Negra com el carbó presumint d'ombra grisa, dormisqueja sota la tebior dels raigs solars en un estat de viva letargia d'alerta per si algun matiner pardal, llangardaix o efímera i fugaç papallona nocturna amb esma de continuar el ja decaient vol, se li creuen pel davant el darrere o els costats. Si això passes, l'auto reflex la faria abandonar el lloc de manera diferent al desmenjament amb què acostuma a fer-ho, tipa de l'escalfor del sol, o cercant-ne la continuïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada