Ara, atrapades ja en massives cadenes de fabricació d’eslavons de mà d’obra barata les noves fornades d’aquest tipus de nina un cop han complert el caprici familiar, reposen en un magatzem de vell al preu insòlit de 4 o 5 €.
Ara i ja fa temps, podem dir que gràcies a l’explotació, habitem un espai del planeta destinat a gaudir d’allò que se’n diu l’estat del benestar, compartit però, cada cop per menys gent, és a dir que el que ahir potser era un caprici de joguina que donava de menjar a molta classe treballadora dins del sector jogueter de proximitat, ara és una futilesa que, paradoxalment, gràcies al nostrat empresariat que, sense escrúpols morals, un cop ha exclòs un dels sectors de la força treballadora propera s’ha dedicat, perquè la llei de la globalització li permet, a esclavitzar la llunyana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada