les urnes, seria bo que almenys al Principat, la resta de comunistes i socialistes no independentista i a tot l'Estat espanyol que no només declaren, sinó que també professen la democràcia, facin fronts comuns ocupant carrers i places exigint que el mal son del franquisme i feixisme desaparegui d'una punyetera vegada d'estar instal•lat regint el poder de la corona monàrquica i de retruc els de l'executiu legislatiu i judicial, i si això, als de LA CAPITAL, els pot semblar demanar la lluna en un cove, ja podem anar veient l'abast de podridura que habita dins el democràtic Regne espanyol.

dimecres, 31 d’octubre del 2018

metàfora visual

Ja sigui per la mala qualitat del teixit que sovint acostumen a tenir productes de botigues dels "xinos".
Ja sigui pel frau d'una Espanya constitucional qüestionada pels orígens dictatorials i corruptes de l'endèmic feixisme gestionat 40 anys per Franco i més tard i fins ara, pels hereus i còmplices.
Ja sigui per la fragant constatació dins l'Estat espanyol d'una mancança separació de poders.
Ja sigui per la vergonyosa realitat de sofrir haver de tenir pacífiques persones representants d'entitats cíviques i polítiques elegides democràticament per la ciutadania, en situació de "preses polítiques" –
Ja sigui, sortosament, perquè gràcies a les que estan patint exili, organitzades, fan la tasca de denunciar dins la UE i el món, tota la incivilitat que practiquen algunes institucions d'aquest "Estado Español" sota la influència dels poders fàctics.
Ja sigui per la força del somriure pacífic o la tossuderia de voler escollir l'opció referendada d'esdevenir-nos una independent República Catalana, o continuar essent la "Cataluña Autonómica" que a la curta i a la llarga sempre, ha beneficiat i beneficia més els interessos centrals exteriors que els interiors.
Ja sigui, finalment però, per les inclemències del temps, aquesta visible bandera espanyola que oneja als quatre vents, poques persones negaran que no dóna fe del patètic paper democràtic que dins la UE i davant del món està fent el Regne d'Espanya.

dimarts, 30 d’octubre del 2018

de fiblons, aiguats i mala praxi humana professional

A Menorca, un potent cap de fibló devastador com els aiguats que patiren a l'est de Mallorca, fenòmens que, malauradament, sovintejaran al territori com una conseqüència més del canvi climàtic, posen al descobert la mala praxi d'enginyers, urbanistes i tècnics de projectes a l'hora de construir sobre zones urbanes o rurals, emprant els mals costums d'afavorir l'especulació del sòl edificant damunt superfícies inundables davant desenfrenats fenòmens meteorològics o, emprant torres o estructures de comunicacions elèctriques de fireta o, deixant al descobert l'etern pecat de l'avarícia de l'Estat a l'hora de destinar, contaminades d'un profund dèficit fiscal, despeses pressupostàries per infraestructures.
Dels fets de la fallida de subministrament d'electricitat a mitja població menorquina, des del primer dia, Es Diari, va ple d'informació i de comentaris de persones de tota mena indignades per l'absència d'un previst cable d'alta tensió submarí que connectés Ciutadella amb Mallorca, que apaivagaria la durada d'hores i dies la gran tallada elèctrica dels ciutadellencs, ferreriencs, mercadalencs i alaiorencs, opinions que, tirant pel dret, acusen uns i altres sense aprofundir que, des del territori on hi ha el quilòmetre zero de l'Estat espanyol, les institucions que l'habiten ja se'n guarden prou d'administrar com millor els beneficia, tot el que també recapten a ses Illes Balears. 
Aquí l'enllaç de la informació amb l'allau de retrets de pa sucat amb oli i, seguidament, copio i enganx subscrivint, la rèplica d'un dels comentaris que l'encerta de ple.
Consell? Veig que uns quants “trolls” aprofiten per atacar al Consell. La xarxa d’alta tensió i l’enllaç submarí no depén ni del consell ni del Govern, depén del Gobierno de España. Com l’aeroport i el port de Maó. Madrid decideix i aquí no podem fer res. A més, està gestionat per una empresa privada, Red Eléctrica. Per cert, Endesa ara també és una empresa privada propietat del govern italià mitjançant Enher.

dilluns, 29 d’octubre del 2018

“només les dictadures empresonen líders polítics pacífics”

D'on ahir l'afició del Barça sortí d'allò més feliç i satisfeta, escrit en angles (perquè arribi a tot el món) al Camp Nou podia llegir-se la pancarta que deia "Only dictatorships jail peaceful political leaders" i tenen raó per això la Crida Nacional per la República presentada a l'acte del Congost a Manresa el 27-10-2018, orquestrada per gent a l'exili i a la presó, en el moment pressent és tot un encert que posa al descobert la nova alenada de dignitat en el llarg viatge pel procés d'independència i republicà de Catalunya, doncs possibilita veure les múltiples i assenyades obertures basades en un humanisme demòcrata i pacífic forjat amb el pes de la raó, amb què poden traspassar-se les intransigències d'arbitraris murs ja siguin de l'Estat espanyol, ja siguin de la controvertida UE temorosa de veure que, vulgui o no vulgui, haurà de donar respostes tot veient  que les mancances de democràcia d'algunes de les seves institucions si fan política d'ulls tancats o miren cap a un altre cantó, a poc a poc, aniran quedant al descobert per l'acció de la ciutadania catalana posada en peu reclamant i exigint el dret de decidir allò que vol ser com a poble.

divendres, 26 d’octubre del 2018

la forma aconsegueix la seva plenitud quan el color aconsegueix la seva riquesa (paul cezanne)

L’íntegra grisor del teu pelatge, en cap moment fa pensar que siguis de tarannà gris com el que a vegades succeeix amb algunes persones públicament famoses com les polítiques, artistes, poetes…,  sovint de trajectòria grisa, clar que tot depèn de l’escala de valors que condiciona a qui fa la valoració, només faltaria!
Tu, moixa, sàvia des de la naixença i ara experimentada en anys, pots estar ben tranquil•la perquè, valori qui et valori, mai pensarà que el teu color de pèl té res a veure en si ets o no ets brillant o mediocre, de fet i de per si, de bon tros la condició felina t’avalua la particular resplendor, però bé, em deixaré de romanços per no caure en la mateixa trampa del prejudici i descobrir el que tu, segurament, en fer-te la foto, pensaries de jo: –mira!, una dona enfeinegassada amb la càmera que l’ajuda a allunyar-se de la possible grisor que l’acompanya l’existència.

dijous, 25 d’octubre del 2018

un circ dins la història (1)

Un bon dia, aquell tros de solar del barri, ara feliç zona enjardinada del carrer Escultor Ordóñez – Garrofers, davant els murs del cementiri de Sant Andreu, recuperà el costum de servir de lliure i "salvatge" zona d'aparcament de tota mena i tampanys de vehicles, i aquell circ que per uns dies alterà festivament la vida del barri, es traslladaria qui sap on, a engrescar noves criatures ja siguin de barriada, ja siguin de poble doncs, segurament, la modesta però professional companyia: E.Ballesteros de Chirivella (Valencia), no ambicionaria cotes més altes de "caché" professional.
(1) setzena imatge del recull de 16 que finalitza la sèrie de circ  ocupant l'espai del bloc recollit en la categoria "memòria del barri de porta".

dimecres, 24 d’octubre del 2018

els “aznarians boys” plens de qualitats

A finals dels 90, al costat d'un contenidor, llençats dins d'una capsa de cartó, entre altres curiositats estaven la mena de devocionaris patriòtics de la imatge que algun excombatent del bàndol nacional, fins a les acaballes de la vida tindria desats (amb honors o no) en algun racó de la casa fins que, arribat el dia de fer net, alguna persona amb seny, va col•locar el patri lot de lectures al lloc que, democràticament, li corresponia, és a dir, a les escombraries. Encuriosida, junt amb un "Devocionario Militar" vaig endur-me les relíquies per satisfer el morbo de donar-les un cop d'ull i, perquè no, salvar de la "crema "la mena de "llibres d'hores" que circulaven per les files dels nacionals de Franco, cosí germà dels feixistes de Mussolini i dels nazis de Hitler. 
Ara, amb els rebrots franquistes que estan sorgint destapats per la corruptela institucional o, pel procés d'independència de Catalunya o, en últim cas, per haver de passar comptes clars davant els tribunals de la UE, les he tornat a mirar i, evidentment, el discurs RIVERACASADOVOX, és calcat al que alliçonen aquests opuscles trobats al costat dels contenidors de fems, per la qual cosa tenim que, si res de nou d'innovador o democràtic observem, ja podem  assegurar que tot plegat és cosa del pedigrí que aquests cadells aznarians, han heretat dels valors d'avantpassats familiars, és a dir l'ideari cívic espiritual nacional catòlic d'una de les genealogies de les dues Espanyes del poeta, nissagues que tanmateix, malauradament dins de la "democràtica" UE, coincidiran anant del bracet, només faltaria, amb els cosins germans italians o germànics.

Recull de textos: Devocionario Militar: Consejos 1. El resumen de los deberes de un militar es: DIOS, PATRIA I JEFE DEL ESTADO.

Mi libro: ADVOCACIÓN. Ten presente, soldado, que todas las hojas de este libro pudieran quedar en una sola hoja, simbolismo del guerrero del soldado y del mando: nuestro libro es la espada que se forja con el fuego de una fragua y con el deseo de un patriota....Con la espada forjada en Toledo fué el Gran Capitán a Italia, el de Alba a Flandes, Hernán Cortés a Méjico; con la espada de la diestra, Franco está haciendo la España Grande y Legendaria. !Feliz quién pudo llevarla al cinto en la paz, en la diestra en la guerra, y, llegado el momento del eterno descanso, llevar también la cruz de la espada en el pecho. !Arriba España! !Viva el Generalísimo! 

dimarts, 23 d’octubre del 2018

combinació de fe

Al magatzem de tota mena de productes de segona mà, Mestral, entitat impulsada per Càritas Diocesana de Menorca, a part de trobar-hi gairebé tot el que hagis de menester, o no, poden sortir-te al pas curioses combinacions com la de la imatge de plats de Duralex fent costat a un Sagrat Cor de guix amb la qual cosa, podia ser que la persona encarregada de distribuir el gènere, intencionadament o no, va fer honor a la vella dita popular de "caritat, ompli'm el plat", malauradament encara tan d'actualitat gràcies als tanmateix vells temps de capitalisme salvatge, sistema que no només roba els drets dels treballadors, sinó que a poc a poc, creant guetos de pobresa, d'alguna manera fa que les ONG, unes de bona fe, es dediquin a fer caritat i altres, de mala fe amb obscures finalitats, s’hi dediquin a fer-la  servint d'escut protector de la ira popular contra els faedors i  institucions que fan i aplaudeixen el salvatgisme capitalista.

dilluns, 22 d’octubre del 2018

figa de maó, primera i segona definició

Per solitari per eixerit i per descaradament carmesí, pel tranquil camí rural de paret seca, no et repenses ni un segon a fotografiar el fruit de la figuera de moro.
Després, rebuscant per Internet per omplir l'apunt d'avui, la mandra i la incapacitat de millorar res, fan que opti per tirar pel dret i, així:
Primera definició al DCVB: 2. Figa de moro (Gir., Barc., Tarr., Mall., Men.), o figa de punxa (Tarr.), o figa d'India (Camp de Tarr., Priorat, Eiv., Alg.), o figa de pala (Ribera d'Ebre, Cast., Val., Al.), o figa palera (val.), o figa de pic (Eiv.), o figa de Maó (Rosselló): fruit de la planta cactàcia Cactus opuntia, de forma oblonga, de color vermellós quan és madura, i amb la pell armada de moltes punxes; cast. higo chumbo. El temps tot ho madura poch a poch, com les figues de pala, Martí G., Tip. mod. ii, 319. Per contraposició a les figues de moro, en menorquí es diu figues de cristià a totes les varietats de figues de l'arbre Ficus carica, descrites en l'accepció.
Segona definició, la trobada al bloc d’Amics arbres – Arbres amics, amb l'interessant i excel•lent informació d'aquest peculiar cactus on un dels autors de l'equip del bloc, Joan Vicenç, ens alliçona de curiositats com aquesta "He sentit contar que a l'ermita de Betlem d'Artà, cada any per Nadal el bisbe de Mallorca hi era convidat a dinar. Com a fruita els ermitans oferien un gran plat de figues de moro que feien mengera. Com era que dins aquells dies d'hivern podien comptar amb aquella fruita d'estiu? Segons me contaren els mateixos ermitans, tallaven les pales plenes de figues, verdes però no massa, i les penjaven a un soterrani totalment fosc i molt sec, que mantenia una temperatura fresca durant tot l'any, d'aquesta manera, les pales de figues de moro maduraven molt a poc a poc sense els estímuls que les feia madurar normalment: la calor i la llum."

divendres, 19 d’octubre del 2018

tu, rata o ratot

A l'espai de la gatera del bloc, no hi podies faltar tu, rata o ratot, ni que fos amb la -perquè no- artística imatge del teu cos esclafat de fa dies damunt del sòl d'un camí rural.
Tu, rata o ratot, com els gats i altres bestioles de l'entorn, triscaves pel terreny gaudint i cercant-te la vida com tothom, a vegades dominant la situació, a vegades temorenc o recelós.
Tu rattus rosegador, en un moment de descuit, t'has convertit en una víctima més del producte automobilístic, mercaderia tan útil per anar per la vida malgrat que, alhora, a vegades resulti cruel o assoladora.

dijous, 18 d’octubre del 2018

un circ dins la història (1)

Una de les colles de trapelles de la barriada, segurament assistirien a més d'una de les funcions del circ, sigui pagant l'entrada o utilitzant les repartides per la companyia a les botigues de l'entorn o, colant-se d'un en un, l'últim dia d'actuació de la companyia circense aprofitant els ulls grossos i còmplices del porter encarregat d'esmitjar l'entrada del seient de la grada.
Sigui com sigui ells, els pillets sense malícia, des del galliner o fotent-se o admirant, donaven vida i raó de ser a la petita i modesta representació d'un dels majors espectacles del món: EL CIRC.
(1) quinzena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l'espai del bloc recollit en la categoria "memòria del barri de porta".

dimecres, 17 d’octubre del 2018

privilegiat surf de rem

Com a continuació de l'apunt d'ahir, de ben segur que el grup de noies i nois que diumenge passat, llevant-se ben d'hora del llit quan encara era negra nit anaren al punt de trobada equipats com cal amb un rem i, coincidint amb l'albada, aixecats damunt d'una taula exercitar, competint o no, el surf de rem, quedarien ben i ben meravellats observant la luxosa combinació cromàtica celeste i marítima sense pensar que la seva presència humana, també va ajudar al fet que la imatge captada, segons com, resultés d'allò més bucòlica al port de Maó. 

dimarts, 16 d’octubre del 2018

d'aixecar-se i de llevar-se

A part que, "si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som un país imparable" que deia en Pep Guardiola, tanmateix si ens llevem ben d'hora però ben d'hora ben d'hora, a Menorca hi ha un indret dels molts que hi ha per arreu del llevant de la mediterrània on, de tant en tant, la fascinant combinació dels elements terra, aigua i aire a la sortida de l'astre rei, no deixarà indiferent a ningú, ans al contrari, de ben segur però de ben segur que, durant l'estona de contemplar la panoràmica, s'extasiarà d'allò més.

dilluns, 15 d’octubre del 2018

metàfora que neguiteja

Puntual amb les tempestes de tardor, formigues voladores no aturen de feinejar per dins i a fora dels laberíntics caus que segurament, després d'un aiguat o després d'una demolició causada pel seguici d'una o varies despistades petjades humanes, en mig d'un caos territorial, amalgamades, moltes d'elles desapareixeran. 
Tanmateix però en un superior i seriós grau de responsabilitat cívica, quan els fenòmens violents de la naturalesa acompanyen la imperdonable niciesa humana en favor de l'especulació del territori, permeten edificar habitatges damunt o al costat de torrents, protegides  en teoria per fortes  rescloses de contenció de naturals i puntuals cabals d’aigua que quan van a mal dades resulten ser febles murs,  massa sovint, aquesta luctuosa permissivitat acaba esmicolant o destrossant vides humanes junt amb les estructures d'habitatge que creien segures de per vida, construïdes, comprades o llogades, amb el senzill propòsit o convicció de conviure dins d'una societat, no sé ja si dir-ne del benestar o del tot si val.
Sant Llorenç, Son Carrió i s'Illot: "El recorregut de la torrentada", l'article d'opinió de Pere Antoni Pons al diari ARA, descriu sense embuts allò que ja se sabia però que mai es pensava podia convertir-se en potencial tragèdia

dimecres, 10 d’octubre del 2018

escodrinyant el cel

Compactes núvols avançant pel llevant impedint visibilitzar la força de la sortida del sol,  poden ser el presagi d'una catàstrofe per inundacions si les clarianes no guanyen terreny minimitzant la força dels possibles aiguats deixant-los en puntuals ruixats, més o manco anecdòtics de baixos inundats.
A les 7 a.m connectes amb el: bon dia Catalunya! De la Terribes i la luctuosa notícia de les cinc persones mortes i altres desaparegudes per l'aiguat caigut al termini de Sant Llorenç des Cardassar, poble de la germana gran de les balears, et trasbalsa més del que creies que ho estaves a causa de l'estira-i-arronsa del llarg, esperançador i penós alhora, procés d'independència.
A hores d'ara, equips de recerca i neteja durant tot el dia faran la social feina humanitària d'assistència i ajut a les persones afectades i no cal dir que, a hores d'ara, la ciutadania de l'arxipèlag, moralment, els farà costat i la del Principat i la del País Valencià i com no, també serà benvinguda la de la resta de l'Estat.

dimarts, 9 d’octubre del 2018

fer tats (guaitar; sortir a la porta o a la finestra per mirar què hi ha o què passa), però sobretot, GRÀCIES, marta rojals

No hi ha com ser buguenvíl•lea enfiladissa i poder sortir per dalt del mur del pati a tafanejar el carrer o, a exhibir-se, que també podria ser.
No hi ha com ser planta trepadora capaç d’enlairar-se pels canals interneterians de la xarxa a la recerca de paraules i opinions tan contundents com les de la Marta Rojals, per apaivagar temors ancestrals i per tant d’infantesa reviscolats gràcies a la superba feixista exhibició de VOX, a l’antiga plaça de bous de Vistalegre de Madrid, sense que, de moment, no se sàpiga de cap gest institucional, jurídic o no, que prengui mesures contra les delictives frases d’odi i persecució, objectivant l’extermini de certes col•lectivitats ciutadanes, pronunciades des de l’escenari cap a les persones convocades, arengues follament corejades, tot s’ha de dir, per un públic assistent atrapat en una catarsi Nazi segons els tatuatges o símbols, ufanosament exhibits observats entre més d’un membre dels espectadors.

dilluns, 8 d’octubre del 2018

“a encesa de llums” (a l'hora que s'encenen els llums, al vespre) i “cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve”

No només al vespre confiem que les llums de la raó, de la llibertat, de la democràcia..., romanguin enceses i ben enceses duran el transcurs dels dos esdeveniments d'aquesta setmana, el 9 d'octubre al País Valencià, i el 12 d'octubre a l'Estat espanyol, i tot perquè gràcies a l'augment de potència que els focus de patriotisme ultradretans espanyols estan rebent de l'ideòleg "establishment" afins al PP, C's, i VOX, no presagien que els conflictes sorgits arran de l'independentisme o del drama de la immigració, dia a dia se solucionin de la forma pacífica i democràtica que seria d'esperar.
Per altra banda, la segona dita de l'encapçalament, m'ha vingut al cap arran de la reflexió que ahir feia en una tertúlia de la sexta, Joan Coscubiela tot assegurant que la crescuda de la ultradreta a l'Estat espanyol era, en part, gràcies als moviments independentistes..., renoi!, quina opinió més encertada per reconèixer la trajectòria de l'ombra del personatge segons d'on li ve la llum, que en aquest cas podríem dir que, com que malauradament la frase resulta tan similar a la curta de gambals d'aquell mediocre jutge de la sentència de la minifaldilla, igual de penosa resulta la del Sr. Coscubiela perquè la llum d'ambdues teories ben bé semblen venir de la mateixa ideologia franquista a la qual fa referència l'autora de l'article de l'enllaç.

divendres, 5 d’octubre del 2018

la incògnita

De bon matí enxampada fent les teves necessitats, eres l'albina del barri.
Pel passeig del mirador de Cales Fonts, juganera perseguies coloms, sargantanes o alguna panera endarrerida a entaforar-se pel clavegueram.
Després de tres o quatre dies, aferrada a un tronc de morera o lloc visible del passeig, podien veure's, amb l'avís de DESAPAREGUDA, la teva foto i un telèfon per trucar per si alguna persona en sabia res.
No sé com acabaria la història. No sé si tornares o no a la llar on esperaven una trucada d'esperança i no sé sí, de ser així, a partir de l'ensurt ja no deixaren la porta entreoberta o bé, en cas de no ser així, si durant força temps encara ho estaria esperant veure't aparèixer per omplir-te de carantoines i besades.