diumenge, 16 de juliol de 2017

de rucs ases i guarans

Acabarem l’any fent un homenatge a l’ase, animal que a molta gent li fa oi d’assemblar-se i d’altres, ens cauen tan bé que, si ens hi comparen, de bon grat ho celebrem.
Tenim entre altres, el ruc amb el qual cavalca Sancho Panza al costat del Quitxot o l’ase Platero que ens descriu Juan Ramón Jiménez, com a exemples d’amistat fidel trotant per l’altiplà espanyol.
El faulista Esop concedeix sovint a l’animal la condició d’humil que dóna lliçons als poderosos.
El guarà dels Germans Grimm que, Als músics de Bremen, li atorguen el privilegi de ser l’ iniciador de l’orquestra.
També el genial George Orwell, representa la classe intel•lectual mitjançant un ase que desemmascara manipuladors en el seu llibre de Rebel•lió a la Granja del 1945.
I potser que hagin més exemples que, amb les preses, no he trobat -com aquests- a la Viquipèdia.
Ah!, i en defensa de la dignitat dels rucs, deixarem a part Shakespeare (somnis d’una nit d’estiu), Iriarte (la faula del burro i el flautista) o Carlo Collodi en Pinotxo, on els nens que no estudiaven els convertia pejorativament en ases, ja que segur que tots aquests autors estaven força errats en la visió que tenien del noble modest equí tan nostrat alhora i tan joiós lluint en forma d’adhesiu darrere alguns vehicles catalans –o no- com a rèplica dels que duen el famós brau d’osborne, bou per cert enaltit però maltractat fins a la mort a les places d’aquesta Espanya de la qual – respectant evidentment tots els antitaurins de l’estat- si més no, per necessitat de dignitat hem de sortir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada