divendres, 21 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (2 de 15)

No hi faltà la mainada a l'"insurrecte" acte d'okupar uns locals comercials en desús des de sempre, a fi i efecte d'utilitzar-los com aules escolars per acollir l’alarmant necessitat que també tenia el barri en aquest sentit.
Dins la gresca de l'acció, innocents les criatures acompanyades pel determinisme i radicalitat dels majors, semblaven del tot inconscients del fet que, aplegades, senzillament ja exercien la primera lliçó dins d'aquella Escola Sóller que s'estava embastant, doncs no cal dir que durant el temps que va durar l'expropiació social i els dies posteriors de la posada a punt de les aules, duien a terme la mena d'humanisme didàctic que serveix per alliçonar de com actuar amb dignitat davant qualsevol tipus de marginació social o d'abús de poder, és a dir, de com dins de l'Estat de Dret s'ha de tenir no només l'opció, sinó el deure d'actuar, si cal, en rebel•lia, quan reiteradament algun dels drets humans (com aquell era el cas) són negats a la ciutadania.




dijous, 20 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (1 de 15)

INTRODUCCIÓ: El 1978, amb el títol ESCUELAS EN LUCHA signat pel col•lectiu "caps de setmana" va distribuir-se un llibre informatiu d' EDICIONES PADEIA, i dins la “nota editorial”   entre altres coses  fan saber que:  “Desde nuestro punto de vista, una editorial militante debe intentar cubrir el espacio teórico de profundización en la práctica que la dinámica lucha de clases va exigiendo en cada momento...” , per la qual cosa, a partir de l'apunt 8, seran textos d'aquesta interessant publicació, els que acompanyaran les imatges on gent de les escoles Ferrer i Guàrdia, Sóller i Pegaso, compartiren mobilitzacions . Per altre banda els 7 primers apunts, corresponen als inicis de l’acció en la pràctica dels fets de la  lluita duta a terme al barri de Porta.
En un carrer lateral al desert que era la Plaça Sóller, uns locals comercials buits i tancats des de sempre, s'ocupen per decisió veïnal per utilitzar-los com l'embrió d'allò que havia de ser la reivindicada futura escola pública i gratuïta del barri, la ocupació es fa com a resposta al sempre prepotent immobilisme acompanyat d’entrebancs administratius que anaven ajornant els dies per a dur-ho a terme.
Farts de tot plegat, tal dia farà els anys que, trencant els cadenats que subjectaven les persianes metàl•liques de cada entrada, i fugint de tota clandestinitat il•luminant la foscor del moment, mestres, futur alumnat, mares, pares i veïns, ocuparen l'interior d’aquelles dependències,  acordades entre l'assemblea i les administracions, per a ser  destinades a  servir  d’aules on la mainada del barri pogués estar degudament escolaritzada, i així, si no oficialment sí moralment, queda inaugurada l'escola estatal del barri.





dimecres, 19 de juliol de 2017

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (4 de 4)

Avui ja sabem prou que la infància d'aquelles persones jubilades o en edat propera a fer-ho durant la dècada dels 70, en esclatar-los a una edat primerenca o joventut la guerra civil provocada pel feixista cop d'estat contra la segona República espanyola, de fàcil no va tenir-ne res, ans al contrari, nascudes unes a Catalunya o immigrades altres, només pel fet de pertànyer a la digna classe obrera, totes compartien la realitat d'habitar en una d'aquelles zones de Barcelona, deixada sigil•losament de banda reservada al creixement urbanístic aglutinador de les classes popular.
En qualsevol hora del dia, majoritàriament visibles pel sorrenc barri, eren aquells homes d'edat avançada que en l'època laboral serien funcionaris, treballadors de fàbrica, empresa o autònoms i que ara, passaven hores d'aquí cap allà, fent-la petar amb amics o coneguts, això no volia dir però, que algunes dones de la mateixa generació no haguessin treballat a més a més de casa, també a fora d'ella, per la qual cosa, amb la visió que ens dóna el temps, vull imaginar que (tal qual ara també succeeix) potser algun ho feia satisfet havent deixat la casa o pertinences pròpies ben endreçades i d'altre encara més satisfet de no sentir vergonya perquè alguna persona de la casa li fes tot, però..., com que ara això no ve al cas, la qüestió és que semblaven del tot contents sobretot els que en el seu temps serien més rebels, tot veient la implicació en la seva causa de la gent més jove a la que ja podien passar-los el llisto.





dimarts, 18 de juliol de 2017

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (3 de 4)

Com sempre acostuma a passar, prèviament a la passejada pel barri enarborant la considerable i explicita pancarta reivindicativa, existia una acurada feinada de "treball de camp", fet conjuntament per persones joves i no tan joves compromeses amb la problemàtica social d'exigir des de, per i per a les bases populars, que ningú quedés marginat d'aquella incipient "societat del benestar" que, pels finals dels 70, anava traient el cap al conjunt del (més de paraula que de fets) democràtic estat espanyol.



dilluns, 17 de juliol de 2017

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (2 de 4)

Qui sap si per guanyar-se parroquians a la causa de la fe catòlica o per solidaritat cristiana, el cas és que l'ensotanat capellà del barri també va tenir oportunitat d'opinar en veu alta dient la seva a qui volgués escoltar-lo i que no eren pocs, circumstància que alguns farien per primera vegada i d'altres, els seguidors de missa, si més no també per primera vegada escoltant-lo a la mateixa alçada, és a dir, sense oir-li la plàtica damunt del púlpit, i tanmateix, més d'una persona en aquesta ocasió, cauria en el fet que, sortosament, els solidaris Sancho Panza i el Quixot no topaven amb l'església.



diumenge, 16 de juliol de 2017

RECUPERACIÓ DE "LA GATERA"

Introducció: Una garrafal errada ocasionà que engegués a la paperera tots els apunts de "la gatera" i, com que moixes i moixos no s'ho mereixen, utilitzant les seves eines he repescat una a una les seves imatges que per defecte apareixen en l'entrada principal però, no cal dir-ho, que una a una, ja han entrat per la gatera.

gat per llebre
A la Plaça de la Llibertat de Ciutadella, "ses carnisseries" sota porxos i el gran quiosc central d’arquitectura de ferro que dóna aixopluc a les peixateries, formen un bell indret de la ciutat.
A l’estiu, els dies feiners l’emblemàtic mercat s’omple de gentada, ja siguin encuriosits turistes captant imatges fotogràfiques, o ja sigui la clientela habitual captant, també, cap al cistell, el fresc i sovint km0 aliment necessari per a l'àpat del dia.

A l’hivern, l’activitat minva tant en l’oferta com en la demanda, ja se sap, temporada baixa però hi ha uns personatges estàtics que sovint passen desapercebuts, són els que il•lustren la façana d’una de les carnisseries que, tot i ser amics, ara el conill sembla témer l’arribada de l’estiu per allò de l’augment de la demanda, mentre que el moixet, esperant l’arribada de més varietats de restes de peix per engolir-los, sembla consolar-lo, ignorant que, si van mal dades, potser ell també acabi espellegat i penjat d’un ganxo.

mirar sense miraments

Tu, moixet, no tens cap mena de cautela per amagar la flaquesa de la tafaneria. Amb una deixada anà del cos per acomodar-te'l, separes el cortinatge que discretament garanteix la invisibilitat de l'interior i que alhora, mantes vegades, nosaltres els humans utilitzem d'escut amagatall quan, com tu, xafardegem l'exterior.

l’estigma de poncellatge felí

Si tan escapçat una orella és perquè abans t'han escapçat una altra cosa..., bé parlant clar, un colló, i per això fas aquesta mirada d'estampeta de sant d'aquells dels de debò, eh?, que per damunt de tot sempre van dir-nos a la classe de religió, almenys durant el franquisme, que mai es van saltar el vot de castedat i ara, en la distància penses que vés a saber el per què volien fer-nos creure que això era cert. 
Fixa't tu, moix veí, quines coses m'han passat pel cap tot veient el teu posat, els teus càndids ulls i tros d'orella esbocinat.

el setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts

A les acaballes setembrals, t'han retratat. No et queixaràs pas de la varietat de bols que tens avui a l'abast però, savi com ets, segur que t'has adonat que no són perquè en triïs un per passar l'estona arrepapant-te, més aviat sembla que són per recollir l'aigua de la tan esperada pluja apaivagadora de la sequera d'enguany, de fet, les negres nuvolades que aparentment observes, vaticinen que, prest, fent un bot sortiràs del cossi per aixoplugar-te i, si la presència de llamps i trons acompanyen l'aiguat, vés a saber  davall  o dins  de què t'amagaràs.

aval per desresponsabilitzar-se

Amb el cartell que tens al damunt, tu, exonerada de tota responsabilitat pots dedicar-te a allò que més t'agrada com, per exemple, veure qui passa pel davant o entra i surt de casa puix que, mentre t'acaronin o facin una moixaina, independentment les intencions amb la resta del domini, a tu, ja et semblarà bé tot allò que facin o deixin de fer.

seduint rere el vidre

No t'encaparris gaire si veus transitar més persones del normal, pensa que al capdavall del carrer hi ha un gran mirador i tres baixades a la cala plena de restaurants amb taules parades i braços oberts frisosos de rebre'ls, això vol dir que un cop atesa la clientela, segons d'on bufa el vent arriba aquella olor de sofregit o de carn i peix a la planxa que activa la gana o la desgana al veïnat humà i animal segons com tinguem el dia.
Repeteixo, no t'encaparris, només dels dotze que té l'any seran quatre els mesos de frenesí estival, pensa però, que quan s'acabi la transhumància que dóna vida al poble, trobaràs a faltar les mirades i picadetes de dits al vidre de qui veient-te no pot dissimular, donat el cas, la fascinació pels gats.

la crida a escena

Amagat i poruc rere l'ampit de la finestra que dóna al pati, va enxampar-te la persona que tu consideraves aliena a l'habitatge i, ben pensat, tal vegada podríem activar el lloc transformant-lo en l'escenari d'un petit teatre de titelles on tu, dins de la companyia, t'encarregaries de ser l'assistent que fa la feina de treure el cap per copsar si ja està asseguda la canalla que ha vingut a veure la funció i així fer la crida als actors perquè entrin a escena.

encaterinament pueril

Com que el magnetisme cap als felins s'inicia des de la minyonia, mentre dura la delera de saciar el desig d'acariciar-los, totes les joguines, patinets, nines, pilotes, deixen de ser i, com que en aquest bloc els divendres, els gats tenen preferència, penjo una imatge d'avui i de sempre, evocadora dels records d'infància dels qui pentinant canes o escassos i febles cabells, mai deixarem  d'estimar els gats.

quan el pèl de gat no és plugim menut

D'estar sempre arreu i enlloc, no t'immutes ni pel pas de vehicles ni de gent, i com que saps que, "del maig a la meitat, l'hivern acabat", finalment t'has deixat caure sota un florejat rajoler decorat de fons.
Amb aquesta calorada, no saps com entenem que no estiguis per res més que no fer res doncs tu la patiràs el doble per allò de no poder triar de dins l'armari o calaixera, el pelatge idoni per sortir al carrer.

la vigilància

Aguaitar, mirar, observar..., és el que té l’instint i, a més a més de vigilar, vigilar al que vigila.

ensaïmada felina

Ben adormit amb posició enroscada, ets tal qual una ensaïmada ben enfarinada de sucre en pols, fins i tot, les anelles de color de la cua, semblen assenyalar la quantitat exacta de porció perquè l'àpat del dolç berenar o postres que tu recordes, no resulti embafador.

apreciant la qualitat

Auto massejant-he el cos per les formes arrodonides, et quedaves a gust pendent de la carícia de qui s'apropava a saludar-te.
Això passava durant la teva estada al poble quan tot d'un vas adonar-te'n dels avantatges del disseny antic del seient dels bancs públics al Passeig de La Miranda de Cales Fonts, ara, malauradament ja desapareguts del tot.
 Per si no ho saps, t'he de dir que de mica en mica, els bancs modernistes, tal vegada en fer-se malbé, els han anat substituït per altres gens ni mica ergonòmics..., què hi farem!, són coses dels interessos o conveniències a l'hora d'adjudicar concessions per la instal•lació del mobiliari urbà que, manta vegada, amb l'excusa d'oferta d'un disseny modern -disfressant la garreperia de minimalista- escatimador de material i per tant de comoditat, a tort i dret va omplint places, passejos i parcs almenys aquí, al poble d'es Castell, ja que, en altres llocs sembla donin més valor a restaurar que, mai millor dit, a desbancar.

moixa o moix penell

No pensis que, perquè siguis de prim ferro colat pintat de negre antioxidant, no mereixes el tret fotogràfic d'alguna enderiada en fer-lo quan veu l'animalet que tu representes.
T'han exposat, esperant que alguna persona et compri, al magatzem de productes del i pel camp i, qui sap si un dia o altre quan tu, fitxat permanentment damunt d'un teulat donant voltes al caprici de les esbufegades del déu Èol, i jo segueixi permanentment amunt i avall passant el temps badant, ens tornarem a topar. 

