dimecres, 30 de novembre del 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (2 de 9)

Després de gairebé un segle de presència oferint a la població els productes hortícoles de la pagesia a l’espai del Born, qui més qui menys, continuador del negoci familiar o nouvingut, devia notar el neguit normal que produeix tot tipus de trasllat ni que aquest sigui garantia d’èxit, per això, de tant en tant per anar-ho assimilat, llegir les instruccions de la nova ubicació a Mercabarna, qui sap si més no aniria bé, ajudant a apaivagar cavil•lacions negatives que, un cop superades, també donarien pas a les positives.



dimarts, 29 de novembre del 2016

mercat del born, del 1876 al 1971 la pagesia protagonista (1 de 9)

95 anys gairebé d'aferrissada activitat de venda al detall i al major de productes hortícoles dels horts propers a la gran urbs i d'algun d'actiu encara dins la ciutat. L'imminent trasllat de la pagesia que tenia la concessió d'espais ubicats al Born, cap a les instal•lacions d'un Mercabarna exultant de modernitat comercial, segurament que devia provocar per part professional i gent aficionada a la fotografia, la temptació d'enregistrar escenes dels últims dies feiners, per la qual cosa, d'una encabida dins la segona categoria, durant uns dies penjaré –de quatre en quatre- el material fotogràfic que tinc sense menysprear cap negatiu dels 37 per mediocre que sigui no fora el cas que algú li fes patxoca identificar algú.
Ah!, per si us interessa, pitjant aquest enllaç trobareu més informació de l'emblemàtic Born de Barcelona des dels inicis fins ara.




dilluns, 28 de novembre del 2016

el got ni mig ple ni mig buit, és a dir, més aviat buit.

Amb vista a la fortalesa de la Mola i al Llatzeret del port de Maó, el sucós solar (fins fa poc en venda) ple d'enderrocs de l'antic habitacle, només conserva la paret seca i la porta de sortida cap a l'estret camí de dalt del penyal.
Ja se sap, capital inversor estranger o nacional tot fa pensar que ha apostat fort per l'habitatge o habitatges segurament de luxe a fi i efecte de satisfer el somni del qui té diners de llarg que, alhora, satisfà el desig de qui per fi l'ha venut, el de la immobiliària i el del conjunt de l'elenc encarregat de dissenyar i construir la nova edificació, i finalment el dels manobres amb tot tipus de papers o sense, encarregats de fer la feina física més feixuga de tot plegat.
Apaivagar anhels materials només poden fer-ho els que mai pateixen crisi econòmica, essent alguns fins i tot, els responsables per allò d'acumular més capital per la qual cosa, activant l'economia afavorint la seva escala de valors, per a uns se'n dirà sortir-se'n de la depressió fomentant, qui sap també, alguna enveja de qui no té dos dits de front de què podem dir humanisme, que farà el que calgui per emular-los. És l'etern peix que es mossega la cua i que a empentes i rodolons ha fet avançar la humanitat.
Mentrestant el dia al dia dels qui tot veient el got buit i, de tant en tant mig ple, seguirem tocant de peus a terra per no caure en el parany del capitalisme i farem cas d'aquells que sempre acostumen a caminar pel mateix senderi, tal és el cas del bloguer "marginalies" que l'endemà del "Dia internacional per a l'Eradicació de la Pobresa" ens diu la seva i ens facilita el percentatge que afecta ses illes balears:17-10-16 HUMILIAR ELS POBRES PER AFAVORIR LES ELITS "En aquest sentit, cal atendre les dades que aporta la "Xarxa per a la inclusió social. EAPN (European Anti Povery Network) Illes Balears" i que diuen que el 26.3% de la població de Balears, gairebé 300.000 persones, viuen en risc de pobresa o d'exclusió social. I també que 115.000 persones (el 10.4% de la població illenca) viuen en pobresa extrema, és a dir, malviuen amb menys de 332 € mensuals."

dijous, 24 de novembre del 2016

a recer no només de les inclemències del temps

Pel cap baix fan una travessa de 15 minuts.
Són obrers de la construcció que arrangen una de les antigues instal•lacions militars d'un dels illots de dins del port de Maó.
A primeres hores del matí, mentre s'esperen que la barca els reculli, se'ls sent xerrar en àrab i, un cop salpen duent el farcell o motxilla que segurament contindrà la carmanyola amb l'àpat, fruita i bòtils de beguda necessaris fins al vespre, embarcats i distanciats a pocs metres del moll, l'escena et recorda la que possiblement ahir vespre veies al TN relatant un nou episodi del drama dels exiliats creuant la mediterrània fugint de la dictadura misèria o guerra enquistada al territori on els va tocar néixer.
Són els paral•lelismes que t'imagines fruit del caos mundial que s'està vivint, malgrat tot, inconscientment et treus un pes del damunt tot pensant que els que potser ja des de fa anys estan instal•lats a l'illa, sigui quina sigui la modalitat del viatge sofert durant l'èxode, aquest l'hauran deixat enrere superant el mal tràngol  si el trasllat va ser dramàtic, com sovint ens mostren ONG dedicades al rescat de nàufrags.
També però, inconscientment t'agradaria saber si ara, com tu, només els caldrà distanciar-se del drama de la diàspora del nostre segle, més que res per protegir-se de la por d'estar en el lloc dels més desvalguts i deixats no només de la mà d'algun deu, sinó, vergonyosament, de la mà dels mandataris de la UE, intentant sobreviure en un territori en teoria a sa i estalvi de conflictes bèl•lics i dictadures i, a la pràctica, trampejant la ciutadania com pot perquè després del franquisme i la seva conxorxa pactada amb la transició, això no torni a succeir.


dimecres, 23 de novembre del 2016

la tardor

El vent i un xàfec propicien el despreniment de la fulla i ambdós, s'encarreguen de deixar-la neta i polida damunt d'una superfície en harmonia amb les textures de l’entretemps.
Això, si més no, és el que motiva enregistrar el fet pel plaer de veure'l en la pantalla de l'ordinador i admirar-te de la nitidesa d'imatge amb què t’obsequia una càmera digital en mans inexpertes d’una acurada tècnica fotogràfica és a dir, aficionades i para de comptar.

dimarts, 22 de novembre del 2016

ai!, la lletra menuda

Les portes del temple –ha afirmat l'actual Papa Francesc- l'Església, les té sempre obertes però, per poc que t'hi fixis no sempre serà ben bé així doncs el consistent picaporta giratori que fa de baula d'una de fusta força gruixuda reblada amb claus de crist, encara que no vulgui, dissimula d'apreciar el menut pany modern que té davall que facilita l'entrada d'una estratègicament dentada clau que farà córrer la reforçada balda perquè les portes quedin tancades les hores nocturnes.
D'alguna manera l'hàbil pany és com la lletra menuda al peu dels contractes i si fem cas de la dita, tenir lletra menuda, això vol dir: ésser molt sagaç, saber-la llarga.

dilluns, 21 de novembre del 2016

la mutació d'hàbits estacionals

Blancs núvols encrestats damunt d'encalats fumerals modernitzats, comencen a engrescar-nos amb desitjades plogudes apaivagadores de la sequera d'estiu i alhora inhibidores de la prolongada sensació de calor estival dins la tardor.
Aquestes circumstàncies però, només resulten ser el miratge d'un oasi enmig del desert si fem cas del que indiquen fonts expertes en detectar l'escalfament de la terra.
Segons la "Teoria de les causes antropogèniques", les emissions de gasos a l'espai celeste com, entre altres, el diòxid de carboni, o CO2, són una de les principals causes del canvi climàtic amb la qual cosa, si atenem les dades facilitades per l'Obsam, veiem que, sorprenentment, Menorca una de les germanes petites de les balears, no es talla ni un pèl a no ser respectuosa amb l'objectiu d'aquell protocol de Kioto, que va signar la UE el 2002, que tenia com a objectiu que els països industrialitzats reduíssim les nostres emissions un 5.2% per sota del volum del 1990 i, si a l'arxipèlag balear ens comportem així, fa feredat pensar que no faran al continent.

dijous, 17 de novembre del 2016

peix espasa

Segons la Viquipèdia, el peix espasa o emperador és de carn molt apreciada, magra, tendra i delicada. La seva captura és semi industrial, artesanal o esportiva, amb palangres de superfície, soltes, curricà, arts d'arrossegament, encerclament, arts de platja, tremalls, línies de mà, canya i arpons. 
Des de l'antiguitat, la seva pesca és molt característica en els mars entre Sicília i Calàbria, i particularment a la costa tirrena de la província de Reggio; també és un plat típic de la cuina d'aquesta regió.
Es troba regularment als mercats, i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat, fumat i en conserva però, per culpa de la gran acumulació de mercuri en els individus grans, aquests són una limitació al consum, per la qual cosa tenim que l'exemplar transformat en grafit, emulant Diògenes cercant homes honestos, sosté el fanal cercant no només l'honestedat en les persones sinó principalment la condició d'ecologisme i naturisme, virtuts que se suposa són les incapaces de contaminar els mars i oceans de mercuri.

dimecres, 16 de novembre del 2016

el remendador

L'activitat pesquera de proximitat, malgrat l'existència de la globalitzada indústria del producte congelat, encara subsisteix als ports de la mediterrània, això sí, patint algun canvi en les formes i costums de gènere si fem cas del que avui en dia veiem als molls on amarren els vaixells de pesca i el que vèiem fa prop de mig segle, segons explica el bloc HISTÒRIESDEMAR, Oficis de mar (III): Les remendadores, que recomano visiteu tot fent-vos un tast d'allò que, entremig de fotos emotives, ens fa saber la persona de ben segur embriagada dels costums mariners.
"Al llarg de la història de la pesca, les dones han estat sempre una peça clau. La muller del pescador, la seva filla o la seva mare han estat tradicionalment les responsables de muntar la peixateria i d´encarregar-se de la venda del peix capturat. Elles eren també les responsables d´apedaçar els trossos malmesos de xarxa un cop acabada la jornada. Aquest rol, va acabar convertint-se en una de les feies que es feien "en terra" i on les dones n´eren les protagonistes. Es tracta de les remendadores, un dels oficis de mar més antics i que passava de mares a filles."

dimarts, 15 de novembre del 2016

art d'okupa rural

La deshabitada casa del lloc està mig enrunada i segurament a l’estiu, com que tota cuca hi viu, més d’una persona l’habitarà per passar-s’hi dies d’esplai o per passar alguna nit després de feinejar avui per aquí i demà per allà, fent ara d’això i ara allò.
Suposicions a part, la qüestió és que algun d’aquests eventuals nòmades, al seu pas va tenir el detall de deixar la seva petjada artística tot esculpint una serp aferrada al calcari tou i tanmateix consistent, bloc de marès perdut entre el runam.
S’agraeix el detall que confirma les bones pràctiques de civisme dels okupes tan infravalorades per alguns sectors de la població sedentària incapaç, no només de generar art, que això no seria un handicap, sinó de generar-lo i deixar-lo desinteressadament dins l’entorn que l’ha aixopluga.

dilluns, 14 de novembre del 2016

santuaris prehistòrics, almoines i condicions laborals

Poc valorada i reconeguda durant dècades, ara ningú discuteix que Menorca és un autèntic museu a l'aire lliure de l'època prehistòrica per la qual cosa, si hi sumem l'exitosa afluència turística envaint tot el territori de l'arxipèlag balear i la declaració l'any 1993 de la UNESCO com a Menorca Reserva de la “billetera”, perdó, de la Biosfera” i al fet de la demanda de que sa Roqueta Talaiòtica sigui candidata oficial a declarar-la patrimoni mundial, a poc a poc se suposa que els amos dels terrenys on es troben els vestigis  i, les institucions encarregades de preservar-los, tenen feina assegurada en anar-se posant d'acord per decidir qui condiciona l'espai, qui l'explota i qui continuarà fent-lo.
Un d'aquests emblemàtics espais, és el recinte del santuari de So Na Caçana on a tocar de les ruïnoses pedres del talaiot, una soca d'ullastre extingit i uns ases pasturant comparteixen protagonisme amb les restes de l’antic assentament que esta en la llarga fase de recuperació i ordenació del prehistòric poblat que, un cop enllestida, podrà ser visitat pagant un tiquet d'entrada com el que de manera lògica per autofinançar-se la conservació, s'està fent en altres conjunts talaiòtics illencs.
Mentrestant, algú va fent net l'espai de lliure accés sense cap despesa encara que aquest algú, saludant-te amablement, faci saber que si vols, el petit pot d'alumini penjat a l'entrada i que sense parar compte de llegir el cartell del damunt pensaves que era un polit cendrer on dipositar llosques de cigarreta, serveix de contenidor de la voluntat de deixar alguna moneda o cèntim de € per contribuir a les despeses del dia a dia.
Així doncs, llegint el cartell i veient les entitats que figuren en el projecte de condicionament cultural, en principi, no entens res i, alhora, ho comprens tot, donades les condicions de contractes laborals i sous que avui en dia, sistemàticament, condemnen a la precarietat i humiliació d’una classe treballadora, afiliada o no, a algun sindicat d'aquests que més aviat fan d'escut protector del capital que de la mà d’obra, i així la temporada alta tornarà, i l'atur davallarà i el costum de propines mitigarà una mica el miserable sou  sempre i  quan aquestes, no acabin com deia Daphne du Maurier: "A vegades succeeix en la vida que quan són els cavalls els que han treballat, és el cotxer el que rep la propina."

dijous, 10 de novembre del 2016

quan sobren els vocables

Penjats de consistents claus de ganxo un farcellet reixat ple de caragols i unes branques de llorer..., però..., que coi me'n patollo si una imatge val més que mill paraules.

dimecres, 9 de novembre del 2016

nius d'ofidis latents

Si a hores d'ara diuen que Donald Trump, serà guanyador, què ens pensàvem!, no hi ha dues sense tres: Nigel Farage, Mariano Rajoy i Donald Trum, certifiquen que d'alguns dels ous escardats de la serp ja estan sortint les cries i, poca broma doncs també afirmen que, com que el niu és enorme, ara hi ha un fotimer d'acòlits més envalentits que mai desitjant d'esberlar la closca.
Mentrestant, a l'expectació, com el falcó damunt del cablejat, una part de la població, mirarà com una desraó envoltada de miratges enganya-babaus guanya terreny i potser, com sempre d'ençà que el món és món, en un acte de democràtica desesperació, intentarà fer avortar algun naixement d'ofidis ja tatuats, ara en els nostres dies, clarament amb consignes nazifeixistes.

dimarts, 8 de novembre del 2016

límits de velocitat però, d'urbanisme, també

Un vell senyal de circulació per a vehicles de motor s'ha quedat atrapat en el temps com les branques  dels vells ullastres o la paret de pedra seca del camí que presideix, tant és així, que la visió de la placa resulta amable i gens impactant, i voldries que continues així força temps, ja que, per uns moments, almenys en algun indret s'ha trencat la sensació d'estar trepitjant la mena de parc temàtic a on de mica en mica i com aquell que no vols la cosa, aconsegueixen algunes transformacions de l'illa.

dilluns, 7 de novembre del 2016

l'empresariat que a defora explota i de dintre ofega

Abans era una nina de culte generacional de criatures i d’adults que quan algú de la saga familiar decidia desempallegar-se, formava part de la prestatgeria d’un brocanter previ pas, si calia, per alguna de les desaparegudes clíniques de joguines, augmentant així, fins i tot, el cost econòmic de quan la nina era nova.
Ara, atrapades ja en massives cadenes de fabricació d’eslavons de mà d’obra barata les noves fornades d’aquest tipus de nina un cop han complert el caprici familiar, reposen en un magatzem de vell al preu insòlit de 4 o 5 €.
Ara i ja fa temps, podem dir que gràcies a l’explotació, habitem un espai del planeta destinat a gaudir d’allò que se’n diu l’estat del benestar, compartit però, cada cop per  menys gent, és a dir que el que ahir potser era un caprici de joguina que donava de menjar a molta classe treballadora dins del sector jogueter de proximitat, ara és una futilesa que, paradoxalment, gràcies al nostrat empresariat que, sense escrúpols morals, un cop ha exclòs un dels sectors de la força treballadora propera s’ha dedicat, perquè la llei de la globalització li permet, a esclavitzar la llunyana.

dijous, 3 de novembre del 2016

vanessa atalanta

Damunt del vell mur de marès, arrossegant un fil de tela d'aranya la papallona anomenada reina, almirall roig o sangonada, aconseguí desfer-se'n del llast, la qual cosa no té re d'estrany si fem cas dels experts que fent-nos cinc cèntims del seu comportament, diuen que "És freqüent observar els exemplars adults descansant o "prenent el sol" sobre esbarzers, tanques o flors, fins i tot durant els dies més benignes de l'hivern. És una espècie de vol potent i ràpid, capaç de recórrer milers de quilòmetres, fins a arribar als seus llocs de reproducció. Els individus adults mostren el comportament anomenat hilltopping, que consisteix a situar-se en llocs elevats, per a vigilar el seu territori, perseguint i expulsant a qualsevol individu que ho sobrevoli."

dimecres, 2 de novembre del 2016

l'estil twit d'en rufián? sí, gràcies

A en Rufián li han caigut de tots els bàndols, sobretot però, dels militants del PSOE venuts als dictats de l'Ibex 35 i alguns dels no venuts potser, encara, descaradament.
Però el que més m'ha sobtat, és llegir algunes crítiques fora del trio de la benzina PPPsoEC's referent a la forma del seu discurs del dia 29-10-16 al debat d'investidura del Congrés dels Diputats, titllant-lo d'estar atrapat pel twit i, en aquest sentit, una que no està donada d'alta dins d'aquesta xarxa perquè reconeix que la fugacitat efímera de cada qüestió la desborda i descol•loca, el discurs d'en Rufian catalogat dins d'aquesta modalitat twitera, l'he trobat del tot idoni i novador, tot pensant que cinc minuts per parlar no són gaires si dins del pap tens veritats com un temple per desemmascarar accions innobles del partit històric on s'havien emmirallat, entre altres, els avantpassats d'en Gabriel.
Així doncs, benvingudes siguin les punyents frases curtes d'estil twit que, com un dard, han permès arribar als diputats que s'han ofès en donar-se'n per al•ludits i, alhora, arribar agradant als que per alguna ombra de submissió apresa no han gosat a ser tan concisos i clarificadors però, sobretot per sobre de tot, arribar al conjunt de la ciutadania del carrer que d'una manera planera, sense paraules o frases grandiloqüents, entenem de primeres, ens agradi o no, tot el missatge del discurs d'aquest noi d'ERC.