dilluns, 31 d’octubre de 2016

júpiter davall la lluna que no li cal demanar a rajoy (1)

La matinada del passat 28 d'octubre, júpiter competia amb la lluna per veure qui resistiria més la seva estança visible al cel però finalment, afeblit, el satèl•lit de la terra va acompanyar el planeta en la seva desaparició.
Diuen que el 2 de novembre serà Saturn i el dia 3 Venus, els planetes que rivalitzaran amb la lluna el protagonisme de la nit, així doncs, si nuvolositats i poques ganes de curiositat o passejar no ho impedeixen, podrem badar una estona alçant la vista i si duem una càmera fins i tot enregistrar la conjunció astronòmica sense cap perill de què els protagonistes canviïn sobtadament de lloc, més o menys com el novament afortunat Rajoy que, sense necessitats ideològiques mutants s'ha vist premiat amb la grossa per comanar la presidència de l'estat espanyo amb la combinació: 170SÍ - 111NÓ i el nombre estrella 68/abstenció per imperatiu legal o no, ja que, a efectes del premi, tot s'hi val.
Enhorabona a l'elegit, enhorabona pels futurs ministrables i, enhorabona pels que de fet, ja no ens  calen gaires dubtes per acabar de fer el pas d'independitzar-nos d'aquest règim, alhora totalitari i esperpèntic,  Franco-borbònic, tot recordant als republicans de cor que sense cap dubte omplen el territori espanyol, que la sortida definitiva cap a l'emancipació catalana, va començar decididament un dia amb una cadena humana que recorregué amb un èxit millor del que s'esperava (sobretot per aquells que s'enfortien o dubtaven) el territori de Catalunya.



dijous, 27 d’octubre de 2016

gatada dels 80

De vosaltres només deu quedar-ne la descendència. La foto és de la dècada dels 80 però, ningú dubtaria si diem que és d'ahir, l'estètica i tendresa d'una moixa alletant la cadellada és un fet clàssic de la natura i fauna d'ençà que el món és món.
Repartir-vos per llars d'acollida va ser feixuc no només per trobar-vos-la, sinó pel dolor d'anar-vos separant de la mare i germans, per això i un cop normalitzat el costum i les bones maneres veterinàries d'esterilitzacions no excloents del tot de desitjos sexuals, tots els felins i cànids que heu passat per casa també ho heu fet pel quiròfan i, així, fora problemes i, pel que s'ha pogut comprovar, mai sense cap indici d'estat depressiu per no haver sigut o pare o mare.

guanyant anys, espatllant salut

Un cobretaula d'humitat a terra, encercla la tardorenca fulla de morera caiguda amb l'ajuda del pes de la rosada nocturnal, tanmateix com el pes feixuc del pas del temps col•laborador del filtratge, fins al moll de cada os, d'una invisible humitat propiciadora del dolor a les articulacions.
Això diuen els experts i, ves quin remei!, sortim alleugerides de la consulta amb la recepta d'un antiinflamatori a la mà però, com que d'esquitllada, el seny fa que recordis la dita "com més vells, menys valem", descobrim tot d'una la verdadera causa que ens ha dut a la consulta mèdica.

dimecres, 26 d’octubre de 2016

cistelles i cistells dins del temple

Arran dels personatges que comanaran la següent legislatura, rumiant ja en les conseqüències més fatídiques que encara haurem de patir l'emergent sector de la societat (els de classe baixa i els de la mitjana) condemnats ambdós a la pobresa, se m'acut que ara, la petita cistella que recull voluntats en espècie i almoines dins les esglésies, prest l'hauran d'abaratir per un enorme cistell o, si s'escau, també s'haurà de sacrificar alguna capella de sant o santa col•locant, al peu de la imatge, a més a més, un contenidor buit de runes d'aquests enormes que hi ha a les obres de la construcció que serveixin tot plegat per anar-los omplint, a fi i efecte d'amagar la misèria mental dels polítics que diuen en veu alta que no paren ni pararan de fer feina per preservar el benestar i, en veu baixeta, la igualtat.
Dins la legislatura vinent, els rics més rics, i els pobres, desorganitzats, esclaus i més esclaus.
PD. En agradar-me compartir lectures del diari local de l'illa d'un dels pocs opinaries que considero honestos amb la ideologia de l'humanisme, aquí teniu el De què anam?, d'Emili Pons i Carreres

