dijous, 22 de setembre de 2016

lluis franco rabell, chantal moll de alba..., qui té por de virgínia wolff?

Renoi amb en Franco Rabell i la Moll de Alba que, defensant l'ideari unionista que'ls ocupa, no tenen pèls a la llengua afirmant, segons notícia a VilaWeb, que la independència no s'escaparà de la violència.
Déu n'hi do, i ara què?, amb aquestes reflexions els situem al cantó de l'espinosa cruïlla dels que diuen? –clar com que duus minifaldilla, no et queixis si et grapegen o, els cedim un lloc al cantó dels que diuen? –educar, educar i educar com cal, per aconseguir treure'ns del damunt tot tipus de violència activa i, en democràcia, per damunt de tot la passiva encoberta en declaracions com les d'aquests dos personatges que sembla no els hi passa pel cap la possibilitat d'intentar solucionar el problema amb l'aval absolutament pacífic del resultat d'un referèndum, pactat o no, que en cas que fos contrari als independentistes, aquests mai saltarien per damunt de la revolta del somriure adoptant l'actitud que ells, el Rabell i la Moll, tal vegada preveuen o detecten en els unionistes donat el cas que el pes de les urnes no es decantés a favor seu.
Ara que encara és calenta la celebració de l'última diada de l'11 de setembre, he penjat una fotografia de la de l'any 76 on Jordi Carbonell en un llarg discurs va dir "que la prudència no ens faci traïdors", encertada frase que a molta gent pressent a l’acte segur ens va passar inadvertida per l'emoció d'estar envoltades de tantes cares desconegudes vibrants d'un mateix sentiment i que enguany, els mitjans de comunicació rescatant-la de l'oblit, vulguis o no, dins  l'actualitat farà de revulsiu per tal d'actuar conseqüentment en qualsevol moment.
Rabell, Moll, no patiu i, el que és més important, no feu patí no fos cas que el que aconseguiu només sigui caure en aquell ridícul típic d’alarmistes arbitraris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada