dimarts, 31 d’octubre del 2017

fora vuits i nous i cartes que no lliguen

Des de la proclamació de la sisena República a Catalunya un seguit d'opinions fan que, de cop i volta qui la volíem passem de l'eufòria a una mena de temença lluny de convertir-se en  desencís.
Eufòria per haver tingut la sort de veure gràcies a la voluntat del poble i polítics fermament demòcrates,  restituïts tots els greuges identitaris i socials dels avantpassats mescla de diferents llocs de procedència però arrelats sense problemes dins l'espai cultural i social del territori català.
Temor, que no desencís, per copsar com serà de feixuc i difícil de gestionar aquest 155 caigut damunt l’independentisme, activat pels qui tenen el potencial genètic no exempt d'utilitzar abusos de poder utilitzant la força bruta de les armes (avui la de cossos especialitzats en arts marcials), l'escarni o greuges per falses acusacions, patrimoni tot plegat dels que fa segles  comanen Espanya.
Com que també opino que aquest joc de cartes, partida d'escacs o competició de bitlles, s'ha acabat i que cal posar fil a l'agulla perquè ara toca iniciar la revenja, en aquesta imaginària lúdica situació, m'ho he fet venir bé per simular la partida de pòquer finalitzada, això sí amb cartes espanyoles perquè ningú pugui dir que l'independentisme les exclou del calaix dels jocs de taula, tot reconeixent que a l'hora de repartir les cartes, en saber qui ha guanyat la partida, ho he fet mirant els pals i nombres dels naips, descartant d'entrada els que no m'interessava que formessin part de la jugada final.
Conclusió: Pòquer de cincs, el de copes, espases i ors amb l'ajuda d'un comodí, a l'as d'espases (pòquer de cincs que substitueix el modest de bastos per un comodí ultra colpista i agressiu), contra una guanyadora Escala Real o de Color a l'as de bastos i, el que més m'agrada de tot plegat, és el significat esotèric o moral que des de segles tenen els pals de la baralla espanyola, començarem per les cartes guanyadores:
BASTOS: El poble (eines de treball del poble pla), mancat de poder algun. Representen el Món dels Naixements (ja que el bast és la branca original que donarà origen al futur arbre). Per això, representa en si els naixements, els inicis els emprenedors. És una carta d'acció. És més vulgar que l'espasa, ja que el bast és una arma més prehistòrica i més de defensa. Lluita per alguna cosa que es defensa o es pretén aconseguir. Treball. El bast (fusta) es crema i genera foc, per la qual cosa es correspon amb aquest element. El foc llavors, representa l'energia, la calor, l'estiu, la passió.
ESPASES: La noblesa, representada per les espases (força militar), també representen el Món de les Projeccions (L'Espasa representa l'element Aire, i les idees i la ment estan en "l'aire"). Les espases en si, representen lluita per alguna cosa o amb alguna cosa o algú. Representen als Lletrats, Policies, Advocats i tota classe de Professional que estigui format i capacitat professionalment, però molt més aquells que es dediquen a la defensa. S'usen com a atac i defensa, així que seran cartes duals, conflictives (doncs sempre que hi hagi espases hi haurà pors).
COPES: Un calze que representa a l'Església (poder moral), també el Món de les Emocions (l'aigua que porten les copes, representa la transparència, la sensibilitat i la puresa). Les Copes en si, representen esdeveniments socials o familiars de festeig en família o amb gent estimada. La Copa en si, també representa una "cavitat que rep", és a dir alguna cosa que espera a ser omplerta. Molt similar a l'úter femení (per això, la relació amb els embarassos i la fertilitat). En la seva faceta negativa, l'excés de Copes (beguda) pot causar confusió, embriaguesa, il•lusions, al•lucinacions, excessiva sensibilitat i sentiment de desprotecció.
ORS: Representen el Món de les Concrecions (l'or representa els diners i l'element de la Matèria que té valor per si mateix). Els Ors en si, són relacions comercials (on s'utilitza els diners), els diners en si mateix, algun ben material (acte, casa, etc.) que tingui valor físic, alguna creació o concreció d'alguna cosa que es mentalitzava. No és una carta que alguna cosa es posa en acció, sinó que és una carta de collita (veiem materialitzada la sembra ja feta). Representa per això, la terra (qui després de ser collida, es converteix en "bé" que és venut, i així es lucra). Estabilitat, sostén. En la seva faceta negativa, els ors poden representar el materialisme, l'excessiva racionalitat, ser tancat de pensaments, obstinar-se a veure resultats i no fer res.


dilluns, 30 d’octubre del 2017

el "tot s'hi val" del PSOE i sucursals

La imatge (data de captura 5-4-2014) penjada més d'un cop al bloc, si avui torna a sortir, és perquè la frase "cuchillo al PSOE" que de ben segur escriuria algú dels de la corda del PP o C's que ahir, rere la crida de Sociedad Civil Catalana, fent un recorregut pels carrers de Barcelona per la incondicional unitat d'Espanya, donaren la benvinguda a la incorporació del PSC, amb la qual cosa tot fa pensar que, definitivament, als mesetaris de !a por ellos, oé oé oé!, ja s'han incorporat els nostrats defensors de la terra que, amb l'explícita ideologia del "tot s'hi val!" (que també vol dir si cal pixar-se damunt la democràcia), desfilaren pel Passeig de Gràcia avall.
PD. La imatge afegida a la de l'encapçalament, està treta d’una noticia de Vilaweb.

dissabte, 28 d’octubre del 2017

avui a menorca tramuntanada de llibertat

Des de Menorca, benvinguda sisena República catalana
Per a força gent de ses illes la notícia ha estat o ben rebuda, o indiferent o de total rebuig. Ahir mateix una crida per solidaritzar-se va fer reunir gent a la plaça de la Constitució de Maó, reconec que l'emoció i pendent en tot moment del canal 324, va impossibilitar que hi acudís. Disculpeu, tinc una edat i la plorera era difícil d'aguantar.
Avui l'Ara balears es fa ressò de la concentració i també es Diari de forma reduïda dona la notícia, i si també penjo aquest últim enllaç, és perquè crec important comprovar el nivell d'alguns dels detractors que ens envolten, brètols que, com en el cas d'ahir a Catalunya, uns ja surten a fer destrosses o com en el cas d'alguns mitjans de comunicació arreu de l'estat, aquests "uns" només amb l'insult saben raonar. Les opinions del lector a la notícia del diari Menorca són l'exemple que esgarrifa.
Els partits polítics són la base de la democràcia?, sí, però tal vegada l'exemple d'Òmnium i l'ANC, ens facin pensar que l'essència civil pacifista i activa és tant o més necessària per empènyer-los a aconseguir nivells i cotes dignes de governabilitat.
Diuen que el pitjor de Menorca és la tramuntana i, així i tot encara és sana!
Avui, a la carta setmanal pels Jordis, el Cuixart i el Sànchez, una alenada d'aire tramuntanal carregat de llibertat procedent del Principat, l'empès dins dels sobres, així si són ells els que els obren, de ben segur que la notaran i en cas que els arribin oberts, pot ser que, amigablement, l'esclati al rostre a qui faci de censor.

divendres, 27 d’octubre del 2017

l`avorriment, mixeta, dels “pel sol fet”

Fent-te el desmenjat com aquell que no li va la cosa, no perds fil del què diuen per la tele tot i que, en el fons t’avorreix d’allò més tanta contradicció…, indecisió…, que, en el fons, a tanta gent fereix.
Els uns, ara això ara allò, amb cara d’emprenyats sobre quatre ratlles rere el nombre 155 d’un llistat de normes que quan volen se les passen pel folre pel sol fet de ser majoritaris en lloc de democràtics.
Els altres, ara sí ara no amb cara de bon xai, sobre viure en llibertat que el 80% de la ciutadania va decidir, en un referèndum que, agradi o no, pel sot fet de ser la veu del poble èticament ja és legal, i a sobre rebent cops d’estopa pel sol fet de voler viure en una República en lloc de seguir en una monarquia tipus Srta. Pepis, parapetada rere forces policials semblants a les del crit!A MI LA LEGION!, d’un tal Millan Astray, i fiscals i jutges anomenats per dits índex d’ideologia UNA GRANDE I LIBRE sota un ocellot transvestit ara de gavina.
Si mixetes, a mi també m'atipa una mica tot plegat i ja tinc ganes que arribi el Nadal només per saber si, a més a més de deixar un modest lot de menjar al carret solidari del mercat, saber quantes petites barres de torró d'Agramunt hauré de comprar per enviar-les als sediciosos o rebels de Soto del Rea

dijous, 26 d’octubre del 2017

la decisió final que vol dir que ara va de bo

La notícia “Puigdemont declina de comparèixer al senat espanyol”, estalvia una humiliació més. Gràcies, enhorabona i benvinguda República catalana.
Obsessivament, a última instància i com a un gran final de festa, el Senat de l’Estat espanyol l’havien convertit en la típica ratera imperialista de sempre.
RATERA: Una de les locucions del Diccionari català-valencià-balear: Loc.—a) Caure a la ratera: deixar-se agafar a un lloc o situació d’on és difícil sortir.—
Poemes de revolta (1943-1978) Joan Brossa
Poemes civils (1960)
PERSONATGE (1)
L’ardidesa del Cid
L’autoritarisme de Felip II
La voluntat d’imperi de Carles V
I el cul i la veu d’Isabel la Catòlica.

ESCAMOTEIG FRANQUISTA DE CINC POEMES (2)
                                      L’OFICI
…Esta dirección General de Información, a propuesta del servicio correspondiente, ha decidido: Resolver dicha solicitud, en las condiciones indicadas en la hoja adjunta.
Dios guarde a Vd. muchos años.
Madrid, 24 de febrero de 1960
                             EL PAPER ADJUNT
Suprímanse los poemas en pàginas 33, 45, 60, 64, 70 (los sonetos suprimidos en rojo), y preséntese galerada impresa.

(1) PERSONATGE, avui <senadors constitucionalistes del 2017>
(2) ESCAMOTEIG FRANQUISTA DE CINC POEMES, avui, 2017 <para muestra un botón del artículo 155 de la Constitución>

dimecres, 25 d’octubre del 2017

dues cartes setmanals a soto del real

La iniciativa va ser presa després de llegir l'article d'opinió de l'Albert Om a l'ARA del dia 20 d'aquest octubre del 2017 tan important i decisiu en la història de Catalunya.
Com que no tinc relació personal directa amb cap els dos Jordis empresonats, se'm fa difícil d'escriure'ls un text propi, per això opto per la comoditat d'anar copiant tot allò que, quan llegeixo, penso els podria agradar o distreure a ells també ara que, gràcies a la vergonyosa democràcia de qui governa l'Estat, estan tancats injustament a la presó de Soto del Real mancants de llibertat on, de ben segur, els dies i les nits se'ls faran llargues i feixugues de passar.
La primera setmana varen ser dos poemes de revolta (1943-1978) de Joan Brossa.
La segona, per si de cas no poden o els ha passat de llarg llegir-lo,  serà una còpia d'un apunt del bloc "marginàlies" que parla d'ells I, de produir-se la tercera setmana, la quarta, la cinquena la..., segur que el meu text setmanal i el d'altra gent, als dos Jordis, en Sànchez i el Cuixart, no els mancarà de tenir-lo entre les mans.

dimarts, 24 d’octubre del 2017

rebuig de menorca al cop d’estat que perpetua el “francoland” (1)

A Menorca el cop d'estat perpetrat pel PP, PSOE i C's al Govern de la Generalitat de Catalunya, també va indignar i commocionar alguna gent que, atenent una crida de solidaritat conta l'execrable fet, no va dubtar en acudir a la Pl. Del Carme de Maó sense poder esborrar del rostre la barreja de sentiments de preocupació d'enuig i alhora de coratge tot assumint com un greuge propi el desori comès pel govern de l'Estat cap a les institucions de l'autogovern del Principat tan agermanat amb ses illes.
Un megàfon passant de mà en mà serví per donar veu a qui tenia la necessitat d'expressar-se.
La primera intervenció recordà que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola damunt l'autonomia de Catalunya sense acceptar cap mediació de diàleg intern o extern, suspenia les llibertats a tot l'Estat i a mesura que l'anava escoltant em ratificava el fet que la democràcia que presumeix tenir el govern de l'Estat, ja és com un miratge en el desert erm d'idees progressistes de la història borbònica espanyola, i que dins del darrer capítol que s'està redactant novament figurarà, un gallec il•lustra anomenat Rajoy, president del govern i del PP que, amb una ultradreta de C's i d'un esgarriat PSOE que ja fa envermellir als illencs que els hi són fidels cada vegada que es miren al mirall, capítol que explicarà la sempiterna visió dels vencedors gloriosos d'haver mantingut la unitat d'Espanya ni que sigui a costa de saltar-se totes les regles dels drets humans.
Megàfon en mà, algú va fer referència al perill del retorn dels primers anys foscos del franquisme, i si bé no li faltà raó, una que va néixer en la postguerra i per tant els va viure tots sap que malgrat els aires de llibertat dels 60, la sensació que tots, absolutament tots eren anys obscurs, si bé no ens llevava la son sí que impedia d'alçar mai cap campana de llibertat al vol.
Avui, la gravetat de l'abús d'autoritat dictant rocambolesques sentències judicials acusant de sedició a dos pacifistes activistes socials, empresonant-los, i en marxa la mateixa acusació al cap dels mossos d'esquadra i bastint als tallers del clavegueram la del delicte de rebel•lia cap al President de la Generalitat, després de les brutals càrregues policials contra la ciutadania, constaten i posen en relleu la prolongació de la dictadura del generalíssim fins als nostres dies, règim francofeixista nefast que alguns pensaven que amb la transició quedava descartat, mentre que altres, i a fe que devien ser molts i malauradament de diferent color polític, sabien que d'això ni pensar-hi!, o bé dit en la seva llengua, ¿de eso?, !naranjas de la china!



(1) Pedraules - Joan Pons 

dilluns, 23 d’octubre del 2017

els tres "és que" del trio format per un barroer PP un incivil PSOE un inepte C's

És que no en saben més.
És que no tenen vergonya.
És que ells també són actors d'aquest esperpèntic teatre de l'engany que és la UE dels 28 que perden els papers només de pensar com cony podrien tenir en un puny (de produir-se l'efecte dominó) a 98 membres d'una UE lliure, democràtica i verdaderament solidària els uns amb els altres, per la qual cosa, en cas d'arribar a què
, sortir d'Espanya signifiques també que ens expulsessin, seria el fet tan clarificador que en castellà se'n diu "matar dos pájaros de un tiro" seguit del tan nostrat "bon vent i barca nova".
Un altre dels poemes de revolta (1943-1978) de Joan Brossa
COMENÇA EL GRAN BALL DE LES BRUIXES
“...la paz, la seguridad y la libertat sólo son posibles dentro del marco de las leyes que nosostros mismos nos hemos dado...”
No doneu el nom d’agulla a aquesta rata que parla. 
Doblegat en mil sentits s’aixafa el full de paper. 
L’enemic sen calor als peus, segons diuen per la ràdio.
No arrengleren les gras pedres,
ni cap filó les travessa.
Brilla el llamp, i el tro espetega. Dels bastons sortia fum.
Els corns s’enllacen al front, presoner al mig d’una xarxa.
La dona que busca els hostes s’entortolliga tot ventat el foc.
L’edifici resta vençut pel vent nocturn de la costa.
Qui es mira al mirall tot nu al toc vespertí de la cabra;
qui  no defuig la conversa sota la disfressa humana.
No fa vent. S’apaga el llum.
La ment continua centrada per la fixesa dels ulls.
Errant, avara de mots, amb creus de claus a les soles,
la carn de canó de sempre sabateja el bou i esquelles.
Omplen d’escuma arrels profundes enlairats pots de muntanya.
El xai va a meitat de preu per a la gent traïdora.
Veig caure un seguit de pedres per cràters de fargalada.
Remoreja mots secrets, descalç per via ferrada,
el Ruc dels rucs llavorers abans de cobrir les plantes.
De tant gratar-lo, el seny cou.
La terra ets tu, som nosaltres, mares, ties, fills, germans,
batent el cap contra portes, plorant i estirant-se els cabells.
L’escorpí sota la creu estoqueja la gran vila.
Diplomàtics, militar, amb cistells sota l’arbrat.
La boca del pou pregunta amb cançó que apunta el sol.
Els amors es fan estranys i no embelleixen converses.
Una vaga invasió s’incrusta a les rajoles.
Els pastors cullen rocs per defensar-se.
Camps i muntanyes tornin ben forts i encesos
en aquesta plana vermella. No amagueu el vas d’argent
arrecerats en un peny, amb les forces esgotades.
Remenant el blat de moro se senten uns cops profunds.
Em diuen del sargantaire que té el cap com de mussol.
Hi ha ceba i pa negre a la plaça.
Els vidres no entraven prou. Tot dallant perdem les cames.
Comença el gran ball de les bruixes!
No és hora de solitud la que arriba des dels segles!
“...con nuestra institucionalización nada puede entenebrecer el momento en que, por designio de Dios, se clausure definitivament el período vitalicio de mi Capitanía.” 




divendres, 20 d’octubre del 2017

eterna sentinella de l'entorn que habita

Domines baranes teulades i tot tipus de talaia que permetin d'estar alerta o tafanera per, si et ve de gust, assetjar aus o insectes, clar que també, estoicament, deixes que algú se t'apropi per fer-te una carícia que, condescendent, agraeixes aixecant-te amb la cua en erecció tot obligant a la mà que t'acarona que torni a començar pel cap.

dijous, 19 d’octubre del 2017

l`a por ellos del 155 de la por

En mig de tanta incertesa per aquest 155 amenaçador pronosticant encara més privacions d'exercir amb normalitat l'auto governabilitat a Catalunya, avui tal vegada, un nou episodi d'abús d'autoritat a l'Estat se l'escapi de les mans.
Per això, no és d'estranyar que una escena normal d'un moviment normal d'una patrullera de la benemèrita encarregada segurament de la vigilància costanera entrant pel port de Maó, no fa ni una setmana casualment fotografiada amb el fons de la fortalesa de la Mola, esdevingui un impacte esfereïdor més que tranquil•litzador.
Al segle XXI, una Espanya membre de la UE, batent rècords antidemocràtics, continua amagant el cap sota l'ala per resoldre els problemes polítics territorials, disfressant la dissidència ideològica o bé de terrorista o bé de sediciosa.
Per coherència democràtica el rebuig de la UE pels dos Jordis catalans, el Cuixart i el Sànchez empresonats, hauria de ser el detonant que la continues fent creïble com a defensora dels drets humans.

dimecres, 18 d’octubre del 2017

i amb un somriure, menorca també va exigir: llibertat presos polítics sànchez cuixart

I amb el somriure de la revolta, exigint tossudament la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, arreu de l’Estat i fronteres enllà ahir, solidàries manifestacions com la de sa roqueta i les que seguiran, faran també possible si no enderrocar sí desemmascarar per arraconar, aquesta extrema i ultradreta (neofalangista a casa nostra), alarmantment creixen dins la UE.
Dos pacífics somriures d’activistes lluitadors pels drets socials i civils, acusats de sediciosos per la fiscalia i la decisió de la jutgessa Carmen Lamela de l’audiència nacional sorprenentment i tàcitament acatant la desautorització de l’Estat d’exercir la separació de poders esdevenint-se així grotescos representants d’aquella Espanya “que com una folla cantava vora el mar”, en l’Oda que va dedicar-li Joan Maragall, dos somrisos que ja estan empresonats dins dels madrilenys murs del penal de Soto del Real.
Adéu, Espanya és el darrer vers de l’Oda (1), un adéu ara assumit en cada una de les properes manifestacions, vagues o actes populars relacionats amb el procés i emmirallat sobretot amb els dos somriures encarcerats per la follia dels descendents directes o lacais del sagnant Imperi que com cantà el poeta:
Massa pensaves — en ton honor/i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, / et satisfeies — d’honres mortals/ i eren tes festes — els funerals, / oh trista Espanya!



(1)  Joan Maragall Oda a Espanya
Escolta, Espanya, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran;
vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d’honres mortals
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall, Oda a Espanya.


dimarts, 17 d’octubre del 2017

escarni a la societat civil catalana



Contra aquesta colla de bàrbars de l’Estat espanyol, lloada sigui la sedició pacífica dels Jordis, el Sànchez i el Cuixart. Tanmateix malpensada com sóc, qui no m’assegura que, per minimitzar l’escàndol d’immediats empresonaments i per satisfer-los el trastorn, algú, mirant cap a l’altre costat, els hi donà carta blanca als piròmans de Galícia.
Pels dos Jordis, una tria de dos poemes de revolta (1943-1978)de Joan Brossa 
Que el poble vegi, 
tot alçant el puny,
tenyir l’espina d’una
santa eufòria .
La meva veu indòmita retruny:
Tornarem a lluitar per 
la Victòria.

UN HOME  REPARTEIX....
La plaça, tant pels edificis com 
per l'animació que hi donen els veïns, 
és un dels centres de la ciutat.
Un home reparteix fulls clandestins.

Al Parc hi ha una Muntanya suïssa, 
un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec.

Un home reparteix fulls clandestins.

El carrer és tortuós i estret; 
té un teatre, dos cabarets i trenta cafès.

Un home reparteix fulls clandestins.

Aquest edifici està destinat 
a les oficines de la fàbrica 
amb magatzem i taller.

Un home reparteix fulls clandestins.

Hi ha obrers i estudiants tancats 
i abandonats en un calabós.

Un home reparteix fulls clandestins.

Per a anar a veure  els Ministres, Caps 
d'Administració i persones de categoria i distinció 
cal demanar-los per escrit una audiència.

Un home reparteix fulls clandestins.

L'església, malgrat no tenir torre 
sobresurt dels edificis del carrer.

Un home reparteix fulls clandestins.

Entren els criats per anunciar 
que el banquet està servit.

Un home reparteix fulls clandestins.

Gent sense casa ni sabates 
viuen en coves, als suburbis.

Un home reparteix fulls clandestins.

En una comissaria un senyor amb 
abric i barret denuncia que 
un home reparteix fulls clandestins.

dilluns, 16 d’octubre del 2017

fins aquí hem arribat (gràcies, gent desconeguda)

Prèvia: El sí o el no, exigit a cops d'aplicar el 155, s'ha convertit en una declaració de principis, en un fre a la repressió judicial i policial i a un emplaçament per dialogar de tot, d'allò que sigui prohibit i del que no.
A hores d'ara, tocades les 8 am, la resposta de Puigdemont a Rajoy afirmant si Catalunya és una república, ja és coneguda a Espanya, la UE i resta del món. Un cop més la democràtica "astúcia" independentista posa en entredit la també astuta timocràcia dels unionistes que governen l'Estat.
Després de la prèvia d'última hora, pispant l'encapçalament "Fins aquí hem arribat", de la Moliner en l'espai d'opinió del diari Ara, facilitant l'enllaç per si voleu llegir una de les seves fines ironies sobrades de raó, declaro que com que en la vida només m'ha calgut fumar un parell de porros per tenir-ne prou de saber que també així podria ser feliç, no només comparteixo el relat de l'Empar, sinó que també en especial, un dels comentaris que apareix i que copio al final, demostrant, sigui quin sigui el que avui succeeixi al Parlament de Catalunya, la transversalitat i amplitud de fronteres dels històrics i apassionats fets que gràcies a la ciutadania està vivint Catalunya.
Tanmateix vull deixar penjat al bloc un dels tants vídeos que corren per la xarxa sota l'explicació: "Aquest vídeo mostra els fets que van succeir a l'escola Els Horts del barri de la Verneda de Barcelona el passat diumenge 1 d'octubre."Un homenatge a la resistència pacífica de centenars de veïnes anònimes contra la violència policial que vàrem patir.", doncs penjar-lo em dóna peu per agrair públicament la sang freda de qui no  dubtava en captar imatges de violència gratuïta essent a l'hora, pel sol fet de defensar el dret de poder votar, també destinatària d'ella. Totes aquestes persones en enregistrar la brutal acció policial ordenada per l'Estat espanyol cap a la població catalana i també les escenes de goig per haver votat i defensar les urnes, d'alguna manera les converteixen en la mena de "freelance" objectiva i solidària al servei del món de la informació.
Gràcies gent anònima, a les de l'herba i a les dels enginyosos mòbils, entre totes s'està fent tot, però si avui dilluns, perdent del tot el nord activen el 155, el 116 o el que s'inventin, la intel•ligència de la força, és a dir, la dictadura i el seu terrorisme d'Estat, aquesta  regnarà amb especial escarni damunt terres catalanes i gairebé en tots els racons d'Espanya, amb la qual cosa, adéu cultura, adéu identitats, adéu llibertats..
Comentari 13/10/2017 23:25  -esplendor sobre l'herba
Visc i sóc de fora de Catalunya. Heu de saber que el comportament del poble català el dia 1-O des de la resta de l'Estat s'ha percebut amb una infinita admiració per una bona part de la gent,i també amb una enorme i secreta i callada enveja per part dels mateixos que trauen al balcó el bou estampat. Passarà el temps i la data de l'1-0 de 2017 potser serà contemplada com la major mostra de rebel•lia cívica i de resistència pacífica de tot un poble contra tota la brutalitat de l'Estat mai vista en este país en tota la seua història. Per a un poble hi ha victòries encara molt més profundes que la d'aconseguir el reconeixement com a Estat per part dels Poders i eixa victòria és la de l'orgull i la de l'admiració de tothom. Poble i Estat són,de fet,i a sovint, incompatibles perquè el primer és la gent i el segon és el Poder, que somet a la gent. Per això només vull dir que passe el que passe, República o no,155 o no, el poble català ja ha guanyat..., per sempre. E. Moliner sap,com a bona escriptora, que en les bones novel•les importa relativament poc el desenllaç, acabant la majoria d'elles amb "final obert", i si el llarg Procés Independentista fóra una novel•la, esta hauria d'acabar com a últim capítol amb l'1 d'Octubre.I potser amb eixes imatges dels veïns d'un poble caminant com un sol home, i sense alçar ni una veu ni una pedra, darrere de les furgones de la guàrdia civil convidant-los a anar-se'n i que no havia jo vist fins ara ni en les pel•lícules de ciència ficció.

divendres, 13 d’octubre del 2017

més val prevenir que curar

Prèviament, peti qui peti, els divendres al bloc amb etiqueta de  "la gatera" sempre seran vostres perquè cap mal de cap, de ràbia o atzucac amb què ens trobem dins dels territoris enllaçats per la llengua, són mereixedors de substituir-vos.
Moixet, segurament estaràs força estranyat de la flassada que t'has trobat damunt del llit amb la calor que fot.
Tu com que ets jovenet, t'has perdut les sensacions de les quatre estacions de l'any i no perquè no n'hagis viscut gairebé dos. No passis pena, només és el costum d'airejar mantes i edredons a prop de la castanyada que és quan la tradició diu que la tardor s'ha esvaït completament.
Fa una pila d'anys, en la indumentària i roba de llit, menaven quatre estacions, la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern, proveïdora cadascuna de sensacions i fenòmens atmosfèrics propis, però ara, amb el canvi climàtic, els que sou nouvinguts al planeta, només noteu dos tipus d'emanacions ambientals, la d'una llarga tardor amb espurnes d'un desaparegut hivern i la d'un estiu de dia i nit tropical salpicat d'una també desapareguda primavera.
Així doncs moixet, per costum i per si de cas, tindrem a mà la gruixuda manta, no sigui que una baixada sobtada del termòmetre, de no estar preparada, ens faci agafar una calipàndria. 

dijous, 12 d’octubre del 2017

mariano rajoy o l´art d´enviar l´empatia a la merda

Rajoy, secundat pel PSOE amb el 99% de l'oremus perdut i C's amb el 100/100 de la ira ultra dretana crescuda, té el dit índex a mig centímetre de pitjar el botó del 155 que ja té el dispositiu de seguretat desactivat pel propi reial capità general dels exèrcits espanyols, Felip VI.
Ara bé, si com seguint el fil de la revolta dels somriures, aquest repte tipus partida de ping pong, que el dia 10 d'octubre  va fer la primera sacada des del Parlament de Catalunya en espera, no només de desconcertar al poderós i bunkeritzat Estat, sinó també per donar-li temps d'assimilar tot plegat, podria ser que el botó del 155 quedes novament en la pacífica fase d'inactivitat.
De ser així, i en el supòsit d'estar jugant els punts d'una partida de tenis de taula, veuríem 21 dies seguits o alterns de competició on ambdós jugadors, escoltant europees i mundials veus de savis erudits o mandataris carregades de raó, fent d'àrbitres del conflicte preservant en tot moment que l'honestedat i joc net de la democràcia, de la llibertat i dels drets humans estigues sempre en cada una de les jugades de defensa i atac, ningú pot dubtar de qui té les de guanyar i, de ser així, ara, envejant per uns moments la facilitat de l'Iceta i d'en Borrell deixant anar tirallongues en anglès, jo que com en Rajoy no tinc ni punyetera idea, valent-me de Google traductor i dedicat als independentistes deixo anar la meva: Let us keep the peace of mind that we will find the way.

dimecres, 11 d’octubre del 2017

renoi amb aquest SÍ però encara NO

Renoi que n'és de gros el sentiment d'agraïment que sentim per vosaltres, les dues generacions posteriors a la nostra, els qui a mitjans dels anys 50 del passat segle, filles i fills de republicans d'obrers, de classe mitjana o alta, endiumenjats jugàvem per parcs o jardins de pobles i ciutats, sense adonar-nos dels esforços que dia a dia feien els nostres majors per, en la derrota, sobreviure amb dignitat.
Renoi com vàrem agrair-vos la prole d'aquella generació de republicans perdedors pel cop d'estat feixista, quan al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, va sortir l'anunci de publicació de la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (1938-1978), retornant així la dignitat dels nostres represaliats dins del territori català, dignitat incomprensiblement i vergonyosament pendent a la resta d'autonomies de l'Estat espanyol. 
Renoi també ahir, com amb llàgrimes d'emoció escoltàvem el discurs de Carles Puigdemont, consensuat entre Junts XSí, la CUP, l'ANC i Òmnium al Parlament de Catalunya, deduint per tant que aquest Sí a l'estat independent en forma de república, va de veres. 
Donada la importància històrica, un de veres calculat per transcórrer unes setmanes o mesos amb més seny que rauxa perquè aquella part dels demòcrates de la UE i del món, que encara duen una bena als ulls tot pensant que l’ombra del feixisme a l’estat espanyol estava fora del redactat de la constitució del 78 o els cau de la cara, o bé no, amb la qual cosa farà visible l’apocalíptica ombra d’aquell nazisme o feixisme dins del famós Tractat que establí una Constitució per a Europa i això ja serien les figues  de l’altre paner que hauríem de descartar si volem estar a dins o fora.

dimarts, 10 d’octubre del 2017

som els saltamartins d'en brossa!

 l'ANC ha convocat una concentració de suport a la declaració d'independència per avui ales 18 hores, davant del Parlament al passeig dels Til•lers i l'avinguda de Lluís Companys.
L'ANC i Òmnium, sempre han estat capdavanteres en agermanar la ciutadania entre altres coses per aconseguir de manera cívica i pacífica el dret de decidir allò que com a poble volem ser. El resultat del referèndum de l'1 d'octubre, va deixar ben clara la decisió majoritària.
Empentes, cops de porra i de peus, destrosses a fora i dins dels col•legis electorals per uns bàrbars ensinistrats per algú que ideològicament també educa per odiar, ha estat el detonant per legitimar encara més el referèndum de l’1-O deixant ben clar, després del recompte de vots, que sí, que el poble vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república.
Avui a les sis de la tarda, davant del Parlament hi haurà gent concentrada, i en cada racó de Catalunya i part de la resta dels països catalans emocionalment també, sense oblidar les mostres de suport de persones d'altres comunitats de l'Estat.
Aquesta mateixa nit les respostes oficials del govern central comandat per l’intransigent i violent PP recolzat pel PSOE i C’s, seran en el sentit de no fer-ne cas?, de no escoltar, i per tant actuar continuant amb  verbals amenaces en lloc del diàleg?, apareixeran garrotades i detencions?..., cap problema, ens doblegaran però no defallirem en l'intent doncs  ja fa temps que sabem  que som i serem tant si es vol com si no, "El poble", allò que l'estimat i genial Joan Brossa, joguinejant amb  versos  va definir:
SALTAMARTÍ
Ninot
que porta un pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
El poble.

dilluns, 9 d’octubre del 2017

vargas llosa, borrell, coixet: particular respostes a tres perquès

En la manifestació d'ahir convocada a Barcelona per la Societat Civil Catalana, tot demanant explícitament que només hi haguera símbols constitucionals, el possible munt de dubtes del que en el fons  són aquesta gent (vinculada a l’extrema dreta i el franquisme) quedava del tot esvaït.
Resposta 1: Per què Vargas Llosa pronuncià un discurs propi? -Perquè crec que representa l'incendiària figura que per terres llatinoamericanes denominen "El arte de entusiasmar a la tropa" Vegeu "Reflexiones sobre la guerra de los Mil Días | banrepcultural.org www.banrepcultural.org/node/32506¿Cómo fue, en esta lucha, lo que algunos de los manuales del siglo pasado llamaron "el arte de entusiasmar a la tropa", y hasta dónde se entusiasmo?". 
Resposta 2: Per què Josep Borrell va fer un discurs propi ? -Perquè d'ençà que el PSOE en 1979 abandonà el marxisme de Marx passant al centreesquerra del felipisme, els socialistes començaren a fer el cim d'avui que consta de tres campaments base. 1r. Joaquin Almunia iniciant l'esquerda en el centreesquerra. 2n Rodríguez Zapatero deixant l'últim concepte del centreesquerra mortalment esquerdat. 3r. Alfredo Pérez Rubalcaba, sense caure-li la cara de vergonya, per no quedar fora de la gesta conqueridora, transforma el partit en un centredreta, desconcertant  a part de la militància que comença a abaixar-se en marxa del tren socialista. I avui, amb el Cim coronat per Pedro Sánchez, engegant definitivament a dida la pràctica del marxisme, i les paraules de Josep Borrell ,reblant  el clau fotent la teoria a la merda, per vergonya pròpia i aliena, s’esdevé en la mena de caricaturesc partit socialista obrer ultradretà, que ahir donava "permís" tot aconsellant als seus per anar a la manifestació dels SCC d'ideologia "a por ellos".
Resposta 3: Per què Isabel Coixet  assegurant que no estava compromesa a res desmentí la seva  participació a l’acte convocat per SCC? -Perquè que negar el compromís sense ni un intent de querellar-se, fa pensar que veus properes i estrangeres li hauran aturat (per dignitat del setè art) els peus per no caure en la temptació de convertir-se, amb el temps, en la Leni Riefenstahl, d’aquest esperpèntic borbònic feixista govern de l’Estat.
L'acte a favor de la unitat d'Espanya, per a tots els gustos serà del tot analitzat per experts comentaristes, per la qual cosa, a fi i efecte de buidar el pap, només faré una concisa valoració personal:
De Vargas Llosa, si en una ocasió va dir "Catalunya sería un paisito gobernado por fanáticos" parlant sobre la independència, el seu discurs va ser l'essència del clàssic "bocazas" que va de sobrat per la vida no només amenaçant i desprestigiant sinó que també pixant fora de test pel pensament únic que el fa vociferar que "Pudemont, Jonquera i la Forradell" són terroristes i racistes.
De Josep Borrell, fent-se el simpàtic citant el seu amic que viu a la lluna que, com que està tan lluny només veu independentistes pel territori català i per això li pregunta on són els altres, Borrell, exhortant a la multitud els "jalea" tot dient-los, -aquí, aquí esteu!, aquí, esteu aquí!!!, tal qual com aquell ¿como estan Ustedes!!!???, d'estil pallassos de TVE convertint-se per uns moments en l'autèntic engrescador d'infants, portador de l'única estelada ahir pressent a l'escenari i tímidament entre la multitud, assegurant que aquesta, la multi estelada de la UE, és la seva,.
I del Manifest dels convocants, llegit al final a mitges entre un dels membres de SCC i l'ex fiscal Jiménez Villarejo esplaiant-se fora del text a llegir vomitant serps i gripaus titllant entre altres qualificatius de "presumptes" delinqüents, a Puigdemont, Junqueres i Forcadell, ja no sé què dir quan penso que aquest bon home ex fiscal defensor ahir també davant del micròfon de la Fiscalia de l'Estat i d'aquells fiscals partidistes del PP que tenen entre mans causes contra membres de JuntsXSí i contra ciutadans implicats en el procés d'independència, en ser ni més ni menys un veterà d'aquella transició del 78 ex afiliat del PSC i ara, no sé si per rejovenir l'esperit de lluita, encara ho serà de Podem, arribo a la conclusió que ni els del teatre de La Cubana ni els de Polònia, tenen guionistes que superin l'espectacle que íntegrament (perquè després es queixi algú) i en directe el canal 324 de TV3 retransmetí ahir.

diumenge, 8 d’octubre del 2017

deixebles, els de Mèlet i els de Sòcrates

A prop de no sé quin decisiu final que donarà pas a un tampoc sé quin nou començament, dia rere dia un esdeveniment popular sacseja consciències.
La coincidència de l’aparició ahir en escena d’una marea blanca convocada arreu de l’Estat, demanant diàleg (alguns avui també sortiran al carrer a Barcelona sense el color blanc) amb la similitud de vestimenta d’una altra gran marea anual acudint a la Meca, m’ha fet fer-ne la composició extraient imatges d’Internet, i, la coincidència que al dors del full del dissabte 7 d’octubre arrencat avui del calendari, uns versos de Fina R. Palau (1)  se’m barregessin  amb tot plegat, aquí us els deixo tot fent un extra de diumenge al bloc.
RECORDANT SÒCRATES
M'hauria agradat ser com Sòcrates
buscant el diàleg per recapacitar,
però no ha estat possible,
i cada vegada més el temps i l'experiència
han endurit els meus sentiments.

La societat t'acusa de corrompre
la joventut perquè els ensenyes a pensar,
i, malgrat el temps que passi,
encara han sobreviscut els Meletos
que democràticament ens estan apuntant.

(1) FINA R. PALAU - Barcelona Review



divendres, 6 d’octubre del 2017

monotemàtics informatius i debats

No facis cas, moixeta, si últimament a casa teva les notícies de televisió i espais de tertulians informant i debatin sobre un petit país català de parla com la que tu entens, tenen més presència que d’altres programes despreocupats d’allò més.
Si tot passa i tot queda, com deia un poeta sorià, tu no deixis de sortir cada dia per asseure’t a l’ampit del finestral a veure els carros (o el que sigui) passar mentre esperes el sol, paraules que també crec són d’un vergelità músic, cantautor, escriptor, sediciós…, aquell que animava la gent a tirar de la corda que els lligava a una estaca on, mira tu ara moixeta, uns per aquí i altres per allà l’estan tombant de veres, per això, polida gata, els noticiaris i debats per la pantalla petita casolana, no se’n surten del guió d’aquest sacsejador succés d’alegria i goig per uns i, d’emprenyamenta i desfici per altres.

dijous, 5 d’octubre del 2017

constitucions espanyoles, 9 des de “La Pepa” del 1812 a “La Florida” (fermentada) del 1978

En aquests últims anys del segle XXI entre Catalunya i Espanya, veus del govern central no paren de dir que poques o cap qüestió s'ha de discutir, que s'aparti del text constitucional redactat i pactat entre representants dels partits polítics emergents en les eleccions de 1977. Avui, amb l'esclat territorial de "la revolta dels somriures i els clavells del poble català" per assolir la independència, les veus contràries al debat profund i conciliador cercador de l'arrel del problema, diuen, espantats per a on s'ha arribat, que s'han de recuperar marcs legals de diàleg.
Certament que això és i serà així perquè al cap i a la fi, la condició de persona, sempre prevaldrà, però la defensa aferrissada d'una part del problema de mantenir aquest enquadrament legal ("la florida" Constitució espanyola del 78) sense canviar-ne una coma, amb la mala peça al teler que conté des del primer dia, difícil serà arribar a democràtics acords perquè, el totalitarisme d'uns i altres, sense la presència conciliadora d'expertes de procedència exterior fent de mediadors, ha fet que ens trobem on ara estem, amb una de les parts tossudament i pacíficament alçada la ciutadania, davant l'altra cada vegada més contundent mena de búnquer de l' Estado español y sus muchachos"
Els tossuts, organitzant manifestacions, concentracions o cassolades participant, des del primer dia, dels més menuts fins als besavis de la família quan no hi ha amenaces intimidadores, i quan hi són, els més vulnerables queden esperant a casa la tornada dels seus mansuets valents.
Els del búnquer, també surten al carrer però potser conscients acostumats a substituir una suau tossuderia per una mala llet, de grups familiars al complet no se'n veu cap ni un. També innovadors en les formes, es fan notar actuant d'amagat a la nit, estoquejant pneumàtics de cotxes igual que maten toros a les places de braus. A Verges se n'han trobat 120; a Medinyà, 16; a Sarrià, 13 i a Girona -a la zona de la Devesa i l'Auditori- se n'han localitzat 13 més,
Algun senil del búnquer, tot veient l'exemplar reacció dels bombers de tot el territori català treballant als llocs on podien acudir preservant a la població de possibles allaus d'hòsties, àvid de donar-los feina més professional i potser imaginant la ciutadania com els encenalls sortits del seu ribot, fa de piròman llençant flamejants míssils a través dels mitjans de comunicació: Alfonso Guerra (PSOE) recomana enviar l'exèrcit a Catalunya "No es pot negociar amb els colpistes, cal actuar contra ells", diu Segons ell, l'únic defecte de Rajoy és que no sap prendre decisions, i pel que fa a Felip VI, afirma que el seu discurs va ser "impecable".
I de foc també va la cosa quan els de L'Audiència Nacional, citant a declarar Trapero, Sànchez i Cuixart per un presumpte delicte de sedició, semblen que tanmateix ja tinguin la pira a punt i ben a punt.
Mentrestant, a Brussel•les en una Eurocambra desoladorament més que mig buida, L'Eurocambra reclama diàleg a Rajoy i condemna la repressió policial alhora que rebutja fer de mediadora del conflicte i demana al Govern que respecti la lle. Sort que com que tot ja no està per fer, serà cert que tot serà possible.

dimecres, 4 d’octubre del 2017

no tinc por de tenir por d’una de les dues espanyes

No tinc por de tenir por, de continuar sota la vigilància i empara d’aquesta fiscalia espanyola que declara avalar l’actuació policíaca de l’1-O i es nega a investigar els fets.
No tinc por de tenir por, de continuar sota el control del ministre Zoido de l’interior de l’Estat que diu a la Policia Nacional: “Vau fer honor a l’uniforme que vestiu “El ministre de l’Interior reitera que “els únics responsables són els que han generat crispació”
No tinc por de tenir por, de continuar sota l’arrogància de la vicepresidenta Soraya de Santamaria que defensa l’actuació l’1 d’octubre de la Policia i la Guàrdia Civil, tot jutjant-la de “proporcional i proporcionada”.
No tinc por de tenir por, de continuar sota l’estultícia de Mariano Rajoy per les paraules que mana vomitar sobre Catalunya per la boca del seu portaveu Rafael Hernando quan diu que: “El PP califica el paro en Cataluña como “huelga general política de corte nazi”
No tinc por de tenir por, del discurs d’ahir de Felipe VI obviant la brutal repressió policial contra qui, en teoria, hauria de considerar súbdits del seu regne, la qual cosa no deixa cap dubte que el poder que ostenta és una grotesca pantomima de marioneta articulada per mans neofeixistes ensinistrades pel més ranci feixisme espanyol, aquell que encara ostenta son pare Juan Carlos I.
Però del que veritablement començo a tenir por és de tota aquesta “minoria silenciosa” de què parlen alguns partits constitucionalistes, per no saber si el silenci és la temença que la defensa de la democràcia i drets humans reclamats en major mesura per manifestants a Catalunya i en menor, en altres indrets de l’Estat, faci trontollar-los el modus vivendi que gaudeixen com a compensació a la “lealtat a los poderes del Estado” que mencionava ahir Felipe VI en l’autoritari i arbitrari “mensaje a la nación”, senyal evident que de ser així, serien favorables a les desigualtats socials que conformen l’existència d’aquest món de rics i pobres.
Tanmateix per acabar-ho d’adobar, en mig d’aquests desgavells em fan venir por que les mocions de censura o reprovacions anunciades al Congrés o al Senat de Madrid, no signifiquin la sempiterna excusa maquiavèl•lica de fer veure que tot podria canviar per allò de què res canviï, o per dir-ho d’una altra manera, com la vella estratègia de la pesca amb ret d’arrossegament utilitzada per atrapar un banc de peixos lliures, que en aquest cas seria per desposseir de llibertats i drets socials i civils a qui atrapin, disfressant de demòcrata la Constitució del 78 que els recull dins l’enorme ret.
I per acabar, la por de no tenir por desapareix de cop pel temor de pensar que si la UE, observadora ara de la violència física, verbal d’ètica i moral dictatorials que està sofrint Catalunya pels governants d’Espanya, a Brussel•les no s’hi posa remei per aturar-la, potser sí que en aquesta Europa dels 28 membres units, com el conte del vestit nou de l’emperador, voldrà dir que a principis del segle XXI, la sustenten els mateixos poders fàctics que en els principis del XX sustentaren el feixisme i nazisme.

dimarts, 3 d’octubre del 2017

1-O, la menorquina solidaritat amb catalunya i un particular paral•lelisme

El mateix 1r d'octubre, Menorca a les 19 hores va fer una cassolada de solidaritat amb la Catalunya reprimida brutalment des de primera hora del matí.
Com en tants llocs de balears i de la península, amb només quatre hores, més de 500 persones ompliren la maonesa plaça del Carme fent sonors tocs de cassola que, davant l'aparició d'un furgó de la policia estatal carregat d'efectius atestant la concentració des d'un lloc proper. Reptant-los amb la mirada la gent concentrada, acceleraren  el redoblament continuo d’estris de cuina durant prop d’un hora, elevant el soroll al màxim de decibels possibles amb xiulets i escridassades de NO TENIM POR.
Potser sí que la presència de la policia va ser per preservar-nos de qualsevol aldarull amb els 700 manifestants (entre Maó i Ciutadella convocats amb dies d''antelació) que el dia abans van fer una "rojigualda" demostració pública "por la unidad de España"..., tal vegada si però segurament no, tot veient a les ordres de qui, ara com ara, estan.
Presentà l'acte solidari, Adriana Aguilar de Chachas sense Fronteres i Ariadna Ferrer, d'editorial Arrela llegí un emotiu manifest i altra gent del públic també va poder expressar davant del micròfon la indignació i continguda ràbia pels fets que estan passant a Catalunya i també és d'agrair la decisió de la batllessa de Sant Lluís d'excusar-se d'anar a cap acte oficial en honor al cos de la guàrdia civil o policia tot donant explicacions de per què. També la presència d'un dels membres dels Sonadors de Son Camaró, Joan Carles i en Tomeu de Pinyeta Pinyol, feren cantar a la concurrència, des del "Diguem NO"(tant de bo el cant fes reflexionar al seu autor) i l'Estaca (que al seu autor mai li calen mitges tintes) fins a unes enganxoses tonades infantils amb lletra canviades al•lusives a la resistència del poble davant tota mena d'injustícies.
En calent va impedir que goses dir la meva que ara, fredament, veig que no canviaria gens doncs després de quedar atònita tot seguint des de primeres hores TV3 o Catalunya Ràdio, em preguntava què va donar-los d'esmorzar el tal Pérez de los Cobos a la cuirassada guàrdia civil i policia de l'Estat perquè actuessin d'aquella manera, atacant persones de 18 fins a 90 anys amb un sobre a la mà per introduir-lo dins d'una urna, amb empentes, cops de porra, de peus, vexant amb tocaments a dones com si convertir-se en violadors també els fos permès, sinó que també arrasant com el cavall d'Àtila, destrossant a cops de bota i fornides barres de ferro, portes i finestres d'aquells centres d'ensenyament o d'activitats cíviques tan estimats per la ciutadania, la qual cosa, i perdoneu si en ser septuagenària se me'n va el cap, m'impedia de discernir entre la diferència d'un boig fanàtic conduint una furgoneta blanca pel mig de la Rambla de Barcelona un fatídic dia d'agost, entre els més agressius antiavalots del dia 1 d'octubre escampats per tot Catalunya a la recerca de requisar urnes i paperetes de vot, descartant naturalment la mortaldat entre la població, perquè potser aquí i només aquí, és on recau la seva "proporcionalidad".







dilluns, 2 d’octubre del 2017

pedro i pablo de psoe i podemos, quina xamba!


Mireu si heu tingut bona astrugància Pedro i Pablo, que segurament
aquests bàrbars independentistes proporcionalment continguts per la pacífica guàrdia civil i policia estatal, us han posat en safata de plata la dimissió del Sr. Rajoy.
Mireu si heu tingut sort Pedro i Pablo, que la vostra sempre teòrica rèplica d'aquests últims mesos contra la política del PP, serà només això, teoria sense pràctica enregistrada dins del currículum i para de comptar, perquè el desig de democràcia llibertat i independència demostrada ahir, dia de l'1-O, per una gran part de poble català sumant-se afiliats o simpatitzants dels vostres respectius partits, ells solets i només ells solets, sense embogiment fanàtic o partidista us han posat, metafòricament dit, el cap d'en Rajoy en aquesta platera d'argent que ara, vosaltres utilitzareu, això sí, de manera partidista fent mèrits davant l'opinió politòloga de la UE i dels EUA.
Fer-vos mirar també Pere i Pau, aquesta malaltissa mania de considerar il•legítim, el referèndum de l'1-O sense adonar-vos-en que amb les hòsties repartides pels antiavalots de la guàrdia civil i policia de l'estat a la gent del poble que des de 10 hores abans, atrinxerades dins dels col•legis electorals i fent cua a l'exterior en previsió de "proporcionales" mesures repressives, brutal espectacle que mai podia fer-nos imaginar que el quadre de Ramon Cases, "la càrrega" de principis del segle XX, es convertís en luctuosa realitat del segle XXI. Per la qual cosa, PPSOE i Podemos, ara com ara a 2 d'octubre a ulls del món aquest referèndum, la ciutadania del poble català ha aconseguit de transformar-lo, si no en el que més, en un dels més legítims celebrats mai a l'estat espanyol.
Mireu, Pedro i Pablo que ara ja esteu en el bon moment de no deixar escapar tocar la glòria del fet que un dels dos sigui el pròxim president de govern de la monàrquica pàtria vostra, això sí, sempre a condició de no quedar-vos quiets a l'estil "prietas las filas" (tu Pedro tens un peu a dins) i submisos al missatge rajoynià de què les forces policials han actuat "con firmeza en la defensa del estado de derecho con herramientas judiciales utilizadas con proporcional i proporcionado uso, dando las ordenes oportunas a guardiaciviles i policias del estado"
Mireu Pedros, Icetes, Pablos i qui sigui dels teus a Catalunya, vosaltres al vostre rollo i nosaltres a la nostra corda, aquella que tibant l'estaca ja l'hem fet caure i ara, un cop cabdellada la tindrem sempre a punt perquè ja se sap que tard o d'hora sempre hi haurà alguna estaca, això si, de quilòmetre zero a tombar.

diumenge, 1 d’octubre del 2017

albiolades obsessions de la neteja

Benvolgut Albiol, avui bona part de la ciutadania de Catalunya, omplirà urnes de metacrilat similars, com bé afirmes, al contenidor on la teva esposa cada dia diposita la roba bruta, bé, tu has dit “la meva dóna” i com que les dones, amb marit o sense, som així d’ordenades, segurament la teva arreplegarà les peces brutes que potser, per presa o masclisme, deixes tirades al lloc on et mudes de camisa o roba interior.
Dilecte exalcalde, recordant ara un dels eslògans de la campanya que vas fer per no perdre aquella alcaldia que al final et van arrabassar, on deia “limpiando Badalona”, no hi ha dubte que la netedat, gràcies a col•laboradors propis o externs, en ser una constant que t’aclapara d’allò més, m’ha fet pensar si els oficis dels teus progenitors no seran els culpables de tot plegat.
Segons la Viquipèdia, Xavier García Albiol ets fill de pare immigrant d’Almeria i d’ofici conductor del camió municipal de la neteja -imprescindible tasca per mantenir sanejada la convivència de la comunitat ciutadana- i de mare catalana, perruquera de professió – tanmateix imprescindible en la societat- acostumada a rentar i rentar caps tasca necessària abans d’iniciar el curós treball de marcar, eixugar i pentinar el cabell segons el gust o necessitats de la clientela.
De l’ofici del teu pare en tinc molts bons records d’infància quan pels anys 50, tocades les 7 de la tarda l’escombriaire recorria els carres de Gràcia amb un carro tirat per un cavall tot avisant la seva presència a toc d’una petita trompeta, so que feia que la mare em manés de treure aquell cubell de llauna ja sense tapadora de les deixalles de casa, i obeint-la, esperava a peu del portal que aquell senyor del corn de llautó d’un sol so esquerdillat i armat de gruixuts guants, m’agafes el cubell de les mans buidant-lo dins l’enorme cistell que traginava amunt i a vall i que un cop ple, equilibrant-lo damunt del cap grimpant pels eixos de l’enorme roda del carro, buidava per un dels forats superiors del contenidor que menava, el més important però és que tot aquest ritual de moviments i tocs de cornetí, l’anava fent acompanyat de somrients amistançades salutacions d’hola i adéu per a qui en mà, li entregàvem la galleda.
Ja veus Xavier, quan parles de netedat, em fas venir al cap el vessant cívic i tendra d’algun dels moments d’infància per la qual cosa, em sap molt greu quan penso que un net o fill d’un d’aquells treballadors ara sigui el representant d’un partit de contingut i seguidors d’ideologia pro feixista que té com a emblema aquella au que quan cerca aliment, tot engolint restes orgàniques, també escampa la brutícia i que, ara situats en el poder, quan el recompte de les paperetes del legítim referèndum aquesta nit s’hagi fet, preveient la resposta que tu i els teus aneu insinuant, veurem fins on arriba aquesta permissivitat de la UE que fins ara la teniu fent els ulls grossos davant la dissimulada aplicació de l’article 155 emprant, això sí, la fiscalia de l’estat i el TC com escuts tàctics per escapolir-vos de la mancança absoluta de diàleg polític i pràctica democràtica que patiu, atiant només antigues consignes d’aquell “Generalisimo” amb la qual cosa heu aconseguit, tot solets i ben solets, que les dues espanyes que cantà el poeta, la virulenta i totalitària i la pacífica i democràtica, tornin a estar presents en la pell de brau, i arxipèlags balear i canari.
Gràcies noi per la mala feina feta causant en gran part de l’augment d’empoderament ciutadana, que la UE ja contempla amb bons ulls. Nosaltres tal vegada amb la deessa Atena fent-nos costat, amb bon vent barques velles noves i futures, salparem ben aviat.