els ulls se'n van vers el que els atrau

Seriosa, encuriosida, temorosa, ben parapetada rere el llarguerut test dels geranis del finestral, no se t'escapava ningú que passes pel davant.
En acabar la temporada, els porticons, tancats, delataren l'habitacle buit i no saps quin greu em sap no tenir un número de connexió telepàtica, més que res, per assegurar si allà on anares a parar, la sort de què una finestra a peu de carrer continua amenitzant-te l'existència, consola la visió dels ventallons closos.

funcionàries casolanes

 La curiositat de saber el que ha passat, està passant o passarà, no només és facultat de qui faci anar l'ordinador, si més no, això és el que es desprèn de la imatge.
Qui té animals de companyia sap ben bé que dins l'oficina domèstica, encara que no ens ho pensem, les bestioletes, neguitoses o no, també tenen dret i volen saber tot allò que es cou pel món amb la particularitat de què, segurament, faran una tria molt més acurada i encertada que la nostra, del que és exagerat, ridícul, mentida o  veritat.

pragmatisme felí

Sembla que haguessis baixat del pedestal i qui sap si tal vegada ho has fet- definitivament- per recordar-nos que, això d'idolatrar éssers vius o morts, elevant-los dalt d'una peanya, massa vegades acostuma a ser el parany dels poders fàctics que, en la temença de perdre domini, sempre alimenten l'estupidesa i el fanatisme per salvaguardar l'esquena.
Tu, intel•ligent moixet, segueix de potes ben arran del terra, que això de no tocar-lo és cosa de l'estultícia dels humans tal qual acostumava a recordar-nos un tal Miquel Bauçà, felanitxer de naixement i barceloní d'extinció.

cita pendent

De la foto, 20-2-14,  ja fa ben bé més d’un parell d’anys. Per la manera de caminar se’t notava que estaves fet un nyap, i quan vas estirar-te al banc al cantó on el sol, tot estrenat el dia descarregava calor, vaig pensar – mira!, un altre que també està atapeït de reuma.
Com que de moment anem tirant, un dia d’aquests faré una volta per Es Grau per veure si, de moment enguany, tu també ho segueixes fent.  

al joc del gat, qui va a dessota bat

A poc a poc, amb les orelletes inclinades submisament davant de males cares, t'has convertit amb el rei del mambo. Estaves deixat anar de la mà, vés a saber de qui, dins del recinte del Talatí de Dalt seguint als qui el visitàvem fen marrameus reclamant menjar i carícies però, l'endemà d'un dia i nit de llamps i trons, acabares transportat a compartir casa amb una cussa i una moixa que han traspassat la desena d'edat i que, esgotades de marcar el terreny amb mirades inquisidores lladrucs i esbufegades, per fi, tu més que jo, has aconseguit que capitulessin i així quan deixen de no fer-te cas recuperen les ganes de juguera que amb els teus set mesos de vida, calculats a cal veterinari, de tant en tant les hi despertes.

per a presumir, no hauríem de fer patir

Déu n'hi do l'ostentós collaret que t'han plantificat. Això sí, d'una ullada està garantit de saber que tu ets tu, sense confondre't amb cap dels altres moixos negres que habiten el poble i, qui sap si més d'un, en lloc d'alegrar-se de no lluir fornitures feixugues, enveja la teva distintiva dissort de suportar-ne una.

soneguera encomanadissa

Tal vegada t'has passat la nit amb els ulls, de tan oberts esqueixats, cercant papallones, sargantanes o ratolinets nocturns i ara, mig enroscat, somnolent i les parpelles closes deixant una mínima escletxa per si de cas, gaudeixes d'aquest caliu del sol de la tardor primaveral que tothom, qui més qui menys, cerquem.

les i els qui de la moixa

Instal•lada damunt d'una columna d'entrada al domini del teu territori, controles qui entra, qui surt i de passada, qui passeja pel davant atenent a qui et fa una moixaina però, indiferent a qui també tu l'hi ets

turbulència genètica

Un cop els gens van assignar l'espatarrant color blanc al pelatge del teu pitram, aquests, devien patir un atac d'entremaliadura i, juganers van començar a espargir colors sense parar compte cap a on queien. Total, que et vas quedar amb mig nas i cella roigs i l'altra meitat negres.

carpe diem

De moment estàs de sort. El motiu de què hagi aturat el cotxe és per fer-te la foto i no pas per carregar-hi els matalassos de l'abocador clandestí, això sí, aprofitant el lloc d'un contenidor de fems d'un camí rural doncs ja se sap que, la nocturnitat i el reduït i dispers veïnat propicien aquestes pràctiques de conductes antihigièniques i antisocials, és com aquell que no vol la cosa, el costum d'encomanar el mort a l'altre; què hi farem!, tu però, tal com diu l'encapçalament d'aquest apunt, entre una humanitat sense escrúpols i la tardorenca tardança municipal en fer net, aprofita el dia, que la vida és comptada, tal qual ens diu Salvat Papasseit en “Mester d’Amor” :
 "Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada."

l'observadora domèstica

Agotzonada damunt l'estreta barana, copses tot allò que es belluga pel cantó dels graons i pel del buit que dóna al pati i, per si no estesis prou distreta, també tens feina a controlar  la finestra de la cuina veient qui passa, qui feineja per la pica o et fa una fotografia, més  si un soroll de tisores surt de dins, en un tres i no res ja hauràs baixat a veure què és.

gatada dels 80

De vosaltres només deu quedar-ne la descendència. La foto és de la dècada dels 80 però, ningú dubtaria si diem que és d'ahir, l'estètica i tendresa d'una moixa alletant la cadellada és un fet clàssic de la natura i fauna d'ençà que el món és món.
Repartir-vos per llars d'acollida va ser feixuc no només per trobar-vos-la, sinó pel dolor d'anar-vos separant de la mare i germans, per això i un cop normalitzat el costum i les bones maneres veterinàries d'esterilitzacions no excloents del tot de desitjos sexuals, tots els felins i cànids que heu passat per casa també ho heu fet pel quiròfan i, així, fora problemes i, pel que s'ha pogut comprovar, mai sense cap indici d'estat depressiu per no haver sigut o pare o mare.

el moix del 2n pis

Ara se't veu pres rere els barrots de la barana del balcó de la segona planta, però de ben segur que per les estances del darrere tens espais oberts i tancats a dojo, una menjadora i bevedora mai buides, un jaç degudament encoixinat, una aspra columna esgarrapadora, el petit caixó sempre ple de renovada inodora arena i, sobretot però sobretot, un munt d'aquelles interminables moixaines que quan t'acaricien el flonjo cos, sumades amb tot el que disposes, tot d'una et deixen sadoll.

llagotejant, la set s'esgota

Quan fa calor, utilitzes l’ombrívol racó del bol d’aigua per ajeure’t una estona i, llepadeta a llepadeta apaivagant-te la set, dónes temps de cercar la càmera per enregistrar l’escena reflectida més tard en la imatge, insonora però, del sinuós i rítmic so de l’aigua en contacte amb la llengua proveïda d’esmolades papil•les, tan rasposament característica que, almenys, els felins casolans teniu.

mestissatge radical

Dins de l’embrió, quan no vas resistir més la blancor que t'estava envoltant l'incipient pèl, devies fer un cop, no de cap sinó de cua, i vas dir-te que ja n'hi havia prou de blancúria exultant i que almenys, l'apèndix l'exigies d'un altre color, el que fos, però ben diferent del blanc que, déu n'hi do les llepades extres que ja preveies hauries de fer com tal de conservar l'albor del pelatge sense cap màcula, com aquell que diu net com una patena on la brutícia no troba cap racó per amagar-se. 

quan el color de la pell sempre és irrellevant

Si en veiem un de negre, diem -mira!, un gat negre. Blanc si és de color blanc; tigrat gris o roig si té el pelatge d'aquesta mena o, un de blanc i negre si només juga amb aquests dos tons però, què hem de dir de tu?, moix tricolor o..., el que té el morro brut...?  No t'amoïnis, qui t'acull a casa segur que t'estima molt i, amb els altres gats, com que no teniu manies amb el color del pèl, segur que quan toqui, ja us avindreu o barallareu com sempre per qualsevol cosa deixant, a la distància d'anys llum, la possibilitat de fer-ho pel color del pelatge.

a un moix veí proper

A la teva mestressa l'hi he furtat la imatge del Facebook. Sé que compartiu casa quatre adults, un home una dona dues filles, tu, una cussa amb la qual no et fas gaire i la tortuga que, a poc a poc passeja pel pati  obrint-se pas, en aquesta ocasió,  fent l'esforç d'empènyer el cossi d'estendre la roba quan surt de la rentadora neta, polida i amb aquella olor del suavitzant que acostuma a impregnar els llocs on per uns moments reposa humida i, pel que sembla, t'ha d'agradar tant o més que l'ergonòmica forma del cistell reixat i airejat, on t'has escarxofat segurament perquè tan bé s'adapta la flexible columna vertical que teniu els felins, tot això si més no, és el que dedueixo tot veient l'encercolada postura amb la cara de bonàs, de satisfacció i, de no m'emprenyis, que aquí estic bé, que fas.