Per altra banda, qui només vol ser senzillament lliure, tot un poble, la ciutadania d'aquest, ja tenim la clau que des del 1714 ha anat passant de generació en generació, treballant en tota mena d'arts i oficis honorant-los i reinventant-los quan calia, per viure culturalment i econòmicament sobrevisquin sovint als històrics embats adversos que volien silenciar, no només allò que sentimentalment ens pertoca sinó que també, allò que en essència i puresa exigim de poder exercir, la DEMOCRÀCIA, sí, en majúscules.
Aquesta clau ara en poder de la ciutadania, gràcies a aquest tirànic i desmesurat comportament dels qui dins del parlament de la cort i regne d'Espanya, fan "prietas las filas" amb el Sr. Rajoy i els seus lacais (gràcies Rufian per assenyalar-los) ja té una porta amb un pany per ficar-la, fer-la girar, obrir-la i sortir a la concòrdia i llibertat i, qui sap ara si el famós dia 2 d'octubre de què tant es parla, els veïns de l'exterior no estaran esperant-nos amb els braços oberts per haver fet caure un dels residus del feixisme encara viu a la UE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada