dijous, 24 de novembre de 2016

a recer no només de les inclemències del temps

Pel cap baix fan una travessa de 15 minuts.
Són obrers de la construcció que arrangen una de les antigues instal•lacions militars d'un dels illots de dins del port de Maó.
A primeres hores del matí, mentre s'esperen que la barca els reculli, se'ls sent xerrar en àrab i, un cop salpen duent el farcell o motxilla que segurament contindrà la carmanyola amb l'àpat, fruita i bòtils de beguda necessaris fins al vespre, embarcats i distanciats a pocs metres del moll, l'escena et recorda la que possiblement ahir vespre veies al TN relatant un nou episodi del drama dels exiliats creuant la mediterrània fugint de la dictadura misèria o guerra enquistada al territori on els va tocar néixer.
Són els paral•lelismes que t'imagines fruit del caos mundial que s'està vivint, malgrat tot, inconscientment et treus un pes del damunt tot pensant que els que potser ja des de fa anys estan instal•lats a l'illa, sigui quina sigui la modalitat del viatge sofert durant l'èxode, aquest l'hauran deixat enrere superant el mal tràngol  si el trasllat va ser dramàtic, com sovint ens mostren ONG dedicades al rescat de nàufrags.
També però, inconscientment t'agradaria saber si ara, com tu, només els caldrà distanciar-se del drama de la diàspora del nostre segle, més que res per protegir-se de la por d'estar en el lloc dels més desvalguts i deixats no només de la mà d'algun deu, sinó, vergonyosament, de la mà dels mandataris de la UE, intentant sobreviure en un territori en teoria a sa i estalvi de conflictes bèl•lics i dictadures i, a la pràctica, trampejant la ciutadania com pot perquè després del franquisme i la seva conxorxa pactada amb la transició, això no torni a succeir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada