dilluns, 28 d’agost del 2017

barri de porta (5), escoles en lluita, un Epíleg , La Rambla i Per altre banda.

L'epíleg: Pel que respecta a ell, només deixar unes quantes adreces amb les quals vaig topar tot cercant informació per la xarxa i que anava seleccionant i arxivant a fi i efecte d'oferir-les al final per si també podien ser d'interès per algú. Escuela Soller   -   medium.com   -   avvcmeridiana.
La Rambla: L'atropellament massiu deliberat del 17-8-17, ha fet anar a la recerca de versos de poetes que deixaren petja, i de cop i volta dolguts en aquest cas, ha motivat opinions de tota mena donant a entendre també l'essència de l'emblemàtic passeig barceloní.

Una de les opinions "Havia de ser la Rambla" de Marina Subirats (la tria és innocent de fer retrets personals)s'oblida de mencionar la presència de tantes manifestacions veïnals dels barris de Barcelona, o de col•lectius d'obrers, o d'artistes, o de marginats..., tot exterioritzant la reivindicació que els movia desfilar per la Rambla, anessin o no a parar a la Casa Gran, per difondre l'exigència de resoldre el problema, l'abús empresarial o la marginació. Per tant, SÍ, senyora Subirats, La Rambla és tot el que vostè diu i, en bona part, també allò que potser, per manca d'espai, en el seu cas o, d'incomoditat per no resultar tan bucòlic per d'altres, se'ls hi ha oblidat de dir, és a dir, La Rambla com espai per reivindicar, això sí, racionalment i pacíficament, qualsevol atac injust cap a la declaració dels drets humans on nascuts a Catalunya, nouvinguts o visitants, de ben segur, fent costat a la causa, s'hi sumarien.
Per altra banda, el colpidor fet d'aquest 17 d'agost, ocorregut en el transcurs d'anar penjant al bloc el material gràfic corresponent a l'apartat de les Escoles en Lluita, tot veient-ne la casualitat en el temps de captar certs indrets, m'ha impulsat a tornar a penjar novament tres de les fotos exposades recentment afegint-ne el ja mundialment popular eslògan que, de ben segur bona part de la ciutadania que portava pancartes reivindicant escoles, hauran tornat a fer duent les del "no tinc por" tot pensant també, tal com diu Vicent Partal "no tenim por de res".
La imatge que encapçala l’apunt enregistrada al bell mig del recorregut rambler on destaca la pancarta "volem unes rambles en pau", aliena a la manifestació de les Escoles en Lluita, penjada als balcons de l'immoble Núm. 136, és significativa de les queixes del veïnat sempre patidor de l'enrenou a vegades reivindicatiu diürn i d'esbarjo o disbauxa nocturn, de La Rambla.

La propera imatge amb l'edifici al fons de l'estació dels ferrocarrils de Sarrià de la plaça Catalunya, correspon a l'entrada dels manifestants per l'inici de baixada a la Rambla just l'indret per on malauradament, diuen que també va entrar la fatídica furgoneta del terror i de l'error racional.


A la façana esquerra de la darrera imatge, veiem el dragó i paraigües publicitari de La Casa Bruno Cuadros, o Casa dels Paraigües, que situa els manifestants dels anys 70 al lloc de l'encara inexistent mosaic de Miró on va aturar la furgoneta el seu sagnant recorregut, i també va aturar una data del calendari significativa també a figurar dins la llarga història de Les Rambles de Barcelona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada