divendres, 30 de desembre de 2016

al joc del gat, qui va a dessota bat

A poc a poc, amb les orelletes inclinades submisament davant de males cares, t'has convertit amb el rei del mambo. Estaves deixat anar de la mà, vés a saber de qui, dins del recinte del Talatí de Dalt seguint als qui el visitàvem fen marrameus reclamant menjar i carícies però, l'endemà d'un dia i nit de llamps i trons, acabares transportat a compartir casa amb una cussa i una moixa que han traspassat la desena d'edat i que, esgotades de marcar el terreny amb mirades inquisidores lladrucs i esbufegades, per fi, tu més que jo, has aconseguit que capitulessin i així quan deixen de no fer-te cas recuperen les ganes de juguera que amb els teus set mesos de vida, calculats a cal veterinari, de tant en tant les hi despertes.

dijous, 29 de desembre de 2016

compartint, sempre compartint

Rere la finestra a peu de carrer de la casa que habita el capellà ara retirat, enguany s'hi pot veure l'esplèndid betlem que amb paciència i encert ha compost. L'home, des del seu ofici acostumat a compartir-ho tot, arribat el temps de la jubilació no se'n pot estar de continuar fent-ho, la qual cosa no només és d'agrair sinó que constata allò de què no totes les pomes del cistell estan podrides.

dimecres, 28 de desembre de 2016

nadal, l'anticicló del recolliment

Com acostuma a passar, les llevantades i tramuntanades de desembre finalitzen en arribar el dia de Nadal que transcorre sota el característic i puntual anticicló com volen aixoplugar la solidesa de la gran efemèride cristiana.
Cercant un significat a la imatge d’aquest apunt, per enèsima vegada caure en la carrincloneria de la metàfora i així, pels qui tinguin un sòlid far i grilló de fe que els orienti i atansi, la càrrega moral del  Nadal haurà fet que els temporals de l'any, els meteorològics o els produïts pel drama dels desplaçats sigui, afectant en primera, segona o terceres persones, més o manco d’aquesta manera:  En el 1r cas, alleujador   del sofriment; en el 2n, activador de la solidaritat i, en el 3r, pregant els creients -i a la nostra manera, laics, agnòstics i ateus-,  intentant d’alliberar-nos de la vergonya de pertànyer a un món on, dia a dia, conscientment o inconscientment l'anem consolidant a les desigualtats que, de manera accelerada, passen de ser esporàdiques per aquí o allà, a tenir una presència constant arreu del planeta.

dimarts, 27 de desembre de 2016

algú ho havia de dir, en aquest cas, difondre-ho

Un bloc de calendari, el Duran o el Maragall, d'ençà que tinc ús de raó l'he vist penjat en alguna paret de la casa. El text del dors del full diàriament arrencat era -i és- la lectura que distreu l'esmorzar del dia i com que les habituds enganxen potser que aquesta, fins que tingui ús de raó, la continuaré fent i més amb la voluntat engrescadora d'anar trobant textos amens o de rigorosa actualitat afí a la ideologia amb la qual, d'alguna manera creus que tàcitament devies ser alletada, així doncs -i això és el que crec que algú havia de dir-, com que la lectura del full dels dies de Nadal i Sant Esteve correspon a una Nadala, anònima popular del segle XXI, que té una tonada inconfusible, aquí us deixo la reproducció de la lletra per si voleu cantar-la tot seguint la dita que vaig aprendre de l'àvia paterna de què com, "hasta san antón pascuas son", doncs això, mig en serio mig de broma, gaudiu-la.


divendres, 23 de desembre de 2016

per a presumir, no hauríem de fer patir

Déu n'hi do l'ostentós collaret que t'han plantificat. Això sí, d'una ullada està garantit de saber que tu ets tu, sense confondre't amb cap dels altres moixos negres que habiten el poble i, qui sap si més d'un, en lloc d'alegrar-se de no lluir fornitures feixugues, enveja la teva distintiva dissort de suportar-ne una.

dijous, 22 de desembre de 2016

esperançador senyal de decadència

No fa gaire de la festivitat de La Puríssima tan celebrada per la infanteria espanyola amb demostracions d'uniformats i emmedallats militars d'un exèrcit que, com sempre, el nodreixen de tropa més atreta pel sou que per l'amor patri i, com que a més, aquesta exhibició patriòtica succeeix vint-i-quatre hores després de la també pomposa commemoració de la mena de constitució manegada a la carta en gran part pels descendents de l'imperialisme sagnant, tot fa pensar que, si en mig de les atrotinades golfes d'un domicili deshabitat, pocs dies després casualment fas la troballa per terra d'una groguenca, pel pas del temps, publicació on apareix La Puríssima al costat d'un oportú fragment on parla d'algú que va arribar a ser "jefe de estado", d'alguna manera, per allò de les premonicions, visualitzes la decadència per fi, d'un dels episodis de la nostrada època malgrat que algunes persones, encara, s'entestin a mantenir-ne la lluïssor feixista ben convençudes del fet que, si el tipus de demòcrata constitució a l'espanyola que gaudim, els ha permès i encara permet d'escapolir-se a passar comptes, tot fent la viu-viu -per allò de què qui la fa més viu- , de celebració en celebració, mai els hi passarà.

dimecres, 21 de desembre de 2016

l’escletxa de la indefensió apresa

Durant l'any, dia rere dia, el trau damunt d'una capsa o, incrustat a la paret d'una capella de santa o sant, depenent de la situació vital que gaudeixis o pateixis, et convida, en el primer cas a dipositar l'almoina que farà sentir-te útil a pal•liar la misèria que t'envolta o, en el segon cas farà que esperis de la generositat de qui administra els òbols perquè t'alleugi la pobresa.
Pels voltants de Nadal, crides a la generositat per abastir d'aliments els magatzems denominats curiosament "bancs" solidaris, són ben visibles dins de supermercats i mercats sedentaris o ambulants. Mentrestant, com a colofó de l'any, patronals cada vegada més inflexibles i endurides i, sindicats més flexibles i febles, s'asseuran a la taula de l'escenari de torn per representar l'eterna comèdia de tres actes titulada: "El capital i la lluita de classe"
1r acte: Monòleg del capital.
2n acte: Monòleg de la lluita de classe
3r acte: Diàleg dels mentre criden no s'escanyen.

dimarts, 20 de desembre de 2016

el conscient sac

Algú, amorosament, arraconaria en un espai de la cotxera la bicicleta dels anys 50 – 60 després d'haver-la emprat segurament força temps feinejant, d'anada i tornada, per dins i fora del poble i, qui sap si aquest algú, ara, quan la veu d'entranyable reclam publicitari d'un dels forns pastisseria que abasteixen la població de Sant Lluís, no li donarà cap més importància que la de saber que, en el fons, la mena d'enyor del temps de la joventut o maduresa pedalejant damunt d'ella, sigui el que de mica en mica li ha omplert el sac de les bones maneres que verdaderament l'importen.

dilluns, 19 de desembre de 2016

desestacionalització

La temporada baixa obre les portes a què la tranquil•litat nàutica s'apoderi del port de Maó i si a més a més, la presència del llarg anticicló de torn que fins fa poc ens ha fet companyia, bé podríem assegurar que la persona que capti i aprofiti el YIN YANG de la situació, aquests dos conceptes de la filosofia taoista, li pot venir d'antídot, com anell al dit, per oblidar -si és que la pateix- la frenada econòmica de la maleïda desestacionalització.

divendres, 16 de desembre de 2016

soneguera encomanadissa

Tal vegada t'has passat la nit amb els ulls, de tan oberts esqueixats, cercant papallones, sargantanes o ratolinets nocturns i ara, mig enroscat, somnolent i les parpelles closes deixant una mínima escletxa per si de cas, gaudeixes d'aquest caliu del sol de la tardor primaveral que tothom, qui més qui menys, cerquem.

dijous, 15 de desembre de 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (9 de 9)

Cigarreta en boca i rebent el canvi que arrodoneix l'import en pessetes del valor la compra feta, bé podria ser l'escenificació perfecta de la dita, "qui paga descansa i el que cobra més".




dimecres, 14 de desembre de 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (8 de 9)

Ja se sap que la feina de camàlic traginant capses plenes o buides amunt i avall carregant-les i distribuint-les per la zona del mercat, obren la gana i, quin millor remei per mitigar-la, que el d'una peça de fruita de qualsevol d'elles per apaivagar el cuquet fins a l'hora d'esmorzar o de dinar.



dimarts, 13 de desembre de 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (7 de 9)

Els professionals de la venda ambulant sempre pateixen la mena de sensació que hi ha poc espai per exposar tot el gènere amb finalitat de lluïment per atraure'n la clientela i, els productes hortícoles tot i ser de per si ja prou llaminers d'adquirir-los, no s'escapen de fer barrinar el cap a més d'una venedora fins a aconseguir-ne l'atractiu que a ella li creu ser vàlid.



dilluns, 12 de desembre de 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (6 de 9)

Dia rere dia d'un treball gairebé sempre a la intempèrie, de ben segur que no els faria esborronar mai el somriure, ans al contrari, l'afany de tirar endavant el projecte de vida compartit amb la mena de sensació de sentir-se lliures tot estant en contacte amb la terra fent-la productiva, més d'una vegada seria l'imprescindible i tàcit antídot que els faria espantar qualsevol dificultat que s'interposés al davant.



dilluns, 5 de desembre de 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (5 de 9)

Repassant la suma i comptant doblers, la petita transacció comercial ja estava feta. Segurament, a continuació, un dels protagonistes continuaria mirant l'acolorida gamma de verds, roigs, blancs..., dels productes vinguts dels horts per adquirir-ne, d'entre els millors, és a dir d'entre tots, aquell que més patxoca el faci mentre que l'altre, continuaria esperant sabent que a la curta o a la llarga de la jornada, tornaria al tros de terra cultivat amb les capses buides i prest per tornar-les a omplir per l'endemà. 



divendres, 2 de desembre de 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (4 de 9)

Tomàquets d'amanir, pastanagues tendres i més tomàquets d'untar i fer salsa per fer saboroses les menges, el dia a dia de l'oferta i la demanda del producte de proximitat i, tanmateix, el dia a dia del producte culinari que farà funcionar els fogons de les cuines que abastiran els plats a taula de tot tipus de menjadors públics o casolans.



dijous, 1 de desembre de 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (3 de 9)

Ja se sap que dins del negoci familiar, la paperassa i les quatre operacions aritmètiques controlades per un cervell de dona acostumen a quadrar força i, almenys en aquella època, també la feina de la llar en mans exclusives de la dona, rutllava d'allò més bé, la qual cosa no volia dir que l'home, per dedicar-se només en cos i ànima a fer la feina feixuga de traginar amunt i avall les pesades saques i capses que contenien el gènere, s'escapolís de tot plegat doncs també és conegut que, a la vinya del Senyor hi ha hagut, hi ha i, hi haurà, sempre de tot.