dimecres, 14 de setembre de 2016

margallo, de guindos toro de la peña, i les estelades

Abans-d’ahir també una sortida de sol rogent, semblava voler afegir-se a escalfar una miqueta més els ànims negatius provocats per les desafortunades declaracions del sr. Margallo, tot un ministre dient que els atemptats se superen, cosa només possible en aquelles persones que havent-los viscut de molt a prop, han embogit o, per la resta de coetanis que d’una manera o d’altre s’han begut l’enteniment, situació que sembla ser la del ministre en funcions.
Ahir també la compareixença de l’altre polític en funcions el De Guindos justificant el nomenament, per sort avortat, del sr. Soria per ocupar un alt càrrec al Banc Mundial, donant explicacions que de ben segur ni a ell mateix convencien, van afavorir l’escalfament d’ànims negatiu i, per acabar-ho d’adobar, les imatges de la celebració del Toro de la Vega, ara de la Peña, amb enfrontament dels defensors i detractors; els primers, sortosament només brandint les llances invisibles del desig de linxament propi de mentalitats malaltisses o que no han entès res del que se suposa èticament, algun mestre els hi devia ensenyar.
Però ahir també, a les acaballes del dia, sortosament per refredar l’escalfor de la mala llet acumulada, unes estelades van onejar en un encontre de lliga internacional demostrant-nos i demostrant al món que poca cosa tenim a veure amb el que s’hi cou al regne d’Espanya, i aquí vull compartir “De què anam?” d’Emili Pons i Carreras al diari Menorca;  tornant però  a les banderes, algunes, les brandarien mans dels descendents d’aquell 1714, altres, de població arrelada a Catalunya de procedència de tots els racons del planeta i, tot i així, vist des de fora, estic convençuda que més d’una persona pensaria el mateix que jo, és a dir, que encara, les estelades, eren poques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada