“el més petit de tots” o el fet de fer el paper de friqui, de tant en tant ,no té per què ser dolent

Del Sant Boi de Llobregat del 1976, al tot Catalunya del 2017, 41 anys d'espera reivindicativa, de tossuderia espera i de completa esperança per estar a tan sols 20 dies de l'1-O, per poder exercir l'universal i legítim dret que el Govern de la Generalitat de Catalunya, legitimant la convocatòria d'un referèndum, permeti a la ciutadania dipositar en les urnes SÍ o un NO com a resposta a la pregunta «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?»
Algú gosarà posar en dubte la resposta de “el més petit de tots”?

Va néixer el 1937, i encara està dempeus,  la Viquipèdia ens diu “El més petit de tots és una figura creada per Miquel Paredes l'any 1937 per encàrrec del Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya. La seva finalitat era simbolitzar la lluita antifeixista del catalanisme popular durant la Guerra Civil i se la titulà «la mascota de la revolució».[1] La figura representa un nen que avança vestit amb una granota d'obrer -vestimenta característica dels milicians, amb una senyera a la mà dreta i el puny esquerre alçat, que crida a lluitar contra els facciosos.

Paredes s'inspirà en la cançó popular Els tres tambors, de la qual Pere Quart en féu una versió per acompanyar la imatge d'El més petit de tots. El mateix any, Lola Anglada redactà i il•lustrà un conte sobre la figura.”