dimecres, 31 d’agost del 2016

metàfora del moment

Fins ahir, encara va quedar suspesa arran d'aigua l'embarcació balancejant a qui en funcions la comana, i una part de la ciutadania, mentalment segueix encasellant la situació d'avorrida, altres d'absurda i d'altres, de força beneficiosa tot esperant que amb el temps ja se sabrà per a què, per a qui o per a quins, suposant que de moment ja els va bé no formalitzar govern qui sap si per allò de mantenir la condició d'aforats retardant així l'ofegament per causa de ser engolits per la merda pròpia; i el dia d'avui, sant tornem-hi contemplant com penja la nau. 
Serà botada i salparà? Serà amarrada i prest navegarà? Serà conduïda al moll de reparació per fer-li una reforma integral...?
Ai!..., els vaixells, els partits, les coalicions, els governs, i tanta classe parasitaria ara en remull, ara en secà.
PD com que m'ho he passat força bé llegint-ho compartesc "Açò no és política, és un sainet" d'Emili Pons i Carreras a es diari.

dimarts, 30 d’agost del 2016

sa mestressa, ses amigues, sa tertúlia

Assegudes damunt còmodes cadires tisora de braços amb el seient i respatller de loneta, la tertúlia a la fresca d'una calorosa tarda d'estiu, no només atrau la salutació i comentaris d'amistats que passegen sinó que també s'hi apunta, només faltaria!,  el moix domèstic espatarrat a terra convertint-se en l'oïdor preferencial de totes les paraules que, veus gens estranyes,  fan fluir gairebé un metre més amunt.

dilluns, 29 d’agost del 2016

dues diferents taules llargues envoltades de gent

El dilluns 18 de juliol d'enguany, a les 19.00 h S'Ajuntament convidà els jubilats residents as Castell a sa tradicional bereneta amb actuació i ball a càrrec de Joan Reynés, a sa plaça des Mercat, així s'anunciava al programa dels festejos i, per la llarga taula i cadires preparades així haguera de ser i segurament els qui van asseure's, entre converses i rialles va anar per feina i més d'un tornaria a casa ben tip i fins i tot algun ben fart per allò de l'acumulació de calories.
La imatge d’avui (tunejada per l’ocasió) a l’apunt del bloc, casualment captada i desada per algun moment, tot d’una em va venir a la memòria quan treballadors del PP i C’s, la setmana passada sortien cada dia als mitjans informatius asseguts també al voltant d’una llarga taula per acordar allò que volen acordar per convèncer als seus votants però sobretot, convèncer-se així mateixos per mantenir l’autoestima professional alta dins d’aquesta olla de grills on està immersa la classe política franquista, constitucionalista i monàrquica de l’estat espanyol. En aquesta ocasió però, segur que un cop acabades les trobades, tornaren a casa també atipats i fins i tot més d’un també afartat de riure’s del que en realitat parlaven un cop a soles sense cap càmera televisiva ni fotògraf a qui vendre la moto, del fet que s’estaven posant d’acord en 150 punts, cosa totalment increïble de poder fer-ho en quatre dies a no ser que el guió ja estigués dat i beneit i, partint-se també de riure tot pensant en quina disfressa triarà demà el candidat a la investidura per l’actuació de convèncer  als habitants de l’estat espanyol, la UE i, per allò de la globalització, arreu del món, que ell és el millor per fer complir les ordres del que s’hi cou al parlament de la UE o les de l’Ibex 35.

dijous, 25 d’agost del 2016

curiositats dins la curiositat

En una calorosa tarda d'agost, la curiositat aboca (mai millor dit) el jovent a suportar l'acció directa del sol per guaitar el que està succeint al moll de Cales Fonts i, curiosament, l'antònim del mot, el desinterès (ajudat pels anys acumulats), sembla ser el motiu d'asseure's relaxadament, badant o somiejant, sota l'ombra del generós fullam de les moreres.

dimecres, 24 d’agost del 2016

l'oferta i la no demanda

Senalles i barrets s'exposen en primer terme com a reclam dins d'aparadors a l'aire lliure i, curiosament aquests productes, sovint, són els menys utilitzats pels qui estan pel voltant, clar que, en cas de rumiar una mica si tenim en compte que els horaris de passejar o anar a fer un àpat són una cosa i els d'anar de compres un altre potser tranquil•litzen el suplici de qui espera omplir mitjanament el calaix de doblers o, qui sap si a vegades, aquest sofriment, s'incrementa tot pensant en si l'adquisició de gènere que va fer va ser una encertada o una cagada la qual cosa sempre li servirà d'exemple per la propera renovació i, en els pitjors dels casos, ja sap que, enguany també, disposarà de suficient material per oferir a les rebaixes.

dimarts, 23 d’agost del 2016

quan engreixava més sa calma que sa taula

Quan el recinte del Talatí de Dalt era obert cada dia de l'any per a qui el volgués visitar, de vegades un ase i una somereta eren els amfitrions que de prop o de lluny seguien les teves passes per l'espai polidament encerclat de paret seca.
Ara passats uns quants anys, en temporada alta, prèvia adquisició d'una butlleta d'entrada dins l'horari restringit d'accés, pots visitar el mateix recinte i fotografiar la mateixa mil•lenària taula amb més generositat d'instantànies per allò de l'estalvi econòmic en l'operació del revelatge però amb alguna absència com la de l'ase i la somereta que, vulguis o no, imprimien aquella mena de personalitat de l'illa de la calma i ara no sabria dir si tot plegat em semblava millor perquè era una mica o molt més jove que ara o, una mica més o igual d'ignorant que ara.

dilluns, 22 d’agost del 2016

cap al proper pòdium

Finalitzats els jocs olímpics d'enguany i finalitzada la distracció de veure esportistes de tots els sexes, religions i llocs d'origen que s'han repartit medalles, diplomes i sensacions de fracàs, tornarem, des de casa estant, a carregar les piles per somiar a ser les millors persones el dia de, per què no, anomenar-la també, l'anual olimpíada de cada 11 de setembre, competint democràticament amb somriures o cares d'emprenyades com l'euga o cavall de cartó tret de les golfes per distreure criatures de vacances, i anar enguany, el segon diumenge de setembre, famílies i amistats totes plegades cap al triomf d'una república catalana que ens ajudi a suportar millor la disbauxa d'aquest món.

dijous, 18 d’agost del 2016

última hora: gavines situades en la funcionalitat

A l'illa Plana del port de Maó (també denominada illa de la quarantena) damunt la teulada d'un obsolet enclavament militar, les PPaus romanen, atalaiades, no se sap ben bé si per intentar salvar-se del possible tsunami que les faria empassar més aigua del compte o, senzillament, s'hi estan per veure passar les futures previsibles restes dels rivals que, gràcies a la inoperància han anat agonitzant tot i estar les aigües relativament calmades.
Sigui el que sigui però, amb tota certitud el triomf del menyspreu cap a l'ètica de la ciutadania, entre uns i altres, de debò i ben bé de debò, que ho estan aconseguint.

dimecres, 17 d’agost del 2016

temàtiques rurals difícils de trobar

Avui en dia, ni desenes de braços recollint i amuntegant garbes com les espigoladores  o les carregadores de fenc de  Millet i Duprén, ni mitja diada com la de Van Gogh, ara, tot just després de conduir el tractor multi usos, entremig dels voluminosos cilindres compactats de la collita, un seient de PVC de fabricació en sèrie li servirà, en cas de necessitat, per refer-se de l'esforç a l'única persona que segurament ha feinejat al camp.
Avui en dia, per l'europeu artista pintor del món rural, com no vagi de visita a uns dels llocs coneguts pels superbs com un de pertanyent al tercer món, ho té cru.

dimarts, 16 d’agost del 2016

sortides d'agost i l'ordre establert


Sortides: De sol, de navegació i de casa.
Ordre establert: El primer, perquè crec que d'ençà que el món és món, ha estat així. El segon, vés a saber-ne el perquè, i l'últim obligat per la cussa que si no, no haguera estat possible fer la foto.

dilluns, 15 d’agost del 2016

és una ombra el que cerquem

Complicats o no, des del 3500 aC a l'Antic Egipte (Viquipèdia) fins als nostres dies, els rellotges solars ens han acompanyat amb més o menys presència i utilitat senyalitzant, mentre llueix el sol, les hores de cada un dels dies de l'any i, paradoxalment, avesats com estem ja als digitals avaluadors del temps que amb un cop d'ull t'ho donen tot fet, alguns models d'aquests nous però arcaics quadrants solars instal•lats per decorar l'espai urbà, pel galimaties que mostren, gairebé se'ls pot comparar amb un d'aquells jeroglífics de la civilització egípcia de la qual tanmateix sabem que van ser una de les primeres comunitats entossudides a organitzar-se establint horaris.

dijous, 11 d’agost del 2016

i mentrestant, la incògnita

Ara..., cercant similituds, no sé ben bé quina de les dues gavines de la foto és la que mantenen representada a l'emblema dels PP's, ja que, si és la que està ben orientada cap al cantó d'on bufa el vent mantenint el plomatge intacte ben aferrat al cos i segura d'alçar el vol quan li roti, ja hem begut oli el temps que duri la legislatura vinent; per contra, si és la que està més o menys capgirada amb un desgavell plumífer ben notori que fa suposar tindrà dificultats a l'hora de fer res, l'oli que igualment haurem de tragar qui sap si no resultarà una mica més bo de pair.

dimecres, 10 d’agost del 2016

els foners de balears (1)

No voldria assegurar-ho però, pels dos capitells que llueixen a l'entrada amb la mateixa ornamentació, diria que aquí habita una persona, descendent de foners o bé aficionada a practicar el tir amb fona i, si és així, l'intrusisme al seu domicili amb finalitats delictives ho té magre, ja que, entre el dispositiu d'alarma anunciat i, si s'escau, la punteria de qui l'habita, donat el cas d'accionar-se l'un o l'altre, estroncarà de ben segur la feina de furtar.
 (1) els foners de les Illes Balears

dimarts, 9 d’agost del 2016

a els de “EL BORN a seques”

El text de l'editorial d'ahir de Vicent Partal, és una de les opinions més encertades que he llegit així com una de la Patrícia Gabancho  i un altre de  Francesc Xavier Hernàndez a qui per igual els hi dic, gràcies!, i com que reconec les mancances que tinc per fer anàlisis en profunditat o seriosos que colpegin la sensibilitat del qui ha colpejat la meva, sovint trio el camí fàcil utilitzant el tipus d'ironia que penso que puc tenir, i així, recomanaria als defensors d'instal•lar per uns dies les dues estàtues franquistes que durant la dictadura, obscenament, recordaven el triomf del cop d'estat que va enderrocar la 2a república, que també alberguessin al sostre de l'edifici del Born CC, un estenedor de roba amb samarretes eixugant-se després de la rentada de la corresponent reivindicació.
Amb aquesta acció, l'interès que tenen els dels de “EL BORN a seques”  en normalitzar-ho tot fins i tot la ignorància, ja no els vindrà d'un símbol afegit a l'espai que ajudi a treure fora de context la història de Catalunya.

dilluns, 8 d’agost del 2016

l'habitud o no de la lectura

Per tradició se sap que és el mes d'agost per excel•lència el pitjor mes per vendre llibres.
Per tradició també, alguns mitjans de comunicació demanen, a gent coneguda experta en alguna qüestió, la recomanació oportuna per engrescar la lectura o adquisició de llibres.
Tanmateix, per tradició, qui veritablement acostuma a llegir, influenciat o no, ja té gairebé sempre feta la selecció i compra de llibres que anirà llegint estigui o no estigui de vacances, i com no, tradicionalment qui no acostuma a llegir, si li entra el neguit de fer-ho, de ben segur que a prop seu ja té a qui acudir perquè li solucioni la papereta.

dijous, 4 d’agost del 2016

vacances: selfie d'avui i disparador automàtic d'ahir.

