quan engreixava més sa calma que sa taula

Quan el recinte del Talatí de Dalt era obert cada dia de l'any per a qui el volgués visitar, de vegades un ase i una somereta eren els amfitrions que de prop o de lluny seguien les teves passes per l'espai polidament encerclat de paret seca.
Ara passats uns quants anys, en temporada alta, prèvia adquisició d'una butlleta d'entrada dins l'horari restringit d'accés, pots visitar el mateix recinte i fotografiar la mateixa mil•lenària taula amb més generositat d'instantànies per allò de l'estalvi econòmic en l'operació del revelatge però amb alguna absència com la de l'ase i la somereta que, vulguis o no, imprimien aquella mena de personalitat de l'illa de la calma i ara no sabria dir si tot plegat em semblava millor perquè era una mica o molt més jove que ara o, una mica més o igual d'ignorant que ara.