dilluns, 16 d’octubre del 2017

fins aquí hem arribat (gràcies, gent desconeguda)

Prèvia: El sí o el no, exigit a cops d'aplicar el 155, s'ha convertit en una declaració de principis, en un fre a la repressió judicial i policial i a un emplaçament per dialogar de tot, d'allò que sigui prohibit i del que no.
A hores d'ara, tocades les 8 am, la resposta de Puigdemont a Rajoy afirmant si Catalunya és una república, ja és coneguda a Espanya, la UE i resta del món. Un cop més la democràtica "astúcia" independentista posa en entredit la també astuta timocràcia dels unionistes que governen l'Estat.
Després de la prèvia d'última hora, pispant l'encapçalament "Fins aquí hem arribat", de la Moliner en l'espai d'opinió del diari Ara, facilitant l'enllaç per si voleu llegir una de les seves fines ironies sobrades de raó, declaro que com que en la vida només m'ha calgut fumar un parell de porros per tenir-ne prou de saber que també així podria ser feliç, no només comparteixo el relat de l'Empar, sinó que també en especial, un dels comentaris que apareix i que copio al final, demostrant, sigui quin sigui el que avui succeeixi al Parlament de Catalunya, la transversalitat i amplitud de fronteres dels històrics i apassionats fets que gràcies a la ciutadania està vivint Catalunya.
Tanmateix vull deixar penjat al bloc un dels tants vídeos que corren per la xarxa sota l'explicació: "Aquest vídeo mostra els fets que van succeir a l'escola Els Horts del barri de la Verneda de Barcelona el passat diumenge 1 d'octubre."Un homenatge a la resistència pacífica de centenars de veïnes anònimes contra la violència policial que vàrem patir.", doncs penjar-lo em dóna peu per agrair públicament la sang freda de qui no  dubtava en captar imatges de violència gratuïta essent a l'hora, pel sol fet de defensar el dret de poder votar, també destinatària d'ella. Totes aquestes persones en enregistrar la brutal acció policial ordenada per l'Estat espanyol cap a la població catalana i també les escenes de goig per haver votat i defensar les urnes, d'alguna manera les converteixen en la mena de "freelance" objectiva i solidària al servei del món de la informació.
Gràcies gent anònima, a les de l'herba i a les dels enginyosos mòbils, entre totes s'està fent tot, però si avui dilluns, perdent del tot el nord activen el 155, el 116 o el que s'inventin, la intel•ligència de la força, és a dir, la dictadura i el seu terrorisme d'Estat, aquesta  regnarà amb especial escarni damunt terres catalanes i gairebé en tots els racons d'Espanya, amb la qual cosa, adéu cultura, adéu identitats, adéu llibertats..
Comentari 13/10/2017 23:25  -esplendor sobre l'herba
Visc i sóc de fora de Catalunya. Heu de saber que el comportament del poble català el dia 1-O des de la resta de l'Estat s'ha percebut amb una infinita admiració per una bona part de la gent,i també amb una enorme i secreta i callada enveja per part dels mateixos que trauen al balcó el bou estampat. Passarà el temps i la data de l'1-0 de 2017 potser serà contemplada com la major mostra de rebel•lia cívica i de resistència pacífica de tot un poble contra tota la brutalitat de l'Estat mai vista en este país en tota la seua història. Per a un poble hi ha victòries encara molt més profundes que la d'aconseguir el reconeixement com a Estat per part dels Poders i eixa victòria és la de l'orgull i la de l'admiració de tothom. Poble i Estat són,de fet,i a sovint, incompatibles perquè el primer és la gent i el segon és el Poder, que somet a la gent. Per això només vull dir que passe el que passe, República o no,155 o no, el poble català ja ha guanyat..., per sempre. E. Moliner sap,com a bona escriptora, que en les bones novel•les importa relativament poc el desenllaç, acabant la majoria d'elles amb "final obert", i si el llarg Procés Independentista fóra una novel•la, esta hauria d'acabar com a últim capítol amb l'1 d'Octubre.I potser amb eixes imatges dels veïns d'un poble caminant com un sol home, i sense alçar ni una veu ni una pedra, darrere de les furgones de la guàrdia civil convidant-los a anar-se'n i que no havia jo vist fins ara ni en les pel•lícules de ciència ficció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada