Un d'aquests emblemàtics espais, és el recinte del santuari de So Na Caçana on a tocar de les ruïnoses pedres del talaiot, una soca d'ullastre extingit i uns ases pasturant comparteixen protagonisme amb les restes de l’antic assentament que esta en la llarga fase de recuperació i ordenació del prehistòric poblat que, un cop enllestida, podrà ser visitat pagant un tiquet d'entrada com el que de manera lògica per autofinançar-se la conservació, s'està fent en altres conjunts talaiòtics illencs.
Mentrestant, algú va fent net l'espai de lliure accés sense cap despesa encara que aquest algú, saludant-te amablement, faci saber que si vols, el petit pot d'alumini penjat a l'entrada i que sense parar compte de llegir el cartell del damunt pensaves que era un polit cendrer on dipositar llosques de cigarreta, serveix de contenidor de la voluntat de deixar alguna moneda o cèntim de € per contribuir a les despeses del dia a dia.
Així doncs, llegint el cartell i veient les entitats que figuren en el projecte de condicionament cultural, en principi, no entens res i, alhora, ho comprens tot, donades les condicions de contractes laborals i sous que avui en dia, sistemàticament, condemnen a la precarietat i humiliació d’una classe treballadora, afiliada o no, a algun sindicat d'aquests que més aviat fan d'escut protector del capital que de la mà d’obra, i així la temporada alta tornarà, i l'atur davallarà i el costum de propines mitigarà una mica el miserable sou sempre i quan aquestes, no acabin com deia Daphne du Maurier: "A vegades succeeix en la vida que quan són els cavalls els que han treballat, és el cotxer el que rep la propina."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada