divendres, 23 de juny de 2017

estimar els teus temors?

Ja fas bé de passar de llarg del consell del grafit que això de prear la  paüra pròpia, no casa gens amb vosaltres els felins, més aviat és cosa dels humans, és, per qualificar-ho planerament allò que se'n diu ser masoquista de mena.

dijous, 22 de juny de 2017

la buguenvíl•lia

Ben encarrilada la crescuda en horitzontal dels troncs, a les portes de l'estiu comencen a sortir les flors que ben aviat, quan el floral color magenta i púrpura s'apoderi de l'espai, sotaposaran la verdor de fulles i l'aparent sequedat dels prims troncs a un segon pla imperceptible en  la distància, llavors, el domàs sota les teules que formen el canaló per la recollida d’aigua pluvial cap a la cisterna, lluirà pletòric fins l’hivern.

dimecres, 21 de juny de 2017

garbesclares

Enguany o no ha coincidit el sexenni o septenni o la profecia ha fet l'orni.
La imatge és ben explícita en confirmar que la consistència i grandària de les garbes desmenteixen el que ens diu el Diccionari català-valencià-balear.
Segons el DCVB  “Garbesclares és el nom d'un estel que es veu només cada sis o set anys, molt resplendent, que va davant el sol i que es veu de vegades mitja hora després del sol alt; diuen que en veure'l és senyal que hi haurà poques garbes, o sia, que tindrem mala anyada (Llucmajor).”

dimarts, 20 de juny de 2017

l’alfonso guerra, l’home especialista d’eines de fuster

Coincidint que hem nascut dins la mateixa dècada dels 40 del passat segle, puc constatar, per experiència pròpia, que aquest bon home està més a prop de repapiejar que de raonar.
L'home, ara s'ha adonat que aquell ribot guardat (ell guarda, no desa) en un calaix del despatx i que va fer servir per rebaixar el pla Ibarretxe i l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya l'any 2006, l'haurà perdut o el trobarà petit per afrontar l'actual repte de l'independentisme català, per la qual cosa, segurament, desesperat o senilment trasbalsat, ja estarà cercant la monumental garlopa que simbolitzi l'article 155 de la Constitució per aconsellar al govern de torn de la monàrquica Espanya que afronti, raspallant i a cops si és menester, el democràtic i pacífic desafiament de la majoria de la ciutadania de Catalunya que vol, l'1 d'octubre d'enguany, exercir el dret de votar per decidir el seu destí.

dilluns, 19 de juny de 2017

deixadesa agradable

La pràctica d’originar abocadors incontrolats, dóna peu a captar imatges si més no curioses.
Una diversitat de cordes nàutiques (caps) velles entortolligades, fan de coixí a l’obsoleta boia abandonada en mig del passeig del moll, malgrat tot, si agafem el cantó positiu de la deixadesa humana, la varietat de textures del conjunt abandonat pot arribar a ser, fins i tot, com una d’aquelles preades obres artístiques envoltades del misteri de l’anonimat d’autor.
Resumint; sense ser-ne entusiasta de cap dels seus vessants, aquesta frase de J.V.Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell" sempre m’ha agradat.

divendres, 16 de juny de 2017

seduint rere el vidre

No t'encaparris gaire si veus transitar més persones del normal, pensa que al capdavall del carrer hi ha un gran mirador i tres baixades a la cala plena de restaurants amb taules parades i braços oberts frisosos de rebre'ls, això vol dir que un cop atesa la clientela, segons d'on bufa el vent arriba aquella olor de sofregit o de carn i peix a la planxa que activa la gana o la desgana al veïnat humà i animal segons com tinguem el dia.
Repeteixo, no t'encaparris, només dels dotze que té l'any seran quatre els mesos de frenesí estival, pensa però, que quan s'acabi la transhumància que dóna vida al poble, trobaràs a faltar les mirades i picadetes de dits al vidre de qui veient-te no pot dissimular, donat el cas, la fascinació pels gats.

dijous, 15 de juny de 2017

posar en surada

De vegades el desassossec durant el somni d'un fet aliè en l'actualitat que t'envolta, és el despertador que et fa sortir del llit. Després quan ja no tens capacitat de memoritzar ordenadament l'angoixa somiada, el benaurat oblit innat és el millor suport que tot d'una donà pas a poder obrir la ment per captar i retenir qualsevol exemple, per petit que sigui, d'allò que se'n diu, "posar en surada" és a dir, posar una embarcació en disposició de mantenir-se sobre l'aigua i navegar.

dimecres, 14 de juny de 2017

de visitants, obres i defenses

Del vaixell que fa l'entrada al port ningú n'espera que familiars amics o coneguts desembarquin per passar un puntual retrobament, a tot estirar, al moll hi haurà mitja dotzena d'autocars concertats per persones inquietes en conèixer algun indret de l'època talaiòtica dels mols que hi ha per l'illa i dels pocs que queden respectats i decentment ben conservats pels pobles de la mediterrània. Aquest si més no i el bon seny a l'hora de defensar els espais naturals, és el que dóna un preat valor afegit a l'illa, valor defensat per un sector d'habitants conscienciats i organitzats per plantar cara als també sector d'habitants sempre organitzats inconscientment disposats, en consciència, al seu negoci lucratiu.
El recent episodi viscut arran de la reforma de la carretera general duta a terme dins del mandat dels populars, ha estat un dels més vergonyosos. Aturades les obres, ara intentant esmenar el desastre, més tard o d'hora acabarà el mal son, aquest,ben detallat en una resposta a la notificació del GOB: Carretera: Obres que fan ferides, encara que siguin més petites" i que diu
"Si perquè no una carretera, no amb dos carrils per banda, millor amb 3. I hotels?, contra més hi hagi millor, blocs d'apartaments o casetes adossades estil "poble de pescadors", si pot ser a la vora de la mar, rotondes a manta, etc. Piscines per tot arreu i dessalinitzadores, és clar. També es podrien augmentar els ports esportius i per tant el nombre de llocs d'amarres. Clar que per això farien falta més depuradores. Més camps de golf, això també és important i dóna molts doblers. Això és futur per sa Roqueta, és a dir una illa ben cimentada."

dimarts, 13 de juny de 2017

pro i contra d’avals de temporada estival

El Pro: Aviat s'allargaran més i més els garantits anticiclons carregats d'intensos rajos solars que faciliten l'esplendor de cales d'aigües transparents. Els minúsculs continents, de fet ja s'estan omplint d'ombrel•les de colors vius per protegir criatures i grans de patir insolacions o alguna socarrimada corporal.
La Contra: Llàstima que tot plegat sigui el preàmbul i prest colofó de sequeres que  afebleixen la salut del planeta propiciant els desesperats fluxos migratoris de població a la recerca de supervivència o millors condicions de vida, sense oblidar-nos què, l'agressiva radiació solar, deguda a la inquietant disminució de la capa d'ozó, ja és un preocupant focus de malalties que afecten l'epidermis de qualsevol ètnia del planeta.
Davant del pro i la contra que pot alegrar o amargar el dia, anteposar un CARPE DIEM en majúscules servirà si mes no per preservar la salut mental.

dilluns, 12 de juny de 2017

als pablos casados de torn més aviat arbitres de joguina que tampoc calen al futbolí


Benvolguts carallots que teniu el giny de dir que ahir, Pep Guardiola, estava fora de joc i que, vosaltres, el cos de l’arbitratge li anul•lareu la jugada o el gol.
Tranquils que això ja no ens amoïna gaire. Junts formem part de la UE, oi?, però, dins d’aquesta unió –la vostra i la nostra- sempre s’ha donat el cas que hem aplicat i practicat un tipus d’escola d’arbitratge diferenciat en la forma i matís, per la qual cosa, arribats al temps i circumstància actual del desenvolupament social i econòmic democràtic dins d’algunes zones del desestructurat planeta, tenim el convenciment que nosaltres, els “separatistes colpistes” que vosaltres catalogueu i menyspreeu, no som els que estem fent ni farem el ridícul.
I seguint amb el fil de la metàfora esportiva, babaus de mena ¿no us heu parat a pensar que l’actitud i compromís assumits pel noi de Santpedor, és precisament situar-se fora i ben fora de joc del tipus de joc brut que sempre heu practicat, ja sia durant el, i post franquisme, ja sia durant la, i post transició?

divendres, 9 de juny de 2017

la crida a escena

Amagat i poruc rere l'ampit de la finestra que dóna al pati, va enxampar-te la persona que tu consideraves aliena a l'habitatge i, ben pensat, tal vegada podríem activar el lloc transformant-lo en l'escenari d'un petit teatre de titelles on tu, dins de la companyia, t'encarregaries de ser l'assistent que fa la feina de treure el cap per copsar si ja està asseguda la canalla que ha vingut a veure la funció i així fer la crida als actors perquè entrin a escena.

dijous, 8 de juny de 2017

autèntiques fatxades

L'habitacle de marès de façana escrostonada amb la porta i finestra principals d'aquella antiga fusta de qualitat perdurable en el temps, suporta també un sostre de velles teules elaborades potser a mà on alguna llavor de panconia va fent la seva, segons com tot plegat, situacions com aquesta, ja comencen a ser un oasi d'autenticitat en mig de tanta construcció nova de grisos blocs de formigó estucat i parts imprescindibles de l'edifici fetes amb l'acabat que paradoxalment es coneix com la fusteria d'alumini. Restaurar millor que demolir?

dimecres, 7 de juny de 2017

costums animals

Remugant l'herba emmagatzemada en alguna cavitat de l'estómac, el ramat de vaques fa un recés en la pastura. Mentrestant, l'ocasional i diària colònia satèl•lit d'esplugabous que sempre l'envolta, auto esporgant-se, no deixa l'hàbit d'espicassar tot esperant que la bouada s'alci i comenci a espantar insectes del terra que picotejaran a poc a poc sense deixar  de fer-ho també, a llom del bestiar boví,  amb alguna paparra o puça descoberta. 

dimarts, 6 de juny de 2017

barri de porta (l) vindicacions dels 70 (7 de 7)

Guardons, la cara i la creu.
Segurament més tard que d'hora van arranjant-se les deficiències del barri, tanmateix, tard o d'hora el Sr. Joan Antoni Solans Huguet va rebre el 2003 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, guardó que, les mans d’un  Jordi Pujol i Soley li van penjar al coll i que va acceptar de bon grat, com era d'esperar per premiar-lo dels mèrits aconseguits en la trajectòria professional desenvolupada dins les dependències del Cap i Casal de Catalunya. És la cara de la moneda, aquella que no qüestiona -perquè se la suposa- l'honestedat ni de qui fa l'entrega ni de bona part dels components que movien els fils dins la institució que comanava el molt Honorable.
Ell, no va fer com una de les lluitadores veïnals que dignament va saber rebutjar, en aquest cas la Medalla d'honor de la ciutat, que l'alcalde Trias li volia penjar com a mèrit a la llarga lluita veïnal. La Maruja de 9 barris, és la creu de la moneda doncs va saber que, qüestionant com sempre s’ha de fer, ni de bon tros tenien -i potser continuen tenint-  final els casos d'endèmica precarietat estructural institucional sempre arrelada només  als barris obrers de les ciutats.





dilluns, 5 de juny de 2017

barri de porta (l) vindicacions dels 70 (6 de 7)

Durant el recorregut pel barri, aquella autoritat responsable de valorar prioritats o no, en les futures actuacions urbanístiques sempre imprescindibles per al bon funcionament de pobles i ciutats, tal vegada moralment, ja aniria assumint la veritable situació precària de l'interior de més d'un habitatge com el que va tenir l'oportunitat de visitar i de la carència d'asfalt dels carrers força transitats que el veïnat li anava ensenyant sense exagerar gens ni mica, per la qual cosa, en arribar a la mena de breu assemblea com a colofó de la visita, ja haguera d'estar  preparat per donar-los aquelles respostes no només sinceres d'aparença sinó de compromís del fet que, sense dilacions, en arribar al seu despatx ja duria l'agulla enfilada per treballar immediatament en les necessàries millores del barri.



divendres, 2 de juny de 2017

barri de porta (l) vindicacions dels 70 (5 de 7)

De les persones més conscienciades i lluitadores amb la recerca i exigència d'obtenir el model de barri reivindicat, les que van poder s'absentarien de la feina laboral o de la casa per fer pinya demostrant la unanimitat de criteri. Més d'una ho compensaria recuperant hores i més d'una, el dia abans ja hauria enllestit el dinar del demà, la qual cosa vol dir que mentre va durar la visita al barri, el Sr. Solans va viure durant unes hores tots els inconvenients, obstacles i fins i tot el grau d’insalubritat que les 24 hores de cada un dels dies que passaven,  estava patint la  ciutadania que habitava el barri.



dijous, 1 de juny de 2017

barri de porta (l) vindicacions dels 70 (4 de 7)

Ni fàcil ni difícil, ni plaent ni desagradable tant pels veïns com pel representant d'urbanisme, devia ser el recorregut pels carrers del barri fent els uns, per temorenca, educades queixes verbals que aquella autoritat de paisà escoltava  i, a l’hora de replicar-les ho feia amb les  bones maneres característiques de la nova fornada de demòcrates -alguns de convicció- que ocupaven càrrecs públics.
El Sr. Solans, feia aquell treball de camp esperançador pels representants dels veïns que actuant d'amfitrions, confiaven  poder informar en la propera assemblea general la bona notícia del fet que les mobilitzacions no havien caigut ni en la sordesa ni en l'oblit, per la qual cosa, de no abaixar la guàrdia, tard o d'hora les paraules de l'alt i curós treballador de l’administració pública  revertirien ben aviat en fets. 





dimecres, 31 de maig de 2017

barri de porta (l) vindicacions dels 70 (3 de 7)

L'art dels grafitis que tant de goig fan ara especialment als barris més desfavorits, encara no era present als carrers per trencar la grisor monòtona de murs i parets, amb motius artístics de resistència, rebuig o, senzillament, d'enginy i bellesa poètica. Aquell era el temps de l'escriptura furtiva de frases lacòniques i contundents de denúncia i protesta social, amb grans lletres de pal fetes amb un esprai o el pot de pintura i la brotxa en mà.



dimarts, 30 de maig de 2017

barri de porta (l) vindicacions dels 70 (2 de 7)

Amb el cap cot, tal vegada per no ensopegar trepitjant l'agrest sòl dels carrers que formaven part de la cosmopolita Barcelona, aquell dia el Sr. Solans guiat pel veïnat, va fer el recorregut de la vergonya urbanística parida pel menyspreu i especulació d'empresaris constructors tipus Sanahuja gairebé omnipresent al barri.
Per a mostra un botó: “La saga Sanahuja, els paletes de Porcioles. Maria Favà, Román Sanahuja, el patriarca de la saga, va edificar el barri del Turó de la Peira, que encara està afectat per l'aluminosi RICS • La família va prosperar molt ràpid després de la guerra en especialitzar-se en la construcció d'habitatges socials.
Per entendre la trama de Sacresa es imprescindible fer una mica de memòria i retrocedir com a mínim 50 anys. Fins a Román Sanahuja i Bosch, el patriarca de la saga i fundador de l'imperi immobiliari. Junt amb Josep Maria Figueras, Juan Antonio Samaranch i Josep Lluís Núñez formen el quartet dels constructors del desarrollismo dels anys cinquanta i seixanta. En aquest grup, Sanahuja seria el màxim exponent dels tripijocs urbanístics de la "Barcelona porciolejada" que va descriure Sagarra en uns versos molt divertits. Però, malgrat les desgràcies que va provocar amb el seu ciment aluminòsic, va aconseguir morir al llit i a la respectable edat de 90 anys. De moment, sembla difícil que els seus descendents superin aquest rècord amb tanta bonança.”




dilluns, 29 de maig de 2017

barri de porta (l) vindicacions dels 70 (1 de 7)

Dins les mancances del barri, a part de la gairebé nul•la presència d'espais socials i culturals dignes, destacaven les obsoletes infraestructures urbanístiques dins d'aquella gran urbs que maldava ja entre bastidors, l'onerós repte d'obres públiques en projecte que canviarien la fisonomia de la Barcelona candidata per acollir l'olimpíada del 92 que la situaria encara més al centre del món.
I així un tot un arquitecte, Joan Antoni Solans, amb el temps anomenat "el sentinella "estrenava plaça dins del departament d'urbanisme de la plaça Sant Jaume, demostrant, si més no, formes més dignes de conèixer la problemàtica del barri pujant-hi, per fer un recorregut a peu d'aquells punts castigats per la desídia municipal que el veïnat li anava mostrant.





divendres, 26 de maig de 2017

encaterinament pueril

Com que el magnetisme cap als felins s'inicia des de la minyonia, mentre dura la delera de saciar el desig d'acariciar-los, totes les joguines, patinets, nines, pilotes, deixen de ser i, com que en aquest bloc els divendres, els gats tenen preferència, penjo una imatge d'avui i de sempre, evocadora dels records d'infància dels qui pentinant canes o escassos i febles cabells, mai deixarem  d'estimar els gats.

dijous, 25 de maig de 2017

qui ho sap?

Som a prop de l'època de la plena ocupació estival- això sí que se sap- i ja deu quedar poc per desbrossar l'accés a l'habitatge de la imatge, o qui sap, si això no és tan feixuc o onerós, que una altra porta lateral o del darrer cobreix aquesta funció transitòriament, o qui sap si l'espera d'una oferta de compra o lloguer d'aquestes que no calen anunciar-les als quatre vents, és la que finalment farà net i així, sigui quin sigui el motiu, finalment des del carrer, la gent que patim de tafaneria veurem la mena d'edifici que s'amaga darrere dels matolls i arbustos que han tingut la sort, tot s'ha de dir, de créixer gaudint de salvatgia.

dimecres, 24 de maig de 2017

lliçó climatològica

Res de res, un dia de quatre niguls fotogènics i tot d'una, un potent i persistent anticicló causant de l'alta pressió ambiental, deixarà al descobert, dies i dies, l'artístic sòcol de verdet exemple pràctic per alliçonar-nos de la influència de les altes o baixes pressions atmosfèriques sobre el nivell del mar.

dimarts, 23 de maig de 2017

correlacions

Ventades, humitats ambientals, potència dels raigs solars i el pas del temps, amb parsimònia esborronen els personatges del grafiti que, embarcats en la nau de "sa vida", s'esdevenen testimonis somrients de la recíproca decrepitud.

dilluns, 22 de maig de 2017

psoe, no els caldran gaires sedalines ni estris de cosir.

Tal vegada ara, el PSOE ja no haurà de menester tant de fil i màquines de cosir per sargir els estrips que en dècades venen arrossegant.
Tal vegada ara, reinventant-se dins del neoliberalisme dominant i regulador dels mercats financers, aplicaran tot d'una i tots plegats la formula MACRONIANA que ja s'està desenvolupant en el país veí adaptable a tot tipus de canvi de rumb, on de ben segur podran nedar amb tranquil•litat en aigües aparentment i relativament calmades tots els dirigents i bona part dels militants i simpatitzants patxistes i susanistes conversos al pedrisme .
La característica de cada un dels tres candidats no ha deixat indiferent a ningú dels socialistes i qui més qui menys ha dit la seva i, com en democràcia tothom pot opinar, des de la distància ideològica també diré la meva:
Candidat de pedra = Patxi López, un bonàs i intel•ligent basc malgrat algun episodi no gaire democràtic del passat que de passada s'ha tret un pes de sobre confirmant que fora del seu país ningú compta amb ell per liderar res.
Candidata folklòrica = Susana Diaz utilitzada com una marioneta en clau populista amb el digne accent andalús per repetir pensaments d'ancians barons del partit situats en empreses de l'Ibex i dels casposos que tenen veu en alguna que altra autonomia de la Meseta.
Pedro Sànchez = El gatopardista gentilhomme espanyol triomfador visionari dels canvis de rumb necessaris per aconseguir que tot canviï pel fet lampedusià tan sabut i evident de què no canviï res. 

divendres, 19 de maig de 2017

quan el pèl de gat no és plugim menut

D'estar sempre arreu i enlloc, no t'immutes ni pel pas de vehicles ni de gent, i com que saps que, "del maig a la meitat, l'hivern acabat", finalment t'has deixat caure sota un florejat rajoler decorat de fons.
Amb aquesta calorada, no saps com entenem que no estiguis per res més que no fer res doncs tu la patiràs el doble per allò de no poder triar de dins l'armari o calaixera, el pelatge idoni per sortir al carrer.

dijous, 18 de maig de 2017

no hi ha futur sense interrogants

¿Qui no voldria que del reflexiu i tal vegada enamoradís pressent dels enxampats en la imatge, sorgís aquell desitjat futur ple de seguretat emocional?, si més no, això és el que de bon matí una mena de Carpe diem sentimental ens ho fa creure i cobejar.

dimecres, 17 de maig de 2017

el però del “passat el brexit...”

Si va apostar pel NO al Brexit, potser deprimida aquesta façana d'estil colonial anglès representi la sensació de deixadesa de caure en l'abandó però, si va apostar pel SÍ, de facto ja representa l'espera de la lluentor que l'ha de redimir però -sempre n'hi ha un de però- si fem una repassada a les reflexions que Tony Judt va deixar-nos al seu assaig "El món no se'n surt" tot d'una veurem que allò que cataloga com a "malestars del present" producte del passat, amb els anys, arrelats i ben arrelats, ja s'ha convertit en els desassossecs del futur producte de façanes i qualitat de vida humana escrostonades de l'abans, duran i del post-brexit.

dimarts, 16 de maig de 2017

quan el temps i l'ombra volen

La foscor de l'ombra, va durar tan sols uns segons, tot d'una desaparegué i, paradoxalment, sense aclarir-nos si va fugir cap amunt o cap avall.

dilluns, 15 de maig de 2017

temps d'espera

Formant part del passat, en els temps es perd l'habilitat senzilla i discreta de construir graó a graó senderis de comunicació entre terra i mar. Algun d'ells, escarpats als penya-segats s'incorporen al paisatge suavitzant-lo i han estat transitats durant generacions facilitant l'accés (privat o públic) de poder gaudir del bany o d'embarcador.
Però temps al temps, ja que, de l'actual febre compradora de grups globals immobiliaris d'inversió que ja han ficat l'ull a l'arxipèlag balear, potser falta menys perquè, especulant o no, a l'idíl•lic racó no li arribi l'hora de veure'n suplantat, el treball picapedrer artesanal fet, amb novadores escales o ascensors galàctics, és a dir que, a partir d'ara, qui sap si només queda esperar la durada del temps d'espera de tot plegat per continuar usant i gaudint l'ancestral sistema de comunicació.