dimecres, 11 d’octubre del 2017

renoi amb aquest SÍ però encara NO

Renoi que n'és de gros el sentiment d'agraïment que sentim per vosaltres, les dues generacions posteriors a la nostra, els qui a mitjans dels anys 50 del passat segle, filles i fills de republicans d'obrers, de classe mitjana o alta, endiumenjats jugàvem per parcs o jardins de pobles i ciutats, sense adonar-nos dels esforços que dia a dia feien els nostres majors per, en la derrota, sobreviure amb dignitat.
Renoi com vàrem agrair-vos la prole d'aquella generació de republicans perdedors pel cop d'estat feixista, quan al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, va sortir l'anunci de publicació de la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (1938-1978), retornant així la dignitat dels nostres represaliats dins del territori català, dignitat incomprensiblement i vergonyosament pendent a la resta d'autonomies de l'Estat espanyol. 
Renoi també ahir, com amb llàgrimes d'emoció escoltàvem el discurs de Carles Puigdemont, consensuat entre Junts XSí, la CUP, l'ANC i Òmnium al Parlament de Catalunya, deduint per tant que aquest Sí a l'estat independent en forma de república, va de veres. 
Donada la importància històrica, un de veres calculat per transcórrer unes setmanes o mesos amb més seny que rauxa perquè aquella part dels demòcrates de la UE i del món, que encara duen una bena als ulls tot pensant que l’ombra del feixisme a l’estat espanyol estava fora del redactat de la constitució del 78 o els cau de la cara, o bé no, amb la qual cosa farà visible l’apocalíptica ombra d’aquell nazisme o feixisme dins del famós Tractat que establí una Constitució per a Europa i això ja serien les figues  de l’altre paner que hauríem de descartar si volem estar a dins o fora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada