dimarts, 28 de febrer de 2017

l'art de km 0

L'existència d'una antiga cisterna o pou de camp engolida ara dins la zona verda del poble des Mercadal, motiva el lluïment de convertir el vestigi en una bucòlica composició de materials formes i usos cent per cent característics de sa Roqueta. 

dilluns, 27 de febrer de 2017

cas noós o els bufons que donen llustre al llautó del borbó rei emèrit

No hi ha dubte que les circumstàncies de l'arrelada corrupció dins i fora del reialme o de bona part de la classe política i jurídica, han catapultat el cas Nóos més enllà de l'arxipèlag balear i la part espanyola corresponent a la península Ibèrica, cap a Europa i la resta del planeta.
Després de l'últim episodi viscut la setmana passada a l'Audiència de Palma, les conclusions - sense càmeres en directe a la sala- que han fet arribar a l'expectant ciutadania, no han deixat indiferent a ningú, i per poc que tinguis dos dits de front, t'adones de sota quin femer viu –vivim- la plebs que, per imperatiu legal o per plaer, té un carnet d'identitat de la monàrquica nacionalitat espanyola.
Tot aquest muntatge que la feble i falsa democràcia sorgida de la transició ha hagut d'orquestrar per no poder, en ser membre de la UE, amagar les vergonyes de la màxima autoritat de l'estat, clarifica a totes, allò que ja sabíem o suposàvem del fet que la filla i el gendre de l'immoral borbó Joan Carles 1r, junt amb totes les persones acusades implicades en el cas Noòs, han esdevingut, gràcies a bufóniques actuacions jurídiques, en els caps de turc tàcitament indultats, pels jutges i fiscals conxorxats amb el que entre bastidors els donava les ordres d'actuar dins de l'entramat mon del negoci d'espoliar a tort i a dret, sense miraments, a la ciutadania tal com bé es dedueix de comentaris o articles d'opinió que, reblant el clau de la veritat lògica, fan costat a les opinions del sempre savi populatxo o gent del carrer. "L'estranya fortuna dels Borbons", ben documentat i detallat és un d'ells.
Sort tenim de no preguntar-nos ja, que què hi fem aquí. Sort tenim d'estar ja del tot ben convençudes, malgrat quin sigui el final del procés cap a la independència (les urnes ben fiscalitzades per no oferir dubtes tindran l'última paraula) que mai dels mai ens faran canviar d'opinió doncs, la gegantina passa que s'està fent a Catalunya, ja no té aturador i això, vulguis o no, és un alè de la identitat on encara creus és possible desemmascarar o eliminar corrupteles o malifetes emparant-nos dins d’una constitució decentment honesta. 

divendres, 24 de febrer de 2017

míting CNT, Montjuïc, 3-7-77 (5 de 5)

Per concloure el recull fotogràfic, rebuscant per Internet m'ha sortit un vídeo del canal You Tube, tot s'ha de dir però, molt enterbolit vés a saber per què, del “Multitudinario Mitin de la CNT-AIT (English subtitles) Barcelona, Montjuic 2 de julio 1977 (1/2)”, per la qual cosa si teniu interès o curiositat de veure'l, escoltareu arengues pròpies i característiques d'aquesta organització sovint tan emprades (quan els convé fer adeptes) per organitzacions d'esquerres tradicionals i, sobretot, sobretot, sempre a les de nova fornada per allò de, arribat el cas quedant-se tan amples, engaltar la frase "donde dije digo digo diego", seguida de l'acció.



dijous, 23 de febrer de 2017

míting CNT, Montjuïc, 3-7-77 (4 de 5)

d’indymedia org.: Las ideas-fuerza sobre las que se basó el mitin eran una mezcla de las diversas sensibilidades que recorrían la CNT en aquellos momentos. Los discursos de la "generación exiliada", representada por Federica Montseny y por José Peirats, eran discursos que por su valor simbólico merecían el respeto de la militancia más joven (sin duda la más numerosa), aunque, de hecho, estaban bastante alejados de su concepción acerca de lo libertario. Si tuviéramos que definirlo de alguna manera el libertarismo catalán de aquella época se sentía históricamente en deuda con la generación exiliada, pero a su vez conectaba mejor con el discurso neolibertario y antiautoritario del Mayo de 1968 y con la tradición antifranquista del interior del Estado español. El discurso de Enrique Marcos, secretario de la CNT de Cataluña, militante a medio camino entre la generación del exilio y la que vivió la represión en el interior en tiempos franquistas, se basó en la denuncia y situación de los presos libertarios y de los presos en general; asimismo, afirmó que la CNT no estaba muerta como muchos habían dicho y que la prueba más evidente de ello era ese mismo acto. Por último llamó a hacer una CNT fuerte, que estuviera presente en los puestos de trabajo, pero también en las asociaciones de vecinos y en los movimientos culturales.


dimecres, 22 de febrer de 2017

míting CNT, Montjuïc, 3-7-77 (3 de 5)

Seguint a l’enllaç d’indymedia org.: "Banderes vermelles i negres de la CNT; negres dels grups àcrates; catalanes, andaluses i gallegues foren desplegades per aquest ordre durant tot el míting que començà amb el cant d'"A las barricadas" (Avui, 3 de juliol de 1977)".


dimarts, 21 de febrer de 2017

míting CNT, Montjuïc, 3-7-77 (2 de 5)

He trobat escassa informació per les xarxes d'aquest fet, ja se sap, l'anarquisme i la premsa convencional no congenien gairebé mai ni gairebé bé i, si un dia ho arribessin a fer, qui sap si els uns i altres i sobretot, la societat en general, no hi sortiríem guanyant.
A indymedia org. recullen aquesta informació: El primer gran míting que la CNT celebra a Barcelona d'ençà de l'any 1939, aplegà a Montjuïc una gernació que segons fonts properes als organitzadors, es calculà en 300.000 persones i que, sigui com sigui, malgrat que algunes agències de notícies parlaven de 60.000, superava de llarg les 100.000.




dilluns, 20 de febrer de 2017

míting CNT, Montjuïc, 3-7-77 (1 de 5)

L'article de Mercè Ibars, Luce Vigo 'in memoriam', m'ha donat peu a penjar al bloc les fotos realitzades en una d'aquelles assistències als actes de més afinitat ideològica on anaves per reafirmar -malgrat puntual actitud contradictòria d'alguna persona en allò de la teoria i pràctica -, que tal vegada discretament, en la qüestió de la ideologia llibertària, també érem i som, "més dels que ells volen i diuen" que deia -en un altre context eh?-, en Raimon.


divendres, 17 de febrer de 2017

aval per desresponsabilitzar-se

Amb el cartell que tens al damunt, tu, exonerada de tota responsabilitat pots dedicar-te a allò que més t'agrada com, per exemple, veure qui passa pel davant o entra i surt de casa puix que, mentre t'acaronin o facin una moixaina, independentment les intencions amb la resta del domini, a tu, ja et semblarà bé tot allò que facin o deixin de fer.

dijous, 16 de febrer de 2017

balconada dels temps

L'enorme hèlix que pertany als aparells de navegació, un cop jubilada l'enorme nau que la posseïa, serveix d'objecte decoratiu urbà d'un mirador del port. El banc del costat, feta o no feta la trajectòria vital laboral, serveix de repòs qui sap si per gaudir del passat o per rumiar la complexitat del present o la incertesa del futur.

dimecres, 15 de febrer de 2017

la mirada desbocada cap a l’ana maría magaldi

La Magaldi fuma plàcidament, la Magaldi no va poder dir res el primer dia del judici contra les gairebé 40.000 persones que en una manifestació pacífica, van recolzar, fins a les portes del jutjat, a les tres acusades pel 9N.
La Magaldi fuma plàcidament i, com una mena de premonició de càstig diví que ha de tenir l'independentisme català, l'últim dia del judici, un home, d'entre la vintena de manifestants que estaven al carrer rere tanques mòbils, un home, amb mirada criminal va insultar-la per la qual cosa va témer, a partir d'aquest moment, no només per la seva integritat sinó també perquè l'insult a la institució que representa pugui fer-la trontollar.
La Magaldi segurament seguirà fumant plàcidament mentre pensa i repensa si prendrà accions jurídiques contra l'home que la va assetjar de paraula i mirada delinqüent i no sap quin favor ens faria si això succeís doncs, em temo que, davant dels fets perfectament gravats per càmeres de vídeo particulars i periodistes, s'adonaria del ridícul que ocasionen el  victimisme desmesurat i alhora infantil d’unes exagerades pretensions.

dimarts, 14 de febrer de 2017

com lluitar i ofendre amb facilitat

Si més no la frase de l'encapçalament sembla que s'adiu força amb els dos últims episodis protagonitzats pel suposat corrent esquerrà unionista català. Facilitat de lluita en discursos atacant la incompetència de qui té, per imperatiu legal, lligades les mans i peus per donar pas a un programa de fa temps estructurat d'acollida d'emigrants. Facilitat d'ofendre per situar performances de bon o mal gust o de bona o mala llet, en espais emblemàtics en memòria de les víctimes del sagnant colonialisme dels borbons.
Tot plegat fa pensar que ara, quan bona part d'una transversal ciutadania empenyent al Govern de la Generalitat de Catalunya, prenent plegats la ferma decisió d'esdevenir-se en una república per decidir el model de país que es construirà entre tots, pot ser que els discursos unionistes, en lloc de posar bastons a les rodes, haurien d'atacar amb nom i cognoms la incompetència del monarca i governats de l'estat espanyol i, en cas de fer performances, bé podrien algunes fer-se davant de la Capitania General de Catalunya o del Palauet Albéniz, en lloc de ferir a qui té o no te la pell fina, a causa de les sagnants o cruels repressions que farà segles sofreixen, sofrim.
Llenya al foc sí, però al foc de forn per fer caliu d'àpats no només solidaris sinó de germanor.

dilluns, 13 de febrer de 2017

gavina, xatrac?..., més aviat lloro gris

La polèmica tribal sorgida de sobre el tipus d'au representat al logotip del PP, amb divertiment m'ha fet cercar informació de la qüestió dins la xarxa. Al diari Faro de Vigo es pregunten ¿O ave carroñera o ave tunante?, la qual cosa vol dir que si fa no fa, la identificació del partit entre si gavines o xatracs, sobretot en espais humorístics, té garantida la riota popular però ai l'as!, si filem prim, és a dir cenyint-nos al discurs repetitiu dels seus membres, sobretot en els temes de corrupció que ignoren els afecten o en el "del caso catalán", més aviat podríem definir que l'au del logo és tot un exemplar de LLORO GRIS posseïdor entre altres qualitats d'una gran intel•ligència i capacitat per reproduir la veu humana, sons i paraules a més de ser un gregari que viu en bandades organitzades jeràrquicament i monògam, només faltaria!, i per acabar-ho d'adobar, amb l'expectativa de vida de 60 anys, té garantit 32 anys més de permanència en la política del seu hàbitat. Poca broma, eh?, que tot sembla encaixar-hi no?

dijous, 9 de febrer de 2017

cel rogent, pluja o vent

De matinada, la visual natural estació meteorològica ja t'avisa del pronòstic; l'enregistrat en la imatge dóna fe que els dos fenòmens van ser protagonistes, un cop passats, ja vam fer-nos idea de l'aiguat, comprovant algun recipient a vessar del pati o jardí i, de la ventada, recollint del terra fullaraca, pinassa, cítrics madurs -propis o aliens- i, al TN migdia o nit, dins l'espai del temps, amb exactitud, els litres caiguts per metre quadrat i el dígit i orientació de la força del vent, i vulguis o no, tot plegat és l'única circumstància que et tranquil•litza tot sabent que ningú s'inventà res del que no hagi succeït.

dimecres, 8 de febrer de 2017

dolores, l’ariadna unionista del laberint?

El que ahir va succeir en les declaracions de la sra. Dolores Agenjo, al judici del 9n segons informà VilaWeb, ho segueixes més per curiositat de saber el tipus d'argument de l'única persona que va negar cedir les instal•lacions de l'institut on era la directora, perquè la ciutadania de l'Hospitalet puges manifestar-se. Cap al jutjat, ella va anar a declarar acompanyada per alguns membres del partit C's i de l'organització Societat Civil Catalana encoratjant-la i fent-li costat, cosa que sempre els haurà d'agrair, doncs que els teus, ni que siguin pocs, te'l facin ha de ser un detall que t'aixeca la moral.
Llegida la crònica i visualitzat el vídeo i, per allò de posar-se en la pell de l'altre, l'empatia, no deixes de sentir commiseració en veure en quina gola de llop la tenen atrapada com a mínim, aquestes dues entitats doncs, vista l'actuació davant del tribunal, tot fa pensar que segurament, amb l'ajuda tàcita del jutge, es desprèn que és la víctima ideal a utilitzar aprofitant-se del gest anticooperant del dia 9N en benefici d'aquells valors que acostumen a partir els unionistes més rancis i casposos que habiten el reialme de l'estat espanyol.
Avui segurament, diaris i tertúlies de ràdio i TV d'unionisme acèrrim, es disputaran la seva presencia tot intentant dissimular el caràcter efímer de la seva actuació el dia dels fets del 9N. Uns convençuts xalaran malgrat la sobre dimensionada valentia de la Dolores, i altres tal vegada més coherents, patiran pel ridícul que els deixa el regust de sentir la vergonya aliena.
Ah! i si teniu tres minuts per llegir el sempre encertat “de què anam”? d’Emili Pons Carreres, l’enllaç aquí i a dessota un tast:  
“Quan el senyor Mas la va convocar, la consulta, el govern espanyol la ridiculitzava. El senyor Rajoy i els seus amics deien que seria una costellada. I es mostraven convençuts del seu fracàs, potser perquè ja s’esperaven que el vespre abans, el sistema informàtic de la Generalitat, que era vital per fer-la possible, sofriria el pitjor atac cibernètic que s’ha produït mai a Espanya...
Però la consulta  es va fer, amb rigor, i amb uns dos milions i mig de participants. Diu la premsa ben informada que aquella nit el senyor Rajoy es va emprenyar amb els seus assessors de la cosa, perquè cap d’ells no havia sabut preveure el fotimer de gent que participaria de la «costellada». I ensoldemà va començar la història que ha duit per primera vegada en democràcia un president de la Generalitat al banc dels acusats. I a milers i milers de ciutadans a autoimputar-se darrere seu...”

dimarts, 7 de febrer de 2017

de tinta, fum, santedat i telefonia

En un racó del magatzem de vell, l'indicador de sortida sembla també aconsellar fugir de cachimbes, perjudicials per a la salut física per allò dels fums i d'imatges religioses i aparells de comunicació manta vegada també nocius per a la salut mental per allò de les adicions, la qual cosa fa que abandonem el lloc acoquinats, això si, quedant-nos amb la imatge amable del petit i discret tinter "Pelikan" enyorant que quan arribem a casa ja no utilitzem la seva tinta per escriure el que ara llegim.

dilluns, 6 de febrer de 2017

avui per mas, l'ortega i la rigau

L'expresident Mas coneix prou bé Menorca i qui sap si les exconselleres Ortega i Rigau no estaran gaire lluny de la seva coneixença.
En particular, l’Artur Mas tindrà apamat el poble de Fornells on acostuma a fer discretíssimes estades d’esbarjo i com que està força avesat a navegar per les aigües del seu port i entorn, recupero la imatge d’una exposició d’art al carrer, feta no fa gaires anys en aquest indret on, l’escultura “CAPEJANT EL TEMPORAL” realitzada per Marc Jesús, representant l’emblemàtic llaüt tan present arreu dels països catalans salpant -com una metàfora del nostrat viatge a Ítaca- damunt d’ones amb clam de sirena, amb la finalitat d’envair-li a ell, l’Artur Mas i a elles, la Joana Ortega i la Irene Rigau, allò que se’n diuen bones vibracions que recolzin la fermesa d’actitud mostrada públicament en veu alta i clara tot dient allò de “Vam fer el que havíem de fer, ho tornaríem a fer i entrarem en el tribunal amb la cara ben alta” tot sabent que d’allò que avui se’ls jutgi en contra, anirà també en contra de la democràcia i la seva ciutadania, per la qual cosa cap jutge ni tribunal honest hi hauria d’ignorar o menysprear aquesta realitat i, si així fos, l’estat espanyol, la UE i el món sencer sabran de primera mà, al servei de quin poder autoritari, totalitari, disfressat de democràcia estan.

dimecres, 1 de febrer de 2017

fortituds

Resistint tramuntanades i gregalades dins l'espai de rigorós hivern d'enguany, tot sembla indicar que l'antena i el parell de tórtores del damunt, de moment han sobreviscut les ventoleres i baixes temperatures i, en el cas de les aus, recentment mig xopes mig gelades, sembla que encara triïn la consistent antena per notar l'escalfor de llar que pugui sortir del seu fumeral.