divendres, 29 de juliol de 2016

recurs d’alçada

T’agrada passejar-te pel carrer però, amb la calor que fot, t’ha de resultar feixuc prestar arran de terra  atenció al que t’envolta, per això i a la que pots, la teva agilitat felina  permet que en uns segons  canviïs rastrejar per atalaiar; d’aquesta manera no quedes tan amagat però segur que, el canvi de positura, et compensa per allò d’estar més airejat. 

dijous, 28 de juliol de 2016

no tocar el cau

 De vegades actuals propietaris de coves excavades als penyals no saps el perquè les mantenen sense gaires renovacions essent inadmissible per algunes persones si bé per a d'altres no i, qui sap si fins i tot els hi resulta romàntica tot copsant la resistència a canviar el lloc que utilitzaven els avantpassats tot pensant que ja n'hi ha prou amb la millora de l'entorn i espai públic feta pel consistori (a vegades més inspirat que d'altres) que alhora, de tant en tant, justifica a on inverteix els doblers de la recaptació d'impostos.

dimecres, 27 de juliol de 2016

l’agró gris

De lluny estant, l'au caminava a poc a poc evitant torbar la seva reflectida figura dins l'abadia arraconada, tan a poc a poc anava que semblava que ella i ningú més, acaparava per una estona tota l'elegància i astúcia del món.

dimarts, 26 de juliol de 2016

observança i mimetisme

Al límit del pantalà amb actitud somnolenta, sense gaires pensaments o amb profunda meditació conscient, qui lo sa?, algú s'ha assegut una estona. Sigui el que sigui però, a més de resultar sa, també és estètic i, per mimetisme, observant l'escena inconscientment, ¿a qui no se li escapa una profunda inspiració i expiració de relaxament?

dilluns, 25 de juliol de 2016

un àtom de respir en mig de la convulsionada UE

A les 17 h d’ahir, una sonora traca anunciava el clímax dels actes de la festa major del poble: “17:00 h Passacarrers de gegants i cap-grossos acompanyats de sa Colla de Geganters i Grallers des Castell, colles convidades i sa Banda de Música des Migjorn Gran”.
“19.00 h Solemnes Completes en Honor a l’Apòstol Sant Jaume a l’Església del Roser”.
“20.00 h “Jaleo” davant s’Ajuntament”.
Avui dilluns 25, Gloriós Sant Jaume, des de les 07:45 h el programa s’omple d’activitats efervescents fins a les 00.00 h del dia, de fet totes les hores d’ahir i d’avui segueixen els costums arrelats any rere any per commemorar la festivitat del patró del poble.
Per unes hores, el veïnat engrescat deixarà en segon terme aprofundir en les notícies transcendentals o banals que arriben pels mitjans de comunicació.
Per uns moments, en l’imaginari popular, personatges dels avantpassats harmonitzaran l’espectacle com volent recordar-nos allò del fet que d’on i com venim, és també cap a on i com anem, i que el camí mai ha estat fàcil, ans al contrari i, no sé per què, arribat aquí, em passa pel cap el títol d’un llibre “Quanta, quanta guerra” i allò que fa dir l’autora al personatge principal: Me’n vaig anar de casa per veure pobles, per conèixer gent i perquè la meva mare m’havia avorrit… i res no hauria pogut aturar-me. I també per anar a fer la guerra; tot i que l’he vista de la vora no puc dir que l’hagi viscuda perquè tant com he pogut n’he anat fugint.— Mercè Rodoreda.

divendres, 22 de juliol de 2016

el llarg i calorós estiu també animalista

Ningú t'agafarà el test, ningú escapçarà les herbes que espontàniament hi creixen i que algú cada dia al fosquet rega encarregant-se  la rosada, també, de mantenir-les vives i fresques; aquesta és la conclusió a què s'arriba tot veient la teva predilecció d'ajeure't, escarxofada damunt d'elles, llargues estones del tanmateix llarg i calorós estiu.

dijous, 21 de juliol de 2016

saludable nudisme

Dins l'agrest i bell entorn del far de Favàritx, la petjada d'un enginyós grafiter  dóna a conèixer que, l'estenedor, és el millor lloc per als vestits de bany. 

dimecres, 20 de juliol de 2016

punts de suport

Arquimedes de Siracusa va dir «Doneu-me un punt de suport, i mouré el món».
De fet, tothom conscientment, inconscientment, per necessitat o per abúlia, cerquem suports que ajudin a tirar endavant tots els aspectes que conformen la vital existència en espera d'assolir els millors resultats propis i, de vegades, desinteressadament, els de persones de l'entorn propi o fins i tot llunyà.
Ahir sense anar més lluny, al congrés espanyol vam poder veure els resultats finals de la recerca invisible de suports que van haver de fer tots plegats, per aconseguir cadires de representació màxima en la legislatura vinent. Per a la ciutadania del carrer?, uns culs asseguts del tot esperats i d'altres sorprenents encara que ja se sap, que en això de la política no només el tot si val pren condició de correcte sinó que el fet d'enredar a la penya dels votants també... Ah benaurada abstenció!!!

dimarts, 19 de juliol de 2016

l’altra pregunta del milió

Des de fa més de tres mesos, a l'entrada d'accés al pàrquing de la gran superfície d'un supermercat que està a 100 metres del col•legi de La Salle de Maó, veus la frase pintada a la paret i des de fa també tres mesos (acumuladors del patriarcat) que quan la veus, ja t'agradaria saber si l'expressió pejorativa cap al sexe femení, encara mantindria els caràcters ben llegibles si en lloc de dir "PUTAS TODAS LAS DE LA SALLE" digues "XAPEROS TODOS LOS DE LA SALLE" o, emprant el graciós i benèvol qualificatiu que assegura la condició de mascle s'hi llegís,"GIGOLÓS TODOS LOS DE LA SALLE".

dilluns, 18 de juliol de 2016

llaütet dansant una tramuntana d’estiu

Enguany que ja han aparegut matins, tardes i nits tropicals feixugues de passar, sort en tenim quan la fidel tramuntana es digna visitar Menorca, traient del damunt amb el seu efecte llevador d'humitats, el malestar dels cossos més amanyogats pel dolor.
Si poguéssim, ja voldríem emmagatzemar l'embat tramuntanal dins la despensa i anar-lo consumint, com un miraculós manà, a mesura que s'enfila el termòmetre i l'higròmetre fent costat a un estancat baròmetre d'elevat registre a causa d'un inacabable anticicló, la qual cosa voldrà dir que tornarem a patir malestars físics feixucs de passar, com si no tinguéssim prou amb l'emprenyamenta i desconcert que ocasionen les luctuoses notícies (que ja ens fan ballar-la magra) enquistades en el temps de la desraó, d'una política mundial que no deixa viure en pau cap racó del món, espargint violència que si no fos perquè ens la presenten agències d'informació, corresponsals i periodistes acreditats, diríem que estem davant d'un d'aquests anticulturals episodis de ficció bel•licista de gratuïta violència, tan freqüents en la cinematografia i videojocs, que qui sap si no eren els que, en la infància i adolescència, preferentment consumien amb la permissivitat de l'entorn familiar i acadèmic, els autors de tantes i tantes matances ja sigui moguts per iniciativa pròpia, en nom d'una creença religiosa o allistats en exercits o cossos de seguretat que moltes vegades en lloc de garantir la pau, més aviat sembla que vulguin exterminar-la.

divendres, 15 de juliol de 2016

in memoriam, per què no?, també d'un moix

De la foto ja en fa una pila d'anys i de tu no quedarà ni rastre. T'apropaves els dies de mercat per les parades i t'aturaves una estona allà on algú compartia amb tu l'esmorzar donant-te una pessigada del tall de l'entrepà i allà on trobaves un petit cossi improvisat amb aigua, ens acompanyaves més llarga estona ajagut sota el taulell.
Com que estaves malalt i tocat de mort, repeteixo que de tu segur que ja no en quedarà res més que aquesta vella foto enregistrada amb una "retinette 1a kodak" i el record, de tant en tant,  dins la memòria de qui en un temps compartires l'existència.

dijous, 14 de juliol de 2016

una escenografia urbana

Els grafitis, agradin o no, no només amenitzen el camí sinó que també s'esdevenen decorats de fons d'un escenari urbà on de tant en tant passen els figurants a tall d'actors i a estones, només una persona, com un mim a manera de breu monòleg gestual, és l'encarregada d'interactuar amb la decoració interior.  

dimecres, 13 de juliol de 2016

la dendrocronologia oculta

Malgrat la buidor del tronc que coquetament fa imperceptibles els cercles d'envelliment, la proliferació de frondosos vitals brancams, embelleixen ullastres de ben segurs més que centenaris i, qui sap si fins i tot, mil•lenaris.

dimarts, 12 de juliol de 2016

resiliència sí, gràcies

La calor i l’edat (per avançada) t’obliguen a no fotre res però també, quan ho penses bé, t’obliguen a què t'esforcis que sinó malament rai i, pensant això fas la rutinària lectura del full del calendari amb l’encertat consell al dors del dia d’ahir que penses t’ajudarà a passar l’anunciat calorós dia d’avui, per la qual cosa el vols transcriure al bloc per si pot ser d’utilitat també per a algú més i, perquè no, veure també la imatge de refrescant aigua de mar amb un agró blanc i dues gavines enrocades què, no sé per què, em recorden un munt de situacions de les dretes, centres i esquerres del nostrat panorama polític estatal.
Text del calendari: Dilluns 11 de juliol. LA RESILIÈNCIA. La resiliència és la capacitat que tenim per a sobreposar-nos als contratemps i afrontar l’adversitat per sortir-ne enfortits. És inherent a la naturalesa humana tenir períodes de dolor (físic o emocional) que poden ser de dos tipus: problemes i dificultats.
En els problemes existeix una solució, encara que de vegades es trigui una mica a trobar-la i pot no ésser una solució perfecta o inequívoca.
Les dificultats no tenen solució. Únicament es pot aprendre a conviure-hi fins que comencem a gestionar el dolor que ens produeixen. Tal com diu un proverbi xinès, “si un problema té solució, no cal preocupar-se. Si no en té, preocupar-se no serveix de res”.

dilluns, 11 de juliol de 2016

UF!, almenys en el teu bloc, el dret a la rebequeria (1)

Surt la notícia al diari Menorca, "es Diari", l'únic que s'edita a l'illa i veus que, intencionadament o no, ometen dir la cadena de supermercats que ha gestionat la distribució dels pots de llenties que diuen poden ser tòxics i, com que al final de la notícia hi ha l'espai per opinar dels lectors, els fas arribar més o manco, un text complint tots els requisits perquè el diari l'accepti i no passi com un de darrer que, tal vegada, oblidant de senyalitzar la casella " Acepto las condiciones de las normas de uso y aviso legal" no te'l varen publicar. Aquest text si fa no fa deia:
"Em sap greu dir-vos que no heu citat el nom de l'establiment distribuïdor (que no en té cap culpa) dels pots en conserva tal com si ho fan altres mitjans, ja que és prou important perquè els clients habituals d'aquesta cadena facin memòria de les compres que van fer, per la qual cosa afegeixo el paràgraf d'aquest altre mitjà "La Direcció General de Salut Pública informa que aquest producte s'ha distribuït a Mallorca, Eivissa i Menorca a través del supermercat Hiper Centro, i malgrat que la setmana passada se'n retiraren 7.056 pots dels supermercats, n'hi ha encara 238 a Eivissa i 251 entre Mallorca i Menorca que no s'han localitzat, en mans de consumidors. Per això, la Direcció General fa una crida urgent a la població perquè s'abstingui de consumir-los i recomana tornar l'envàs a l'establiment en què el va adquirir." Gràcies.
(1) La rebequeria (tot deixant passar uns dies per a veure que): Com que ja és la segona o tercera vegada que això em passa amb "es Diari", i ja és l'enèsima vegada que això passa també a altres persones que opinen o envien un escrit a l'espai "cartas de los lectores" és senzill d'arribar també a l'enèsima sospita del fet que, a la direcció del Menorca diari, hi ha una mà negra antidemocràtica i antillibertat d'expressió que filtra opinions i les deriva directament al contenidor de residus fecals de la mena de clavegueram on aquest censurador, de l'extremitat fosca, té instal•lades la cadira i taula de treball.

divendres, 8 de juliol de 2016

la moixa damunt la “seva” barana

Ets una presumida, saps que la barbeta tipus "mosca" t'escau i la llueixes conjuntada de color amb el negre antifaç que t'envolta la mirada, la negra capa que et cobreix el llom i la bellugadissa i també negra cua que a munt i a vall, amb elegància, sempre vas arrossegant.

dijous, 7 de juliol de 2016

la vela cangrea o vela aurica

Té un no sé què que t'enamora, rude, silenciós, amb un sòlid casc de fusta ben conservada i un conjunt de pals i eixàrcies aferrades amb l'harmònica i estratègica intel•ligència atorgada a través dels temps que la humanitat duu navegant, tot això i el nom de la vela aurica que lluu desplegada en forma d’aura granat de popa, és el que he trobat per fer aquest apunt al bloc.
Si sou navegants experts (o en un temps ho vàreu ser) envejant-vos, no us puc aportar res que no sabeu, però si sou neòfits i per damunt de tot  encara joves (dins la vellesa ja ens basta la contemplació)  potser llegir quatre ratlles sobre vela cangrea per un cantó i aparells de nàutica, per un altre us acabi de fer el pes per aficionar-vos o dedicar-vos a capejar la vida no només per terra sinó també per mar. 

dimecres, 6 de juliol de 2016

confortabilitats urbanes

El confort d'uns vells ergonòmics bancs de mobiliari urbà encarats per facilitar la comunicació o, la cohibició segons com es miri, té garantida pel sobri i rígid fanal, la claredat dins la foscor nocturna, i, donat el cas de silencis incòmodes o desitjats, en companyia o soledat, amb un senzill gir de cap de seixanta graus, la visió, sigui diürna o nocturnal, de "S'altra Banda", solucionarà el requisit del compliment d'una confortable estona a l'aire lliure. 

dimarts, 5 de juliol de 2016

mediocritat i contaminació a un preu maximitzat de mercat

Així, escandalitzant, des de la bocana del port de Maó fins a l'estació marítima i a l'inrevés, un dels atrotinats vaixells de la Transmediterránea, fa la funció d'enllaç amb la península.
Tal vegada, la foscor del fum emanant de les xemeneies, només escandalitzi pel fet pejoratiu i tòpic del color negre que ens fa pensar és el guanyador en toxicitat mediambiental al dels vaixells que els hi surt de color gris, groc, blanc o incolor, que totes se les inventaran per passar l'examen de bona conducta anticontaminant, de fet, malament tot allò que surt de xemeneia o tub d'escapament.
A Menorca potser tenim sort, l'illa és plana, llargaruda, oberta als quatre vents i, a més a més, situada al quadrant marítim que li dóna el nom on, la tramuntana i el mestral acostumen a fer de les seves oxigenant-la gràcies al déu Èol, la qual cosa no vol dir, ni ens pensem, que estem exempts dels efectes nocius de la ja globalitzada contaminació planetària arrelada per terra i espargida per mar i aire.
Acabaré l'apunt amb un prec d'aquells que s'acostumen a fer en un desert i més ara en plena efervescència de formar un govern o de xerrar del brèxit, etc. situacions ideals per continuar, uns i altres, fent la viu-viu: Senyors i senyores caps de departaments o personal del servei mediambiental del Port de Maó, o del Consell Insular de Menorca, o del govern Balear, o del govern de l'Estat espanyol o de la sacsejada UE, si us plau, no deixeu que els de Transmediterránea-Acciona es passegin tan amples per l'entorn i ports de la Mediterrània, oferint mediocritat de servei i pol•lució a preus d'excel•lència.

dilluns, 4 de juliol de 2016

de molí a pirulí anunci

Al poble des Castell quan el consistori de torn decidí restaurar els vells i antics molins de moldre gra que abastien les necessitats de la ciutadania, vares pensar que, malgrat fora a costa d'entabanar esforçats voluntaris per aconseguir donacions o mà d'obra gratuïta per fer la feina, sense cap dubte era una bona pensada per anar recuperant part d'aquells elements urbans i rurals que  formaren  part dels usos illencs convertint-los en patrimoni cultural. Circulant o passejant per la carretera, veure els dos molins de lluny i de prop fa patxoca i, integrats cofois dins del paisatge, dia a dia t'agraden d'allò més; ara bé, que un d'aquests molins sigui utilitzat com a pirulí publicitari (indiferentment del motiu anunciat) és sens dubte també impactant i, alhora, tal vegada insultant si el perceps com un prepotent mastegot a la intencionalitat del voluntariat que en cap moment pensaria que el seu treball acabaria essent, ni que fos per uns pocs dies, un gegantí display publicitari en mans dels, qui sap qui, que no es pensen de nou que són els reis del mambo.

divendres, 1 de juliol de 2016

absorta vida

Repapiejada a l'ampit de la finestra damunt d'una estora aïllant de la fredor de rajola, rere la tela metàl·lica característica de gàbia conillera o d'aviram, estoica, estràbica, mig desperta mig adormida, observes com passa la gent i, sense adonar-te'n (o tal vegada si) dia a dia, ho fas també contemplant el pas del temps?