Les d'avui:
Tenir possibilitats econòmiques i la necessitat d'escampar la boira fora del quotidià entorn.
Triar-ne un de nou i, un cop allà, visitar indrets escollint panoràmiques on utilitzar el pal selfie extensible amb la càmera incorporada.
Ajuntar-se la família, disparar-se a si mateixa.
Comprovar la imatge, emmagatzemar-la o espargir-la per la xarxa entre els contactes més propers i a gaudir que són dos dies!
Les d'ahir:
Encara quedem gent que de tant en tant, se'n recorda d'aquella postal rebuda fins i tot dies després de la tornada de vacances de qui la va enviar o del turment d'haver de veure, de vegades sense haver-ho demanat, totes i totes les fotos que algú treu de dins del sobre del laboratori que les ha revelat.
Epíleg: Lloades siguin les noves tecnologies que en segons quins casos eviten que l'interlocutor vegi la cara d'avorriment, d'enveja, ràbia o admiració i, que amb un cop de prémer el ratolí arxives o envies a la paperera allò que estàs mirant.

dimecres, 3 d’agost del 2016

flabiolers, el dels cabildos i el dels altres

No és el mediàtic i famós flabioler que anuncia l'inici de les festes de sant Joan a Ciutadella envoltat per la multitud que al primer toc de timbal, abduïda per una catarsi festívola, exultant i col•lectiva, a penes el deixen circular pels carrers del poble per fer el replec de caixers i cavallers; el de la foto, és com un de tants flabiolers dels altres pobles de l'illa, essent tant o més autèntics, emblemàtics, senzills i propers recorrent els carrers fent els replecs de la colcada i, Déu nos en guard, de què un dia la seva popularitat trastoques el tranquil ritme furtant als habitants del poble, sobretot a la mainada i la gent gran, poder viure les festes en pau suportant una entrada moderada de visitants en lloc de patir-ne una semblant a la d'un disbauxat tsunami humà.
Aprofitant l'avinentesa, no puc estar-me de dir que també Déu nos en guard de tornar al temps atàvic que el protocol de Ciutadella s'entesta a mantenir, vetant la participació de la dona a què formi part dels caixers i la colcada, doncs  aquest fet de desigualtat rebutjat per la resta de municipis de Menorca, representa que gaudeixen d'una saludable mentalitat no sexista, exercici de sanejament cerebral que encara tenen pendent de fer a la ciutat de ponent.

dimarts, 2 d’agost del 2016

albiolades

Xavier, per la Viquipèdia sé que quan va morir Franco tu tenies 8 anyets, és a dir que no vas passar de la pubertat mentre ell dirigia els destins de l' "una grande y libre ", aquella de la bandera amb la gallina, per la qual cosa, sota el seu domini tot just tu creixies i creixies sense adonar-te'n de res més que de ganes de jugar mentre la tessitura de veu se t'anava orientant cap a la de la solemnitat del tenor dramàtic que ara tens i amb la que ahir mencionares el, ja definitivament i universalment catalogat, dictador feixista i, t'he de dir que quan dius alguna, em passa sovint que per uns dies no me la puc treure del cap tot confonent si vaig veure't al telenotícies o al Polònia.
Ahir com que era dilluns i no dijous, Xavier, vas protagonitzar un episodi del telenotícies. Ahir 1 er d'agost, el mes per excel•lència de les vacances també institucionals, a més d'un i una de la teva corda, us van fer pencar de veres per deixar ben clar qui us penseu qui mana a l'estat espanyol, engaltant-les a tort i dret sense caure en la realitat del fet que ara que estem dins la UE, proclames com les teves, per als membres de la unió, més aviat solen ser la riota encara que per alguns fins i tot poden ser-ne preocupants.
Xavier, pren-t'ho amb calma, aprofita les vacances i fes, com les aus de la foto que són com la de l'emblema del teu partit, que estan gaudint d'una platja mullant-se els peus o el bec o cercant carronya per l'arena, i espera a l'arribada del setembre per reprendre la teva interessant, per patètica fins ara, activitat política.

dilluns, 1 d’agost del 2016

canó de somnis enlairats

Els projectils que surten inflats d'heli per aquesta mena de canó, s'han de lligar arreplegats perquè facin de reclam als ulls de la mainada que vulgui lluir-ne un de ben atansat al canell d'una mà mentre passeja, agafat a una de protectora, entremig dels atractius firaires. Si té sort i el globus arriba a casa intacta, tal vegada, durant unes hores voletegi pel sostre d'alguna habitació fins al seu declivi i qui sap si quan de nou, l'any vinent, torni a ser festa major al poble, la criatura tot desitjant lluir-ne un altre, escoltarà la resposta de: tu ja ets massa gran!, que li servirà per adonar-se'n que, encara que una no perdi la innocència, algú sempre s'encarrega de fer-te-la perdre.