dijous, 15 de setembre del 2016

a poc a poc es va lluny

De vegades quan fins i tot fer una passa pot resultar feixuga, un bri d'ironia constructiva captant una imatge propera (en cas d'arribar-hi) al futur longeu, fa que t'imaginis quin pensament pot passar-li pel cap de qui et davanteja pel carrer tot testimoniant l'avançada d'un cos àgil pel costat, és a dir que tal vegada pot pensar  -mira!, jo també he caminat així d'eixerida per la mateixa vorera que ara tant em costa d'avançar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada