albiolades obsessions de la neteja

Benvolgut Albiol, avui bona part de la ciutadania de Catalunya, omplirà urnes de metacrilat similars, com bé afirmes, al contenidor on la teva esposa cada dia diposita la roba bruta, bé, tu has dit “la meva dóna” i com que les dones, amb marit o sense, som així d’ordenades, segurament la teva arreplegarà les peces brutes que potser, per presa o masclisme, deixes tirades al lloc on et mudes de camisa o roba interior.
Dilecte exalcalde, recordant ara un dels eslògans de la campanya que vas fer per no perdre aquella alcaldia que al final et van arrabassar, on deia “limpiando Badalona”, no hi ha dubte que la netedat, gràcies a col•laboradors propis o externs, en ser una constant que t’aclapara d’allò més, m’ha fet pensar si els oficis dels teus progenitors no seran els culpables de tot plegat.
Segons la Viquipèdia, Xavier García Albiol ets fill de pare immigrant d’Almeria i d’ofici conductor del camió municipal de la neteja -imprescindible tasca per mantenir sanejada la convivència de la comunitat ciutadana- i de mare catalana, perruquera de professió – tanmateix imprescindible en la societat- acostumada a rentar i rentar caps tasca necessària abans d’iniciar el curós treball de marcar, eixugar i pentinar el cabell segons el gust o necessitats de la clientela.
De l’ofici del teu pare en tinc molts bons records d’infància quan pels anys 50, tocades les 7 de la tarda l’escombriaire recorria els carres de Gràcia amb un carro tirat per un cavall tot avisant la seva presència a toc d’una petita trompeta, so que feia que la mare em manés de treure aquell cubell de llauna ja sense tapadora de les deixalles de casa, i obeint-la, esperava a peu del portal que aquell senyor del corn de llautó d’un sol so esquerdillat i armat de gruixuts guants, m’agafes el cubell de les mans buidant-lo dins l’enorme cistell que traginava amunt i a vall i que un cop ple, equilibrant-lo damunt del cap grimpant pels eixos de l’enorme roda del carro, buidava per un dels forats superiors del contenidor que menava, el més important però és que tot aquest ritual de moviments i tocs de cornetí, l’anava fent acompanyat de somrients amistançades salutacions d’hola i adéu per a qui en mà, li entregàvem la galleda.
Ja veus Xavier, quan parles de netedat, em fas venir al cap el vessant cívic i tendra d’algun dels moments d’infància per la qual cosa, em sap molt greu quan penso que un net o fill d’un d’aquells treballadors ara sigui el representant d’un partit de contingut i seguidors d’ideologia pro feixista que té com a emblema aquella au que quan cerca aliment, tot engolint restes orgàniques, també escampa la brutícia i que, ara situats en el poder, quan el recompte de les paperetes del legítim referèndum aquesta nit s’hagi fet, preveient la resposta que tu i els teus aneu insinuant, veurem fins on arriba aquesta permissivitat de la UE que fins ara la teniu fent els ulls grossos davant la dissimulada aplicació de l’article 155 emprant, això sí, la fiscalia de l’estat i el TC com escuts tàctics per escapolir-vos de la mancança absoluta de diàleg polític i pràctica democràtica que patiu, atiant només antigues consignes d’aquell “Generalisimo” amb la qual cosa heu aconseguit, tot solets i ben solets, que les dues espanyes que cantà el poeta, la virulenta i totalitària i la pacífica i democràtica, tornin a estar presents en la pell de brau, i arxipèlags balear i canari.
Gràcies noi per la mala feina feta causant en gran part de l’augment d’empoderament ciutadana, que la UE ja contempla amb bons ulls. Nosaltres tal vegada amb la deessa Atena fent-nos costat, amb bon vent barques velles noves i futures, salparem ben aviat.