dimarts, 25 d’octubre de 2016

PsoE, xuclada mort i resurrecció

Absorbit pel PP el PsoE, gràcies a l'aparició d'un tal Gonzàlez, alies isidoro i després X, legitimarà la investidura d'un Rajoy més enfortit que mai.
Els barons i baronesses, ara ja poden començar a escollir el color i mida dels carrets i sedalines del fil que han de menester per cosir, sargir i apedaçar hàbilment -o seguint la norma maldestrament- el que els queda del Partit i ben partit.
Diuen que un bon grapat d'afiliats i de simpatitzants votants, els primers ja han estripat carnets i, escaldats com els segons uns i altres ja no saben gairebé on anar a parar en fugir esperonats del teatre Ferraz70, on actuen les primeres figures del Partit i ben partit.
També diuen que part del públic esquerrà que distanciat presenciava la comèdia dramàtica, avergonyits uns i descarats altres, d'alguna manera després de cada representació, s'asseien - i continuen asseguts- al portal de casa esperant veure passar el cadàver del rival dels principis revolucionaris escapçats, tot sabent que la resurrecció del mort, gràcies a les febleses pròpies de la novella organització a la qual pertanyen, només serà qüestió d'hores.
I per acabar també diuen que per a un sector discret de públic, la funció contínua damunt l'escenari de Ferraz70, en tenir ficat al cap la determinació independentista fins als límits de la insubmissió que ara -de moment- encapçala un tal Joan Coma, resident a Vic, amb tots els respectes i sense aplaudiments quan la claca ho mana ni sense xiulets quan algú comença a picar de terra, no ens fa ni fred ni calor, és a dir, que de cap a peus senzillament ja ens rellisca.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

12 s d'octubre inesgotables

La foto no és del passat 12 d'octubre, és del dia 9, que correspon als preàmbuls de la -més que grandiloqüent voluntariosa- parada militar que arrodonia el cerimonial de la casposa jura de bandera per a civils, organitzada per l'ajuntament des Castell, comentada no fa gaire en aquest bloc i, seguint el fil de l'acèrrim nacionalisme espanyol, en ser una fan de l'espai dominical de Pedraules de Joan Pons al diari Menorca, no voldria que ningú es perdés de llegir l'últim escrit que ha publicat: Tomàtic (296), on fa una acurada ressenya del que va succeir el passat 12-O a Barcelona, a més a més d'endinsar-nos per un hilarant laberint de l'actualitat d'aquestes dues espanyes machadianes.
Un tast del text: -És una sort, ser espanyol. Pots gaudir del foc enmig de la ciutat, pots demanar un taxi amb estil i pots insultar i agredir periodistes. A més, disposes de, com a mínim, dues banderes. La constitucional i la franquista, que sol agradar molt als ornitòlegs. No tenen també dues banderes, els independentistes? La senyera i l'estelada?-

divendres, 21 d’octubre de 2016

l’estigma de poncellatge felí

Si tan escapçat una orella és perquè abans t'han escapçat una altra cosa..., bé parlant clar, un colló, i per això fas aquesta mirada d'estampeta de sant d'aquells dels de debò, eh?, que per damunt de tot sempre van dir-nos a la classe de religió, almenys durant el franquisme, que mai es van saltar el vot de castedat i ara, en la distància penses que vés a saber el per què volien fer-nos creure que això era cert. 
Fixa't tu, moix veí, quines coses m'han passat pel cap tot veient el teu posat, els teus càndids ulls i tros d'orella esbocinat.

dijous, 20 d’octubre de 2016

el port de maò, l'albada i el surfista de rem

El Paddle Surf, en anglès, és una disciplina d'arrels originària dels pobles de la Polinèsia. La denominació en hawaià és Ku Hoe He'e NALU, que diuen vol dir: posar-se dempeus, remar, navegar una onada, i qui s'anava a imaginar que societats de "primera" en el segle XX, pioneres en inventar modalitats i estris per fer esports nàutics, estaven, estàvem, equivocades tot pensant que la modalitat era invenció pròpia.
La taula de vegades queda tan amagada de la superfície del mar que et fa venir al cap l'episodi 14:22-33 de l'evangeli segons Sant Mateu, i penses si de fet Jesús no seria ja un coneixedor dels costums nautes de la Polinèsia d'aquells temps, practicant-les de tant en tant per esbarjo o per feina, impressionant i reforçant així la seva incipient fama de revolucionari de la fe.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

caragol lleva't el davantal i puja al pal

Menorca només té una muntanya d'alçada considerable, El Toro de 358 m d'altitud i a molts caragols els hi queda llunyana, per això, quan treuen banya, en lloc de pujar a la muntanya com els diu la cançoneta, ja els va bé fer-ho enfilant-se a un pal ensinistrant als més petits i si aquests, esgotats, tenen necessitat de fer una becaina reparadora de l'esforç, també aferrats, s'hi queden una estona fent-los costat.

dimarts, 18 d’octubre de 2016

avui en dia recepcionista, cambrer, camàlic...

Octubre ja s'acaba i encorbatats treballadors d'hotel, avui en dia, segurament per acabar d'arrodonir la duració del contracte no els cauen els anells arreplegant gandules del solàrium o buidant contenidors de fems.
Ja se sap, avui en dia, si no demostres que ets una ànima polivalent amb idiomes i bona presència, ho tens magre per aconseguir una contractació de les massa sovint precàries que, avui en dia, a l'empresariat, tant els agrada d'esgrimir.

dilluns, 17 d’octubre de 2016

la investidura interminable

Si Rajoy de nou és investit, els que facin d’oposició mai s’hauran de queixar escudats rere el motiu què això ha estat possible per l’abstenció o la diversitat de vot esquerrà, aquest argument ja no cola, el poble, veient-los actuar, comença a recuperar la saviesa fent la primera opció o, a la desesperada la segona a veure si li serveix per treure’s la mala consciència de caure en l’abstenció.
Si Rajoy de nou és investit, el país tindrà el que es mereix gràcies al neoliberalisme dels dirigents dretans però sobretot a l’encobert dels esquerrans dirigits ambdós per allò que està tan de moda anomenar Ibex-35, i tan suat de la unitat de la pàtria.
Si Rajoy de nou és investit, els ases i bestiar solts pel camp seguiran rostollant terrenys, alguns serviran d’aliment i altres de càrrega i qui sap, si és que no ho estan ja, un dia s’organitzin entre ells a la manera orwellana de revolta animal mantenint a la paret l’etern setè manament modificat “Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d’altres”, més o manco com ja està o quedarà l’estat espanyol tant si Rajoy és, o no és, de nou investit.
I, per acabar, poca broma que si Rajoy de nou és investit, acabarà essent-ho llorejat amb honors de neomartir polític tot fent cas de les confessions -declaracions de l’anarco-capitalista Francisco Correa en el cas Gürtel quan diu que en entrar Mariano Rajoy a la presidència, ell va guillar cap al PP valencià  on, de llibre de text podem entendre, enviat de manera tàctica i tàcita i així fora sospites per continuar el treball per la mateixa causa sota comandament de la PPRita Barberà & Co.

divendres, 14 d’octubre de 2016

el moix del 2n pis

Ara se't veu pres rere els barrots de la barana del balcó de la segona planta, però de ben segur que per les estances del darrere tens espais oberts i tancats a dojo, una menjadora i bevedora mai buides, un jaç degudament encoixinat, una aspra columna esgarrapadora, el petit caixó sempre ple de renovada inodora arena i, sobretot però sobretot, un munt d'aquelles interminables moixaines que quan t'acaricien el flonjo cos, sumades amb tot el que disposes, tot d'una et deixen sadoll.

dijous, 13 d’octubre de 2016

de les més petites llavors neixen els grans arbres

L'escanyolit i jove ullastre lluitarà d'allò més per sobreviure. El terreny del recinte prehistòric on està arrelant és del tot idoni avalador de què ja no patirà especulacions urbanístiques, la qual cosa voldrà dir que l'emblemàtic arbre illenc estarà puntualment ben podat tenint garantida, en cas de necessitat, que curoses proteccions vetllin per la rectitud del tronc fins que arribi a la corresponent maduresa i tot això, baix l'estoica mirada de les ruïnoses mil•lenàries pedres del talaiot.

dimarts, 11 d’octubre de 2016

viatjar amb absència de nusos

Navegant, els nostres ancestres ja rodaven pel món, tanmateix, reposant en algun lloc, el viatge vital tampoc s'ha aturat ni aturarà.
Els nusos mesuren la velocitat del nauta i, la dels asseguts en terra ferma, més aviat seria l'anomenada dels goigs i les ombres que, al cap i a la fi, són el que compten per arribar als destins projectats o finals.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

bandera besada i banderassa subjugadora

Déu n'hi do la que ens espera si finalment l'incombustible i alhora corrupte Sr. Mariano Rajoy al capdavant del no menys empastifat d'excrements d'alta moral degenerativa de la cúpula (ell inclòs) del seu partit, arriba a ser novament investit president amb l'única intenció, no d'estabilitzar el país en benefici de la ciutadania, sinó en nom de la unitat patriòtica hereva d'un colpista auto anomenat Caudillo por la gracia de Dios.
Això si més no, em passa pel cap tot veient als qui seguint el seu credo, organitzen puntuals jures de bandera per a civils allà on encara tenen poder per decidir-ho, tal com va succeir aquest passat diumenge al poble des Castell i, he de confessar que ni el morbo de treure'n la foto per l'apunt del bloc, va eximir la mena de sentiment de rebuig i vergonya aliena que va recorrem la sang, sensació que de ben segur per un temps durem al damunt bona part dels habitants del poble i, de tornada a casa, a dins del cervell ressonant la frase de quina angúnia!, va acompanyar la necessitat, no sé ben bé per què, de rentar-me la cara i mans, quedant-me per treure el mal son de la realitat, amb la idea que tot plegat era per ser la primera vegada en la vida que presenciava un acte castrense amb capellà del gremi inclòs.
Aquest esdeveniment passat i les desenes de declaracions contràries al legítim dret d'independència de qualsevol dels pobles sotmesos, per regla general de forma sagnant, a formar part d'un imperi negat a assolir mitjançant democràtics referèndums la possibilitat de ser independents, em fan pensar com cony s'esdevindrà la legislatura vinent amb un bipartidisme sòlidament unificat PPsoE, en la qüestió de la unitat indissoluble de la pàtria davant els desafiaments de Catalunya i el País Basc, sense oblidar el sainet vodevilesc que ens espera amb l'assumpte de Gibraltar on el Sr. Margallo diu que els hi posarà la bandera Espanyola abans que no s'ho pensin, deduint d'aquest axioma que, d'entrada, als gibraltarenys ja no els hi passi pel cap demanar el permís d'utilitzar cap tipus d'urna que faci ferum de referèndum.

divendres, 7 d’octubre de 2016

el setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts

A les acaballes setembrals, t'han retratat. No et queixaràs pas de la varietat de bols que tens avui a l'abast però, savi com ets, segur que t'has adonat que no són perquè en triïs un per passar l'estona arrepapant-te, més aviat sembla que són per recollir l'aigua de la tan esperada pluja apaivagadora de la sequera d'enguany, de fet, les negres nuvolades que aparentment observes, vaticinen que, prest, fent un bot sortiràs del cossi per aixoplugar-te i, si la presència de llamps i trons acompanyen l'aiguat, vés a saber  davall  o dins  de què t'amagaràs.

dijous, 6 d’octubre de 2016

ai!, si no fos un núvol lenticular

El caprici d'un núvol lenticular en perspectiva aparentment situat damunt de Cales Fonts, per uns moments et va fer pensar que si avui, encara no s'hagués popularitzat l'ús massiu de la televisió i, per la ràdio, un èmul d'Orson Welles fes el que ell va fer un 30 d'octubre de 1938 als Estats Units, el veïnat de la cala que sortís a veure les naus invasores, tot d'una assenyalant amb el dit índex de la mà l'innocent núvol, també anomenat de vent, o es faria un tip de riure o, amb cara de pànic confonent-lo amb una de les naus descrites pel locutor, es prendria l'emissió seriosament i es tancaria amb pany i forrellat a casa fins que algú li assegures que tot era una broma homenatjant a qui un dia acabà essent un geni del cinema.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

desig complert

La foto ja té més d'un parell d'anys, 5-4-14 i la frase del grafiti, qui sap quant de temps faria que devien haver-la escrit, la qüestió és però, que la persona que ho va fer estava prou enfadada amb el PSOE per desitjar fer-lo passar pel ganivet, això sí, de ben segur sabent que l'emprenyamenta no passaria de ser una frase en un mur i prou però..., ai l'as!, que poc s'anava imaginar que, amb el temps, afilats cops de sabres interns i externs de l'històric partit, fil per randa complirien els seus desitjos i a la manera que ells tan bé defineixen de "no dejar títere con cabeza" malgrat que, qui sap si per allò de la indefensió apresa, els decapitats segueixin formant part de l'elenc de la companyia. 

dimarts, 4 d’octubre de 2016

l'escar de cala corb

Són dos quarts de set del vespre a finals de setembre. A l'escola ja fa dies que les aules de primària estan plenes però, aprofitant aquesta enèsima tardor vestida de calorós estiu, una de les pràctiques habituals d'esbarjo dins l'època de vacances continua essent vital pels qui amb molt bona estrella els ha tocat passar la infància en un poble, tant se val el que sigui, de qualsevol port de la mediterrània. Un exemple n'és l'indret portuari de Maó que pertany a es Castell, anomenat "escar de Cala Corb", on una pueril penya d'amics degudament acompanyada d'un adult familiar o amic, s'ensinistren en l'art de pesca qui sap si perquè,  quan siguin adults poder dedicar-se a aquest ofici gairebé en extinció o, si més no, per mantenir-ne l'afició, desitjant-los que en l'últim cas, sigui en les estones d'oci fora de la feina que els hi toqui fer i no  en les motivades per estar ocupant un lloc dins les llistes de l'atur.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

enrenou d’homenatge a Kandinski

Quina mena de peixet o peixot deu fer l’enrenou, quina mena de conflicte submergit deu haver-hi al voltant del cable o corda lligada al mort de ciment atracat al fons marí que tensa la boia perquè, a la superfície que l’envolta, es succeeixin un rere altre cercles expansius d’irisats tons d’intrigant atracció visual i, en ignorar que coi d’enrenou està passant per dessota, pel cap et passen la visió dels cercles acolorits tan prolífers en l’obra de Vassili Kandinski.