La ikurriña mostrava el dol pels assassinats perpetrats pels hereus del franquisme, el 3 de març a Vitòria, un fet luctuós i vergonyós emmarcat dins la transició i les seves antidemocràtiques lleis que per cert, ara 40 anys més tard, tant semblen agradar i defensar, l'actual fiscal general de l'estat espanyol, la Sra. Consuelo Madrigal, davant de pensaments afins i boques silents entre elles la del que diuen és el legítim éreu de la corona espanyola Felipe VI i que fot de cap d'estat per amagar millor la corrupció del seu progenitor que, abdicant, deuria pensar que ja fugia d'estudi de la suposada trajectòria de corrupte, i que en el seu dia va ser anomenat rei i cap d'estat pel dictador Franco que deia tenir-ho tot lligat i ben lligat i, ben mirat, potser no anava errat tot veient la trajectòria de pactes entre la dreta, l'esquerra, i el centrisme polític de les últimes quatre dècades.
Gràcies per aguantar la buidada de pap i, recuperant el tema, País Basc Catalunya, transcorreguts aquests 40 anys no res més lluny d'haver trencat lligams, els dos pobles s'han enfortit assolint els uns i els altres, la via pacífica (la democràtica ningú mai la pot qüestionar) en la lluita per la independència i l'autodeterminació, i potser també demà a Sant Boi recordant la manifestació del 76 i segur que en la diada de l'11 de setembre d'enguany arreu del territori, ikurriñes onejaran al costat d'alguna senyera encara però de ben segur de més d'un milió d'estelades, lliures de senyals de dol essent el record d'avantpassats assassinats, torturats, menyspreats, menystinguts..., l'únic crespó negre invisible que bategarà, com sempre, a l'interior dels sentiments de més d'una persona.
Gora Euskadi askatuta!
(1) Commemoració a Sant Boi de l'acte de la Diada de 1976
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada