dilluns, 31 d’octubre de 2016

júpiter davall la lluna que no li cal demanar a rajoy (1)

La matinada del passat 28 d'octubre, júpiter competia amb la lluna per veure qui resistiria més la seva estança visible al cel però finalment, afeblit, el satèl•lit de la terra va acompanyar el planeta en la seva desaparició.
Diuen que el 2 de novembre serà Saturn i el dia 3 Venus, els planetes que rivalitzaran amb la lluna el protagonisme de la nit, així doncs, si nuvolositats i poques ganes de curiositat o passejar no ho impedeixen, podrem badar una estona alçant la vista i si duem una càmera fins i tot enregistrar la conjunció astronòmica sense cap perill de què els protagonistes canviïn sobtadament de lloc, més o menys com el novament afortunat Rajoy que, sense necessitats ideològiques mutants s'ha vist premiat amb la grossa per comanar la presidència de l'estat espanyo amb la combinació: 170SÍ - 111NÓ i el nombre estrella 68/abstenció per imperatiu legal o no, ja que, a efectes del premi, tot s'hi val.
Enhorabona a l'elegit, enhorabona pels futurs ministrables i, enhorabona pels que de fet, ja no ens  calen gaires dubtes per acabar de fer el pas d'independitzar-nos d'aquest règim, alhora totalitari i esperpèntic,  Franco-borbònic, tot recordant als republicans de cor que sense cap dubte omplen el territori espanyol, que la sortida definitiva cap a l'emancipació catalana, va començar decididament un dia amb una cadena humana que recorregué amb un èxit millor del que s'esperava (sobretot per aquells que s'enfortien o dubtaven) el territori de Catalunya.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada